Viu el prat juny 2013

  • Published on
    15-Mar-2016

  • View
    222

  • Download
    10

DESCRIPTION

Els xiringos del Prat (Chiringuito Calamar, Duda, La Casita del Mar i El Maravillas). La nataci com a competici al Sabies que... Oeste Bar, a la Ruta Gastronmica. Citilab, connectar el mn a travs de lScratch. Un documental per tornar a sentir lArtes. La histria del Manolito Mediterrani, la tapa ms votada del Quinto Tapa. Entrevista al monologuista Ramn Tartas: Per al cmic, el ms important s tenir pacincia. Imatges del Quinto Tapa. Un estiu gastronmic farcit de paraules, msica i cinema al Cntric Gastrobar by Ona Nuit. Pol Santamans, creant sense pautes. Lestiuenca terrassa Glamour de KTAS. El Correllengua torna al Prat, collaboraci mensual del CNL.

Transcript

  • NM. 64 juny 13 viuelprat@elginjoledicions.com

    www.elginjoledicions.com

    'OESTE BAR' A LA RUTA GASTRONMICA - UN DOCUMENTAL SOBRE L'ARTES - AGENDA D'ESTIU DEL CNTRIC GASTROBAR - LA TERRASSA DE KTA'S

    www.polsantamans.com

    Una tarda als... xiringos del Prat

  • VIU EL PRAT

    Revista gratuta de societat i cultura

    NMERO 64, JUNY DE 2013

    redaccio@elginjoledicions.com

    Tel. 93 337 77 47

    Fax 93 511 67 02

    FOTO DE PORTADA: MONTSE ROFES

    DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

    PUBLICITAT: IVAN PUIG

    IMPRESSI: IMPRINTSA

    Dipsit Legal. B-20065-2005

    EDITA: EL GNJOL EDICIONS, SL.

    BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

    B-63785034

    La redacci de Viu El Prat no coincideix necessriament

    amb l'opini dels seus collaboradors. 3

    VIU

    LHO

    SPIT

    ALET

    ED

    ITO

    RIA

    L

    WW

    W.EL

    GINJ

    OLED

    ICIO

    NS.C

    OM

    AM

    B E

    L SU

    PORT D

    E:

    COMENA L'ESTIU

    Laltre dia, quan sortien les primeres dades positives relacionades amb latur, que indicaven una frenada en el nombre daturats i un bon augment dafiliats a la Seguretat Social s una qesti estacional poc van trigar els de torn a vanagloriar-sen. Dies desprs, president del BBVA i Ministre dHisenda, treien pit assegurant que la crisi ja ha tocat fons. Anem a pams.

    A un ritme de creaci de 100.000 llocs de treball al mes, per aix sha de crixer al 3% i ho estem fent al -15%, trigarem 50 mesos, 4 anys, a situar-nos en els dades de 2006. 6 anys de violenta i ferotge crisi no ens els treu ning, circumstncia que suposar els 10 anys ms cruents que es recorden en termes econmics.

    Mentrestant, qui mana, Alemanya, que no ho va aconseguir amb dues guerres mundials i que a cop dimposicions, subterfugis i governs dbils a laltra banda ho ha aconseguit ara, segueix imposant-nos reformes impossibles i increbles mitjanant els famosos homes de negre, que res tenen a veure amb el simptic Will Smith, que a ms de demostrar no saber res del pas que governen, Espanya, fa pensar que cap inters tenen en els ciutadans que patim com a bestiar torturat per mans dincompetents que no saben el que es fan.

    La Merkel, tal com va passar amb el totpoders Sarkozy, desapareixer en un parell danys del mapa poltic, i res sen sabr mai ms, perqu per no voler-la, com passava amb Sarkozy, no la volen ni a casa seva. Pel cam haur deixat un continent devastat i 6 pasos, entre els quals hi ha Espanya, en la misria ms absoluta. La troica ja ha reconegut que amb Grcia sha equivocat, i que les mesures dausteritat, lAustericidi en majscules, sotmetr el pas hell a dues dcades dangnia econmica de proporcions bbliques. I qu ens diferencia a nosaltres de Grcia? Doncs massa poc, i quan en aquest cas, el juliol de 2007 diem que 5 anys de greu crisi no ens els treia ning, ens van tractar de bojos. Ara augmentem la xifra a 10, en essncia perqu estem aprofundint en les reformes que han motivat la crisi. Ajudar els causants de la mateixa, el sector financer, i torturar fins a lextenuaci els que haurem de treure el pas daquesta empantanegada, PIMES, autnoms, emprenedors, famlies, etc. Cada mes que se segueixi colpejant amb cruesa contra el motor econmic dels pas, estem agreujant sis mesos el problema. I per qu diem aix? Perqu ens olorem una nova pujada impositiva, desprs de la qual vaticinarem 5 anys ms de crisi.

    Al final, els poltics i els financers, no parlo de la Merkel, ni dels lladregots que la teledirigeixen, se nacabaran adonant que recaptar el 100% dels impostos, que s el que sembla que volen fer, suposa ingressar 0. Pensem-hi.

  • NDEX5.Una tarda amb...ELS XIRINGOS DEL PRAT

    Quatre sn els xiringos per gaudir encara ms dun entorn tan envejable com la platja del Prat. La nostra. Quatre opcions gastronmiques, doci i cultu-rals diferents per passar lestiu: Duna, Chiringuito Calamar, La Casita del Mar i El Maravillas. Aquest s el tema de por-tada de juny, perqu a Viu El Prat ens agrada acostar-vos les bones iniciati-ves que es fan a la ciutat i aquest s el cas. Noms ens queda desitjar-vos que passeu un bon comenament destiu a la platja!

    18.DOCUMENTAL SOBRE L'ARTES

  • Text TONI DELGADOFotos MONTSE ROFES / CEDIDES

    Una postal en moviment. s el que tenim al costat de casa, a un cop de bus, a una estoneta caminant, a unes quantes pedalades en bici, en moto, en cotxe...

    El mitj de transport s el de menys, limportant s poder gaudir de la plat-ja del Prat, que un cop ms ha renovat el distintiu de Bandera Blava amb tot el que aix suposa: complet servei de salvament i socorrisme i aiges de qua-litat excellent.

    QUATRE CONCEPTESI en aquest entorn tan idllic no hi

    podien faltar els quatre xiringos: Chi-ringuito Calamar, Duna, La Casita del Mar i El Maravillas. Quatre conceptes diferents per satisfer tot tipus de p-blic.

    una tarda als...

    Els xiringos del Prat

    Una escena de la platja del Prat.

  • 6

    VI

    U EL

    PRA

    Trac de l'anunciant una tarda als...

    (passa a la pgina 8)

    Duna.

    DUNA (per Ruth)

    CONCEPTE: vam guanyar el concurs per a la llicn-cia. s un xiringo ecolgic, respectus amb el medi ambient i enfocat a lmbit familiar que pretn pro-moure i descobrir el Delta del Llobregat i la platja del Prat. Volem ser ambaixadors del Prat i contribuir que qui coneix aquest entorn en gaudeixi ms.

