Reflexions des del socialisme - ?· Parlament per la convocatòria de les eleccions del 27 de setembre…

  • Published on
    15-Sep-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

  • Ferran Pedret i Santos

    Sortir de latzucacReflexions des del socialisme

    nmero 166

    PAPERS DE LA FUNDACIwww.fcampalans.cat

  • SORTIR DE LATZUCAC

    Reflexions des del socialismeFERRAN PEDRET I SANTOS

    Nmero 166PAPERS DE LA FUNDACI

  • PAPERS DE LA FUNDACI / 166

    2

    NDEX:

    1. Introducci ...........................................................................................5

    2. Consideracions sobre el dret a decidir ................................................10

    3. Consideracions sobre el dret a lautodeterminaci .............................39

    4. Consideracions sobre el dret a la secessi .........................................44

    5. Consideracions complementries sobre sobirania, eleccions plebiscitries i declaraci unilateral dindependncia ..........................55

    6. Una soluci en clau democrtica ........................................................69

    7. La proposta federal ............................................................................81

    8. Conclusions .......................................................................................84

  • FERRAN PEDRET I SANTOSLlicenciat en Dret per la Universitat Autnoma de Barcelona lany 2002, s diputat del grup socialista al Parlament de Catalunya des de novembre de 2012.

    Abril de 2016 daquesta edici: Fundaci Rafael CampalansNicaragua 75-7708029 BarcelonaTel. 93 319 54 12e-mail: fundacio@fcampalans.catwww.fcampalans.cat

    Impressi: Cevagraf SCCL - Tel. 93 586 11 45Edici: Cristina GonzlezDisseny: Departament de Disseny i Edicions del PSC

  • PAPERS DE LA FUNDACI / 166

    5

    1. INTRODUCCI

    El 25 de novembre de 2012, desprs duna breu IXa Legislatura, es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, en el transcurs de la qual va tenir un espe-cial protagonisme, com lhavia tingut de manera creixent en els anys anteriors, el debat al voltant del dret a decidir, expressi que amb diverses formulacions i significants havia trobat acollida no noms al debat pblic catal, sin tamb als programes de diverses de les formacions poltiques que hi van concrrer.

    El Parlament de Catalunya, en sessi plenria de data 8 de maig del 2013, va aprovar la Resoluci 125/X, del Parlament de Catalunya, de creaci de la Co-missi dEstudi del Dret a Decidir, a lempara dels articles 39.4, 39.5, 54 i 57 del Reglament del Parlament vigent fins al 21 doctubre de 2015, que regulaven la creaci i funcions de les comissions especfiques, i lobjecte i funcionament de les comissions destudi en seu del nostre Parlament autonmic.

    Els grups parlamentaris del Partit Popular de Catalunya i de Ciutadans-Partit de la Ciutadania van decidir no formar part de la Comissi dEstudi del Dret a Decidir, i no van assistir a cap de les seves 12 sessions de treball.

    Lesmentada Resoluci 125/X establia, de conformitat al que preveu el Regla-ment del Parlament, la composici, objecte i termini de la comissi destudi. Aix, lobjecte de la comissi sestablia en els segents termes: Lobjecte de la Co-missi dEstudi del Dret a Decidir s estudiar i impulsar les iniciatives poltiques i legislatives que el Parlament ha dadoptar amb relaci al dret a decidir, i analitzar totes les alternatives per a poder fer-lo efectiu, un cop aprovades pel Parlament de Catalunya la Resoluci 5/X, que impulsa linici dun procs per a exercir el dret a decidir, i la Resoluci 17/X, sobre linici dun dileg amb el Govern de lEs-tat per a fer possible la celebraci duna consulta sobre el futur de Catalunya 1.

    Pel que fa al termini per a clouren els treballs, sestabl que acabaria a la fi de la Xa Legislatura, i no est de ms recordar que el Reglament del Parlament disposa, en bona lgica, que les comissions destudi han delaborar un informe i unes conclusions, que shan de publicar al Butllet Oficial del Parlament de Catalunya i shan dentregar a la Mesa del Parlament, rgan que, escoltada la Junta de Portaveus, ha de decidir si senzillament en pren nota o b cal donar a les esmentades conclusions alguna tramitaci especfica.

