El fenomen dels incontrolats

  • Published on
    26-Mar-2015

  • View
    999

  • Download
    14

Transcript

El fenomen dels"incontrolats" a catalunya durant la guerra civil (1936-1939). Estudi tipolgic i comparat dalguns dels protagonistes de la repressi. Carles Roig Prez

LA HISTORIOGRAFIA CLSICA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS". LA NOVA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA GUERRA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS". ELS "INCONTROLATS", TERMES I CARCTER DE LA SEVA REPRESSI. LARQUETIPUS DE L"HOME DACCI" O "INCONTROLAT". EL CAS DE BADALONA: "AUBI, EL GORDO". EL CAS DE LLEIDA: FRANCISCO TOMS FACUNDO EL CAS DE MOLINS DE REI: EL "MARN". EL CAS DE SABADELL: "LINO Y SUS PATRULLAS". EL CAS DE TARRAGONA: JOSEP RECASENS "EL SEC DE LA MATINADA". EL CAS DE TERRASSA: "PEDRO Y SUS CHIQUILLOS". EL CAS DE TORTOSA: "XAPARRO" I FRANCESC BATISTA. EL CAS DE TREMP: MXIMO CID. EL CAS DORRIOLS: EL COMIT ANTIFEIXISTA DORRIOLS. EL CAS DE PUIGCERD: "EL COJO DE MLAGA". EL CAS DE VIC: VICEN COMA "EL COIX DEL CARRER GURB". ALTRES GRUPS I COMITS, UN SIMPLE ESMENT. CONCLUSIONS. NOTES PRESENTACI. Aquest treball ve a representar la quarta envestida que des de diferents aspectes faig al tema dalguns dels protagonistes de la violncia durant la Guerra Civil a Catalunya. El primer cop vaig abordar el tema en un treball de primer cicle universitari, amb un principi desbs biogrfic i de valoraci personal de la figura de Pedro Alcocer Gil, principal protagonista de la repressi a la ciutat de Terrassa durant la Guerra Civil i prototipus d"incontrolat" a la ciutat per alguns autors. El meu inters pel personatge partia de raons familiars, ja que el meu avi patern fou encarregat del sector de Can Niquet de la fbrica txtil SAPHIL de Terrassa, en la que compart una relaci cordial i alhora tensa amb Alcocer. El professor Mart Marn em va fer notar que el fenomen de personatges populars per la seva activitat repressora al qui tothom acusava de la majoria de crims de la ciutat, es repetia en fora poblacions de Catalunya i sem va suggerir que podia seguir el meu estudi per aqu. Fent algun tipus dassaig comparatiu i tipolgic daquests personatges, la qual cosa vaig intentar fer en un altre treball de primer cicle, en el qual vaig plantejar el fenomen sota la denominaci genrica d"incontrolats", no del tot correcta per al tema que tractava, i on vaig plantejar les primeres comparacions entre Aub "El gordo" i Pedro Alcocer. Al segon cicle vaig continuar el treball per una altra assignatura on ja vaig plantejar comparacions entre Pedro Alcocer, Aub "El gordo", "Lino", "El coix del carrer de Gurb" i Francisco Toms Facundo.

Aquest treball de fi de carrera resulta la culminaci de tot aquest procs, en aquest treball segueixo amb les comparacions amb nous personatges populars per la seva activitat repressora, localitzats en base la lectura de diverses monografies locals sobre la Guerra Civil i mitjanant el buidatge de diversos llibres de memries de poltics del perode bsicament. Intentar esbossar una lnia interpretativa prpia, ja que el tema globalment ha estat molt poc tractat i analitzat, limitant-se la majoria dautors a reproduir la visi del testimonis orals i memorialstics dels que visqueren lpoca. Cal tenir en compte que la majoria de personatges que han tractat en les seves memries el tema de la violncia sn elements pertanyents a la burgesia catalanista de lpoca, desbordada i escandalitzada per lallau de violncia i assassinats, i aix ha distorsionat i la imatge daquests personatges. Cal ara analitzar sobre les raons daquesta violncia, els seus suports i sobre les seves diferncies a nivell local i comarcal. Aquest treball no vol ser ms que un treball de compilaci en el que intentar demostrar que he revisat la mxima bibliografia que mha estat possible localitzar sobre el tema, intentant ara exposar-la amb claredat, intentant interrelacionar els diversos punts de vista, oferint una panormica ms o menys completa i coherent que pugui ser til des del punt de vista informatiu al no versat sobre el tema. Finalment, voldria fer patent i agrair els suggeriments intellectuals i recomanacions bibliogrfiques dels professors David Balllester, Joan B. Culla, Joan M. Thoms, Enric Ucelay, Joan Villarroya, del meu director Pere Gabriel, que tant b mha orientat en la meva recerca durant aquests mesos, i finalment molt especialment a Mart Marn del que sempre he rebut un gran suport i mha ajudat en moments de dificultats. Tamb vull fer patent el meu agraiment a lAurora, del servei de prestec interbibliotecari de la Biblioteca Central de Terrassa per haver ats tan diligenment a les meves abrumadores comandes. LA HISTORIOGRAFIA CLSICA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS". Durant molts anys ha estat influent una interpretaci sobre la guerra basada en el marxisme no ortodox de poumistes i trotskistes i, paradoxalment, dels mateixos anarquistes. Aquesta interpretaci considera que el juliol de 1936, amb laixecament militar hi hagu lenfonsament de lEstat republic (considerat un estat burgs) i un triomf obrer que gener noves estructures poltiques i noves instncies revolucionries. Les caracterstiques que justifiquen la qualificaci de situaci revolucionria el juliol/agost de 1936 eren: la inoperncia inicial del govern republic i els seus instruments davant els nous poders obrers que don lloc a una dualitat de poders; lenfonsament de lexrcit i, com a alternativa, el sorgiment de les milcies populars; les colectivitzacions en el mn de la producci industrial i agrria. A partir daquestes premisses , el transcurs de la guerra era vist com un procs fora lineal: parallelament a la prdua de la batalla militar davant Franco san produint la progressiva reconstrucci de lestat burgs, el qual pas a pas es torna a imposar dins lEspanya republicana, i va desfer, control i desnaturalitza lobra revolucionria. Es tracta, en definitiva, del fams tema de la revoluci contrarevoluci. En aquest context la principal