    FILOSOFIA: el producte fresc, fer possible una car-ta bastant diferent a la resta de xiringos. No treballem amb res preparat i comprem directament a prove-dors i pagesos. Apostem pel producte de temporada, per molta verdura i molt fresca. Tenim un allioli sense additius molt fresc i que ens porten de Lleida. s di-fcil trobar un espai on la relaci qualitat-preu estigui tan compensada com a Duna.

    GASTRONOMIA: cada dia, en funci de les possi-bilitats del mercat, tindrem el plat del dia. Busquem que sigui una opci lleugera i fresca. Et llepars els dits amb el bacall, les anxoves... Les postres? Treba-llem amb La Tigr Cakes.

    OCI i CULTURA: a partir de juliol, els caps de set-mana abans i desprs de dinar organitzarem tallers de reciclatge i aprofitarem les deixalles del xiringo. Els dilluns ser el dia del cinema a la fresca; els dijous, del jazz, el blues... Tenim previst tamb fer festes rumberes, de pop, rock, indie alternatiu... Els diumen-ges farem teatre per a nens i adults. Ms endavant, portarem DJS amb una proposta tranquilla, molt chill out. Intentarem que busquin msics amb una mica de renom i del Prat.

    EL MARAVILLAS (per Isaac)

    CONCEPTE: un xiringo per relaxar-nos, desconnec-tar de la rutina i descarregar ladrenalina. Ideal per a fer reunions damics o dempresa, celebrar aniver-saris...

    FILOSOFIA: disposem duna barra auxiliar de sucs, gintnics o mojitos i no hi falta la msica.

    GASTRONOMIA: continuarem proposant plats sen-zills, com una hamburguesa a la planxa o un assortit damanides.

    OCI I CULTURA: la nit dels divendres s el moment ideal perqu els DJS punxin msica dambient.

    El Maravillas.

  • una tarda als... 8

    V

    IU E

    L PR

    AT

    La Casita del Mar.

    LA CASITA DEL MAR (per Quique)

    CONCEPTE: prolongar la nostra idea. La Casita del Mar s un xiringo per a tot tipus de pblic. Durant el dia, ens diri-gim a un pblic ms madur i, a la tarda i a la nit, a un de ms juvenil, com si fos una carpa destiu. Ser el nostre segon any a la platja del Prat i s difcil fer un balan del primer perqu lobertura es va endarrerir fins al 15 de juliol per unes obres dAENA. Aquest any havem destar oberts ja encara no era aix al tancament daques-ta edici i no tenim notcies. Estem a lespera de laprovaci administrativa, que est trigant ms del que ens espervem. Aix estem, tant en aquest com en El Calamar.

    FILOSOFIA: oferir un ambi-ent clid i ple de colors per a tot tipus de pblic. Un taran-n ms seris durant el dia i amb ms marxa durant la nit. Potser la platja del Prat no t una oferta especfica per a gent dentre 20 i 25 anys, als qui volem donar-los un menjar ms senzill, sense descartar el peix, que s un dels nostres pals de paller.

    GASTRONOMIA: amanides, peix fresc i tapes molt senzilles, com les braves, els calamars... A ms de marisc, llamntol... Tot molt martim.

    OCI I CULTURA: lAjunta-ment est sper dur amb les activitats. A la nit portarem DJS, cantants i grups del Prat, sobretot, farem algunes festes aeroporturies... Estem pen-sant dincloure algun tipus de sessions de salsa els divendres o els dissabtes.

    CHIRINGUITO CALAMAR (per Quique / Nuria)

    CONCEPTE: a diferncia de La Casita del Mar que s un model ja mun-tat i estndard, lestructura de Chiringuito Calamar s que lhem de mun-tar, i es triga uns 10 dies a fer-ho. s un automuntatge de fusta, cal portar les neveres, sha de fer una fosa sptica.

    FILOSOFIA: en el des aniversari dEl Calamar, continuarem amb la nos-tra idea darribar a tot tipus de pblic.

    GASTRONOMIA: tenim una carta molt variada i per a tots els gustos, amb entrepans, tapes... Aquest any ens volem especialitzar en paella al migdia.

    OCI I CULTURA: el proper 21 de juny es far la primera sessi de rock & roll. 20 de juliol hi actuar Craig Shaw, solista de rockabilly. Divendres hi haur sessions de rock i pop i dissabtes, delectrnica. Farem concerts de grups locals en petit format, acstics...

    (ve de la pgina 6)

    Chiringuito Calamar.

  • 10

    VI

    U EL

    PRA

    T

    Text TONI DELGADO

    Nedar s molt avorrit. Jo patia. Anar a entrenar i veure que a la pissarra hi posava 4.000 metres... era molt dur. Sense ulleres, amb uns banyadors que marribaven a les espatlles, sense estiuejar... I fins i tot amb pressions a la famlia: per qu li deixes fer aix a la nena, se li far una esquena dhome! Per tenia molta facilitat. Vaig comenar a lescola, en uns cursets, i a la final vaig treu-re sis o set segons de marge. El meu pare em va apuntar al CN Sabadell i vaig comenar a entrenar-me. Vaig batre el rcord dEspanya i, sense adonar-men, vaig ficar-me en aquest mn, li explicava Maria Paz Corominas (Barcelona, 1952) a Xavier Garcia Luque en un esplndid reportatge pu-blicat a La Vanguardia el 2003. El testimoni de Corominas reflecteix la duresa dels inicis de la nataci a lEstat i, en concret, de lesport femen, sempre maltractat i el corat-ge de la primera catalana en arribar a una final olmpica, a Mxic 1968, quan va ser setena als 200 esquena. Un any abans havia guanyat lor als Jocs Mediterranis de Tunsia i, lany 1966, finalista a lEuropeu dUtrecht. Corominas va arribar a acumular les marques estatals a 100 i 200 esque-na, 200 i 400 estils i de relleus 4x100, i 200, 400 i 800 lliures.

    Un relat que sembla prehistric, per que no t tants anys. Forma part de la trajectria dun esport que en poc ms dun

    mes viur el 15 Campionat del Mn, del 19 de juliol al 4 dagost, a Barcelona. Va ser a finals del segle XVIII quan es va instituir la nataci com a competici a la Gran Bretanya i la National Swimming Society, fundada a Londres lany 1837, fou la primera organitzaci de nedadors. Anys desprs, en concret el 1869, es va crear la Metropolitan Swimming Clubs Associa-tion, que es transformaria en lAmateur Swimming Association (ASA). Lany 1896, als primers Jocs Olmpics de lera moderna, a Atenes, la nataci estava inclosa al programa fins al 1912 no es va incloure la femenina i el 1908 es va organitzar la Fdration Internationale de Natation Amateur per poder cele-brar les proves entre afeccionats.

