Viu L'Hospitalet - juny de 2015

  • Published on
    22-Jul-2016

  • View
    222

  • Download
    7

DESCRIPTION

Editorial El vestit de gala. El fresc ventall de lEstiu Jove. El Sant Joan ms misteris de La Bodegueta del Museu. Els secrets del primer Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre. Yelena Cvejic (Solstici 2015): El repte de lart s parlar dun mateix,per connectant amb els sentiments dels altres. Quan gaireb res s gratut (crtica sobre Los crmenes del opio, de Daniel Santio, Premi Internacional de Novella Negra LH Confidencial 2015. Benvinguts a la Festa Major del Centre de la m de Moritz. El seny dEnric Prat de la Riba al Sabies que Fresca i amargant, qui s? (collaboraci mensual del CNL).

Transcript

  • NM. 112 juny 15 redaccio@viulhospitalet.com

    www.elginjoledicions.com

    LA REVETLLA DE SANT JOAN A LA BODEGUETA DEL MUSEU - FIRA TAPA DE LHOSPITALET- SOLSTICI 2015 - CRTICA DE LOS CRMENES DEL OPIO - ESPECIAL FESTA MAJOR DEL CENTRE

    Fes un Quinto Tapa de Festa Major!

    Una tarda a...

    lEstiu Jovede lHospitalet

  • VIU L'HOSPITALET

    Revista gratuta de societat i cultura

    NMERO 112, JUNY DE 2015

    redaccio@elginjoledicions.com

    Tel. 93 337 77 47

    FOTO DE PORTADA: CEDIDA

    DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

    PUBLICITAT: IVAN PUIG

    IMPRESSI: IMPRINTSA

    Dipsit Legal. B-20065-2005

    EDITA: EL GNJOL EDICIONS, SL.

    BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

    B-63785034

    La redacci de Viu El Prat no coincideix necessriament

    amb l'opini dels seus collaboradors. 3

    VIU

    LHO

    SPIT

    ALET

    ED

    ITO

    RIA

    L

    WW

    W.EL

    GINJ

    OLED

    ICIO

    NS.C

    OM

    AM

    B E

    L SU

    PORT D

    E:

    EL VESTIT DE GALA

    Leducaci s el vestit de gala per a assistir a la festa de la vida, mexic Miguel Rojas Snchez. En teoria, a les-tiu tenim ms temps per millorar aquest vestit de gala. s lestaci que ms ens canvia lestat dnim, per b i malament, i tamb la que ens regala ms hores doci i ms moments per a formar-nos.

    Per aix lEstiu Jove s el protagonista de la porta-da de Viu LHospitalet, i dos amics, el Felip i lImanol,

    lEstiu Jove i debaten sobre quins sn els tallers i cur-sos que ms els poden interessar. Un s indecs i laltre, atrevit.

    Loferta de lEstiu Jove s generosa: taller de ganxet jove; iniciaci als escacs; cuina per a emancipats; ba-

    audiovisual; tallers de veu, de teatre o de beat box... O esdeveniments amb un llarg recorregut com el mercat de moda i disseny jove, el Petit Format o el festival Per Amor a LHart.

    Mai vegis lestudi com una obligaci, sin com una oportunitat per a penetrar en el bell i merave-lls mn del coneixement, deia Albert Einstein. s una excusa per provar les nostres habilitats i descobrir noves aptituds, per a sortir de la nostra zona de confort o, vist duna altra manera, ampliar-la en un futur.

    La vida ha de ser una contnua educaci, defen-sava Gustave Flaubert. Amb ms coneixement tindrem ms preguntes i ms ganes de resoldre-les, serem ms actius i desperts.

    A ms, les noves tecnologies ens ajuden molt a formar-

    presencials, tenim lopci danar, ms o menys al nostre ritme, per amb un calendari mnim (de proves). El tu-tor virtual ens ajudar. Pot ser una bona opci per a qui treballi tot lestiu que pot buscar algun curs en lnia per a formar-se ms.

  • NDEX5.Una tarda a...

    La portada del mes de Viu LHospitalet s per a lEstiu Jove, que presenta una mplia oferta: cuina per a emancipats; i cinefrum; la nit astronmica o la dels ratpenats; el set

    !"#$%&'()!*+(-...

    +(/0&12%34/5/+(-30!1&*+/&

  • 5

    VIU

    L'HO

    SPITA

    LET

    Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

    Dos amics fan un caf per a posar-se al dia.

    ... I s quan em bloquejo i no s qu fer... Ahir pensava en tu. Estava consultant la programaci de lEs-tiu Jove i vaig veure una sessi que segur que tinteressa [treu el fullet informatiu i lhi ensenya]. El ttol del taller s Treu el superheroi que portes dins. Ens hi apuntem? Superherois? Ostres, la meva relaci amb els superherois va acabar quan em vaig disfressar de Batman a lEGB... I no ho tornar a fer... Mira, tinc aqu el fullet. Te lensenyo perqu vegis que no faig trampes: sn sessions teriques i prctiques en qu, a travs del coaching i lexercici fsic funcional, traurs tot el teu potencial. Home, pot ser interessant... A veure, quines activitats ms fan?

    LES CREUETESEls joves van apuntant amb una creueta altres activitats que

    els poden interessar. Dubten, per exemple, si inscriures o no a la nit de jocs del Centre Cultural Sant Josep, al Torneig de Small World, i/o a la jornada de jocs de rol i taula del gnere de terror.

    I qu men dius dels tallers de risoterpia i gesti de les emo-cions? Home... Riure una estona sempre va b, per s que a mi els acudits em posen una mica nervis. Dalguna manera, testan dient que all s gracis i que has de riure... Sempre igual... Pots deixar danticipar-te a les coses? Si no tagrada el taller, et convido a un sopar. A veure tobres una mica...