fora revolucionria considerada no s una altra que la CNT. Fou la fora dominant el juliol i agost. Impos el Comit de Milcies Antifeixistes i permet lexistncia (ms o menys formal) del govern de la Generalitat. Fou, en fi, la fora bsica dels Comits Locals Antifeixistes. Existeix uns interpretaci alternativa, que sorg amb fora a la dcada dels setanta i que en els darrers temps ha reprs una renovada importncia. Es tracta duna reconsideraci de la guerra elaborada pel republicanisme liberal i catalanista amb llibres i opinions de gent gran dEsquerra Republicana, dEsta Catal, dAcci Catalana i dUni Democrtica. s a dir, duna srie de memries de protagonistes estretament relacionats amb al Generalitat republicana, com s ara Jaume Miravitlles (1972), Frederic Escofet (1973), Manuel Cruells (1978) o Claudi Ametlla (1983, 1984). Aquests reivindiquen el paper de les forces de seguretat lleials en la victria contra els sublevats i hom atribu molt especialment en aquests els sublevats- la responsabilitat ( indirecta almenys) dels crims i de la violncia que imperaren en la reraguarda republicana els primers mesos. Molt explcitament plantej alhora el desbordament del lumpen, un desbordament que, segons aquesta versi, afect tant la Generalitat, com les organitzacions obreres i la mateixa CNT. Les crtiques a les malifetes dels primers dies i mesos sn ferotges i sense matisos. Daltra banda, la reconstrucci del poder de la Generalitat s ara presentat com un intent savi i necessari. Hom introdueix, a ms, com a factor fonamental en tot aquest esquema interpretatiu, la problemtica de la afirmaci nacional catalana en diverses direccions. Per un costat, perqu hom creu que la guerra no fou exactament una qesti catalana; Catalunya shi vei immersa per no en fou responsable i, en qualsevol cas, no fou dentrada una guerra civil catalana. En els anys noranta es formula una interpretaci pretesament nova que implica una clara voluntat de recuperaci i dexoneraci de molts poltics i intellectuals en actiu de passat franquista. Es tracta de difuminar el fet central de laixecament militar contra la legalitat republicana de 1936 mitjanant una argumentaci que situa la discussi en termes duna tragdia que ning (ni la Repblica, ni la dreta i els militars) sab o pogu evitar. Ms en concret i respecte a la situaci catalana, hi ha la justificaci del collaboracionisme amb Franco considerat inevitable-, a causa del desordre i les violncies que la Generalitat de Companys no sab evitar1. Existeix tamb la historiografia franquista, recent sorgida al acabar la guerra, que pretn justificar el cop dEstat del divuit de juliol com un alament nacional davant la situaci poltica i social insostenible provocada per la II Rpublica. Aix la Guerra Civil es converteix en una cruzada per recuperar els autntics valors catlics de la patria. Pels sublevats en les zones on triomfa la legalitat repblicana es produeix una barbarie roja que acaba amb tots els simbols i persones de lordre tradicional. Aquesta historiografia generalitza leufemisme dels "incontrolats" fins abastar tots els acusats de delictes poltics. Representants daquesta linia tenim Francisco Lacruz (1943), Lus Climent (1942) o Jos Monlla (1941,1942). LA NOVA BIBLIOGRAFIA SOBRE LA GUERRA I EL TEMA DELS "INCONTROLATS".