    Molt abans, per, a mitjans del segle XVI, Nicolas Wynman, un professor didiomes, va escriure Colymbetes, el que es con-sidera el primer llibre sobre nataci de la histria. La intenci de lautor, que, entre daltres, explicava la tcnica per apren-dre la braa, era reduir el risc... dofegament!

    Fins fa cinc anys, el mite de la piscina als Jocs Olmpics era Mark Spitz, que es va penjar set ors als Jocs Olmpics de Munic 1972 acumulava onze medalles. La cosa va canviar amb la irrupci de Michael Phelps a Atenes 2004, on es va presentar en societat amb sis ors i dos bronzes i va trencar els rcords amb els seus vuit ors a Pequn i lany passat va anunciar la seva retirada, arribant als Jocs de Londres a les 22 medalles olmpiques. Les mateixes, per, que Teresa Perales, una lle-genda de lesport paralmpic.

    La nataci com a competici

    sabies que...

  • Text i fotos TONI DELGADO El besavi donava un lloc per dormir i menjar als nouvinguts fins que trobes-sin una feina. Aix era una fonda i aqu on estem parlant hi havia habitacions. Ell havia vingut de Vilafranca i sabia que s difcil comenar si no tajuden al principi. Com ha canviat la societat... Abans aquest ajut era normal. Aqu tamb es venia el bitllet per marxar al poble i era un punt de recollida de perso-nes per anar a treball al camp.

    Fundat lany 1943 pel besavi de Marcell Balt (Barcelona, 1984), Oeste Bar era una de les poques construccions de la zona i estava a la Ronda del Oeste el que ara s el carrer Jaume Casano-vas; des de 1956 s al nmero 163 i al seu voltant noms hi havia quatre casetes, lescorxador, algun porxo de pags...

    UNA PART DE VIDAMarcell est orgulls de formar part

    de la quarta generaci daquest negoci familiar, que no veu com un treball, sin com una part de la seva vida. Amb cinc anyets, ja ajudava els pares. El seu fill, amb dos, et fica les ampolles i s ca-pa de preparar-te un caf.

    Com? I tu tamb ho feies? Diu el pare que mon germ i jo fiem el mateix. Sn coses normals quan ets darrere de la barra.

    Una barra que sha ampliat en alguna de les diferents remodelacions del local.

    El que no es toca, per, sn les receptes de la besvia i la distribuci original del besavi, que va ser qui va construir amb les seves mans Oeste Bar. Era construc-tor a Vilafranca i els caps de setmana venia al Prat i creava el seu projecte de futur amb lajut dun jove guixaire, que encara shi passa de tant en tant: em parla del besavi.

    UN PUNT DE TROBADAOeste Bar ha estat sempre un punt de

    trobada i forma part de la infncia dels fills dalguns treballadors de La Seda, que hi anaven a veure els dibuixos per-qu era un dels pocs llocs al Prat amb una televisi. El local conserva lambi-ent familiar de sempre vnen clients del meu avi i del besavi i laposta per una cuina sobretot casolana. Com les bombes, amb patata bullida i de carn o marisc, amb picant o amb salsa: an-

    tigament es feien amb molt picant. Com les patates braves, un dels plats que millor defineixen el local: les tallem i preparem a linstant. La qualitat i el sabor no tenen res a veure amb el de les congelades. Saps? Hi ha un client que es demana entrep de patates fregides i llom. Patates fregides amb pa?

    Segur que s bo. Amb els entrepans, diu, sempre intenten innovar perqu a molta gent li agrada provar coses dife-rents. No tho pots ni imaginar. Un al-tre client es demana un de vegetal amb pernil salat. Tenim la cuina sempre disponible i estem oberts a qualsevol tipus de proposta, assegura.

    UN MEN DIARI OBERTUna filosofia que inclou tamb el

    men diari, que

    Oeste Bar, amb

    lencant de sempre

    12

    VI

    U EL

    PRA

    T ruta gastronmica

    Marcelli, amb un quadre de la seva famlia i el fams lloro

    (passa a la pgina 14)

    OESTE BARC/ Jaume Casanovas, 163

    (El Prat)Telfon 93 379 41 11

  • generalment sol ser tancat, per que no ho s pas a lOeste Bar. Hi ha quatre primers i quatre segons per triar, per no ens tanquem. Si no els agraden els plats del dia, podem preparar el que ens diguin.

    EL POTA BLAVA Elaboren mens especials per a grups i esdeveniments sig-

    nificatius i en la lnia, per exemple, del que van oferir a ll-tim Mar Gastronmic de primer, Carxofa Prat amb torrada d'anxoves i escalivada acompanyada d'esprrecs i encenalls de pernil; de segon, Pota Blava rostit amb niu d'espaguetis de patata i ou de guatlla; i de postres, crema catalana o xarrup de cava. En el 98% daquests casos la gent tria Pota Blava com a segon plat, comenta Marcell.

    El Pota Blava ja es feia a les cases de pags. Creiem que sha de cuinar com sempre. s sagrat. A casa mai lhem pre-parat duna altra manera. s un pollastre amb un color de carn diferent i cuinar-lo requereix ms elaboraci que la res-ta. Es desf a la boca i s molt ms gusts. A ma mare li que-da genial. Som socis de lAssociaci de Criadors de Pollastre i Cap del Prat.

    EL TRACTE AMB EL CLIENT

    Diu que un cambrer ha de tractar com amics els clients. Po-den estar cabrejats, nerviosos... Si no ets capa dentendre aix, adverteix, s millor que ho deixis crrer. Has de ser seris i tou alhora. I lamenta que a vegades no es valori tota la feina que hi ha al darrera dobrir una ampolla de cervesa: darrera hi ha un teatre i la cuina s lespectacle.

    COM A REFERNCIAPer a Marcell, el ms agrat del seu ofici s escoltar les his-

    tries dels clients, que confin en ell, que et prenguin com a referncia per als seus problemes.

    LA TRADICIMarcell est darrere de la barra com en el seu moment ho

    estava el besavi, lavi i el pare. I la mare sencarrega de la cuina, com la besvia i lvia: sempre hem seguit aquest es-quema, per si he dentrar a la cuina no tinc cap problema.

    UNA ANCDOTA ESPECIALQuan li demano que mexpliqui alguna ancdota de lOeste

    Bar, em parla dun lloro que van tenir els seus pares i avis al local i que apareix al quadre que sost a la fotografia principal del reportatge. No tenia nom i feia de tot: cantava Juanita Ba-nana [de Luis Aguil], xiulava i fins i tot avisava si alg sestava marxant sense pagar!

    Quin crack, el lloro! Per cert, Marcell, tagradaria que el teu fill continus amb lOeste Bar? Seria la cinquena generaci! Ho deixo a la seva elecci. A mi ning em va obligar a seguir. No el vull forar. Si li fa grcia... 1

    4

    VIU

    EL P

    RAT

    cultura

    (ve de la pgina 12)

    ruta gastronmica

    Un altre punt de vista del local.