    A lindecs i a lextravertit els costa menys anar adjudicant tallers a amics i coneguts en funci dels seus gustos o man-9 -nes; aprendre a jugar a escacs; taller de veu; hip hop o beat-

    El fresc ventall de lEstiu Jove

    Defracto.

  • box; curs de crtica de cinema i cinefrum; la nit astronmica o la dels ratpenats; el set mercat de moda i disseny jove; i la 13a edici del festival de msica Petit Format; el #GanxetJove de Teixim el Barri; lEat Street, amb propostes gastronmiques per a menjar al carrer...

    ELS VALORS DE LA CULTURA En Felip i lImanol no hi faltaran segur a lonzena edici

    de Per Amor a LHart, Festival dArts de Carrer, del 2 al 4 de juliol a La Rambla de la Marina i a la Plaa de lAjuntament. Un esdeveniment que, en paraules del seu director, Ramon Oriola, defensa i practica els veritables valors de la cultu-ra: de conscincia, de responsabilitat, de crtica, de canvi, de diversitat, dintegraci, de comproms, de llibertat... El festival ho fa a travs del circ, la msica, la dansa i les arts plstiques.

    El presentador de les actuacions s Rafa Espada, El Flaco, actor, pallasso, artista de circ, exfutbolista, exvenedor dentra-des de piscina, expolitoxicman, esquizofrnic... i amb el tea-tre com a full de ruta: ha comenat a fer de presentador des-deveniments, director de teatre, punxa discos, bateria, mini monologuista i qualsevol cosa per deixar sortir els seus jos.

    BATALLES DE BREAK DANCE La companyia de dansa contempornia La Sala, en cont-

    nua indagaci per generar un llenguatge fsic i una esttica actual, presentar Hooked a Per Amor a LHart, escenari de nou del taller de creaci dels alumnes del taller de creaci de Bipolart. No hi faltaran, entre altres, la visi inusual i original de la dansa urbana de Brodas Bros; la polivalncia de Los Moekos, que es mouen entre la dansa i el teatre, lhumor i el surrealisme...; el duet fsic i ben elaborat de Physical Momentum; o les batalles de break dance organitzades pel collectiu hospitalenc Urban Empire.

    Les actuacions de circ i clowns sn un dels trets identitaris del Per Amor a LHart: el circ contemporani transgressor de Defracto, amb els malabars de la pea Flaque; la simplicitat mgica de Gromic, a The Magomic Show; lexplosibilitat de Do Not Disturb (No Molestar), de Vaivn Circo; els equilibris acrobtics en collectiu de Circ Pistolet, premi Zirkolika 2014 al millor espectacle de circ...

    CABARET DE CIRCLa nova edici de Cabaret de circ t ingredients molt diversos:

    la roda cyr de David Vento; les combinacions malabars de Luis Toto Nio; els equilibris sobre rullos de Nikolay Nosenko; les ver-ticals de Manel Roses... Marcel Escolano en ser el presentador i el ritme anir a crrec dAlways Drinking Marching Band.

    +(Y\^_festival i amb DJ Konguito, guia dun viatge entre els millors ritmes negres del planeta; la banda de hip hop afrollatina Su-per Spanish Combo, amb un so fresc i actual que fusiona diversos ritmes; o les barreges de rock&roll clssic cap a harmonitzacions del surf, barrejats amb elements tpics de la can popular espanyola de Los Toros.

    culturauna tarda a...

    Los Moekos.

    6

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T

    Nikolay Nosenko. (passa a la pgina 8)

  • LImanol i el Felip decideixen apuntar-se tamb als tres tallers que simparteixen a Torre Barrina durant lEstiu Jove: Aquest estiu, estreno el meu blog?; Fes les millors i Google s ms que un cercador.

    TORRE BARRINAEns ho explica lEsther Camacho, assessora en competnci-

    es digitals i qui impartir aquests cursos a Torre Barrina, una entitat que es mou entre lexperimentaci audiovisual i la formaci i laccs a eines digitals. s un equipament amb |_|postproducci, edici i muntatge

    UN CARCTER MS LDICAl juliol aquests cursos tindran un carcter ms ldic

    que durant lany, continua lEsther Camacho. Aquest estiu, estreno el meu blog? se centrar ms en els objectius de la }|_~}|dubtes: com shi publiquen textos i vdeos? Com podem pro-

    estigui penjada a la xarxa?...

    El taller est ms indicat per a la creaci despais personals: durant lany fem formacions ms indicades per a construir [o reforar] la marca personal i a aspectes ms professio-nals. Per si algun dels assistents vol aprofundir sobre aix, lhi explicarem.

    PLATAFORMES SEGURESEn el taller dautofotos i fotos de grups es far un reps de

    les plataformes ms comunes i segures, com Instagram, Ask o Snapchat, i sexplicaran trucs per a millorar les imatges: adequades. Has destar cmode i relaxat, amb els ulls ben fes servir el pal o el dispar automtic. Sempre queda millor que amb la distncia del bra.

    LUNIVERS DE GOOGLEGoogle s un univers que no sacaba mai. Google Drive s

    com

    !malgrat que permeti fer videoconferncies amb Hangouts, editar un document alhora amb diferents usuaris... Qu s el ms gran que es pot fer amb Google Chrome? li pregunto a lEsther Camacho. +_.--deojocs favorits installats i anar a lordinador del teu cos i disposar dels jocs com els havies deixat. s tot un escriptori. Google Chrome va molt ms enll de ser un navegador, que ^_^|.Va nixer com a navegador, per s un mini sistema operatiu. Els Chromebooks, per exemple, sn petits ordinadors porttils amb el sistema operatiu Google Chrome OStanca lEsther Camacho.

    cultura

    (ve de la pgina 6)

    una tarda a...

    Los Toros.

