Viu l'hospitalet juny 2013

  • Published on
    22-Mar-2016

  • View
    218

  • Download
    3

DESCRIPTION

Estiu Jove 13. La importncia de comunicar (taller de David Orviz, campi dEspanya de Poetry Slam). Defensa personal femenina. 9 Festival dArt de Carrer per Amor a lHart. Sant Joan a La Bodegueta del Museu. La histria del Manolito Mediterrani, la tapa ms votada del Quinto Tapa. Pol Santamans, crear sense pautes. Entrevista a Alejandro Gonzlez, artista resident del TPK en motiu del Solstici 2013. Especial de la festa major del Centre amb Moritz. La Fbrica Moritz, un delicis museu en moviment. Imatges del Quinto Tapa. 100 montaditos, al rac de lanunciant. La nataci com a competici al Sabies que... Com sescriu un correu electrnic?, collaboraci mensual del CNL.

Transcript

  • ,

    NM. 90 juny 13 redaccio@viulhospitalet.com

    www.elginjoledicions.com

    Una tarda a... l'Estiu Jove

    POL SANTAMANS, UN ARTISTA SENSE PAUTES - SANT JOAN A LA BODEGUETA DEL MUSEU - SOLSTICI 2013 - MORITZ AMB LA FESTA MAJOR DEL CENTRE - '100 MONTADITOS'

    www.polsantamans.com

  • VIU L'HOSPITALET

    Revista gratuta de societat i cultura

    Nmero 90, juny de 2013

    redaccio@viulhospitalet.com

    Tel. 93 337 77 47

    FOTO DE PORTADA: CEDIDA

    DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

    PUBLICITAT: Ivan Puig

    IMPRESSI: IMPRINTSA

    Dipsit Legal. B-20065-2005

    EDITA: EL GNJOL EDICIONS, SL.

    BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

    B-63785034

    La redacci de Viu L'Hospitalet no coincideix necessria-

    ment amb l'opini dels seus collaboradors. 3

    VIU

    LHO

    SPIT

    ALET

    ED

    ITO

    RIA

    L

    WW

    W.EL

    GINJ

    OLED

    ICIO

    NS.C

    OM

    AM

    B E

    L SU

    PORT D

    E:

    COMENA L'ESTIU

    Laltre dia, quan sortien les primeres dades positives relaciona-des amb latur, que indicaven una frenada en el nombre datu-rats i un bon augment dafiliats a la Seguretat Social s una qesti estacional poc van trigar els de torn a vanagloriar-sen. Dies desprs, president del BBVA i Ministre dHisenda, treien pit assegu-rant que la crisi ja ha tocat fons. Anem a pams.

    A un ritme de creaci de 100.000 llocs de treball al mes, per aix sha de crixer al 3% i ho estem fent al -15%, trigarem 50 mesos, 4 anys, a situar-nos en els dades de 2006. 6 anys de violenta i ferotge crisi no ens els treu ning, circumstncia que suposar els 10 anys ms cruents que es recorden en termes econmics.

    Mentrestant, qui mana, Alemanya, que no ho va aconseguir amb dues guerres mundials i que a cop dimposicions, subterfugis i governs dbils a laltra banda ho ha aconseguit ara, segueix imposant-nos reformes impossibles i increbles mitjanant els famosos homes de negre, que res tenen a veure amb el simptic Will Smith, que a ms de demostrar no saber res del pas que governen, Espanya, fa pensar que cap inters tenen en els ciutadans que patim com a bestiar torturat per mans dincompetents que no saben el que es fan.

    La Merkel, tal com va passar amb el totpoders Sarkozy, desapareixer en un parell danys del mapa poltic, i res sen sabr mai ms, perqu per no voler-la, com passava amb Sarkozy, no la volen ni a casa seva. Pel cam haur deixat un continent devastat i 6 pasos, entre els quals hi ha Espanya, en la misria ms absoluta. La troica ja ha reconegut que amb Grcia sha equivocat, i que les mesures dausteritat, lAustericidi en majscules, sotmetr el pas hell a dues dcades dangnia econmica de proporcions bbliques. I qu ens diferencia a nosaltres de Grcia? Doncs massa poc, i quan en aquest cas, el juliol de 2007 diem que 5 anys de greu crisi no ens els treia ning, ens van tractar de bojos. Ara augmentem la xifra a 10, en essncia perqu estem aprofundint en les reformes que han motivat la crisi. Ajudar els causants de la mateixa, el sector financer, i torturar fins a lextenuaci els que haurem de treure el pas daquesta empantanegada, PIMES, autnoms, emprenedors, famlies, etc. Cada mes que se segueixi colpejant amb cruesa contra el motor econmic dels pas, estem agreujant sis mesos el problema. I per qu diem aix? Perqu ens olorem una nova pujada impositiva, desprs de la qual vaticinarem 5 anys ms de crisi.

    Al final, els poltics i els financers, no parlo de la Merkel, ni dels lladregots que la teledirigeixen, se nacabaran adonant que recaptar el 100% dels impostos, que s el que sembla que volen fer, suposa ingressar 0. Pensem-hi.

  • NDEX5.Una tarda a...

    L'ESTIU JOVELa iniciativa no deixa de crixer any rere any i cada edici puja el nombre dentitats de la ciutat que pro-posen tallers i activitats de tota mena per a lEstiu Jove. Suposa una tasca imprescindible i necess-ria, valorava lalcaldessa Nria Marn durant la pre-sentaci de ledici daquest any, mentre assegurava que no es perdria el mercat de moda: ja li he dit a la Rosa, qui em porta lagenda, que ho tingui en compte. LEstiu Jove 13 est pensat per a tots els gustos i necessitats i shi poden descobrir i aprendre moltes coses, com idiomes, dansa, a cuinar, a fer cas-tells, passar una jornada dobservaci astronmica, participar al MetropoLHis, ballar i cantar al ritme del Festival Petit Format, sorprendres amb lenginy i les habilitats dels protagonistes de Per Amor a LHart...

  • cultura

    5

    VIU

    L'HO

    SPITA

    LET

    Text i foto TONI DELGADO

    Aquesta sala es va quedant cada cop ms petita, celebra-va lalcaldessa Nria Marn el dia de la presentaci de lEstiu Jove 13. Veia noves cares de representants dentitats i collectius que una vega-da ms han unit forces i idees amb la Regidoria dEsports i Joventut per concretar un cartell fresc i divers. Aix que podem iniciar-nos als jocs de rol, aprendre o millorar en el difcil art de parlar en pblic, descobrir la dansa contempornia, saber alguns dels se-crets sobre un ofici emergent com el de community manager, ballar salsa cubana o participar al torneig de poe-sia en directe de lHospitalet.