Anant a el ms concret tenim el llibre de Josep M. Sol i Joan Villlarroya2 que feren el primer estudi general i seris de quantificaci i identificaci de vctimes del conflicte a la reraguarda catalana, amb u n resultat total de 8.360 vctimes, desglossades per poblacions. En ell es contenien tamb alguns anlisis i reflexions sobre la magnitud daquesta violncia, tot i les seves mancances segueix sent una obra de referncia bsica. Plantejaren de manera oberta la idea duna veritable guerra civil a Catalunya; provant de manera fefaent que hi havia catalans que premien el gallet i catalans que queien afusellats. La seva recerca arran de terra destudis locals i institucions posa de manifest les contradiccions socials i poltiques que visqueren els catalans de lpoca. Encara que els autors consideren que "la guerra civil fou imposada des de fora"; tot i que "Catalunya la visqu tan intensament com la resta de lEstat" (Pg. 6); sense qestionar, per, que hi hagu una guerra civil: "durant el perode revolucionari i al llarg de tota la guerra a Catalunya es viu una veritable guerra social i una veritable persecuci religiosa." (Pg. 460). Els autors addueixen que al repressi la iniciaren els militars insurrectes sublevant-se contra el govern legtim i que el nombre de vctimes de la repressi a la reraguarda catalana s en general fora inferior al que es produ a les provncies ocupades pels franquistes. Adduint tamb, que la majoria de vctimes de la repressi a la zona nacional no sn obra d"incontrolats", sin de condemnes a mort imposades oficialment, i que aquesta s una diferncia substancial entre ambdues repressions. Sol i Villarroya creuen que a la Catalunya republicana la repressi fou en general obra d"incontrolats" o de membres de les organitzacions ms extremistes que, desprs dhaver estat venut lalament militar, sapoderaren del carrer. Mai no fou ni ordenada ni impulsada des del govern de la Generalitat, que sempre va actuar per salvar el major nombre possible de perseguits. Els autors dediquen un captol del seu estudi als protagonistes de la violncia i els assassinats sota el ttol genric de Els "incontrolats" (Pgs. 59-81), que t el seu valor per ser lnic que tracta el tema de manera ms o menys amplia, on exposa que el terme noms s correcte per Barcelona i les poblacions del seu extrarradi, per on acaben incloent-hi tota una srie de referncies i informacions sobre personatges i comits daltres parts de Catalunya famosos per la seva activitat repressora. Pels autors, els "incontrolats" sn fonamentalment producte de la situaci revolucionaria que es vivia a Barcelona i el seu extrarradi industrial: homes amb escassa conscincia poltica i socials, sorgits com a subproducte dun mn urb i industrial generador de misria i de marginaci, que han aparegut a totes les revolucions contempornies dEuropa. Homes pels qui, intuitivament, la destrucci de vides, desglsies, de les cases dels rics i de tota la simbologia urbana que records el vell mn esdevenia una necessitat per a construir una nova societat. La seva interpretaci sobre el fenomen est basada en les reflexions dels testimonis memorialstics ms variats, la gran majoria per, de burgesos catalanistes esparverats davant lincontenible onada de violncia i dassassinats, i en les nombroses informacions orals recollides al llarg de tot el territori catal. La parcialitat daquests testimonis junt amb que lobjectiu bsic de Sol i Villarroya fou quantificar el nombre de vctimes i no pas averiguar ni estudiar qui exercia la violncia, fa que en lestudi sigui aquest un tema tractat de forma tangencial, resultant aix que no acaben

destar clars els termes. Sembla que Sol i Villarroya no acabin de tenir tesis prpies sobre aquest tema, ja que no sacaben de mullar, simplement recullen les percepcions de la burgesia esparverada de lpoca, que mostren el seu horror de classe, i acaben presentant aquests personatges com a semi-delinqents producte de les circumstncies. Cal dir tamb que les tesis de Sol i Villarroya sn les que recullen la gran majoria de manuals sobre histria de Catalunya o sobre el perode de la Guerra Civil a Catalunya quan fan referncia al tema del "incontrolats". Desprs trobem les noves monografies locals de la Guerra civil dels ltims anys on apareixen ms ben referenciats aquests protagonistes de la violncia. Amb casos concrets i noms i cognoms. Enric Ucelay-Da Cal en el seu estudi sobre letapa republicana a Catalunya dedica algunes pgines fora ms suggerents a les motivacions i raons de la repressi: "Catalunya es va caracteritzar per una mplia repressi classista, on es venjaven les iniquitats de la lluita social des del 1917 o dhuc abans [] ; la revoluci social era entesa com una transformaci basada en una suposada destrucci del vell ordre, que es concretava sobretot en lEsglsia. Una repressi de classe, dirigida abans que res contra els smbols de lopressi: les esglsies, les presons [] . Per tamb smbols personals eren eliminats: no la burgesia, o el Burgs amb majscula, sin aquell burgs, aquell patr especfic que havia coms tal o tal acte brutal, real o imaginat. [] Davant lonada dassassinats, [], la burgesia i dhuc bona part de la petita burgesia van percebre un terror de classe. [] lopini catalana moderada es va sentir abruptament alienada, empesa, en molts caso s sense gaire entusiasme, cap al cant feixista. Es ms, aix es forava el cicle de la repressi incontrolada, en demostrar-se que els burgesos eren, en efecte, enemics de la Repblica. El terror de lestiu del 1936 recollia, per tant, no solament la tradici popular (les cremes eclesials), sin que tamb projectava de manera caricaturesca o intensificada elements diversos de la prctica quotidiana de la lluita de classes recent (el fams cotxe fantasma del comenament de 1934 esdevingu, per exemple, els incontrolats). [] Des del punt de vista burgs era com un malson anticipador, en el qual amenaces mig vistes esdevenien realitat en despertar."3 Estic fora dacord amb aquest carcter classista i selectiu de la repressi i sobretot amb el seu component de venjana dagravis concrets com a motivaci de gran part della. s per aqu on crec que han danar els trets. Crec que tot assassinat mai s gratut, tots obeeixen a un lgica i tots tenen una voluntat poltica concreta, fins i tot les venjances personals. Els assassinats sn degut a les tensions socials covades durant els anys precedents a la Guerra Civil. La repressi s conseqncia de les lluites socials intenses de les dcades precedents a la contesa, saldades quasi sempre amb derrotes que comportaven seqeles de repressi i retrocessos. Ara, per fi, havia arribat la seva hora. Cal cercar les arrels de les motivacions dels assassinats en lenfrontament social que patronal i obrers vivien en alguns casos potser den de la Setmana Trgica. Seria til per demostrar aix seguir la pista dels assassinats en retrospectiva. Quan assass i assassinat han creuat les seves vides? Quan lassassinat ha fet algun acte que justifiqui la seva mort a ulls dels obrers? s en aquesta lnia que crec que hem dinterpretar el fenomen de la duresa repressiva del "incontrolats" i daltres protagonistes de la violncia a la reraguarda catalana i les seves motivacions. s massa fcil atribuir assassinats gratuts i sense sentit a una xusma incontrolada que sintrodueix i aprofita les circumstncies revolucionaries sense objectius poltics concrets. s una explicaci massa superficial.