    8

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T

    2_.

  • En el perode 2012-2015, la Diputaci de Barcelona ha invertit 5,8 MEUR per mi-llorar les contencions de seguretat per als motoristes a la xarxa viria, xifra que su-posa dues vegades la inversi total rea-

    2011. Aquestes ac- que actualment hi ha 596 quilmetres de carreteres que

    sn segures per als motoristes, el que suposa un 40% de la xarxa viria interur-bana de la Diputaci.

    de vehicles de dues rodes, majoritria-ment motocicletes, ocupa cada vegada ms una proporci major en el conjunt de la xarxa de car-reteres locals. Per

    protegir tant els mo-toristes com la resta !de dues rodes, per-" ! directe del motorista contra els suports de les barreres la- terals de la carretera i eviten tamb que el motorista passi per -ca i impacti contra ##$pel desnivell protegit per la contenci.

    Avui, tots els projec- tes que incorporen contencions de vehi-cles contemplen les corresponents cor-reccions per a mo-toristes. Per encara hi ha molts trams de carreteres que es van fer abans de la normativa actual i, per aix, necessi- ten una actuaci per installar els SPM. Els projectes dels SPM i de barreres actu-en sobre carreteres

    senceres i es priorit-zen aquelles vies que presentin un ndex de sinistralitat ms !moto i, en aquelles vies sense acciden-talitat registrada, & prioritza segons els nivells de trnsit. Sn, una aposta per la seguretat dels mo-toristes en particular i dels conductors en general.

    Redacci

    596 quilmetres segurs per als motoristes

    Implementaci dels Sistema de Protecci de Motoristes (SPM) per part de la Diputaci de Barcelona

    Els Sistemes de Protecci per a Motoristes (SPM) sn efectius per reduir la sinistralitat, minimitzar les conseqncies duna possible sortida de la via, fer menys greus les lesions als motoristes i, de manera general, millorar les caracterstiques fsiques de les infraes-tructures viries, i incrementar les condicions ds, confort i seguretat.

    Sistema de Protecci per a Motoristes (SPM) installat a la carretera BP1101 al Bruc Foto: Diputaci de Barcelona

  • 10

    V

    IU L'

    HOSP

    ITALE

    T

    gastronomia

    Text i foto TONI DELGADO

    s un quart i cinc duna, i no deixen daparixer provedors a La Bodegueta del Museu. Tamb, una senyora molt simptica.

    Hola! No s si sabeu qui sc... es pre-senta. I tant que s! li respon el Pep Sendra. Doncs mireu, aqu sc un any ms, desprs de la boda... I com us va? B. Encara no ens hem divorciat [ria-llada general]. De fet, he vingut perqu vull celebrar el seu 40 aniversari a La Bodegueta. Ell encara no en sap res.

    El periodista fa una estona que ses-pera per a parlar amb el Pep sobre la revetlla de Sant Joan. El que no sap el reporter s que lescena que acaba de presenciar marcar el contingut del re-portatge. Deixem, per, que ens ho expli-qui el responsable de La Bodegueta del Museu: el ms calent est a laigera. Desprs dun maig i un juny amb tants casaments i comunions... [Comena a explicar alguns detalls que tenen pen-sats per a la revetlla]. De moment, no et puc concretar gaire cosa.

    Comena el joc de les pistes: farem servir teles i moltes bombetes, que no us dir on les posarem. Volem recrear un ambient mediterrani i unes actuaci-ons properes als musicals.

    Pep, a vegades costa molt concretar les coses, sobretot si tens moltes ide-es i depens dunes quantes persones, no? Sn detalls que, un cop lligats, sn de f-cil execuci. Aquest any no tenim ni focs ni mgies ni res de tot aix. Va ms per aqu. Som ms minimalistes. Tothom diu que hi ha ms feina que altres anys, per aix anem una mica ms endarrerits. Lexperincia dels bufets va ser molt bona, per hem vist que si muntem les-pectacle, s molt millor que la gent esti-

    gui asseguda. Quan la gent estigui servi-da, s quan donem entrada al show. Una situaci cmoda tant per a qui actua com per a qui menja. Per a tothom. Ser un sopar cabaret, un men degustaci, els que ms ens fun-cionen. No hi faltaran, s clar, la coca de Sant Joan i el ball, que s el que ms agrada. s quan sinteractua ms amb la resta. Els balls de les revetlles sempre sn molt divertits.

    Ets dels que sarrenca a ballar? Sempre, sempre.

    I tens un estil particular?I tant. La meva escola s lestil lliure, les revetlles de Sant Joan de La Bode-gueta del Museu. Desprs est el DJ Marta Amaro, que punxa una mica de tot i accepta totes les peticions.

    Tu ets dels que lhi demanen?I tant!

    I quines?Magrada molt Alaska i tampoc hi pot faltar Rafaella Carr amb el seu Explo-

    ta, expltame expl. Abans et comenta-va que ara som ms minimalistes. Ho som perqu hem vist que all que tri-omfa s el que s senzill.

    Aix s la vostra carta destiu? S. Hem tornat a plats molt tpics fets de forma tradicional. Hem comptat amb el Jordi Angl, guardonat, el 2008, amb una estrella Michellin. Va sortir dels fogons i va muntar una assesso-ria, dentre altres coses, de cartes de cuines i restaurants. Ens coneixem i un dia vam dinar junts aqu. Em va dir que veia alguns aspectes que podrem mi-llorar. Hi havia coses que em semblava que anvem una miqueta ms justos, i vam coincidir en fora aspectes. Hem intentat potenciar all que fiem molt b. Representa el retorn a una carta amb productes molt mediterranis, molts frescos com sempre, i amb una elaboraci molt senzilla, que no per aix deixa de ser saborosa. Plats crea-tius tamb per la seva forma, contingut i presncia.