    Una imatge de l'interior d'Oeste Bar.

  • www.lapiulaverda.comtel: 93.661.78.85.

    VENDA DE PETARDSReve

    tlla de SANT JOAN 2013

    3* Vlids a descomptar per la compra realitzada superior a 30. 1 Val per compra/comanda/persona. PROMOCI NO ACUMULABLE AMB ALTRES VALS DE DESCOMPTE I TRIA AL TEU REGAL.

    VLID FINS EL 23/06/2013

    33* Vlids a descomptar per la compra realitzada superior a 30. 33Cupo DE

    DescompteCupo Cupo

    ,

    a CORNELLA,

    www.lapiulaverda.com

    * Vlids a descomptar per la compra realitzada superior a 30.

    Cupo Cupo Descompte

    Cupo DescompteCupo Cupo DescompteCupo Cupo DescompteCupo Cupo DescompteCupo Descompte

    a CORNELLA,

  • 16

    VI

    U EL

    PRA

    Tsocietat

    Citilab, connectar el mn a travs de lScratch

    Text TONI DELGADOFoto CEDIDA

    Durant tres dies, del 25 al 27 de juliol, Citilab i Cor-nell es convertiran en lespai de referncia mun-dial de lScratch, amb la celebraci de lScratch Conference 2013 Barcelona. En aquest congrs internacio-nal, experts darreu del mn compartiran les seves experin-cies i explicaran les possibilitats de lScratch. Un llenguatge creat lany 2007 a lentorn del MIT (Massachusetts Institute of Technology) que permet programar de manera intutiva i senzilla, desenvolupa la creativitat i la innovaci, i promou el pensament crtic i analtic.

    Organitzada per un comit europeu, amb el suport del MIT i la participaci del Citilab, lScratch Conference 2013 Barce-lona suposa una excusa per conixer els testimonis dinvesti-gadors, educadors o altres membres de la comunitat mundial dScratch i fomentar les vocacions tcniques i cientfiques. I s tamb un reconeixement a la feina ben feta del Citilab, que es convertir en un dels primers centres europeus a ser seu duna conferncia internacional dScratch, amb el lema de Connecting worlds [connectant mons]. A ms, estar disponi-ble la nova versi de lScratch 2.0.

    EL TECNOESTIUCitilab, el primer laboratori ciutad dEuropa, sha convertit

    en un centre de referncia pel que fa a aquest llenguatge de programaci, fil conductor de la seva lnia de desenvolupament constant i innovadora. Aix, des de principis dany, ms de 1.500 joves han treballat amb lScratch i sha fet formaci dScratch als educadors a travs del Programa13. Al Tecnoestiu, del 25 de juny al 25 de juliol, es vincular, excepcionalment, la progra-maci amb Scratch amb les smart citizens i hi haur sorpreses que descobrireu properament al web http://citilab.eu/.

    UN CENTRE DE REFERNCIAPresent i futur, perqu diferents pasos del nord dEuropa ja

    han introdut el llenguatge de programaci en el cicle educatiu i formatiu. Es calcula que al mn hi ha una comunitat virtual amb ms de 1.400.000 membres i ms de 3.100.000 de projectes.

    Programar dna autonomia i no et fa dependre de saber utilitzar certs programes que amb el temps canviaran. s el que es coneix amb el nom de computational thinking, el fet dutilitzar lordinador per resoldre problemes i no noms per consumir continguts. Aprenent a programar amb lScratch es desenvolupa una ment lgica que es pot aplicar a qualsevol mbit de la vida. s un llenguatge universal i lliure.

    Un alumne utilitzant l'Scratch.

  • Text i fotos TONI DELGADO No s com sho van fer per acabar-ho tan rpid amb els mitjans que devien te-nir a lpoca. Saps? Hi ha dues versions: qui diu que els pagesos i altres vens hi treballaven per iniciativa prpia desprs de tornar de la feina i daltres que as-seguren que Pere Casanovas (Peret de lEsbirro), una de les figures ms pode-roses del Prat en aquell moment, els coaccionava per fer-ho. En tot cas, es va construir en un temps rcord. En quant de temps? En sis mesos! Es va inaugurar el 27 de setembre, el primer dia de la Festa Ma-jor de 1919 [coincidint amb la celebra-ci dels primers Jocs Florals del Prat]. Fa poc, per, es va descobrir que el bar es va fer una mica desprs.

    Amb Francesc Gelabert (El Prat, 1984) parlem de lArtes format pel teatre, el bar i el jard a la seu dAmics dEl Prat. Abans li hem fet fotos a lentra-da de ledifici, just desprs que es trobs una coneguda dels seus avis.

    Que el vas a comprar, nano? Ja magradaria, ja

    Francesc posa al dia rpid a la senyo-ra. Aqu va b?, pregunta, mentre es colloca a la seva esquerra, a la porta de ferro. Li dic que tamb ho faci a les-querra i al mig perqu es pugui apreciar encara que no es llegeixi un cartell de lletres blaves foses pel pas dels anys i que diu Perdidas en los apaches. Un dels ltims espectacles que es van fer a lArtes.

    Quan al 1988 lAjuntament el va tan-car per perill densorrament, Fran-cesc tenia quatre anyets. Creu que no hi va arribar a entrar mai, per en sap molt sobre aquest edifici modernista dis-senyat per larquitecte Antoni Pascual. Francesc ha estat un dels coordinadors

    de lexposici Salvem lArtes. LArtes no s noms un bar, dAmics dEl Prat. Me lensenya. Un dels documents ms atractius est certificat per Rafael Fer-rer lalcalde en aquells moments i especifica laforament del teatre: 768 persones: seria el vuit ms gran de Catalunya. s espectacular que aix es fes fa gaireb 100 anys. Ara lentitat vol produir-ne un documental amb la col-laboraci de Nosaltres Produccions.

    FINS AL 22 DE JUNYLa iniciativa es finana amb peti-

    tes aportacions, que van dels 10 als 300 euros, a travs de la plataforma Verkami [http://www.verkami.com/projects/5595-l-artesa-el-documental]. El proper 22 de juny han dhaver assolit els 5.800 euros mnims per finanar el projecte. Un pressupost que inclou els desplaaments a les localitzacions de rodatge i entrevistes i dietes de lequip; el lloguer de part de material del rodatge

    i la producci artstica; la producci de la banda sonora; la postproducci de so, grfics i ledici definitiva. En funci de la seva aportaci, els micro-mecenes tin-dran diferents recompenses, com la des-crrega del documental en HD (alta defi-nici), laparici als crdits finals, poder participar a la festa de final de rodatge...

    Sergi Sanda ns el director i gui-onista; Paloma Mateos, lajudant de direcci i fotografia; i Gina Sanda, la directora dart. La intenci s rodar el documental durant lestiu i estrenar-lo al setembre, coincidint amb laniversari de la inauguraci de lArtes: prete-nem posar en valor larquitectura de ledifici i sensibilitzar la poblaci. El treball barrejar la ficci amb la repre-sentaci dobres que shi van represen-tar per part de joves actors del Prat i una veu en off que parlar com si fos el propi ateneu; i la part documental, amb en-trevistes, dades i la situaci actual de ledifici.