    1 Resoluci 125/X del Parlament de Catalunya, de creaci de la Comissi dEstudi del Dret a Decidir, (BOPC [en lnia], nm. 78/X, 13-05-2013, p. 9-10),

  • PAPERS DE LA FUNDACI / 166

    6

    s impossible obviar, per tant, que no sha acomplert amb lobjecte i termini amb els quals va ser creada la Comissi dEstudi del Dret a Decidir, ats que les iniciatives poltiques i legislatives durant la Xa Legislatura, pel que fa a les qestions abordades per la Resoluci 5/X i la Resoluci 17/X, o en general sobre el debat al voltant del dret a decidir, no van ser impulsades per lesmen-tada Comissi dEstudi, ni tampoc es poden considerar sorgides dels treballs daquesta, sin que en van estat completament exgenes.

    Daltra banda, tampoc no es va acomplir amb la previsi respecte al termini per clouren els treballs, ats que la Xa Legislatura va finir sense que shagus obert un termini per a presentar les conclusions, furtant a la comissi i al conjunt de la cambra el moment culminant del debat i dels treballs parlamentaris al voltant del dret a decidir, que podia haver donat origen, o no, a una tramitaci especfica de les esmentades conclusions.

    Cal tenir present que, entre la darrera compareixena substanciada a la Co-missi, que va tenir lloc en sessi de data 2 de juliol de 2014, i la dissoluci del Parlament per la convocatria de les eleccions del 27 de setembre de 2015, que es va produir en data 4 dagost del 2015, va transcrrer gaireb un any, sense que els membres de la Comissi en representaci dels diferents grups parla-mentaris fossin convocats a cap nova sessi, i sense que la Comissi dEstudi hagus realitzat durant la seva durada cap altra tasca llevat de la de substanciar les compareixences dels experts i de les expertes convidades a expressar-hi el seu parer.

    Al llarg de les 12 sessions de treball mantingudes per la Comissi dEstudi del Dret a Decidir, es van substanciar les compareixences de les persones segents:

    Carles Viver i Pi-Sunyer, president del Consell Assessor per a la Transici Nacional.

    Miquel Roca i Junyent, ponent de la Constituci espanyola de 1978.

    Francesc de Carreras Serra, catedrtic de dret constitucional.

    Merc Barcel, catedrtica de dret constitucional.

    Jos Antonio Gonzlez Casanova, catedrtic de teoria de lEstat i dret cons-titucional.

    Xavier Arbs Marn, catedrtic de dret constitucional.

    Patrick Taillon, professor agregat de dret constitucional a la Universitat de Laval (Quebec).

    Stewart Maxwell, diputat del Parlament dEsccia.

  • PAPERS DE LA FUNDACI / 166

    7

    Patricia Ferguson, diputada del Parlament dEsccia.

    Daniel Turp, catedrtic de dret internacional i constitucional de la Universitat de Mont-real (Quebec).

    Eduard Roig, professor de dret constitucional.

    Gregorio Garzn Clariana, catedrtic de dret internacional pblic.

    El Pla de Treball de la Comissi dEstudi del Dret a Decidir, aprovat en sessi de data 3 de setembre del 2013, preveia una primera fase de compareixences, a substanciar en els tres o quatre mesos posteriors a laprovaci del Pla. Tan-mateix, de les 12 sessions de treball de la Comissi dEstudi del Dret a Decidir, les primeres 10 es poden entendre incloses dins de la primera fase del Pla de Treball, ats que es van celebrar fins a desembre del 2013. A partir daquell moment, la Comissi dEstudi va ser induda a una congelaci de les seves tasques per part de la seva presidncia, recaiguda en la mateixa Presidenta de la cambra, i noms es van celebrar dues sessions ms, l11 de mar i el 2 de juliol del 2014, de tal manera que lactivitat de la Comissi durant els anys 2014 i 2015 va ser prcticament nulla.