    Pep, ja noms ens falta fer la foto... Mira que tinc, mira que he vist.

    El Sant Joan ms misteris

    de La Bodegueta del Museu

    gastronomia

    Una altra ocurrncia del Pep Sendra.

  • 12

    V

    IU L'

    HOSP

    ITALE

    T

    gastronomia

    (passa a la pgina 14)

    Text TONI DELGADO Fotos INMA QUESADA

    T lescriptori ple de coses, per tot est al seu lloc: el porttil; una agenda i una llibreta; dues pgines manuscrites i dues amb Excels; un pot amb retola-dors i bolgrafs; les claus de la moto; i la portada i la contra-portada del dptic de la Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre. El seu lloc de treball el delata: en Dani Mateu, cap de producci de lAGT (Associaci de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat), s ordenat, metdic i t una notable ca-pacitat per a obrir i tancar fronts.

    Deixam dos minuts, que he de fer un parell de truca-des, es disculpa. Sn dies de viure al lmit per a ell. Falten poc ms de dues setmanes perqu se celebri una espcie de Quinto Tapa exhaustiu. Ser del 20 al 21 de juny quan, a la Plaa de Llus Companys, sestreni el primer Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre. Lxit del format a Cornell, El Prat i Gav avalen el nou repte de lAGT.

    LA PETJADA Al Dani Mateu la feina li exigeix ser previsor i intutiu, i tenir

    molta m esquerra: sempre pot haver-hi un marge derror i he de procurar que sigui el menor possible. Has de saber liderar un equip en moments destrs sense que ning sata-

    bali. Has de parlar amb tots els personatges que formen part de lengranatge, des dels patrocinadors, els restauradors participants i els treballadors, perqu tot encaixi i no hi hagi sorpreses.

    Sel nota esgotat, per encara ms illusionat amb el Fira Tapa: el primer cop, lestrena s, potser, el que deixa ms petjada en un esdeveniment daquest tipus. La responsabi-litat s doble per lambient que shi viur, amb la festa major i les propostes organitzades per La Talaia, lAssociaci per les Festes del Centre de lHospitalet.

    PRODUCTES DE PROXIMITAT I DE TEMPORADAEn Dani Mateu mavana quines seran les 11 tapes, elabo-

    rades amb productes de proximitat i de temporada, que han perpetrat els set restauradors participants (Muxa, LAteneu, Espai Brotes, LHospi Stadium, Establiments Planes i La Clara) i que oferiran en dos torns (dissabte 20 de juny de 18.00 a 23.00 hores i diumenge 21, d11.30 a 15.30). El tiquet de tres euros dna dret a una consumici (quinto o aigua) i una tapa, i el de deu euros, a dues begudes i quatre tapes.

    CINC SETMANES DE MARATPer al cap de producci de lAGT s fonamental anar fent el

    seguiment de totes les peces que conformen lesdeveniment: incls un o dos dies abans cal asse-

    Els secrets del primer Fira Tapa

    de la Festa Major del barri Centre

    gastronomia

    Imatge de l'ltima edici del Fira Tapa Carxofa Prat.

  • CNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances)centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

    ONA nuit De dimarts a dissabte, sopars. Dissabte, diumenge i festius, dinarsJuliol i agost, no obrim dissabtes i diumenges migdia. Vacances del 9 al 27 dagost

    onanuit.com .com/onanuit @onanuit @onanuit

  • gurar-te que tothom t clares les coses. Per aix sempre procuro enviar correus electrnics, ja que, aix, la informaci queda per escrit. Ser lltim esprint de cinc setmanes de marat de trucades, visites, correus electr-nics, de fer la comanda de tanques o ocupar-se de la gesti de residus...

    LES NECESSITATS El primer pas, per, s contactar amb el provedor que, en

    aquest cas, s Moritz: els dius quines necessitats de produc-te i material podem tenir, com ara taules i cadires, tendals i para-sols, ampollers i taulells...

    Els organitzadors ofereixen als participants un espai on pu-guin servir les seves tapes i treballar cmodament i disposin dels electrodomstics que necessitin.

    LEQUIPNo deu ser fcil reunir tants reclams en un mateix es-

    pai i que no es superposin. La clau s lequip: tinc la sort de treballar amb el director de lAGT, lscar Teruelo, una persona que simplica molt en els projectes i tempeny amb la seva illusi i et contagia; lIvan Puig, s el direc-tor de projectes, qui est pendent del global de la feina i qui posa ms seny; i el Mariano Martnez, el responsa-ble de comunicaci, sencarrega de moure i promocionar lactivitat a travs de les xarxes socials i els mitjans de comunicaci.

    Destaca en Dani Mateu que la comunicaci entre els qua-tre s i ha de ser "#$#exemple, tots revisem i opinem sobre els cartells i els dp-tics. Saben quin s el seu paper, per collaboren amb el de la resta. Sn un equip, que samplia al muntador dels estands dels restauradors, els cambrers de la Fira i els patrocinadors.

    COMUNICACI CONSTANTEn aquest cas, tamb s fonamental la comunicaci cons-

    tant amb La Talaia: perqu uns i altres tenem clar que no volem que el Fira Tapa se superposs amb les activitats que organitzen per a la Festa Major del barri Centre.

    Quan ho veus tot muntat, malgrat que suposo que mai est del tot muntat perqu shan danar canviant coses, s gaireb _.-^(.5gran satisfacci li dic. Hi ha poques feines en qu puguis veure el fruit del treball de setmanes i s molt agrat quan comproves que funciona un projecte que hem parit entre tots. Rebre la felicitaci dels res-tauradors, de la gent que sho est passant b i dels caps no t preu. Com et deia abans, tenim una comunicaci constant. s lnic cam per a treuren conclusions i millorar.

