L’ÚS DE PLAFONS DE COMUNICACIÓ - xtec. ?· Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre…

  • Published on
    19-Sep-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

<ul><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona Edifici Ramon Llull, 3r. pis Complex Educatiu de Tarragona 43006 Tarragona Tel. 977 922 873 creda-tarragona@xtec.cat http://www.xtec.cat/creda-tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 1/12 </p><p>LS DE PLAFONS DE COMUNICACI </p><p>Tarragona </p><p>Curs 2012-13 </p><p>GRUP DE TREBALL SAAC </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 2/12 </p><p> PRESENTACI </p><p>En aquest dossier es recull informaci general sobre els sistemes alternatius de comunicaci i altres dades que fan referncia a les nostres experincies en el grup de treball sobre sistemes alternatius de comunicaci del CREDA. Larribada a lescola dalumnes diversos, en el marc de lescola inclusiva, suposa per als diferents professionals tamb la diversificaci de metodologies i recursos per tal de donar una adequada resposta educativa als alumnes. Entre les necessitats educatives ms complexes es troben aquelles derivades de les dificultats de comunicaci i llenguatge, que dificulten ladaptaci de linfant a lescola, aix com el desenvolupament de lautonomia i la inserci social. Daquesta manera els sistemes augmentatius i alternatius de comunicaci representen un altra possibilitat per interaccionar amb els infants, amb els seus avantatges i inconvenients. Serveixi doncs, aquesta petita guia, com a orientaci per fer un s comunicatiu daquests sistemes, per tal de valorar la seva idonetat per un infant en concret. </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 3/12 </p><p> INTRODUCCI La comunicaci Augmentativa: inclou totes aquelles opcions, sistemes o estratgies que es poden fer servir per facilitar la comunicaci de tota persona que t dificultats greus per la producci i/o execuci de la parla. En el cas que substitueixi totalment a la parla es considera ALTERNATIU , i quan s un complement a la mateixa li diem AUGMENTATIU. Daquesta manera el terme comunicaci alternativa i augmentativa descriu la forma que fan servir les persones per interaccionar quan no poden produir duna manera suficientment intelligible perqu les entenguin els subjectes que les envolten. En funci del nivell de competncies de la persona podem escollir diferents sistemes de signes. </p><p>- Els sistemes sense ajut requereixen ms memria, habilitats motores fines i sn ms difcils dinterpretar per als interlocutors. En canvi no requereixen aparells i permeten el contacte ocular. </p><p>- Els sistemes amb ajut no requereixen massa habilitats motores ni molta memria i sn entenedors per als interlocutors. </p><p> Existeix un continu comunicatiu de ms a menys complexitat. </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 4/12 </p><p> TIPOLOGIES DELS ALUMNES QUE PODEN FER S DE SAACs </p><p>- Grup que necessita un mitj dexpressi. Persones que tenen una bona comprensi del llenguatge per que necessiten un mitj dexpressi (PC, traumatismes, tumors...) - Grup que necessita un llenguatge de suport. Amb lobjectiu de millorar la comprensi de la parla per part de linterlocutor. Persones amb retard del desenvolupament del llenguatge per amb pronstic de parla o persones amb greus problemes darticulaci. - Grup que necessita un llenguatge alternatiu. En els quals el SAAC ser el seu llenguatge i el dels interlocutors. Persones amb retard mental greu o amb plurideficincies. </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 5/12 </p><p>REQUISITS Per tal de fer s dun sistema alternatiu o augmentatiu de comunicaci cal tenir iniciada la intencionalitat comunicativa i el desenvolupament dels processos cognitius bsics. Els principals processos cognitius que es requereixen, al menys en un nivell inicial de desenvolupament, sn: </p><p>- Atenci visual i auditiva. - Discriminaci visual i auditiva. - Memria visual i auditiva. - Memria seqencial. - Associaci visual - Seguiment visual. - Nivell inicial de categoritzaci. </p><p> AVANTATGES </p><p>- Augmenten el desenvolupament i s del llenguatge parlat. La possibilitat daugmentar les intercomunicacions incrementa el nombre dexperincies, de models, de correccions... que es presenten en el procs de comunicaci habitual. </p><p>- La reducci de la pressi social sobre el llenguatge parlat i la motivaci permeten que la persona es situ en millor condicions per al llenguatge parlat. </p><p>- Permet la participaci