    Un documental per tornar a sentir lArtes

    18

    VI

    U EL

    PRA

    T cultura

    Francesc, a la porta de l'Artes.

    (passa a la pgina 20)

  • 19

    VI

    U EL

    PRA

    T

  • LArtes est ubi-cat al carrer del Centre, que abans es deia ngel Guimer en honor al drama-turg i autor de Terra Baixa. Guimer va representar diverses obres al teatre de lArtes i fins i tot hi va estrenar Lnima s meva. s un edifici emotiu per les pa-relles que es van conixer ballant, els fills dels treballadors de La Seda que van rebre els regals dels Reis Mags, el pblic que va gaudir de les sessions de cinema o dels recitals de les figures de lanomenada Nova Can, com Raimon, Llus Llach, Maria del Mar Bonet o Pi de la Serra. El que potser no se sap tant s per qu es va construir lArtes.

    Tot comena el 23 de gener de 1883 amb el naixement del Centre Artes, amb seu a lanomenada Sala den Bou, a la Plaa de la Vila. Ledifici constava dun caf amb dues plantes, una sala de juntes, billars i una sala despectacles i ball, a ms duna biblioteca.

    EL PARTIT NOU I EL PARTIT VELLClaudi, de Valent Xirinachs, s la pri-

    mera obra teatral documentada de lAr-tes i data de lany 1914. Cinc desprs, per, hi va haver una escissi a lentitat per les polmiques entre alguns dels seus membres, vinculats als dos partits poltics ms importants de lpoca a la ciutat: el Partit Nou, promotor del Cen-tre Autonomista que es va quedar al local, i el Partit Vell, els artesanistes, que quan es va acabar el contracte dar-rendament el 31 de mar van ser con-vidats a marxar. Es van traslladar al Caf del Pont de manera provisional i fins que van construir la seva seu, que es con-vertiria en un dels edificis ms alts de la ciutat de lpoca.

    El 1920 el Centre Artes va modificar els seus estatuts i va passar de societat recreativa a societat annima civil de propietaris, que van rebre un nombre daccions proporcional a la seva inversi en la construcci. Als anys seixanta, van arribar els balls a la pista i a laire lliure. LArtes tamb va ser lescenari dels as-sajos de la companyia Dagoll Dagom per a la seva obra Mikado i Nria Espert hi va preparar La tempesta.

    Els 70 i 80 van ser anys difcils per a lArtes lany 1982 el peridic Delta va

    iniciar la campanya Salvem lArtes, re-cuperada amb el mateix ttol lany 2010 per lAAVV del Nucli Antic i continuada per Amics dEl Prat i a la junta de propi-etaris celebrada al febrer del 1987 es va decidir llogar lespai per 140.000 pesse-tes mensuals, i durant 25 anys, a lAjun-tament, que es comprometia a inver-tir-hi 15 milions de pessetes durant els primers deu anys per condicionar ledi-fici a la normativa vigent. Lacord no es va complir del tot. Perqu lany 1988 es va tancar per perill densorrament. Des daleshores el teatre resta tancat.

    EL PROCS DE DEGRADACILany 2003 lAjuntament va comprar

    ledifici i el jard per 3.670.784 euros. Ara es rehabilitar el bar, per no ve-iem la voluntat poltica de recuperar lArtes o, com a mnim, de parar el procs de degradaci. Sentn que la inversi seria molt gran, per almenys es podrien fer petits canvis, reivindica Francesc, que somia que el documen-tal tiri endavant perqu tothom pugui tornar a sentir lArtes. Tamb aquells que, com ell, no van tenir loportunitat de gaudir-lo. 2

    0 V

    IU E

    L PR

    AT

    culturacultura

    Una vista antiga de l'Artes.

    (ve de la pgina 18)

    Dagoll Dagom, a l'Artes.

  • Text TONI DELGADOFoto IVAN PUIG

    Sel veu molt satisfet. La notcia ho mereix. La seva tapa, la de Cruz Ibrico, ha estat la ms votada en-tre els participants del primer Quinto Tapa de Cor-nell. Parlem amb Manuel Cruz (Crdova, 1965) un dilluns. Des de fa tres dies sap que el seu Manolito Mediterrani full de peus de porc amb mousse de foie i cabra mediterra-ni s el guanyador, per dos vots de diferncia respecte a la mini burguer de porc seglar de Pirates Burguer i les mandon-guilles amb calamarsets i salsa Apicius, acompanyades de pebrot del Padr farcit de Philadelpia, de La Taula dAlmeda.

    Suposo que no tho esperaves...La veritat s que no. Estic molt content. No em podia imaginar que el Manolito tingus aquesta repercussi. La gent torna-va a venir per tastar-la un altre cop, per no mesperava una expectaci tan gran perqu el meu local s petit. Volem que es veis que era una de les ms elaborades del Quinto Tapa i sorprendre la gent amb el seu sabor.

    Per a qui no lhagi tastat, quin sabor t?s un sabor mediterrani. El formatge t espcies i verdures vari-ades. En si, els peus de porc, de porc no en tenen molt de sabor: els has dajudar amb el foie i el formatge. El plat t dues fases: en la primera, selaboren els peus de porc, es couen, es posen en un motlle i es deixen refredar. Un cop freds, es tallen en l-mines fines i desprs es prepara una espcie de canel amb la mousse de foie i lou filat. Es torra el pa, si li posa el formatge i es gratina; i es posa uns segons el canel fred per temperar-lo. Es decora amb la crema Pedro Ximnez i un cruixent de format-ge de cabra com a decoraci. I donem un petit consell.

    Quin?Que primer es mengin el cruixent de formatge de cabra, la pilo-teta per adaptar el paladar al formatge de cabra i no trobar-lo tan fort. s com un ritual.

    Heu trencat amb els prejudicis que tenen alguns amb els peus de porcs.s cert. De fet, hi ha gent que em va dir que no tastaria a tapa si portava peus de porc i els hem convenut. Simaginaven una cosa ms contundent, per aquest Manolito es fon a la boca.

    La pregunta s obligada: don ve el nom de Manolito?Ve del pa rod i petit tipus de Viena. Un nom que sutilitza so-bretot al sud, a Andalusia. A Catalunya no lhe sentit massa.

    Qu ha significat per a vosaltres participar i guanyar el pre-mi a la tapa ms votada pels cornellanencs al Quinto Tapa?Ha estat una porta oberta molt important. Hem fet molts cli-ents nous, gent del barri que, pel que fos, no passava per la nostra zona. Si a aix li afegim que hem guanyat el premi a la tapa ms votada pel pblic...