    El Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre ser una ex-cusa per a poder passar una jornada agradable participant en activitats fora interessants que es fan al carrer i de tastar tapes molt ms elaborades de les habituals.

    culturagastronomia

    L'esperit del Fira Tapa.

    (ve de la pgina 12)

    14

    V

    IU L

    'HOS

    PITA

    LET

    Una bona convesa entre cerveses.

  • 15

    V

    IU L'

    HOSP

    ITALE

    T

  • 16

    V

    IU L'

    HOSP

    ITALE

    T

    gastronomia

    (passa a la pgina 18)

    Text i fotos TONI DELGADO

    La Yelena Cvejic (Belgrad, 1967) es presenta com la Yelena de Belgrado. Perqu... Com pronuncies Cve-jic? Esveix? s ms fcil dir-me de laltra manera. El seu buc, petit, per amb desenes delements, sembla un armari sense portes. s artista resident del TPK Art i Pensa-ment, que el 18 de juny, a les 19.30 hores, inaugurar una nova edici de Solstici. Segons ens avana el director del cen-%'*-#+"/

    2a nixer i ja no hi ha pas enrere. Passa en la vida i en lart.

    Al Solstici participaran els artistes del TPK, i els de col-lectius europeus i catalans amb els quals fem projectes. El dia 20 organitzen una jornada especial amb la visita a lexpo-sici comentada de Plcido Romero ser un passeig amb ironia, que es preparin els artistes! i performances dmbit internacional. Desprs de la paella se sortejar un quadre en-tre els que hagin comprat els nmeros de la rifa, que servir per a sufragar el catleg del Solstici.

    Yelena, com tadones que ets artista? Quan tacceptes com a persona creadora i et dnes el perms de ser-ho en una disciplina que no s socialment majoritria ni productiva.

    s permetres ser valent? S, i tamb ser sincer. s permetres lacte potic i mgic que implica lart, que t una altra part de treball.

    I quina part tagrada ms?La del repte de vncer les qestions que et pots o que et poden plantejar altres a travs de lart o la vida. En general, tots com-partim les mateixes preguntes generals, i s interessant compa-rar les experincies. A mi magrada parlar i conixer molta gent.

    Quina s la meta de lartista? Parlar dun mateix, per connectant amb els sentiments i els pensaments dels altres. Aix s, potser la connexi no ser ins-tantnia.

    Es tracta de mirar-se el melic primer i ampliar la mirada. El melic s noms el punt de partida. Mencanten els inicis i mestimula el repte. Es tracta de comprendre per qu ests fent all, de fer-se les preguntes adequades ms que de tro-bar les respostes correctes, que poden no haver-nhi tantes. Dadolescent vaig comenar a buscar el cam que ms em con-venia i no el que pensessin els altres.

    Qu volien que fossis els pares?[Fa una pausa llarga]. No mhe preguntat molt aix [riem].

    Per ho intueixes?No. Intento acceptar molts punts de vista, per aix no est renyit amb permetres una ruta prpia. Vaig arribar a Espanya durant la guerra a lantiga Iugoslvia. El pas on vaig nixer ja ~_.&^Anglaterra i Alemanya.

    5@les guerres contnues, et sents alliberada? La pau reconforta, per la guerra va durar molts anys. Intentes (.No es resol dun dia a un altre.

    Yelena Cvejic: El repte de lart s parlar dun mateix,

    per connectant amb els sentiments dels altres

    cultura

    La Yelena Cvejic, al pati del TPK.

  • Ja saps qu exposars al Solstici? &|}|_|^-./|}_.

    Com sarriba a les entranyes duna persona o duna situaci? Com a periodista pots anotar una conversa, com ests fent tu ara, o sense que ho spiguen els implicats. Tot depn de quin bagatge tinguis, dels teus gustos... Treballo molt lautoretrat, perqu sempre tinc el model disponible. Per a vegades s que faig retrats. No deixa de ser entrevistar la persona, per duna manera visual. Mimagino que quan fas entrevistes et poden sortir millor si ests en un ambient ms relaxat, no?

    De petits no ens ajuden a relaxar-nos davant la cmera, i sembla que hi hgim de sortir ms guapos, alts i divertits. Oh, s, per favor! Fixat en els lbums familiars. En les bodes sempre es fa la foto de tots plegats i com ms alegres millor, i no les del cunyat borratxo sota la taula. I si alg fa aques-tes ltimes, no les guarda en llbum. B, ara aix s molt qestionable. Tots tenim moltes fotos al mbil, a les xarxes socials...

    5+W@Fins no fa gaire, leina no era accessible a tothom, i el procs, molt ms complex. La mgia i la poesia no depenen de leina. Es poden aconseguir de moltes maneres. Es continuen fent servir tcniques antigues, igual que seguim llegint els clssics. Vivim lalfabetitzaci de la imatge.

    Els teus vdeos sn ms conceptuals? Ms propers al do-cumental?Aquest [obre un arxiu duna carpeta de lordinador] el vaig pre-sentar lany passat a Roca Umbert Fbrica de les Arts. Lex-posici es deia La metfora com a resistncia i era dartistes residents del TPK. [Se la veu tallant un pernil i desprs la c-mera torna enrere. s una escena que simbolitza el poder i la debilitat de la memria. Toda autobiografa aspira a una reencarnacin en vida que sabe a carne seca, descriu ella en el fullet de lexposici].

    Pel que veig, has de fer de tot sempre. No necessriament. Es tracta de no dependre de molta gent. Ara estic treballant en una perfomance collectiva sobre el temps de canvi, dadaptaci, dorganitzaci... Com veus, sn }_|~.s un vdeo del temps de dol, del dolor per la prdua. Que li agradi o no a lespectador i/o de si hi connecta o no dependr dels seus gustos i experincies. A ms, no necessriament li ha dagradar al moment. Es tracta de fer-se preguntes.

    s el que pretn generar lart. Pot no ser un canvi instantani, per a la llarga s un cam danada i tornada. Lart pot canviar la societat i les dinmi-ques, i aquestes, lart. Lart no s res de laltre mn. s una disciplina com tantes altres.