Ha de ser possible detectar en tota acci o assassinat alguna noci o circumstncia legitimitzant. Els qui actuaven aix creien estar fent justcia, i tamb que gaudien de suports entre la comunitat. Apart dels burgesos horroritzat davant la fria desfermada, que ha deixat patent el seu horror de classe en les seves memries, hi havia dhaver sectors socials que aplaudien o acceptaven amb un silenci alegre i distret aquestes accions. Tothom tenia temor dels "incontrolats"? O noms els que tenien plata? Les seves accions eren aplaudides per determinats sectors populars? Crec que les accions "incontrolades" eren premeditades, disciplinades i amb uns clars objectius, no es matava a tothom per error, sin aquells que als seus ulls no eren mereixedors de seguir vivint. Hi havia un ampli ressentiment popular contra aquestes classes possedores que justificava moralment als ulls de determinats sectors poblacionals que sels fes pagar els seus anteriors delictes. Els "incontrolats" tenien en la seva conscincia un sentiment de legitimitat. Aquestes accions havien de gaudir dun consens popular, ja que els explotadors sexcloen a si mateixos de la societat amb els seus actes. Ara era el poble qui imposava les lleis, havia arribat la seva hora. Determinats sectors abrigaven immenses reserves de ressentiment contra aquells que els havien estat explotant tants anys. Atacaven a la gent concreta contra qui creien que tenien comptes pendents, sentint-se legitimats per una espcie dtica popular. Hi havia molt de ressentiment i rancor acumulat contra aquells qui deshonestament shavien esta aprofitant fins llavors dells. Tothom tenia els seus agravis acumulats que resoldre. Els blancs estaven reflexionats i triats a conscincia o, de vegades, instintivament. La memria popular dictava qui shavia datacar, ara les lleis les imposaven ells. Molts tamb aprofitaven ara loportunitat per cometre lladronicis de les pertinences dels explotadors, que sentien com a legtimament seves. Per en aquests casos de dactes de violncia o lladronicis, seria prudent averiguar si el cas presenta alguna circumstncia particular agravant. Molts daquests actes sn actes de cstig o de venjana, conseqncia dalgun gravi o prctica escandalosa. A tall dexemple, a Terrassa una de les primeres vctimes de la repressi fou lindustrial txtil Ramon Torredemer, conegut entre els seus treballadors amb el sobrenom de Bragueta rpida degut a la seva costum de passar-se per la pedra les treballadores de la seva fbrica sota lamenaa de ser acomiadades. A aquest, ara li havia arribat la seva hora. No es matava per robar, sin per castigar als propietaris. Els treballadors sabien que lnica forma de sotmetre als rics era retorals-hi el bra. Tot assassinat necessita dun cert consens i suport entre la comunitat perqu sigui portat a terme, i tot acte te uns objectius. Potser aquests actes eren ara un model de comportament del qual no tenien perqu avergonyir-se segons els seus supsits morals. Les classes baixes tenen unes normes de comportament, encara que aquestes fossin incomprensibles a ulls dels burgesos. Caldria per demostrar aquesta lnia de recerca localitzar memries dobrers que visqueren lpoca vinculats a al lluita sindical, poc proclius a deixar els seus pensaments per escrit, o dedicar-se a recollir la memria oral de representants de les classes baixes que visqueren lpoca, ja que si seguim amb les memries dels representants de la burgesia noms trobarem que reflexions condemnatries. En les seves memries Maurici Serrahima, burgs militant dUDC, fa una reflexi molt lcida sobre el que suposa de canvi de tornes les accions dels revolucionaris que sadiu fora a