    Hi ha ms de 40 tallers programats: de cuina, primers auxilis, castellers, teatre, idiomes angls, francs, ale-many i rab, creaci de cctels, de-fensa personal femenina, dia temtic

    dhumor terrorfic... Una de les grans novetats s laugment de reclams es-portius, grcies a la collaboraci del Club de Beisbol i Softbol Hrcules lHospitalet o el Club Esportiu Voleibol lHospitalet.

    No hi podia faltar una nova edici de clssics imprescindibles com el Metro-

    poLHis el festival de curts fets en 48 hores arriba a la seva vuitena edici, el Mercat de moda i disseny jove cinque-na, el Festival Petit Format organitzat conjuntament amb Depsito Legal asso-leix els onze anys de vida o el Festival dArt de Carrer Per Amor a LHart, la no-vena edici.

    LEstiu Jove, formaci, entreteniment i oci

    Una imatge de la presentaci de l'Estiu Jove 13.

  • Text i foto TONI DELGADO

    s difcil establir quina s la importncia de la comunica-ci al llarg de la nostra vida, a lmbit acadmic, a les relacions so-cials i afectives... Amb el ttol Enfron-tar-se al pblic, Dani Orviz (Astries, Blimea, 1976), campi dEspanya de Poetry Slam, impartir una classe ma-gistral sobre lart de comunicar el 10 de juliol, de les 17:00 a les 20:00 ho-res, al Centre Cultural Sant Josep.

    Un dels trucs que recomana s parlar a casa amb un boli a la boca: la mem-ria muscular del cos ho aprn rpid i la llengua va agafant posicions concre-tes que potser no coneix. El millor s parlar amb tranquillitat i fent un bon s dels gestos: si volem remarcar alguna idea o el que sigui sn bons els gestos enrgics, per no pots abusar-ne, com tampoc pots comportar-te igual amb els teus amics que en una entrevista de feina, per exemple.

    En una presentaci davant un pblic, el pitjor que podem fer s deixar-nos em-portar per la por a cometre el mnim error. Estem obsessionats amb el tema i solem ser ms exigents que el propi pblic. Sembla que qualsevol ensope-gada amb un nom, en una pronunciaci o que sens travi la llengua suposi la fi del mn, per no s aix. Al final, la co-municaci es redueix a no embalar-se, tenir pacincia, ordenar idees i vocalit-zar: moltes vegades fem les coses b sense saber-ne la tcnica. Dani s un dels artfexs de lAssociaci Cultural Me-cnica Planetria, que ell i altres com-panys estan encetant per promoure la poesia, i lorganitzadora daquest taller tan til per a qualsevol persona que vul-gui comunicar-se millor.

    DEFENSA PERSONAL FEMENINAHi ha qui el veu com a esport, per

    lhapkido s ms una filosofia, una art

    marcial tradicional amb molts compo-nents; el principal s la defensa de la persona, explica Francisco Burgos (Bar-celona, 1962), president de Catalunya Hapkido Associaci i Disciplines Marci-als: cada un ha de treure la seva part interior. Ho explicar al taller de lEstiu Jove 13 de defensa personal femenina per a majors dedat el proper 23 de juliol, de les 17:00 a les 19:00 hores, al Centre Cultural Bellvitge-el Gornal.

    PAUTES PERSONAL FEMENINALa tcnica i lhabilitat sn ms impor-

    tants que la fora, a la defensa perso-nal. Al taller sensenyaran pautes per evitar la confrontaci i trobar solucions quan la situaci sigui inevitable. Es trac-ta de dominar lestrs, de canviar el xip i no paralitzar-nos: s la tercera edici del taller i t fora acceptaci. Hi ha gent que desprs continua fent hapki-do...

    6 V

    IU L'

    HOSP

    ITALE

    T una tarda a...

    (passa a la pgina 8)

    Comunicar, defensar-se i gaudir de lart

    Dani Orviz, en una imatge d'arxiu. Foto: T. DELGADO.

    Una demostraci d'hapkido. Foto CEDIDA.

  • Qualsevol objecte que portem a sobre, un paraiges, unes claus... ens pot servir per defensar-nos: en ser una art marcial tradicional no busquem competir amb ning, sin amb nosaltres mateixos. Fomentem la igualtat i el companyonia. Al gimns tinc alumnes dhapkido petits i de fins a 60 anys.

    CONSELLS Organitzat per Catalunya Hapkido As-

    sociaci i Disciplines Marcials forma-da per diferents gimnasos i amb seu al Gimnasio Olmpico, al taller saconsella les assistents sobre qu poden fer si sn atacades, on trucar i, s clar, com defen-sar-se i tamb com prevenir la situaci, per exemple, si veuen que alg les se-gueix, les mira de manera estranya, no caminar per carrers poc illuminats... I es recreen les situacions datac per assajar com sha dactuar.

    PER AMOR A LHART Ha estat molt complicat, mes que mai. Encara estem pendents de les subvenci-ons de la Generalitat i hem perdut patro-cinadors. Hem hagut dajustar molt ms els preus amb les companyies. Altres festivals, com el de Tiana, han desapare-gut. Nosaltres continuem. La Regidoria dEsports i Joventut ha tornat a apostar per nosaltres.

    s el dur relat de Ramon Oriola, direc-tor del Festival dArt de Carrer Per Amor a LHart, que arriba a la seva novena edici. La cita ser els dies 5 i 6 de juliol, a la Rambla de la Marina i a la Plaa de lAjun-

    tament, amb els ingredients de sempre: msica, humor, dansa i circ. No canvia tampoc la seva filosofia: dinamitzar la ciutat i lespai pblic, i acostar lart i la creaci a gent que mai aniria a un tea-tre, un museu o una sala de concerts.

    Ser una edici amb ms humor que mai et sap greu veure les cares llar-gues de la gent al carrer i passaran moltes sorpreses que Ramon, amb bon criteri, no vol avanar-nos. S que es pres-ta a fer-nos cinc cntims dalgunes de les companyies i artistes que formaran part del Festival Per Amor a LHart. Potser daqu a uns anys hi s la seva filla, que fa circ: acrobcia, tombarelles, expressi corporal, teatre... Sho passa bomba!

    Tony Clifton Circus: lnica compa-nyia internacional. Juguen amb la provo-caci, generen debat... Sn de lescola de Leo Bassi. Sn els pallassos punkies ms odiats per les mams italianes.

    La Macana: espectacle fresc de car-rer.