    Quin pes hauria de tenir lart en el sistema educatiu? Hauria de tenir ms pes en leducaci. En tots els nivells. Cal que es converteixi en una prctica diria, en un espai dinves-tigaci. Aposto per un cam ms genric.

    [Apareix lAgustn Fructuoso]. Us estic escoltant. S, no? interv la Yelena. Toni, s lartista ms culta que hem tingut mai continua lAgust. s gaireb centre-europea. Noms li falta ser una mica ms del nord i jueva. Seria perfecta! s una enciclopdia vivent. B, us deixo. Que bonic! Est gravant, no? diu la Yelena assenyalant el mbil. Yelena, quan fa que ets artista resident del TPK? li pregunto.Dos anys, per vaig comenar com a alumna fa sis.

    Com vas conixer el TPK? Per un company de feina, malgrat que jo venia molt a la bi-.!_~

    &!.\^|_digital, vdeo...) LEva Fructuoso nera la responsable. Vam for-mar un grup molt interessant, i la majoria seguim aqu i hem treballat plegats en molts projectes.

    5*ZTenim lopci de treballar els caps de setmana, quan no es fan classes al TPK. Som una comunitat: participem en els vdeos i treballs de la resta; compartim jornades en qu sorgeixen sinergies divertides i en moltes disciplines; viatgem junts per a veure exposicions dartistes de la xarxa europea... Per tamb arriba un moment en qu necessites estar sola.

    culturacultura

    +(||_.

    (ve de la pgina 16)

    18

    V

    IU L'

    HOSP

    ITALE

    T

  • 20

    V

    IU L'

    HOSP

    ITALE

    T

    gastronomia

    Text I foto TONI DELGADO

    Feia ms de mitja hora que el plat era a taula per, per molt que em mors de gana, em resistia a tas-tar-lo. Volia saber el desenlla de Los crmenes del opio,>

    \@^\+_`2015.

    El millor s devorar el llibre de Daniel Santio ben alimentat i sense obligacions immediates. La novella et desconcerta des del primer pargraf: solo un ser superior como l poda en-tender la seal. Haba llegado la hora de que el mundo ente-ro conociera su existencia. Que le venerara. Que le temiera. Fins a la pgina 17 no apareix el protagonista, el sergent Vctor Santino. Tot sembla indicar que haur dinvestigar un cas de violncia masclista a lHospitalet. En un pis de lavinguda Isa-bel la Catlica apareixen un bra i un cor.

    Daniel Santio, Mosso dEsquadra de lrea Bsica Policial de lHospitalet, explicava fa uns mesos a Viu LHospitalet que la seva criatura, Vctor Santino, s molt intelligent. Jo el veig una mica despistat en certes ocasions i menys rpid que alguns dels seus companys dinvestigaci. Aix s, no nhi ha cap amb el seu comproms, perseverana i empatia.

    SENSE PIETAT 4 0 ^ ~ (_| |

    debilita sense pietat. No noms perqu el fa patir, sin pels horaris, tan imprevisibles, que el converteixen en un mig desconegut per a la seva famlia: Santino sali de casa sin lavarse la cara ni peinarse. Puso el rotativo luminoso en el coche y aceler sin miramientos. No estaba para hostias.

    El protagonista de Los crmenes del opio recorda a Ull de Falc, dEls Vengadors, que no t ni els msculs de La Massa ni pot volar com Iron Man ni t lescut indestructible del Capit *|.El mateix li passa al sergent de la novella. s un lder silencis.

    Pot ser una bona idea llegir Los crmenes del opio amb una llibreta al costat per anar apuntant possibles pistes i els de-talls ms minsculs. Daniel Santio no deixa de picar lullet al lector. Gaireb res s gratut i gaireb tot acaba sent una prvia del que vindr desprs.

    RITME TREPIDANT El ritme s trepidant, i els dilegs, crebles i molt millor en-

    dreats en la segona part de la novella tutame. Despus de amenazar a mi familia, no hace falta que te andes con gilipolleces, hijo de puta. No hi falten dures descripcions, a vegades igual de contundents que les ellipsis.

    Hi ha moments en qu que set remou tot. Pura novella ne-gra, per amb apunts de narrador privilegiat. Daniel Santio juga amb lavantatge de saber i haver viscut situacions que un escriptor convencional no experimentar mai. I, el ms impor-|_~~trobar en la gran majoria dobres del gnere, des dels passos que es donen en una investigaci als protocols dactuaci i dautoprotecci, quin s el millor material per a conservar les proves...

    CERTS COPS DE DESTRAL (_

    Santino saba que la formacin bsica que reciban los

    '@/-ente, por no decir una mierda i ltica dels mitjans de comunicaci, i el pes del passat. Tam-poc frases brillants: saba que el miedo poda hacer temblar a una persona con mucha ms intensidad que el fro.

    Daniel Santio, lector gaireb (o sense el gaireb) obsessiu, ja prepara la seva segona novella, tamb amb Vctor Santino com a investigador. T un gran repte per a estar a laltura de la pri-|_.

    Quan gaireb

    res s gratut

    cultura

    Daniel Santio, a la redacci de Viu LHospitalet.

  • Benvinguts a la Festa Major del Centre de

    la m de MoritzSiente esos ojos que te miran, que

    pararon hoy sus vidas para poder escuchar tu voz en un concierto, canta

    Vega, una de les poques concursants dOperacin Triunfo que han aconseguit fer carrera musical. La seva reflexi podria servir

    per a definir com s de privilegiat el msic per poder compartir el seu treball amb el

    pblic. O per a descriure el sentit i lesperit de les festes.