aquesta lnia interpretativa: "Diria que la primera notcia que vaig tenir dassassinats deliberats a part de la dalguns sacerdots i religiosos- va ser la dels membres de la famlia Salvans, que, detinguts a la finca dells La Barata, prop de Terrassa-, van ser executats tot seguit. Desprs, en vam anar sabent molts daltres casos. Per aquella primera notcia, que ens va deixar no cal dir-hohorroritzats, a mi em va fer adonar amb una nova claredat, de qu era all que passava.[] Sem va fer present alguna cosa de la qual no vull pas dir que no mhagus adonat abans, per que aleshores va prendre levidncia duna realitat viscuda. Em vaig adonar que, sota les relatives seguretats i garanties que, fins en els moments ms difcils, havia anat trobant en les situacions passades, hi havia fet el fonamental que aquelles seguretats i garanties existien essencialment per a mi. Vull dir per a la gent duns determinats estaments. La del meu el de les professions liberals- i la de tants altres estaments de la burgesia mitjana i de la petita, o fins de la menestralia. I, no cal dir-ho, daltres de ms enlairats. Que, aix, doncs, el respecte a la propietat i als afers havia significat sobretot un respecte als qui ms o menys eren amos dalguna cosa, i no pas als qui no neren. Que el respecte a la vida i a la llibertat de les persones i fins, de vegades, un seguit de tolerncies- era assegurat per a la gent possedora, per tamb per a aquells que dalguna manera directa o indirecta hi mantenem ms o menys lligams, i poc o molt en podien aconseguir com jo mateix- uns certs mitjans dacci, relacions o recursos. Per que, en canvi, sovint no havien existit per a molts daltres. Vull dir, sobretot, per a molts daquells homes en cos de camisa i armats que feia pocs dies, poques hores havien aparegut en escena[] Tot aix no feia vacillar gens la meva actitud de mantenir-me al costat del Govern de la Generalitat. Per tampoc no em privava de veure que uns fets com els de la Barata eren injustos, brutals i inadmissibles en tots els casos. Alhora, tamb veia ben clar que no ho eren pas ms que tantes brutals arbitrarietats contra la gent treballadora el proletariat-, que havia vist cometre, per exemple, en letapa de repressi de Martnez Anido. I no s pas que, en aquell cas, dotze o quinze anys enrera, jo no mhi hagus indignat. Per no mhavia adonat prou del que representaven; no mhavien produt la impressi de capgirament social que ara sentia. Potser perqu, dalguna manera, aleshores noms les havia vistes com una utilitzaci particularment injusta i inhumana duna situaci que, si fa no fa, sempre havia vist establerta[]"4 Si Serrahima, home de posici benestant resident a Sarria, era capa dadonar-se daix, amb ms ra se'ns confirma aquesta com una bona lnia interpretativa a seguir.

ELS "INCONTROLATS", TERMES I CARCTER DE LA SEVA REPRESSI.

Qualsevol anlisi que llegim sobre la violncia que es desferma com un allau incontenible des de linici del perode revolucionari sobre les persones en fa responsable als "incontrolats". Ells sn els qui han rebut les acusacions sobre les barbaritats i els abusos ms terribles comesos a la reraguarda catalana, per cal matisar una mica per destriar qu hi ha de cert sobre aquests personatges que han passat a la histria acusats de ser els responsables de tots els crims comesos durant la Guerra Civil a Catalunya.

En realitat, subscrivint en aquest aspecte les tesis de Sol i Villarroya, haurem de dir que el terme noms s apropiat a Barcelona ciutat i a les poblacions del seu extrarradi. Per amb aix potser falsejarem el sentit popular de lexpressi, ja que semprava per a referir-se a qualsevol acte fora de la llei coms durant lenfrontament bllic a la reraguarda. A la gran urbs apareixen, al costat dels militants partidaris de la ms dura cirurgia social, alguns elements trbols sortits del mn presidiari que fou totalment alliberat sense fer diferncies de cap mena-, del lumpen de les bosses de marginaci amb gran quantitat dodis i agravis per resoldre acumulats en les seves animes. A la resta de Catalunya els "incontrolats" no resten en lanonimat i els seus noms i cognoms sn coneguts per tothom. Sn individus que, sense el control de ning, usaren la fora que els donava posseir una arma de foc per imposar ara encara que fos mitjanant el terror el seu poder. El fet datribuir la condici d"incontrolats" duna manera generalitzada respon al desig de simplificaci, per ens resulta til per classificar aquests personatges, que en molts casos eren anomenats aix per la poblaci.