    Tindrem ms sorpreses amb el Manolito?I tant! Hi ha hagut un abans i un desprs del Manolito del Quinto Tapa. Vam preparar-ne una versi especial. El Manolito ens defineix. La gent relaciona el Manolito amb Cruz Ibrico. s una tapa que treballem en molts formats. Cruz Ibrico est format per una xarcuteria i un local de degustaci, que vam muntar com a complement de la xarcuteria i que ha tingut una molt bona acceptaci en poc temps.

    La histria del Manolito Mediterrani de Cruz Ibrico, la tapa ms votada del Quinto Tapa

    societat

    Manuel Cruz, amb el seu 'Manolito'. 2

    1

    VIU

    EL P

    RAT

  • societat

    Text TONI DELGADOFoto CEDIDA

    Insults, records cap a ell i la seva famlia, canons es-trambtiques... Ramn Tartas (Barcelona, 1972) va sentit de tot fins i tot no em cago en ton pare, per-qu potser sc jo durant el temps que va arbitrar, quan va tornar a viure al camp del Banyoles. Va tenir la sort que se li estrips la samarreta i poder escapar duns brtols que volien estomacar-lo de valent. Havia xiulat quatre penals en contra dels locals els dos equips es jugaven la permann-cia a la categoria i expulsat cinc jugadors: a cada crner el central abraava el davanter. Desprs del primer penal, semblava que em desafis, com si digus: a qu no tatrevei-xes a xiular ms? Amb ms experincia, lhauria advertit des del primer moment.

    Ramn tamb va ser professor de matemtiques, per des-prs de dos anys a les aules es va cansar i ara, com a molt, conclou els seus espectacles amb acudits sobre el tema: si les persones fssim nmeros, els porters de les discoteques serien la hipotenusa, la suma dels catets al quadrat. Perqu s monologuista ha aparegut al canal Paramount Comedy i, lencarregat dinaugurar, el proper 20 de juny, la temporada de monlegs del Cntric Gastrobar by Ona Nuit: ens ho passa-rem b, segur.

    PUJA I CALLASn temps difcils, incls per a lhumorista: a no ser que

    siguis du o tinguis un programa a la televisi nacional. Et trobes gent que no valora el nostre ofici, propietaris de bars [on actua el 80% dels casos], propietaris que et diuen puja i parla. El propietari shi ha dimplicar. Si est passant el cam-brer preguntant tu, qu has demanat?, es desvia latenci. I qu es pot fer en aquests casos? Si et passa aix, respon, el millor que pots fer en aquell moment s esperar-te [que calli].

    Per al cmic, el ms important s tenir pacincia. Si el pblic no riu, ja riur tard o dhora. La gent no satreveix a riure i aplaudir sola i arrencar costa molt, assegura. Una de les claus per arribar al pblic s adonar-se i saber explicar les bajanades que fem, com prmer amb ms fora el bot del comandament de la televisi quan se li han acabat les piles o posar de cap per avall el xamp.

    RIDICULITZAR-TE TU MATEIXLa funci de lhumorista no s una altra que fer riure i in-

    tentar que la gent sen vagi amb un somriure a casa. Aix que

    no hi ha millor elogi que alg que li digui em fa mal la boca de tant de riure. I per aconseguir-ho, cal trobar el punt dequilibri entre ridiculitzar-te tu mateix i adaptar-te als espectadors.

    El meu avi es moria amb Joan Capri. Ara no li faria grcia a ning... Al meu pare s, per exemple... Ramn, lhumor depn molt del context? S, est molt relacionat amb el que es viu. Capri feia acudits de viatjar en trens en tercera i ara no passen aquestes coses. Ara lhumor s ms subtil, de segones intencions.

    A vegades lactuaci pot acabar abans del previst i dacord amb el propietari del local, com li va passar a Mlaga, quan van entrar 70 turistes anglesos i es van demanar cubates de litre. Van acordar aturar el monleg perqu era impossible continuar davant laldarull: s una putada que et passi, per vaig cobrar igual lactuaci.

    Ramn Tartas: Per al cmic, el ms important s tenir pacincia

    22

    VI

    U EL

    PRA

    T cultura

    Ramn Tartas.

  • Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

    La primera vegada que em van parlar dscar Teruelo acabava daterrar a Viu El Prat. Mel van definir com una persona que parlava a bon ritme i que podia ex-portar la passi per la seva feina. Vam coincidir alguna ve-gada abans de la primera entrevista llarga, que va ser pocs dies desprs de la inauguraci del Cntric Espai Cultural i del seu restaurant, el Cntric Gastrobar by Ona Nuit.

    Toni, la feina sha destimar. Tot aix que veus ara s el re-sultat del que hem fet a nivell personal i professional. Al Gas-trobar unim i unirem cultura i gastronomia, reivindicarem els productes ecolgics...

    UN PROJECTE AMBICISRecordo haver apuntat rpid a la llibreta s possible que

    hagi millorat la lletra en aquest temps, un repte fcil i ha-ver-me sorprs amb lenergia daquell home, pendent de mil fronts alhora mentre parlvem i sense desconnectar ni per-

    dres en la conversa. scar parlava dun projecte ambicis i, vist en perspectiva, ha complert la seva paraula. Noms cal fer un reps de la programaci que ell i el seu equip han preparat per aquest estiu: seguim en la lnia de lany passat, amb la msica en directe, els DJS del Prat i del Baix Llobregat...

    ARTESANSA scar no li agrada definir-se, per sol dir que s emprene-

    dor. Aix dempresari no el conven. I li encanta promoure la gent que sho val. Ho fa amb fets, com el proper 30 de juny, ce-dint un espai perqu joves creadors celebrin el Festival Al de-dillo sn artesans. Aposten pel consum responsable i per la producci independent com la seva. Es far una subhasta dskates pintats a m, una de les exposicions que farem. Aquell dia aterrar al Cntric Gastrobar un trio des de Vitria, La bossa nostra, un complement ms de la iniciativa Cocktails & Cakes, que es fa els diumenges a la tarda, de les 18:00 a les 22:00 hores, i fins a loctubre, amb una bona selecci de cctels, cakes i cupcakes de Le Tigr Cakes, i amb la sintonia de les sessions de DJS...

    Un estiu gastronmic farcit de paraules, msica i cinema

    24

    VI

    U EL

    PRA

    T societat

    Un exemple del comproms del Cntric Gastrobar by Ona Nuit.

  • Tampoc ens podem oblidar del cicle de monlegs, que encetar el proper 20 de juny Ramn Tartas. La resta del cartell s aquesta: Andrs Torres (27 de juny); al juliol: Elas Torres (3), Carola Maldonado (10), Gerard Mesa (17), Jo-nathan Vives (24) i Edu Mutante (31); i a lagost: Javi Bentez (8) i Sergio Marn (29); i al setembre: Carlos del Pozo (5) i Jordi Carn (12).