    Nats Bruts: Premi Nacional de dan-sa amb lespectacle Slot.

    Candelaria Antelo & Arthur Bernard Bazin: companyia emergent.

    Cia. Trifald: autors dEs3, Premi al millor espectacle de circ 2011 atorgat per la revista Zirkolika.

    Cirkonita: histrics del circ.Loco Brusca: clown consagrat i

    molt divertit.Sergio Pla: elegncia.Psirc: premiats per la revista Kirkoli-

    ka com a Companyia Emergent 2012.Balusca: risc. Circonautas: la festa, la msica en

    directe.Les nits del festival tindran com a es-

    cenari la Rambla Marina, amb el funk amb harmonies dels Sloopy Beats i la rumba del grup Sundach.

    8

    VIU

    L'HO

    SPITA

    LET

    culturauna tarda a...

    (ve de la pgina 6)

    UN QUART DE SEGLE AMB ELS PLAY-BLACK

    No forma part de la programaci de lEstiu Jove, per s de les festes majors del Centre. Una bona excusa per tornar a parlar amb Felip Garcia, creador i nima dels Play-Black, que arriben al seu 25e ani-versari i ho volen celebrar amb nosaltres amb les-pectacle 25 anys destrelles. Ser el proper 22 de juny, a les 18:00 hores, al Centre Cultural Sant Jo-sep. Hi participen lEscola de Ball Street Dance Area, can espanyola en directe amb Paquita Canals, i la collaboraci de Luis Lpez i Albert Garcia, i, s clar, lautor i director Felip Garcia.

    Vam passar dactuar al carrer a fer-ho al Cen-tre Catlic, recorda Felip: no ens espervem lxit. El primer dia ja vam omplir! s polivalent i interpreta ms de 70 personatges i segurament el ms clebre s el de Joselito: el ms bo sempre es deixa per al final. Tamb fa dAntonio Molina, Rafael, Marisol...

    Has de saber-ne molt, de moure els llavis, ex-plica. s la seva clau per fer un bon playback. Un art difcil que va comenar a practicar en un guateque de la seva promesa: thas de posar en la pell del personatge. Mouret i actuar com si fossis ell.

    Tony Clifton Circus. Foto CEDIDA.

  • societat

    Text i foto TONI DELGADO Ah, mira, all hi ha flors! Ja tenim ma-terial per fer fotos de les nostres!

    Aquesta s la benvinguda de Pep Sendra, gerent de La Bodegueta del Mu-seu, que a la imatge abraa uns tests de flors. s una escena perfecta per il-lustrar la transformaci que viur el local a la revetlla de Sant Joan. Perqu aquest any no evocar una platja, sin un jard [o un bosc] amb moltes sorpreses: tens ra, als boscos i jardins hi ha fades, fo-llets... Un punt ms de mgia en una nit tan especial, la ms curta de lany i la ms intensa.

    Un moment perfecte perqu ens obli-dem dels factors externs i dels proble-mes. Hem dinvocar els bons esperits!

    I per aconseguir-ho, a La Bodegueta del Museu, han canviat lopci del men degustaci per molt que els funcio-ns pels bufets nhi haur de carn, peix, amanida i ibrics. Una possibilitat fresca i molt dinmica que dna molt de joc i permet ms interacci entre els assistents. Molts es coneixen daltres revetlles de Sant Joan i han viscut anc-dotes plegats: una de els coses ms agrades s que la senyora dun extrem es posi a ballar amb el senyor de lal-tre. I si aquella nit hi ha una celebraci particular, s bo compartir-la amb la resta.

    COM A CASASer un jard amb gespa i flors en un

    context tranquil i informal perqu tothom shi trobi com a casa. Ens hem volgut llenar a la piscina i apostar per una altra histria, diu en Pep, que confessa que van descartar altres idees, com la de tornar a evocar una cala de platja com els dos anys anteriors. El que no es toca, per, s la varietat de coques i el cava,

    amb la collaboraci de Celler de lAvi Pe-ret. El vi ser de les Bodegas Enate.

    Hi haur cambrers servint el buffet, per la idea s que cadasc sho mun-ti com vulgui, al seu gust. Que si pot-ser no tagrada la carn, puguis menjar lamanida que vulguis i com vulguis. Al buffet de carn hi haur broquetes varia-des: xai, pollastre, porc ibric, vedella...; al dibrics: llonganissa, llom, xorio, per-nil...; al damanida: fulles nobles, nous, fruits secs, formatges, vinagretes...; i al de peix: broquetes, segurament gamba cuita...

    Un cop ms, la Marta ser la respon-sable de lanimaci i la msica en viu: cada cop que ens plantegem activitats complementries per a comunions,

    sopars... la tenim aqu. Ens coneixem molt i sap el nostre grau dexigncia.

    ELS CONTESEn Pep mai ha estat massa de con-

    tes. Ara que s pare s que sha ficat una mica ms en lassumpte pel seu petit, a qui li encanten els llibres i les histri-es, sobre tot els histrics: a casa t des dobres de lAntic Egipte, vaixells...

    Pep, quin seria el conte que millor defi-niria el que voleu transmetre per aques-ta nit? Alcia al pas de les meravelles. s el que volem aconseguir. Volem que la gent surti daqu encantada, meravellada, ali-ciada.

    La Bodegueta del Museu evoca un jard mgic per passar Sant Joan

    10

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T societat

    Pep, a La Bodegueta del Museu.

  • Text TONI DELGADOFoto IVAN PUIG

    Sel veu molt satisfet. La notcia ho mereix. La seva tapa, la de Cruz Ibrico, ha estat la ms votada en-tre els participants del primer Quinto Tapa de Cor-nell. Parlem amb Manuel Cruz (Crdova, 1965) un dilluns. Des de fa tres dies sap que el seu Manolito Mediterrani full de peus de porc amb mousse de foie i cabra mediterra-ni s el guanyador, per dos vots de diferncia respecte a la mini burguer de porc seglar de Pirates Burguer i les mandon-guilles amb calamarsets i salsa Apicius, acompanyades de pebrot del Padr farcit de Philadelpia, de La Taula dAlmeda.

    Suposo que no tho esperaves...La veritat s que no. Estic molt content. No em podia imaginar que el Manolito tingus aquesta repercussi. La gent torna-va a venir per tastar-la un altre cop, per no mesperava una expectaci tan gran perqu el meu local s petit. Volem que es veis que era una de les ms elaborades del Quinto Tapa i sorprendre la gent amb el seu sabor.