Per entendre el fenomen hem de tenir en compte que a Barcelona, un cop sufocada la rebelli militar, hi hagu un procs revolucionari que fu que poguessin armar-se les masses populars, les quals, a ms de disposar dels 30.000 fusells dipositats a la caserna de la Maestranza de Sant Andreu, tenien tamb armes curtes i llargues que guardaven des dels fets doctubre de 1934 o que procedien de recuperacions diverses. Tot fou possible pel buit de poder que els permet aconseguir el control absolut de la situaci. El poder, doncs, passava a mans dun important sector popular armat per decisi prpia. A lordre de dissoluci de lexrcit per part del govern central, cal sumar-hi la lgica confraternitzaci de les forces de lordre pblic lleials a la legalitat republicana, amb un voluntariat civil armat que lluit contra les forces militars sedicioses, cosa que obria pas al procs revolucionari que produir el buit de poder

Amb milers darmes repartides entre el poble, el poder va sortir literalment del can daquestes armes llargues, aix, aquest fet significava un domini limitat de quelcom ms de mig Quilmetre, ja que cada escopeter popular apunta cap a enemics ms aviat vens. Aix amb la desaparici de lautoritat es produeix la fragmentaci del poder, entenent ara poder com el que surt del can dun fusell, mentre que lautoritat seria la por que al poder provoca i que per tant fa innecessari lexercici directe. s lautoritat la que desapareix el juliol de 1936; el poder s qualsevol amb un Muser, per est fragmentat en tant que noms es pot exercir dintre del radi del tir de larma, ms no. Daqu es pot acabar derivant cap una dinmica de confrontaci especialitzada.

El primer impuls revolucionari, motivat per la pressi dels fet, va tenir molt de paranoic: shavia de trobar els facciosos all on es trobessin, comenant pel venat i continuant pels nuclis colindants. La incapacitat de controlar adequadament les comunicacions va generar un ambient de temor, que va nodrir automticament la fragmentaci. Corrien els rumors: obscures invasions de facciosos, desembarcaments fantasmes, etc... Tot exigia lautodefensa. Cada poble es preparava tallant la carretera que latravesava amb retens de gurdia suspicaos davant qualsevol desconegut o davant qui no contava amb la suficient confiana del Comit de Salut Pblica local, sorgit per controlar les circumstncies. Havia la lluita contra la rebelli que es va transformar fcilment, per la seva prpia dinmica, en repressi.

La repressi a la Ciutat Comtal i en els centre urbans menors es relaciona, sovint, amb les presons obertes, la dissoluci de lexrcit i el repartiment darmes. Cal afegir-hi el fulminant carcter de les venjances personals. Poc desprs diniciar-se la revolta ja comena la recerca dels facciosos a les seves prpies cases. I quan no sels trobava en elles, les batudes prosseguien en les seves residncies estivals. Aix, la repressi, ms que previsora, fou retrospectiva. Es va relacionar, sobretot, amb lajust de comptes per agravis previs a la guerra, i per tant, fou diferent en la ciutat i en el camp. Aix, la dinmica repressiva a les comarques agrries catalanes -proporcionalment ms intensa que la urbana- va estar molt connectada a les lnies tradicionals de al conflictivitat rural, encara que amb molta freqncia estigus protagonitzada per obrers residents en els pobles. La manca dun voluntat poltica clara queda reflexada en el mateix funcionament de la repressi: ni tan sols existiren criteris generals de com portar-la a terme. Cada sindicat, grup dacci o partit exerc la repressi com millor li sembl.

A les ciutats, i especialment a Barcelona, les orientacions per a la repressi sorgiren de lexperincia del passat i de la llarga tradici del moviment obrer. Aquestes llions socials acumulades marcaren la violncia urbana cap als enemics hereditaris i els seus smbols. Aix explica la sistemtica destrucci desglsies i daltres edificis i monuments religiosos. Qualsevol militant obrer tenia records directes o indirectes de la Setmana Trgica. Igualment intensa era la memria de la lluita sindical de 1919-1923 i de la posterior dictadura de Primo de Rivera. Ara es podia tornar el cop, el record, la traci a aquell burgs concret (o aquell obrer dels altres). Tot aix aparegu molt patent en una societat petita, on la convivncia era estreta; en una societat de coneguts. Quasi tant en la gran ciutat dividida en barris molt caracterstics- com en els pobles. Paradoxalment, tot aix situa la repressi de cada lloc entre el simblic i el molt concret.5

Una organitzaci profundament arrelada, la CNT-FAI, va intentar canalitzar el procs revolucionari amb la seva fora quasi hegemnica, per les contradiccions de dins la mateixa organitzaci i de fora no ho feren possible. Lesperit revolucionari fou desbordat per la irrupci dalguns elements ms trbols, partidaris acrrims de la cirurgia social, que utilitzaven la revoluci per a la venjana personal dagravis concrets i el pillatge dall que creien que moralment els pertanyia.

Aix doncs, els "incontrolats" barcelonins sn el resultat duna ciutat industrial, que posseeix un port martim important i que s un centre dimmigraci, on shan format bosses de poblaci marginada i desarrelada. Sn lexponent ms trgic duna societat profundament injusta. Sn els qui formen el lumpenproletariat, que durant tants anys shan sentit perjudicats pel mn que els en volta i que ara creuen que a arribat la seva hora.