en la classe. </p><p>- Faciliten la comunicaci funcional diria quan el llenguatge parlat i lescriptura sn insuficients. </p><p>- Afavoreixen el desenvolupament personal i la independncia. El poder comunicar-se facilita a la persona un intercanvi dopinions que els permet viure experincies que els ajuden a configurar la seva personalitat. </p><p>- El SAAC millora la comprensi del llenguatge parlat i permet expressar amb tranquillitat i tenint la seguretat que el comprendran. Aix redueix lansietat i es produeix millor control sobre laparell bucofonador. </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 6/12 </p><p> ESTRATGIES Fer s dun recurs comunicatiu com s un SAAC, no s fcil, requereix un procs daprenentatge i esfor. Els primers intents poden no ser del tot encoratjadors, fins que linfant veu en el recurs una oportunitat de comunicaci i una funcionalitat. Si linfant s capa demprar altres sistemes ms cmodes o funcionals per comunicar-se, sovint el SAAC no tindr xit. Tampoc ens ser til si linfant no veu la necessitat destablir comunicaci o no en t cap inters. La principal estratgia per tal diniciar ls del SAAC s el modelatge. Si no iniciem el propi s del sistema de comunicaci nosaltres mateixos, difcilment en far s linfant. Linterlocutor haur de donar un model correcte amb frases simples assenyalant els signes al suport. En casos extrems o amb molt poca intencionalitat comunicativa laprenentatge s ms complicat i caldran molts intents associatius entre el signe i lestmul real fins que linfant en pugui fer un s comunicatiu. En altres casos, amb infants amb molta intencionalitat comunicativa, el SAAC ens ajudar a estructurar el pensament de linfant i a fer correspondre cada concepte amb un signe. Es detallen tot seguit algunes estratgies generals: </p><p>- Donar nom a les coses: verbalitzant i assenyalant el que anem explicant en els signes grfics. </p><p>- Caldr que ladult es comuniqui amb lInfant tamb amb el plaf de comunicaci ja que noms aix aconseguirem que les habilitats bsiques de comunicaci i representaci funcional es vagin adquirint i desenvolupant. </p><p>- Si linfant anomena les paraules prescindir del signe. </p><p>- Fer s dels pictogrames en situacions diverses, rutines, jocs... </p><p>- Lelecci dels smbols o pictogrames es far en funci de les necessitats i capacitats de lalumne, les necessitats bsiques </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 7/12 </p><p>(alimentaci, neteja), les activitats quotidianes, les seves preferncies i per suposat les persones importants de la seva vida. </p><p>- Cal intentar que la seva utilitzaci segueixi els mateixos parmetres que seguiria un alumne en ladquisici de la lectoescriptura (direccionalitat, composici...). </p><p>- I per ltim enfocar la nostra tasca des de lenfocament naturalista, en ladquisici del llenguatge fomentada en ls, amb un alt ndex de repeticions per poder adquirir la regularitat i poder crear les diferents estructures del llenguatge i de la comunicaci. </p><p>- s convenient la mxima acceptaci per part de lentorn (usuari, famlia, professionals...) </p><p>- Utilitzar un llenguatge clar i adequat al nivell del nen (seguir les pautes evolutives de la resta dinfants). </p><p>- Seguir la iniciativa. </p><p>- Prioritzar latenci compartida. </p><p>- Sincronitzar els torns dintervenci per no envair el seu espai comunicatiu. </p><p>- Saber esperar i fer pauses </p><p>- Oferir oportunitats i temps suficient per tal que l'infant inici. </p><p>- Deixar escollir i canviar el tema de comunicaci. </p><p>- Sobreinterpretar a partir dun missatge curt i expandir-lo el mxim possible. </p><p>- Prioritzar comunicaci i no identificaci. </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 8/12 </p><p> EXEMPLES </p><p>LLIBRETA DE COMUNICACI AMB IMATGES FOTOGRFIQUES I PICTOGRAMES </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 9/12 </p><p>PLAF DE CONTINGUTS SENZILLS </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 10/12 </p><p>PLAFONS DE CONTES </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 11/12 </p><p>PLAF DE JOCS </p></li><li><p>Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius CREDA-Tarragona </p><p>dossier_saac_1213.doc 12/12 </p><p> RECURSOS PER ACONSEGUIR IMATGES I PICTOGRAMES Portal Aragons de pictogrames gratuts http://www.catedu.es/arasaac/pictogramas_color.php Llicncia SPC del Departament dEnsenyament http://www.xtec.cat/dnee/spc/ UTAC http://sites.google.com/site/utacub/ </p></li></ul>

Recommended

View more >