    Per a qui no lhagi tastat, quin sabor t?s un sabor mediterrani. El formatge t espcies i verdures vari-ades. En si, els peus de porc, de porc no en tenen molt de sabor: els has dajudar amb el foie i el formatge. El plat t dues fases: en la primera, selaboren els peus de porc, es couen, es posen en un motlle i es deixen refredar. Un cop freds, es tallen en l-mines fines i desprs es prepara una espcie de canel amb la mousse de foie i lou filat. Es torra el pa, si li posa el formatge i es gratina; i es posa uns segons el canel fred per temperar-lo. Es decora amb la crema Pedro Ximnez i un cruixent de format-ge de cabra com a decoraci. I donem un petit consell.

    Quin?Que primer es mengin el cruixent de formatge de cabra, la pilo-teta per adaptar el paladar al formatge de cabra i no trobar-lo tan fort. s com un ritual.

    Heu trencat amb els prejudicis que tenen alguns amb els peus de porcs.s cert. De fet, hi ha gent que em va dir que no tastaria a tapa si portava peus de porc i els hem convenut. Simaginaven una cosa ms contundent, per aquest Manolito es fon a la boca.

    La pregunta s obligada: don ve el nom de Manolito?Ve del pa rod i petit tipus de Viena. Un nom que sutilitza so-bretot al sud, a Andalusia. A Catalunya no lhe sentit massa.

    Qu ha significat per a vosaltres participar i guanyar el pre-mi a la tapa ms votada pels cornellanencs al Quinto Tapa?Ha estat una porta oberta molt important. Hem fet molts cli-ents nous, gent del barri que, pel que fos, no passava per la nostra zona. Si a aix li afegim que hem guanyat el premi a la tapa ms votada pel pblic...

    Tindrem ms sorpreses amb el Manolito?I tant! Hi ha hagut un abans i un desprs del Manolito del Quinto Tapa. Vam preparar-ne una versi especial. El Manolito ens defineix. La gent relaciona el Manolito amb Cruz Ibrico. s una tapa que treballem en molts formats. Cruz Ibrico est format per una xarcuteria i un local de degustaci, que vam muntar com a complement de la xarcuteria i que ha tingut una molt bona acceptaci en poc temps.

    La histria del Manolito Mediterrani de Cruz Ibrico, la tapa ms votada del Quinto Tapa

    12

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T societat

    Manuel Cruz, amb el seu 'Manolito'.

  • Text i fotos TONI DELGADOObres POL SANTAMANS

    Era inquiet i actiu, per tamb tranquil i ser. Ser aix, ex-plica Marc Prez (Barcelona, 1977), lajudava a assimilar les coses molt rpid. Tenia molta empatia i inter-pretava les idees dels altres sper r-pid. Els clients ens ho deien.

    Molts cops, no s fcil saber qu vol laltre si, pel que sigui, no sexplica b. Els dissenyadors han de fer 80.000 canvis abans de la versi final, per ell agafava lessncia en un moment.

    En Marc parla del seu amic Pol San-tamans (1878-2011), un artista hospi-talenc sense pautes i ple denergia, que tenia moltes ganes dexperimentar i co-nixer mn i gent: era amic dels seus amics i una mica bandarra, en el bon sentit. Lligava perqu tenia sex appeal i per ser tan natural... Es mostrava tal com era.

    Als qui no vam tenir la sort de coneixel i gaudir del seu somriure contagis sens ofereix loportunitat dendinsar-nos al seu mn a travs del web www.polsanta-mans.com, el domini que el Pol va com-prar en el seu moment. Entre el propi Marc i lex Espil els seus companys de Braille Corp i Oriol Badia lltima in-corporaci de lempresa han construt un espai senzill, ntim i atractiu que no pretn ser un book dels seus treballs perqu hem triat all ms significatiu.

    MOLT ORDENATEls pares del Pol els van facilitar car-

    petes i van poder consultar el seu ordi-nador per trobar el material. Els tpics ens presenten els artistes com a gent molt catica, per ell no era aix. Era molt ordenat, explica Marc, que agra-eix la collaboraci den Ran-el, que ha retratat algunes de les obres de lartista hospitalenc per al web.

    Presentat el passat 19 de maig al Kf Ol, lespai pretn difondre lobra den Pol, un artista multidisciplinar que pin-

    tava, feia fotografies, disseny grfic... i per aix, ms enll de poder veure les seves creacions a internet, tamb po-dem comprar les de gran format i l-mines a preu de cost: el missatge s que si tagraden, puguis tenir les seves obres a casa.

    VISITES DARREU DEL MNLa intenci s ampliar el web amb al-

    tres creacions del protagonista que els vagin arribant de moment, han rebut un quadre, per segurament, no tot el que ens envin es penjar. Durant la primera setmana, www.polsantamans.com va rebre unes 600 visites de llocs tan diversos com Anglaterra, Colmbia, Portugal, Madrid o Legans, per sobre-tot de Barcelona i lHospitalet, la seva ciutat.

    A lapartat darrejunten, figura el con-tingut que no els encaixava a la resta de seccions, com cmics o vinyetes surrea-listes, divertides, autntiques. Com la de Du creant per avorriment o un perso-natge atabalat per la roba que alg li ha posat mentre dormia i que vol escapar-se de les vinyetes... Sobren les paraules, sn histries que shan de gaudir.

    Pel que expliques, entenc que el Pol sabia escoltar i no li agradava el protago-nisme, tot i que era protagonista. Era aix. Anaves amb ell i tothom et venia a saludar. Queia molt b a molta gent. Sabia gaudir de les relacions soci-als i, com tots, tamb necessitava el seu temps per estar sol, per crear. CINEMA I LITERATURA

    En Pol sabia aprofitar el temps i qual-sevol estona lliure. Fins i tot un diumen-ge desprs duna ressaca es posava a llegir o a veure pellcules: mai estava mirant les musaranyes. I mai tenia fil-tres.

    Tamb a vegades jugava amb aix... Potser era massa explcit per dir-te una cosa que era tot el contrari del que et deia. Com en un cmic en el qual sortia un nazi i a lltima vinyeta admetia que el personatge era repugnant. Es considerava artista? No ho vam parlar mai. Li agradava dissenyar, pintar... No havia treballat en cap altra cosa. Li encantava experimen-tar i tenia les coses molt clares. Per no pintava per pintar,

    Pol Santamans, crear sense pautes

    14

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T cultura

    Marc Prez, amb una samarreta dissenyada pel seu amic Pol Santamans.

    (passa a la pgina 16)

  • culturaruta gastronmica

    sin que feia esbos-sos primer. Era molt ordenat.