    La festa major dun poble, ciutat o barri t un punt familiar que ens apropa a tots. I,

    aqu, tenim a tocar la Festa Major del Centre, que sinaugurar amb el preg, a dos quarts

    de nou i a lAjuntament, de Jaume Botey. El pregoner s Premi dHonor de la Ciutat de LHospitalet 1999. Ha estat professor a

    lIES Torres i Bages de la ciutat i ara ho s dHistria de la Cultura i Moviments Socials

    a la Universitat Autnoma de Barcelona. Doctor en Filosofia, Jaume Botey ha

    estat promotor del Centre dEstudis de lHospitalet, les escoles dadults i la Casa de la Reconciliaci de Can Serra. s expert en

    emigraci, integraci i voluntariat, i membre i portaveu del grup Cristianisme al segle XXI. Les festes conclouran el 24 de juny

    amb els focs dartifici, tamb a la Plaa de lAjuntament.

  • La uni de la Festa Major del Centre

    SENTIT I ESPERIT Qui millor per explicar lesperit i el sentit de la Festa Major del Centre que el Ricard Monrs, president de La Talaia, lassociaci organitzadora de lesdeveniment. La filosofia, enceta, s fer una festa major tradicional molt participativa, amb la gent i les entitats del barri. La seva funci s contractar i concretar els actes de la programaci: costa molt fer tants actes en tans pocs dies. A vegades ens ha passat que alg hagi fallat a ltima hora. s quan has de treure lagenda i buscar una alternativa. Afortunadament, han passat pocs cops per aquest trngol.

    Text. Toni Delgado

  • ACTE CENTRAL Lacte central de la Festa Major del Centre, explica el Ricard Monrs, s Sarsuela, testimo!, lespectacle de la companyia Argos Rex. s el diumenge 21 de juny a les deu de la nit, a la Plaa de lAjuntament. Tot un homenatge a aquest gnere lric, amb el mestre Xavier Dol al piano, i un reps de peces mtiques com El ltimo Romntico, Luisa Fernanda o Mara de la O.

  • EL CERCABIRRES, UN PASSEIG BEN FRESCFa uns anys, el collectiu de joves de les entitats de La Talaia van pensar que seria una bona idea fer un Cercabirres. La realitat va superar encara ms les expectatives i, una edici ms, uns afortunats podran recrrer el barri Centre el dissabte 20 de juny a partir de dos quarts de sis. Els 300 tiquets disponibles (50 ms que lany passat) es podran recollir a la seu de La Talaia (carrer Digoine 33, baixos) el proper dimarts 16 de juny a partir de les set de la tarda. Cada persona podr comprar un mxim de dos tiquets [el 2014 el lmit era de cinc]. Amb aquest canvi impedim que els primers sels emportin tots. Sembla una decisi justa.

  • Cada tiquet donar dret a set cerveses Moritz en un got reciclable i una samarreta amb el lema dI LHLOVE MORITZ. Les parades del Cercabirres sn Ca les Noies, El Casino, La Clara, Muxa, Ruta 42, LHospi Stadium i el bus de Moritz, que estar a la Plaa de lAjuntament. La festa conclour amb el DJ Amenizando Guateques, ve del barri.

  • ELS CONCERTS Divendres 19 de juny seran els concerts de la Festa Major del Centre, desprs del correfoc, de Kike Ubieto & Wall Street Band. La presentaci que en fa el programa de festes s prou grfica: passin i escoltin, senyores i senyors, majestats, illustrssimes, ministres, alcaldes, banquers, empresaris, populatxo i xusma en general! Regatime, tango, swing, rumba, rock & roll, cmbia, blues, jazz o pasdoble... En un concert amb molta corrupci, malversaci de fons pblic, suborn, prevaricaci i evasi de capitals; sense demaggia ni populisme: directe al blanc i amb molt sentit de lhumor... Passin i escoltin.Fills de la Flama, guanyador del concurs de Percussi Barcelona 2014, oferir un espectacle de percussi. Mentre que Viejas Glorias recuperar, tamb segons el programa, hits inoblidables dahir i davui, lautntic trencacames del dancefloor ms ertic-festiu. Amb ells et sentirs de la m del mateix Barry White cap a una festa de les Ikketes amb tanga de vellut...

  • 4.000 TIQUETS DE CERVESA MORITZMoritz torna a reforar el seu vincle amb la ciutat. No deixa dimplicar-se en diferents esdeveniments culturals i socials i donar suport a entitats, al festival Petit Format (Depsito Legal), al cinqu aniversari dEl Casino i a lOktoberfest que se celebra al mateix local, al mercat solidari o a lEat Street. El bus de Moritz recorrer els carrers del barri Centre repartint els 4.000 tiquets, a partir de divendres 19 de juny a les cinc de la tarda, i dissabte 20 de juny, a partir de les onze del mat, i fins a exhaurir les existncies. Un cop localitzat el bus i amb el tiquet a la m, noms ens caldr gaudir duna Moritz ben fresqueta en els diferents locals participants.

  • sabies que...

    El seny dEnric Prat de la Riba

    sabies que...

    Text TONI DELGADO

    Nosaltres viem lesperit nacional, el carcter nacio-nal, el pensament nacional; viem el Dret, viem la llengua; i de llengua, Dret i organisme, de pensament i carcter i esperits nacionals, en triem la Naci, aix s, una societat de gent que parlen una llengua prpia i tenen un ma-teix esperit que es manifesta nu i caracterstic per sota de la varietat de tota la vida collectiva. I viem ms: viem que Catalunya tenia llengua, Dret, art propis; que tenia un esperit nacional, un carcter na-cional, un pensament nacional; Ca-talunya era, doncs, una naci. I el sentiment de ptria, viu en tots els catalans, ens feia sentir que ptria i naci eren una mateixa cosa, i que Catalunya era la nostra naci, igual que la nostra ptria. Ho escrivia Enric Prat de la Riba (Castellterol, Valls Oriental 1870-1917), en el seu fams assaig La Nacionalitat Catala-na (1906). Fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, del 6 dabril de 1914 al 14 de maig de 1917.