Per entendre el fenomen hem de situar la guerra en el context internacional dels anys trenta, en un mn en que les tensions ideolgiques feixisme i antifeixisme- eren vivssimes, amb lexistncia de la Itlia feixista, de lAlemanya Nazi i la Uni Sovitica, sota la dictadura estaliniana, amb els enfrontaments violents a ustria i Frana, preludi de la guerra mundial que esclataria el setembre de 1939. Aix mateix cal situar la Guerra Civil dEspanya en la histria general de les guerres civils. En totes les guerres civils, dac i dall, en tots el pasos, trobem episodis de violncia semblants o en alguns aspectes pitjors. Maurici Serrahima explica en les seves memries que Josep Puig i Cadafalch, alt dirigent de la Lliga Catalana i ex-president de la Mancomunitat de Catalunya, que, com tants daltres, es vei obligat a fugir a Frana, esferea davant la situaci revolucionaria i catica que shavia creat a Catalunya, desprs de lalament militar, en arribar a Perpiny va anar a una biblioteca on deman una histria de la revoluci francesa. Ms tard va comentar: "quan vaig sortir (de a biblioteca) mhavia tret almenys un pes de sobre. Sabia que aquella fria dassassinar desbordada, no era caracterstica ni exclusiva de la nostra terra, i que en altres pasos, posats en situacions anlogues, tamb es produa."6 En totes les revolucions hi ha persones que apliquen la justcia al seu antull, a Frana foren els sans culotte, a lArgentina de Pern els descamisados. Com deia Aurelio Fernndez Diaz, un dels dirigents ms impetuosos de la FAI: "La revolucin la han hecho los de siempre: los piojosos!"7

El cert s que a Barcelona en un primer moment noms a Barcelona-, sovint suniren als revolucionaris ms honestos o ms apassionats individus sortits de sectors socials marginals que van fer decantar molts comits o patrulles de control, que es formaren espontniament un cop sufocada la rebeli militar, cap a unes actituds de radical cirurgia social. Per altra banda, lexcarcellaci indiscriminada va fer encara molt ms greu el fenomen. Posteriorment, aquests grups armats incontrolats de Barcelona sestengueren per tot Catalunya, formant comits de tota mena. Amb ells sestengu el seu nom.

Amb lexcusa de fets que poden atribuir-se a "incontrolats", trobem una certa confusi entre els actes realitzats veritablement per aquesta gent i aquells altres fets que amb nocturnitat i tradoria serveixen per eliminar enemics poltics, ideolgics o simplement persones de pensament, situaci o acci social de signe contrari, i fins i tot, diferent del propi que arribaran a escandalitzar a alguns dels propis sectors revolucionaris ms moderats. Aquestes accions aviat seran denunciades i els diaris i butlletins de les forces desquerra Solidaridad Obrera, Front popular, La batalla,... sen faran ress.

Per el cert s que els "incontrolats", amb camuflatge o sense, no desapareixeran de la reraguarda. s per aquesta ra que Joan Peir, militant cenetista de molt prestigi confederal i personal, impulsor en el seu temps del manifest trentista, escriv una srie darticles al diari Llibertat de Matar entre agost i octubre de 1936 denunciant lacci irresponsable dels grups incontrolats. Aquest articles foren recollits en un llibre publicat sota el ttol de Perill a la reraguarda loctubre de 1936. Un llibre que lautor denunci en lletra impresa i amb voluntat perdurable les actuacions dels tamb anomenats valents de cantonada, practicades a Catalunya aquell estiu de 1936. Joan Peir no dubta dalar la veu contra els assassinats i les venjances personals encobertes amb fraseologia revolucionaria:

"Si les revolucions consistissin en robar i matar gent, els lladres i els assassins per ofici i per instint serien els ms gran revolucionaris. Justament, per, s tot el contrari. Els ms grans revolucionaris, dels quals la histries es complau a parlar-ne, sn els qui ms allunyats es troben del vessament de sang i de lamoralitat de les expropiacions per al gaudi personal."8, atacant tota mena de vandalismes afirmant que "en mig dun poble desbordat shi ha introdut els amorals, el lladres i els assassins de professi i per instint. I quan el poble desbordat ha estat contingut en el moment que devia contenir-se, els altres, els amorals, han continuat robant i assassinat per a deshonra de la Revoluci i per escarni dels qui es juguen la vida als fronts de guerra."9 I encara: "tampoc no s nou que entre els revolucionaris sinfiltrin elements estrangers, del baixos fons socials, els quals, si no serveixen els enemics de la revoluci, noms van a la seva, a servir les concupiscncies llurs"10 I tamb: "El vertader revolucionari, quan realitza lexpropiaci del que sigui, ho fa sempre en benefici de la collectivitat, mai per al gaudi personal. Molts dels que han actuat dexpropiadors, ho han fet amb al finalitat dapropiar-se individualment del diner i dels objectes expropiats. I els qui aix han fet, no sn revolucionaris: sn uns lladres."11 Els "incontrolats" es van convertir en una espcie de bandits encoberts sota les sigles de determinades organitzacions poltiques i sindicals, rebutjats alhora de cara a la galeria per les prpies organitzacions, per alhora tolerats tamb per les mateixes. Carles Gerhard, comissari de la Generalitat a Montserrat i diputat i secretari del Parlament de Catalunya durant la guerra, es refereix al fenomen en les seves memries aix: "[] quan entre catalans hom parlava dincontrolats tothom entenia perfectament que saludia al murcianisme i a la FAI, malgrat que dincontrolats nhi hagu llavors a tot arreu."12 La referncia de Gerhad al Murcianisme s molt com entre destacades personalitats de la burgesia catalanista, per destacar moltes vegades que els actes de pillatge i els assassinats comesos sobretot a Barcelona eren accions portades a terme per gent no catalana. Per aquesta interpretaci peca com a mnim de racista. Gran part de les interpretacions tradicionals sobre la composici de la CNT a Catalunya han addut que els obres catalans, majoritriament moderats, sintegraven dins del sector Trentista i que els sector Faista estava majoritriament per obrers immigrants, o dits despectivament Murcianos. Aquesta interpretaci s un tpic, amb part de realitat, que respon a una explicaci bastant lgica. La immigraci recent dels anys vint est poc integrada en el sistema laboral, els immigrants sn els peons ms castigats i per tant ms sensibles als discursos radicals. Sn els acabats darribar i per tant entren a la indstria per baix, sn els que viuen en condicions ms miserables i per tant disposats a apuntar-se a qualsevol revolta i amb ms agravis acumulats per venjar. Els obrers catalans amb larribada daquesta nova immigraci han vist com s produa el seu ascens en lescala laboral, convertint-se en operaris i en obrers ms qualificats i aposentats, i per tant ms moderats. Els immigrants no foren els nics protagonistes de la repressi, sobretot als pobles de Catalunya, al mn rural catal, la repressi fou portada a terme fonamentalment per elements autctons dels diversos comits locals constituts.