    I era molt bromista. No li calia expli-car acudits per fer grcia, sin que ms aviat era de fer conyes surrealistes i dhumor absurd, com a bon fan de Muc-hachada Nui i La Hora Chanante. Al web hi ha un nano amb samarreta i la tito-la a laire que es tira pets. Era la seva imatge al MySpace. El personatge s ell mateix [i s creaci seva]. En el seu moment, ens havia semblat sper gra-cis i criem que havia de sortir al seu espai, explica Marc.

    Era colleccionista? No era un fantic del colleccionisme, per s que tenia petites rareses. Li agra-daven els cmics i potser no en tenia 200, per s 100 de curiosos. Guardava alguna ampolla de cervesa, certs psters, pellcules... Era molt de la vespa i conser-vava un parell de banderes dels anys 40. Aix s, el tema material li bufava. Com era la seva relaci amb lart? Creava perqu li venia de gust o, com a molt, per lligar amb alguna tia. Sempre mostrava els seus estats dnim a les obres i si alg li deia que li semblaven xules, li agradava, i si era al contrari, li donava igual. Marc, explicans alguna ancdota del Pol. Les ancdotes sn bastant heavies [riu]! Espera que en pensi alguna... Ben b no s una ancdota, per deia molt de com seria de gran. Als aniversaris convidava tota la classe a casa seva. A tots! No entrava en distincions. De petit, i aix, s clar, ho he vist de gran, ja dibui-xava b i era molt observador.

    I li encantava viatjar. Ho feia quan podia. Va estar dos estius a Nova York, va anar a Tailndia i Colmbia, coneixia quasi tots els racons dEuropa... I no va deixar de pintar ni durant la malaltia. Fa gaireb dos anys es va organitzar al Barradas 200 dies, lexposici, amb les obres que va crear durant aquest pero-de de patiment. La mostra va servir per recordar i difondre les creacions den Pol i all va comenar a nixer el seu web, amb idntics objectius. 1

    6 V

    IU L'

    HOSP

    ITALE

    T culturacultura

    (ve de la pgina 14)

    Pol Santamans i algunes de les seves obres.

  • Text i fotos TONI DELGADO

    Parlar amb Agustn Fructuoso (Barcelona, 1951), director del TPK Art i Pensament Con-temporani, seria com anar al cinema a veure dos o tres pellcules seguides sense saber-ne el ttol. Suposa una sor-presa contnua. Saps que als periodis-tes sels coneixia com a canallesca?, em pregunta gaireb com a missatge de benvinguda. Tamb li diu a Alejan-dro Gonzlez (La Habana, Cuba, 1955), artista resident del TPK: no ho sabia, per la premsa t molta fama.

    En comptes de posar-se davant del periodista, Agustn agafa la cadira i es colloca al costat. Es veu que era una norma que va posar John F. Kennedy. Al TPK, continua, defensem la cultu-ra i lart com a progrs. I fan possible iniciatives com el Solstici 2013, que t com a ttol Tot esperant Godot [en ho-menatge a lobra de Samuel Beckett] i que en aquesta ocasi es far al TPK i no al Centre Cultural Tecla Sala com era habitual, del 27 de juny la inaugura-ci ser a les 19:30 hores fins al 14 de juliol. Ser una installaci collectiva de les obres de professors, alumnes i artis-tes residents no creiem en jerarquies i estatus que reflectir les xarxes que sestableixen entre les persones: sem-pre hem tingut un reconeixement inter-nacional pel nostre treball en equip. s bsic compartir, entendre, mirar i com-prendre el pensament amb un altre, i per aix establim connexions slides amb diferents espais i collectius del mn.

    Agustn, quan sadona alg que s ar-tista? [Em mira als ulls i somriu]. Dalguna manera, el que tries a la vida et porta a un cam molt concret. Qu prefereixes, comprar un cotxe o invertir els diners en un lloguer per a un estudi? O en materi-

    al dart? Es tractar de prioritzar. s molt senzill. Artista s qui es dedica a lart.

    Macomiado dAgustn i macomodo a una cadira amb forma de sof i apunto el que mexplica Alejandro Gonzlez so-bre un tamboret ple de puntets de co-lors. Definitivament, estem al taller dun artista. A ell tamb li pregunto sobre quan es va adonar que era un artista:

    ho vaig descobrir a Barcelona, quan vaig comenar a treballar en una em-presa dedicions dart.

    Amb tres anys, ja pintava amb llapis de colors als retalls de fusta que li por-tava el pare de la fusteria del tiet, en Rolando, que li va fer una paleta de pin-tura quan tenia 14 anys i va comenar a estudiar pintura amb 19 va iniciar la carrera darquitec-

    Alejandro Gonzlez: Tendeixo a labstracte, per busco un sentit als meus quadres

    18

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T cultura

    Alejandro, al seu taller del TPK.

    (passa a la pgina 20)

  • culturaruta gastronmica

    tura i que conserva al taller, a laltre extrem dun regle T dar-quitectura.

    Suposo que ser arquitecte et dna el plus de veure lesquelet de les obres. Potser al principi thas de deixar em-portar i desprs treus la part ms dor-ganitzaci, darquitectura.

    Alejandro, que gestiona un bloc amb les seves obres [victorialejandro.blogspot.com], no fa esbossos. No li agraden perqu creu que fent-los perd el factor sorpresa i el plaer. Vol sorpren-dre i sorprendres i per aconseguir-ho es deixa anar, com els nens: sempre em recordo pintant. Per a ell, lart ho s tot: momple, em diverteix i majuda a expressar-me. Tendeixo a labstracte, per els busco un sentit, als meus qua-dres. Realment em sento realitzat amb el color, no tant amb la forma.

    El color dna ms joc a les interpre-tacions. La taca ho s tot. Depn del dia tindr una estructura o una altra, per tampoc vaig pensant si un color es complemen-ta amb laltre. Crear s com cantar a la dutxa una can inventada? Magrada la idea. Jo ni fumo, ni bec, ni em drogo. Per a mi crear s com una droga, un plaer.

    Treballa al seu taller del TPK de les deu del mat a les vuit de la tarda i re-coneix que no seria tan endreat a casa no acabaria les coses i que no des-connecta mai, que sempre li dna voltes a les obres. Ha de ser estressant tractar de veure les coses des de tants punts de vista: lart es gaudeix i, a vegades, es pateix.

    Gaudir i patir podria ser una definici del pas del temps... El pas del temps s quelcom realment fascinant, la veritat. Molts ho veuen com una prdua; i jo, com un guany. No vol-dria tornar a ser jove. Prefereixo estar com estic. Valoro ms lexperincia i la conscincia que no pas una joventut in-conscient.