    PREVIEW, DE MOSTRA A FESTIVAL

    O el PREVIEW que, desprs de la bona acollida de lany passat, torna els qua-tre dijous de juliol (4, 11, 18 i 25, de les 21:30 a les 23:00 hores) encara amb ms empenta. El que abans era una mostra sha convertir en un festival de curtmetratges de nous directors. Cada jornada passaran quatre treballs, des-prs duna selecci prvia dentre els 57 rebuts. Des de la seva creaci, dife-rents universitats, institucions i escoles de cinema, com ESCAC, CECC, ECIB, URL (Facultat de Comunicaci Blanquerna), UAB, Bande Part, SIS92 produccions o El Prat Film Oficce, han donat suport al festival.

    En aquesta segona edici de PREVI-EW hi haur premis i reconeixements a partir del criteri del pblic i dun jurat format per tres membres de reconeguda trajectria en el mn audiovisual i vincu-lats al Prat, i que participar al colloqui sobre leix temtic de la sessi.

    Un esdeveniment que va unit a un concepte gastronmic del Gastrobar. Cada dia de PREVIEW proposarem un men de cinema, senzill i delicis perqu puguin sopar mentre vegin els curts. Tamb poden prendres un gin-tnic o un mojito. Ledici anterior van passar pel festival unes 500 persones. A ms, dos dimarts de juliol el Cntric Espai Cultural ser la seu del Festival de Poe-sia, on nosaltres adeqem lespai.

    I, s clar, al Cntric Gastrobar han canviat la carta, farcida de plats des-tiu, tapes de degustaci... A finals de juliol i al setembre organitzaran dues jor-nades gastronmiques de Mel del Prat i entre finals de juny i juliol ens sorpren-dran amb el tomquet del Parc Agrari. Tot per passar un estiu gastronmic far-cit de paraules, msica i cinema. 2

    5 V

    IU E

    L PR

    AT

    cultura societat

    El PREVIEW.

    La terrassa del Cntric Gastrobar.

    Gastronomia en estat pur.

  • Text TONI DELGADODibuix POL SANTAMANS

    Era inquiet i actiu, per tamb tranquil i ser. Ser aix, ex-plica Marc Prez (Barcelona, 1977), lajudava a assimilar les coses molt rpid. Tenia molta empatia i inter-pretava les idees dels altres sper r-pid. Els clients ens ho deien.

    Molts cops, no s fcil saber qu vol laltre si, pel que sigui, no sexplica b. Els dissenyadors han de fer 80.000 canvis abans de la versi final, per ell agafava lessncia en un moment.

    En Marc parla del seu amic Pol San-tamans (1878-2011), un artista hospi-talenc sense pautes i ple denergia, que tenia moltes ganes dexperimentar i co-nixer mn i gent: era amic dels seus amics i una mica bandarra, en el bon sentit. Lligava perqu tenia sex appeal i per ser tan natural... Es mostrava tal com era.

    Als qui no vam tenir la sort de coneixel i gaudir del seu somriure contagis sens ofereix loportunitat dendinsar-nos al seu mn a travs del web www.polsanta-mans.com, el domini que el Pol va com-prar en el seu moment. Entre el propi Marc i lex Espil els seus companys de Braille Corp i Oriol Badia lltima in-corporaci de lempresa han construt un espai senzill, ntim i atractiu que no pretn ser un book dels seus treballs perqu hem triat all ms significatiu.

    MOLT ORDENATEls pares del Pol els van facilitar car-

    petes i van poder consultar el seu ordi-nador per trobar el material. Els tpics ens presenten els artistes com a gent molt catica, per ell no era aix. Era molt ordenat, explica Marc, que agra-eix la collaboraci den Ran-el, que ha retratat algunes de les obres de lartista hospitalenc per al web.

    Presentat el passat 19 de maig al Kf Ol, lespai pretn difondre lobra den Pol, un artista multidisciplinar que pin-

    tava, feia fotografies, disseny grfic... i per aix, ms enll de poder veure les seves creacions a internet, tamb po-dem comprar les de gran format i l-mines a preu de cost: el missatge s que si tagraden, puguis tenir les seves obres a casa.

    VISITES DARREU DEL MNLa intenci s ampliar el web amb al-

    tres creacions del protagonista que els vagin arribant de moment, han rebut un quadre, per segurament, no tot el que ens envin es penjar. Durant la primera setmana, www.polsantamans.com va rebre unes 600 visites de llocs tan diversos com Anglaterra, Colmbia, Portugal, Madrid o Legans, per sobre-tot de Barcelona i lHospitalet, la seva ciutat.

    A lapartat darrejunten, figura el con-tingut que no els encaixava a la resta de seccions, com cmics o vinyetes surrea-listes, divertides, autntiques. Com la de Du creant per avorriment o un perso-natge atabalat per la roba que alg li ha posat mentre dormia i que vol escapar-se de les vinyetes... Sobren les paraules, sn histries que shan de gaudir.

    Pel que expliques, entenc que el Pol sabia escoltar i no li agradava el protago-nisme, tot i que era protagonista. Era aix. Anaves amb ell i tothom et venia a saludar. Queia molt b a molta gent. Sabia gaudir de les relacions soci-als i, com tots, tamb necessitava el seu temps per estar sol, per crear. CINEMA I LITERATURA

    En Pol sabia aprofitar el temps i qual-sevol estona lliure. Fins i tot un diumenge desprs duna ressaca es posava a llegir o a veure pellcules: mai estava mirant les musaranyes. I mai tenia filtres.

    Tamb a vegades jugava amb aix... Potser era massa explcit per dir-te una cosa que era tot el contrari del que et deia. Com en un cmic en el qual sortia un nazi i a lltima vinyeta admetia que el personatge era repugnant. Es considerava artista? No ho vam parlar mai. Li agradava dis-senyar, pintar... No havia treballat en cap altra cosa. Li encantava experimentar i tenia les coses molt clares. Per no pin-tava per pintar, sin que feia esbossos primer. Era molt ordenat.

    Pol Santamans, crear sense pautes

    26

    VI

    U EL

    PRA

    T cultura

    Un dibuix de Pol Santamans.

  • info@sover.es

    www.sover.es

    SOVER ELEVADORES VERTICALES

    SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO

    PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

    RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS

    ESPECIALISTAS EN ADAPTACIN DE

    VIVIENDAS Y SISTE-MAS DE ELEVACIN

    ADAPTACIN DE BAOS Y COCINAS

    CAMBIO DE BAERA POR PLATO DE DUCHA

    TEL.931 190 379

    DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO

  • s un concepte de terrassa diferent. Una terrassa estiuenca amb un nom amb majscules, Glamour, i relacionada amb els tallers de gastronomia de KTAS. s una manera de promocionar els tallers que fem, dirigits tant a professionals com a qualsevol tipus de pblic, i suposa un concepte diferent, enceta el seu res-ponsable, Xavi Sarsanedas (Cannes, Frana, 1964): aqu no servim ni refrescos, tampoc suc, caf ni entrepans o patates xips. No som ni un bar ni un restaurant, s el que magradaria deixar clar. La terrassa s un servei extra de KTAS per a lestiu.