    Resulta rellevant destacar que va ser refusada, en sessi d11 de mar del 2014, una petici del Grup Parlamentari Socialista a fi que sobrs el termini per a la presentaci de conclusions per part dels grups parlamentaris, per poder debatre-les i votar-les, i donar compliment al mandat establert per la Resoluci 125/X, de creaci de la Comissi dEstudi del Dret a Decidir.

    Pel que hem pogut conixer del desenvolupament de lXIa Legislatura del Par-lament de Catalunya, el conjunt diniciatives parlamentries relacionades direc-tament o indirecta amb lobjecte de la Comissi dEstudi del Dret a Decidir que sestan impulsant no noms no podran tenir en compte les seves inexistents conclusions, sin que es repeteix el que va ocrrer durant lanterior legislatura, ara amb la Comissi dEstudi sobre el Procs Constituent, a les conclusions de la qual, si arriba a discutir-les i aprovar-les, no sembla que es vulgui esperar per anar impulsant iniciatives relacionades amb cap de les dues comissions destudi esmentades.

    Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya havien estat plantejades per part de la coalici Junts pel S, i tamb per part de la CUP-Crida Constituent, per b que amb matisos respecte a la primera, com unes eleccions plebiscitries. Superades algunes discrepncies inicials entre les dues formacions que aix les plantejaven en relaci a si el resultat del prets plebiscit permetia considerar

  • PAPERS DE LA FUNDACI / 166

    8

    com a existent un aval ciutad a la secessi de Catalunya respecte de la resta dEspanya, laprovaci conjunta per part dels seus grups parlamentaris de la Resoluci 1/XI, del Parlament de Catalunya, sobre linici del procs poltic a Catalunya com a conseqncia dels resultats electorals del 27 de setembre del 2015 feia pensar que totes dues formacions donaven per feta, per part de la ciutadania catalana, lopci per la secessi, i es disposaven a materialitzar-la, atesa la literalitat del seu punt primer i, especialment, del seu punt segon: El Parlament de Catalunya declara solemnement linici del procs de creaci dun estat catal independent en forma de repblica2.

    Com s conegut, lesmentada Resoluci 1/XI del Parlament de Catalunya va ser impugnada davant el Tribunal Constitucional pel Govern espanyol, donant lloc a la Sentncia 259/2015, de 2 de desembre de 20153, mitjanant la qual el Tribunal Constitucional la declara inconstitucional i nulla.

    Daleshores en, i fins al moment de redactar aquestes ratlles, han estat di-verses les declaracions pbliques de dirigents poltics de la coalici Junts pel S, especialment del seu component majoritari (CDC), que semblen qestionar que, des daquesta formaci poltica, es doni per ja expressada la voluntat de la ciutadania catalana respecte a la secessi. Altres veus, des daltres mbits poltics i socials, segueixen insistint en la possibilitat, convenincia, oportunitat o necessitat, segons lemissor, de celebrar una consulta o referndum sobre la secessi, o que abasti aquesta possibilitat entre les opcions disponibles.

    En aquestes circumstncies, potser s oport, ats que recupera vigncia el debat sobre el dret a decidir, deixar constncia del treball que els i les socialistes ens vam esmerar a fer, malgrat tot, en el marc de la malaguanyada Comissi dEstudi del Dret a Decidir. Les pgines que segueixen sn, en gran mesura, el document de conclusions que, com a participant a lesmentada comissi des-tudi, en nom del Grup Parlamentari Socialista, vaig tenir ocasi de preparar a fi de sotmetre-les a la consideraci dels companys i les companyes del grup. Mai vam tenir ocasi, per, com he exposat, daportar-les al debat de la Comissi dEstudi.