    Ets la primera persona que mho diu i potser lltima! Ho sento aix. Potser magradaria tor-nar enrere per tractar ms lart. Durant set anys vaig estar treballant i estudiant arquitectura. Tenia molta feina, no podia fer res ms. Arribar aqu [fa 20 anys que va aterrar a Barcelona i un any i mig que t un taller al TPK i s artista resident] em va canviar. En part des que ests al TPK. Aqu hi estic molt b. Acaba darribar un nou artista [resident]. Ell diu que aqu hi veu bones energies. Hi estic dacord. I aix que sempre sha dit que el mn dels pintors s conflictiu per la competncia. No percebo aix al TPK. Teniu complicitat? Ens complementem. Vaig comenar [a fer obres dart] quan vaig anar de lloguer a un pis a Barcelona. Hi vaig estar 15 anys i desprs vaig aterrar aqu. Abans era ms tancat i obscur. Ara tinc un taller al mig dels altres i que funciona com un punt de connexi. No em molesta que passin els companys. De fet, magrada. A determinades hores ser com estar al carrer. S, aix mha donat ms desimboltu-ra. A vegades em feia por la relaci de lobra amb lespectador. Les relacions,

    en general, sempre mhan inquietat i fer quelcom tan personal com la pintura em semblava incmode. Un artista t lmits? Hi ha molts artistes que s que en te-nen, i la grcia est en traspassar-los. A vegades els cal una empenta. Espontanetat en definitiva? S. T a veure amb el carcter, les emo-cions... Hi ha gent que es cont ms amb la pintura. Sn frens. En la mesura que et deixes emportar, ets ms comunicatiu. O sigui que ara ets un artista ms equi-librat. s un llarg procs, tant personal com artstic. Abans feia una obra ms estruc-turada. Abans entenies lart com a cincia? Com a plans nets de colors. Estava molt influt per larquitectura. I feia es-bossos. Calculava tant que no en gaudia. Convida els lectors a que vinguin a veure el Solstici 2013. Sn collaboracions individuals amb un sentit collectiu. Per a mi i per a altres companys s nou participar en una instal-laci. s la demostraci que es pot crear alguna cosa amb menys espai i recursos. Limportant s no aturar-se. Si no tens el material que esperes, nagafes un altre. s aqu on radica la creativitat. 2

    0 V

    IU L'

    HOSP

    ITALE

    T culturacultura

    Lartista cub amb la seva obra Cuenta atrs.

    (ve de la pgina 18)

  • 22

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T

    Les coses, quan funcionen, no cal tocar-les. I laliana entre Moritz i La

    Talaia, lAssociaci per les Festes del Centre de lHospitalet est ms que

    consolidada fa cinc anys que dura i tot va comenar amb un inflable de

    Moritz i un tirador de cervesa. La marca s un dels patrocinadors duna festa

    mgica organitzada per La Talaia i va voler i continua volent ser partcip

    de la festa del barri centre, on estan ubicats gaireb el 50% dels locals que

    consumeixen Moritz a la ciutat. A ms, Moritz dna suport logstic als

    sopars populars al carrer amb la collaboraci de La Talaia. Per segon any consecutiu, Viu LHospitalet us informa de les seves propostes doci per a

    aquestes festes tan singulars.

    consecutiu, Viu LHospitalet us informa de les seves propostes doci per a Viu LHospitalet us informa de les seves propostes doci per a Viu LHospitalet

    aquestes festes tan singulars.

    LA mgia de la FESTA MAJOR DEL CENTRE

    ViuL'Hospitalet

  • El Cercabirres, idea original

    del collectiu de joves de les entitats de La Talaia, ser un

    recorregut fresc, divertit i

    simptic pel barri Centre, de-

    gustant Moritz i amb les se-

    gents parades: Ca Les Noies,

    El Casino, La Rambla, Azabac-

    he, 40/40 i la carpa Moritz,

    on es donar la consu-

    mici corresponent a La

    Resistencia. Els 300 par-

    ticipants, als qui sels

    lliurar la samarreta

    oficial del cercabirres i

    un got reciclable, ani-

    ran acompanyats per

    una xaranga per ani-

    mar la festa. Tornar

    a ser una espcie de serp

    de colors. Com que els

    tiquets per a lactivitat

    sesgoten molt rpid, des

    de Moritz ens comen-

    ten que estan estudiant

    altres alternatives de

    cara a ledici de 2014.

    Des de lorganitzaci

    i des de la redacci de

    Viu LHospitalet us re-

    comanem fer-ne un con-

    sum responsable.

    El Cercabirres, idea original

    del collectiu de joves de les entitats de La Talaia, ser un

    recorregut fresc, divertit i

    simptic pel barri Centre, de-

    gustant Moritz i amb les se-

    gents parades: Ca Les Noies,

    El Casino, La Rambla, Azabac-

    he, 40/40 i la carpa Moritz,

    on es donar la consu-

    EL CERCABIRRES, UN TOUR

    DE SABOR I BON ROTLLO

  • Efectivament, com diria un popu-

    lar periodista esportiu amb el seu

    to tan caracterstic. Aquest any

    es tornaran a repartir tiquets de

    Moritz al bus de la marca durant

    la tarda de dijous 20 i divendres 21; i durant tot el dissabte 22 de

    juny en tres punts del barri: da-vant de La Farga, a la Rambla Just

    Oliveras i a la Plaa de lAjunta-ment. Noms cal, s clar, buscar

    el bus i desprs passar pels es-

    tabliments participants, en

    els quals Moritz et convida

    a una cervesa!

    En Miguel ngel Martn,

    responsable de Moritz a

    lHospitalet, ens fa una re-

    flexi: Moritz vol ser una

    marca molt propera a la

    gent de la ciutat i vol par-

    ticipar en all que la gent

    sho passa b en aquests

    moments difcils. s im-

    portant que la gent pugui

    deixar de banda els proble-

    mes del dia a dia i descon-

    necti. Moritz pretn ser

    una marca de proximitat

    i el seu mercat es concen-

    tra sobretot a Barcelona

    i a les seves rodalies. Per a

    Moritz, com a marca i com

    a empresa, lHospitalet s

    una ciutat molt important.