    Aprovada el gener de 1914, la Mancomunitat va ser una entitat de gesti, per amb competncies limi-tades, que englobava el Principat per primer cop en 200 anys. El seu princi-pal mbit dactuaci va ser la cultura, i Enric Prat de la Riba, limpulsor de-cisiu del Consell dInvestigaci Peda-ggica, la Biblioteca de Catalunya, les biblioteques populars, lEscola Supe-rior dAgricultura, la de Bibliotecries, '3_...&^_ }_~de lInstitut dEstudis Catalans, que havia fundat el 1907. Durant aquesta

    etapa, Enric Prat de la Riba va pro-moure lextensi de la xarxa telef-nica, de camins venals i carreteres secundries, va modernitzar la Casa de la Maternitat...

    Fill dhisendats, Enric Prat de la Riba havia estudiat lleis a Barcelo-na (1887-1893) i shavia doctorat a Madrid (1894). El 1895 va participar en lAcadmia de Jurisprudncia i Le-gislaci de Barcelona, i dos anys des-^|~ser president i secretari de la secci

    __.abans havia estat triat secretari de la junta de la Uni Catalanista i va inter-venir en la preparaci i debats de la seva assemblea de Manresa que va aprovar les Bases per a la constitu-

    ci regional catalana,_les Bases de Manresa. Un projecte dEstatut dAutonomia que defensa-va el poder regional de Catalunya, la necessitat de comptar amb corts prpies i tenir el catal com a llengua nica.

    Collaborador a La Renaixena, Les Quatre Barres o La Veu de Catalunya, Enric Prat de la Riba va provocar cert rebombori amb manifests com Al po-ble catal i Als catalans. Inquiet i in-conformista, va ser membre del Cen-tre Escolar i de la Lliga de Catalunya, i va impulsar lefmer Centre Nacional }.&^

    5-putaci de Barcelona. Eugeni dOrs el coneixia com a seny ordenador de Catalunya. 2

    8

    VIU

    L'HOS

    PITA

    LET

  • al parc de la Serp de 15:30a 20h

    a l'hospitalet de llobregat

    a 5 minuts de rambla de la Marina

    organitza: Amb el suport:

    Divendr

    es 22 de

    maig,

    19 de jun

    y i 17 de

    juliol

  • CNL de lHospitaletMare de Du de la Merc, 20, 3r08901 LHospitalet de Llobregat

    Tel. 93 440 65 70Fax 93 440 48 69

    http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet

    cnl

    Fresca i amargant, qui s?

    D^ | pensat descriure una collaboraci ben relaxant, so-bre les bondats de lestiu.+ (^ birra en itali

    |^||~amb alcohol o sense (no pas *amb o sense alcohol, ja que quan utilitzem les pre-posicions amb o sense per marcar una alternativa, la prime-ra sempre acompanya el nom, mentre que en la segona pot ser-hi o no). Podem demanar-ne un quinto}^en diuen botelln), una canya o copa, un ter, etc. Si no ens volem estar a la barra o el taulell, a peu dret (res destar-nos

    | ^ | (dun para-sol o tendal. I a lhora de triar, nhi ha de blanca, ||...&|~una mica de prop.

    ^(-@/||^maltatge, que consisteix a convertir lordi (cebada, en castell) en malta

    |^)del whisky. A continuaci es du a terme la maceraci: la malta es tritura i es barreja amb aigua calenta, i aquesta mescla sin-trodueix en un recipient metllic, el macerador, on se sotmet a diferents temperatures i es remena perqu les substncies solubles de la malta es dissolguin i el mid es transformi en glucosa. Aleshores separem el lquid ensucrat que hem obtin-gut de la clofolla: ja tenim el most! Les dues ltimes fases sn la cocci, durant la qual safegeix el llpol (lpulo) per aromatitzar el most, i la fermentaci, en qu es deixen actuar sobre el most determinats llevats (levadura) perqu el sucre es transformi en alcohol; mentre la cocci i la maceraci po-den durar unes 8 hores, la fermentaci sallarga entre 7 i 21 dies. En les cerveses artesanals, a la primera fermentaci als ((|~_un parell de mesos, per tal que maduri i adquireixi lescuma i laroma caracterstica de cada mestre cerveser.

    I no patiu, que al setembre, mes de la verema, ja farem un article sobre el vi!

    30

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T

  • 31

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T

    de les vacances perqu, aquest any, revistes Viu. !"

    #"$%&%$'%#Viu LHospitalet $$%%"()$*+-"/%0

  • Sant Josep16 de maig, de 10 a 22 h

    Santa EulAlia6 de juny, de 10 a 20.30 h

    Collblanc-la Torrassa13 de juny, de 10 a 20.30 h

    Can Serra13 de juny, de 10 a 20.30 h

    Pubilla Cases20 de juny, de 10 a 20.30 h

    La Florida4 de juliol, de 10 a 20.30 h

    EL Centre4 de juliol, de 10 a 22 h

    Bellvitge12 de setembre, de 10 a 20.30 h

    hi TENIM DE TOTCOMPRA a lhospitalet

    festa del comer7A edici

    LES BOTIGUES SORTIM AL CARRERwww.dinamitzaciolocallh.cat

    PARTICIPA-HI

    Mostra de botigues associades, ra dartesans, tallers per a grans i petits, jocs i animaci infantils, i actuacions promogudes per les entitats dels barris.