    El plantejament que en aquest text es trobar s el daclarir si la ciutadania de Catalunya s titular dun dret a decidir per a la qual cosa calia estudiar el con-

    2 Resoluci 1/XI del Parlament de Catalunya, sobre linici del procs poltic a Catalunya com a conseqncia dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015. (BOPC [en lnia], nm. 7/XI, 09-11-2015, p. 3-5),

    3 Sentncia 259/2015, de 2 de desembre de 2015. (BOE [en lnia], nm. 10, 12-01-2016, p. 1951-1971)

  • PAPERS DE LA FUNDACI / 166

    9

    cepte ms enll de la consigna si ho s dun dret a lautodeterminaci, si t un dret a la secessi i si, en qualsevol cas, hi ha alguna soluci en clau democrtica al problema que es planteja en qualsevol democrcia quan una part significativa duna comunitat territorialitzada que shi integra es planteja la formaci dun Estat independent.

    Degut al temps transcorregut des del moment en el qual es va preparar el do-cument, durant el qual shan acumulat esdeveniments poltics rellevants i shan publicat diversos articles i monografies al voltant del dret a decidir, el text que aqu trobareu ha estat revisat, ampliat i preparat per a la seva publicaci, amb la vocaci de ser til per a un debat que, aix sintueix, seguir essent central durant els propers anys.

  • PAPERS DE LA FUNDACI / 166

    10

    2. CONSIDERACIONS SOBRE EL DRET A DECIDIR

    Lexpressi dret a decidir era emprada al debat pblic, i encara s emprada habitualment, per fer referncia a lexistncia o a la reclamaci en cas de no trobar-se reconegut pel dret positiu dun dret subjectiu en lmbit de la salut, en el reproductiu, en el de la disposici sobre el final de la prpia vida, o b en lmbit del consum, per esmentar-ne els usos ms freqents.

    No obstant aix, den de mitjans de la dcada de 1990, i especialment a partir de lAcord de Lizarra-Garazi del 12 de setembre de 19984, aix com de la proposta de Lehendakari Ibarretxe per tal dassolir un pacte dEstat que recone-gus el dret dels bascos a decidir sobre el seu futur en una consulta popular, formulada lany 2001, de la proposta de reforma de lEstatut dAutonomia del Pas Basc, aprovada pel Parlament Basc el 30 de desembre de 20045, mit-janant la qual es proposava la creaci duna comunitat basca lliurement asso-ciada a Espanya, i de la Llei 9/2008 del Parlament basc6, aquesta expressi sha anat fent un lloc al debat pblic catal, amb accepcions i connotacions que han anat evolucionant des de la seva assumpci com a pur sinnim o derivat del dret a lautodeterminaci, fins a postular ara lexistncia, certament discutida, dun dret collectiu o dun dret individual collectivament exercit, segons lautor o autora que provi de caracteritzar-lo del que es pretn que s un tertium genus diferenciat del dret a lautonomia de nacionalitats i regions que reconeix i garan-teix larticle 2 de la Constituci espanyola de 1978, aix com del dret a la lliure

    4 El text de la declaraci subscrita per diferents organitzacions poltiques i socials, i coneguda amb el nom de Pacte dEstella o Acord de Lizarra-Garazi, reivindicava que es diposits en els ciutadans dEuskal Herria la darrera paraula respecte a la conformaci del seu futur i sen respecti la decisi per part dels Estats implicats. Euskal Herria ha de tenir la paraula i la decisi.

    5 Lexpressi dret a decidir apareix en diverses ocasions al llarg del text de la proposta de reforma de lEstatut del Pas Basc que va ser aprovada per la majoria absoluta del Parlament Basc lany 2004. En concret al prembul, i als articles 1, 13 i 17. Val la pena destacar que al prembul es vincula directament lexpressi dret a decidir amb el dret a lautodeterminaci: El poble basc t dret a decidir el seu propi futur, tal i com es va aprovar per majoria absoluta el 15 de febrer de 1990 al Parlament Basc, i de conformitat amb el dret dautodeterminaci dels pobles, reconegut internacionalment, entre altres, al Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics i al Pacte Internacional de Drets Econmics, Socials i...

Recommended

View more >