    4.000 TIQUETS DE CERVESA

    MORTIZ

  • Text TONI DELGADO Foto CEDIDA

    Lempenta dun jove de 20 anys que abandona Pfaf-fenhofen (Alscia), la seva ciutat natal, i que arriba a Barcelona el 1851. Cinc anys desprs ja s el pro-pietari duna petita fbrica de cervesa al desaparegut car-rer de Cirs, al barri del Raval. El seu nom era Louis Moritz Trautmann i s el fundador de Moritz, la primera cerveseria muntada a nivell estatal i que continua la sisena generaci de la famlia. No est en mans de cap multinacional, com succeeix amb la majoria, Miguel ngel Martn, delegat del Departament Comercial de la zona del Baix Llobregat, ens parla de la importncia de la marca, patrocinadora del Quin-to Tapa, i ens presenta la Fbrica Moritz.

    La fbrica realment s un museu dhistria i de produc-tes, per tamb un reclam arquitectnic, continua. Ubicada a la Ronda Sant Antoni i rehabilitada pel prestigis arquitec-te Jean Nouvel autor, entre daltres, de la Torre Agbar, la Fbrica Moritz desprn un aire avantguardista, per sense perdre lencant de sempre, smbols com els tancs de fermen-taci fets de formig en temps en qu encara no existia lacer inoxidable. Sha fet un gran esfor per recuperar els seus trets caracterstics. El sl s idntic a loriginal, a una poca sense cotxes ni tractors on els responsables del bar anaven a buscar els barrils de cerveza amb els seus carros tirats per animals, explica Miguel ngel, que recorda que a la fbrica hi trobem una microcerveseria on podem tastar una Moritz ms natural i fruital. Un producte viu sense pasteuritzar. Tastar-la s un dels grans atractius de les visites guiades que shi

    fan, centrades en la cultura de cervesa i on sexplica la seva composici, com es prepara, quin s el maridatge ideal, la histria de la marca i com ha participat en la vida de la seva rea metropolitana...

    REFUGI ANTIAERI Perqu durant la Guerra Civil la Fbrica Moritz es va fer

    servir com a refugi antiaeri i representa lnica marca de cer-vesa espanyola present a lExposici Universal de Barcelona de 1888, on va rebre una medalla dor com a reconeixement. I s un espai duns 5.000 metres quadrats amb una mplia oferta sociocultural i shi poden fer esdeveniments especials. A travs del web www.moritz.cat es pot sollicitar una visita guiada per conixer de primera m tots els racons daquest espai, on el passat setembre es va inaugurar el Bar Vins de la Fbrica Moritz, on es pot triar entre gaireb 500 referncies de vins i acompanyar-los de saborosos tastets. Moritz tamb ha participat en la restauraci del mtic Bar Veldromo, ubicat al carrer Muntaner.

    NOUS PROJECTESA finals de 2011 es van fer dues inauguracions de la nova

    fbrica, una per a les institucions i una altra per a la ciutada-nia. La primera impressi que vaig tenir? Es va portar tot molt en secret. Va ser una sorpresa i una gran satisfacci veure cues de ms de 4.000 persones per entrar, recorda Miguel ngel, que anuncia que en breu shi obrir un museu sobre la histria de la marca i un restaurant a crrec de Jordi Vil, responsable de lAlkimia del carrer Indstria de Barcelona i encarregat del projecte gastronmic de la fbrica Moritz.

    La Fbrica Moritz, un delicis museu en moviment

    26

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    Tsocietat

    Imatge de la Fbrica Moritz.

  • 28

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    Trac de l'anunciant

    100 montaditos, entusiasmats per sorprendre

    Li va agradar molt el produc-te, el preu i lambient que es va trobar en un local de 100 montaditos de Barcelona i Alfred Gui-met (Lleida, 1977) es va decidir a obrir-ne un a lHospitalet el va inaugurar el 22 de mar i, en concret, a la Rambla Just Oliveras, que t un encant espe-cial. En aquesta entrevista, el seu res-ponsable ens fa cinc cntims del seu 100 montaditos. Hi tornarem al juliol, perqu el local ser el protagonista de la Ruta Gastronmica.

    El client cada vegada s ms exigent.La nostra intenci s oferir un servei

    excellent, proper, rpid i de qualitat. La frmula per continuar millorant i ser ms eficients s treball i treball, i formaci i for-maci. El nostre motor s lentusiasme. s un negoci que ens apassiona. Estem oberts de nou del mat a dotze de la nit. Els caps de setmana ampliem una mica el nostre horari. El nostre producte es fa al moment. s la nostra diferncia bsica [amb la competncia]. El pa s exclusiu el tenen registrat i sempre el servim crui-xent, al seu punt. En tenim de normal, de ceba, de cereals, de xapata i de xocolata.

    De xocolata? S, s delicis. Sobretot ens el dema-

    nem per al berenar i les postres. Tenim cinc montaditos dolos amb pa de xo-colata [amb cookies&cream; amb llet condensada, amb dragees de xocolata i cacauets, amb nata muntada amb dra-gees de xocolata i cacauets; i amb nata muntada amb cookies&cream].

    Parlant de montaditos. En teniu 100, doncs?

    S. I la carta es va renovant. El monta-dito estrella s el de pernil ibric i tamb ens funciona molt el de xistorra, tant el que porta bac i salsa brava com el que t formatge brie o el de pebrot verd amb pa de xapata.

    Molt simptics els pans personalit-zats que teniu en aquell cartell dall. Nhi ha un que representa un cientfic; un altre, un nen amb flotador; encara un altre que sembla un lluitador o un superheroi... Una bona campanya per indicar que arribeu a tot tipus de pblic.

    Ens adaptem al client. Aqu la gent ve a esmorzar, per exemple, una torrada de pa rstic o un croissant a la planxa i un caf amb llet per noms 180 euros, a dinar, a sopar... Tamb pot gaudir duna cervesa a mitja tarda i a molt bon preu: una canya a 70 cntims i una gerra de ms de mig litre, a 1 euro.

    Alfred, quan s la promoci Euroma-na?

    s una despecial per als dimecres i els diumenges, quan tota la carta, ex-cepte les amanides, costa un euro.

    Tot lany, per sobretot a lestiu, s un moment ideal per a una bona amanida.

    I aqu en tenim de cinc tipus diferents [Csar, del Xef, Mediterrnia, de Salm i Francesa], fetes al moment i ben fres-ques.

    Veig que tamb feu fustes...s la iniciativa de Tablamana. En

    tenim la Destroyer, amb set montadi-tos, la Gourmet, la Clssica i la Ibrica. Aquestes cinc inclouen cinc montadi-tos. Per sis euros, tens una fusta i per dos, 10.

    I per picar... Natxos amb dues salses [guacamole

    i cheddar], patates fregides [amb maio-nesa i ketchup], patates xips, les fustes de salsitxes o olives de lvia. Bonssi-mes!