    Shi serveixen cctels amb o sense alcohol, cava, sangries, caipirinha, mojitos, cosmopolitan... I dos tipus de vins, Rioja i un blanc del Peneds: b, tamb tenim aigua. Els prepara el propi Xavi, reputat bartender, o un barman a la barra inte-rior. Tenen una mplia carta de ginebres i vodkes. Tots prmi-um. De cerveses, nofereixen tres: una artesanal la belga Gruit, la Indit Damm i la Heineken. Podem gaudir de la ter-rassa Glamour de KTAS els dijous, de les 18:00 a les 00:00 hores, i els divendres i els dissabtes, de les 18:00 a les 00:30 hores.

    Xavi, qu s el que ms valoren els alumnes dels vostres tallers?A KTAS [menci especial en els premis El Prat Emprn 2011 a la categoria de Millor projecte empresarial dinnovaci i/o economia social] se senten com a casa, valoren molt el tracte personal, el tu a tu. Fa uns dies vam organitzar un taller de gintnics i els alumnes van comenar tmids i van acabar in-tercanviant-se els telfons. Perqu a ms daprendre moltes coses, als tallers tamb coneixes gent, desconnectes dels pro-blemes i pots trobar un ofici que tens ocult. I disposes dun professorat professional. Tamb fem tasts i tallers privats, a partir de sis persones i fins a 15 persones.

    Quins tallers esteu organitzant?En fem un munt. De cuina [tapes regionals, nivell diniciaci i nivell 2 de sushi, les creps dolces i salades, galetes per a nens, men mediterrani i men creatiu]; de pastisseria [cupcakes I i II, macarrons, pastisseria dautor, postres en got, decoraci de galetes i pasts dun pis amb lla], tallers, cocteleria i combi-nats [iniciaci a la cocteleria, gintnics i vodkatnics], tallers especialitzats [tcniques de sala, cocteleria molecular, nitro-cocteleria i tall de pernil], tallers-tast [tast de cerveses i tast de vins] i tallers-sopar [tast-sopar esclat multicolor i tast-sopar fantasia MED].

    Lestiuenca terrassa Glamour de KTAS

    28

    VI

    U EL

    PRA

    T rac de l'anunciant

    La terrassa Glamour de KTA'S.

    KTAS. Tallers de gastronomia

    Carretera de la Bunyola, 16 local (El Prat)Telfon 93 370 90 78

    Web www.talleresdegastronomia.comCorreu electrnic ktasbcn@gmail.com

    Xavi, a KTA'S.

  • cnl

    El Correllengua torna al Prat

    CNL El Prat de Llobregat Eusebi Soler, 2 08820 El Prat

    Telfon 93 379 00 50 Correu electrnic elprat@cpnl.cat

    Els dies 28 i 29 de juny se cele-brar el Correllengua al Prat de Llobregat coincidint amb lonomstica de sant Pere i sant Pau, patrons del Prat.

    El Correllengua s un conjunt d'ac-tivitats culturals i festives que tenen com a finalitat defensar i promoure la llengua i la cultura catalanes. Des de l'any 1995 ha esdevingut la iniciativa que agrupa ms entitats d'arreu dels Pasos Catalans que treballen en fa-vor de la promoci del catal. I des de lany 2012, al Prat de Llobregat, hi ha una comissi ciutadana formada per diverses persones individuals, entitats i associacions i el CNL, que treballa amb lobjectiu de fer arribar el Correllengua a la ciutat.

    Al voltant del Correllengua, cada any sorganitzen conferncies, debats, xer-rades, exposicions, ballades i tallers de sardanes, cercaviles, concerts musicals, etc. Aquestes activitats sn noms una mostra de la tipologia dels actes progra-mats arreu.

    Enguany, amb motiu del des aniver-sari de la mort del poeta Miquel Mart i Pol, els Correllenges en recordaran la figura. Per aquest motiu en el programa dactes del Prat hi apareix una imatge daquest poeta de Roda de Ter.

    L'elaboraci del manifest del Corre-llengua 2013 sha encomanat al filsof i catedrtic de la Universitat de Girona, Josep Maria Terricabras.

    El programa dactes previstos aquest any al Prat de Llobregat s el segent:

    Divendres 28 de juny: A les 19 h xerrada al Cntric Espai

    Cultural: Viure el catal: situaci de la llengua i iniciatives de resistncia a cr-rec de Maria Plana, filloga, i scar Adri Ibez, sociolingista.

    Dissabte 29 de juny: A les 10.30 h concentraci a la Plaa del Mestre Estalella (a lescultu-ra commemorativa de l11 de setem-bre, al costat del Cntric). A les 11 h inici de la cercavila en direcci al Parc del fondo den Peixo. A les 12 h arribada al Fondo den Peixo:

    Actuacions dels grups participants.

    Lectura del manifest del Corre-llengua. Exposicions, jocs lingstics, je-roglfics i Scrabble Dinar Actuacions musicals

    Si voleu saber ms coses de la cele-braci del Correllengua al Prat de Llobre-gat, podeu anar al web segent: http://pratencs.cat/correllengua/

    30

    VI

    U EL

    PRA

    T

  • CADA DIA ES GENEREN AL PRAT MS DE 200.000 BURILLES. SI ES LLENCEN A LA VORERA SN MS QUE UN PROBLEMA ESTTIC: TRIGUEN ANYS A DEGRADAR-SE I SI LA PLUJA LES ARROSSEGA CAP ALS EMBORNALS, ELS OBSTRUEIXEN I CONTAMINEN LAIGUA.

    SI US PLAU, AJUDANS A MANTENIR NET EL PRAT. LES BURILLES, A LA PAPERERA!

    LES BURILLES, APAGADES I A LA PAPERERA!HEM INSTALLAT APAGADORS DE CIGARRETES A TOTES LES PAPERERES DEL PRAT. FES-LOS SERVIR!TOTES LES PAPERERES DEL PRAT.

    papap papaepep rere erer rere aaaaaaaaaaaaaaaaarar

    AAPPAPA AAPAPPAP GAGA AGAG DADA ODOD RRORO

  • COM NO PODIA SER D'UNA ALTRA MANERA, LA PROPERA EDICI DE VIU EL PRAT SER MOLT FRESCA, DINMICA I AMB PROPOS-TES D'OCI, CULTURA I GASTRONOMIA. SER TAN FRESCA QUE, DE FET, HEM PENSAT ESCRIURE-LA DESDE LA PLATJA, BEN ASSEGUTS EN UNA CADIRA

    AMB ELS PEUS EN REMULL I UN REFREC A LA M. TOT I AMB AIX, INTENTAREM NO OBLIDAR-NOS DE LES NOSTRES SECCIONS CLSSIQUES, COM EL 'SABIES QUE...' I 'LA RUTA GASTRONMICA'.

    RECORDEU-VOS DE LA CREMA SOLAR I FINS AL PROPER NMERO DE VIU EL PRAT!