    Alfred, a 100 montaditos.

    100 MONTADITOS. Rambla Just Oliveras, 25

    (lHospitalet de Llobregat) Web www.100montaditos.com

  • 30

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T

    Text TONI DELGADO

    Nedar s molt avorrit. Jo patia. Anar a entrenar i veure que a la pissarra hi posava 4.000 metres... era molt dur. Sense ulleres, amb uns banyadors que marribaven a les espatlles, sense estiuejar... I fins i tot amb pressions a la famlia: per qu li deixes fer aix a la nena, se li far una esquena dhome! Per tenia molta facilitat. Vaig comenar a lescola, en uns cursets, i a la final vaig treu-re sis o set segons de marge. El meu pare em va apuntar al CN Sabadell i vaig comenar a entrenar-me. Vaig batre el rcord dEspanya i, sense adonar-men, vaig ficar-me en aquest mn, li explicava Maria Paz Corominas (Barcelona, 1952) a Xavier Garcia Luque en un esplndid reportatge pu-blicat a La Vanguardia el 2003. El testimoni de Corominas reflecteix la duresa dels inicis de la nataci a lEstat i, en concret, de lesport femen, sempre maltractat i el corat-ge de la primera catalana en arribar a una final olmpica, a Mxic 1968, quan va ser setena als 200 esquena. Un any abans havia guanyat lor als Jocs Mediterranis de Tunsia i, lany 1966, finalista a lEuropeu dUtrecht. Corominas va arribar a acumular les marques estatals a 100 i 200 esque-na, 200 i 400 estils i de relleus 4x100, i 200, 400 i 800 lliures.

    Un relat que sembla prehistric, per que no t tants anys. Forma part de la trajectria dun esport que en poc ms dun

    mes viur el 15 Campionat del Mn, del 19 de juliol al 4 dagost, a Barcelona. Va ser a finals del segle XVIII quan es va instituir la nataci com a competici a la Gran Bretanya i la National Swimming Society, fundada a Londres lany 1837, fou la primera organitzaci de nedadors. Anys desprs, en concret el 1869, es va crear la Metropolitan Swimming Clubs Associa-tion, que es transformaria en lAmateur Swimming Association (ASA). Lany 1896, als primers Jocs Olmpics de lera moderna, a Atenes, la nataci estava inclosa al programa fins al 1912 no es va incloure la femenina i el 1908 es va organitzar la Fdration Internationale de Natation Amateur per poder cele-brar les proves entre afeccionats.

    Molt abans, per, a mitjans del segle XVI, Nicolas Wynman, un professor didiomes, va escriure Colymbetes, el que es con-sidera el primer llibre sobre nataci de la histria. La intenci de lautor, que, entre daltres, explicava la tcnica per apren-dre la braa, era reduir el risc... dofegament!

    Fins fa cinc anys, el mite de la piscina als Jocs Olmpics era Mark Spitz, que es va penjar set ors als Jocs Olmpics de Munic 1972 acumulava onze medalles. La cosa va canviar amb la irrupci de Michael Phelps a Atenes 2004, on es va presentar en societat amb sis ors i dos bronzes i va trencar els rcords amb els seus vuit ors a Pequn i lany passat va anunciar la seva retirada, arribant als Jocs de Londres a les 22 medalles olmpiques. Les mateixes, per, que Teresa Perales, una lle-genda de lesport paralmpic.

    La nataci com a competici

    sabies que...

  • 31

    VI

    U L'H

    OSPI

    TALE

    T

    cnl

    Com sescriu un

    correu electrnic?

    Sembla una qesti molt sen-zilla, oi? Molts de nosaltres escrivim correus electrnics a diari, tant personals com de feina, i no creiem que aix pugui suposar gaires problemes. Ara b, escrivim de la mateixa manera a uns amics per confirmar-los un sopar que a un client per disculpar-nos per lendarreriment duna comanda? Evidentment no.

    Sigui quin sigui el tipus de text, abans d'escriure ens hem de fer les segents preguntes: a qui escric? (destinatari), sobre qu escric? (tema), per qu es-cric? (finalitat) i com vull escriure? (grau de formalitat).

    Tot i que sol ser un text breu, el cor-reu electrnic t les seves prpies re-gles formals. Cal saber expressar les idees clarament i en ordre, escriure amb correcci (gramtica) i amb lade-quaci necessria perqu el contingut del missatge i el grau de formalitat sadeqin al destinatari.

    Aix doncs, un cop escrit, lhem de re-passar i preguntar-nos: sentn el que vull dir? (propsit), el text est correc-tament escrit? (correcci), sadequa al propsit i al destinatari? (formalitat).

    Tamb cal tenir en compte la dispo-sici del text en lespai (en aquest cas en la pantalla!); que hi hagi separaci entre pargrafs i que el conjunt sigui agradable visualment.

    Ara veurem les parts de qu consta un correu: salutaci/nom del destina-tari; missatge o cos del text (que ha de constar duna introducci, desenvolu-pament i una conclusi), comiat i nom de lemissor (que podem tenir configu-rat com a signatura). s convenient que a primer cop dull es vegin separament la salutaci, el cos del text i el comiat.

    Quant a la salutaci i el comiat, les formes ms habituals, amb les abrevi-acions corresponents, sn les segents (de ms a menys formalitat):

    Un error molt freqent del missatge s canviar la forma de tractament a mit-jan text; s a dir, comenar parlant de vosaltres/vs i acabar parlant de vost. Per exemple: Us enviem (a vosaltres) el catleg..., si t (vost) qualsevol dub-te... . Recordeu que en textos formals ens podem adrear a linterlocutor tant de vs/vosaltres com de vost, per

    que reservem el primer s a situacions especialment formals.

    Un altre error habitual, en aquest cas dadequaci, s introduir paraules mar-cadament colloquials (el correu que diem del sopar) en un text formal (el correu als clients). La immediatesa del correu electrnic no ens lha de fer con-fondre amb un WhatsAap!

    CNL DE L'HOSPITALET. Mare de Du de la Merc, 20, 3r (08901 L'Hospitalet de Llobregat)

    Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet

    Trobans al Facebook: http://facebook.com/cnl.lh

    SALUTACI COMIAT

    Senyor/Senyora, (Sr./Sra.,) Benvolgut senyor/Benvolguda se-nyora, (Benvolgut/uda senyor/a,)

    Us saludo atentament. Atentament, Rebeu una salutaci cordial.

    Companys,Amic/amiga,

    Cordialment, Una abraada,

    Nom de la persona destinatria, Fins aviat, A reveure,Petons,