La formaci dels tribunals populars, loctubre de 1936, va fer disminuir molt les accions dels "incontrolats", per mai no acabaren de desaparixer com a fenomen ms o menys espordic. La remissi de la violncia a partir de loctubre de 1936 destacaria encara ms aquesta mena

dactes quan es produssin. Quan Andreu Nin, conseller de Justcia, liquida per decret lOficina Jurdica de la CNT-FAI, el novembre de 1936, i dna a la llum pblica totes les accions del que hi havia al capdavant, Eduardo Barriobero, Samblacat, Asens, etc..., acusantlos de tota mena datrocitats, amb el suport explcit de la CNT-FAI en la condemna de la seva gesti, dna un cop de grcia al fenomen generalitzat del "incontrolats", que a recer de la gran ciutat saprofitaven del buit de poder. A partir daleshores noms apareixeria espordicament i dins del context duna societat armada on sempre pot sorgir lindividu que, aprofitant-se de larma que t a les mans, actua delictivament.

Hi haur reaccions contundents contra ells. Diversos comits antifeixistes, potser influts per les paraules de Peir, prendran mesures per tal dimpedir registres i detencions i faran una profunda recapacitaci per tal de reconduir la revoluci apartant els qui, de la repressi, nhavien fet un fet per si mateix. Sacabar convertint en una resposta generalitzada, reflexat en moltes de les crides a la reflexi que far la premsa poltica i sindical de lpoca en diversos comunicats. Com per exemple el manifest publicat per la FAI el dia trenta de juliol de 1936, sota el ttol de Saliendo al paso de algo que hay que terminar, on samenaa amb prendre represlies enrgiques contra els protagonistes de semblants actes:

"Hasta nosotros llegan rumores gravsimos. Se nos dice que grupos armados, dicindose pertenecientes a la CNT, a la FAI y al Poum, realizan registros domiciliarios y cometen actos en contraposicin al espritu anarquista y con la justicia del pueblo. Como esto redunda en desprestigio de nuestra Organizacin, cuyos comits responsables no han autorizado ninguno de estos actos de vandalismo, decidimos salir al paso de esa irresponsabilidad monstruosa, no ya con palabras, sino con hechos y resoluciones implacables. Com apendice del Comit de Milicias Antifascistas funciona una comisin de Investigacin, que cuidar de comprobar todas las denuncias que se hacen acerca de las actividades de los elementos comprometidos en el pasado movimiento fascista .Esta comisin s la nica, aparte de la Jefatura superior de Polcia, que, desde este momento, tiene derecho a ordenar y efectuar registros domiciliarios. CUANTO SE HAGA AL MARGEN DE ELLA SER UN AROPELLO. Y la FAI est dispuesta a acabar con esos grupos de inconscientes, fuera de control de nuestra Organizacin, que quin sabe con que fines deshonran el movimiento revolucionario del pueblo, levantando en armas contra el fascismo. No sabemos de qu elementos se trata, pero afirmamos con energa que, fueran quienes fueren, sus actos les denuncian, en el mejor de los casos, como almas turbias, en las que instinto justiciero del pueblo se adultera, despertando voces primitivas anidadas en lo ms oscuro de su conciencia. La FAI, que se ha cubierto de gloria en estas jornadas heroicas vividas en Barcelona; la FAI, que con la CNT ha sido la primera en la lucha, en el sacrificio generoso por grandes ideales de libertad, declara que no tan slo no tiene nada que ver con estos excesos, secuela del desborde que representa un estallido popular, sin que est dispuesta atajarlos de una manera radical y enrgica. Somos enemigos de toda violencia, de toda imposicin, Nos repugna toda sangre que no sea la derramada por el pueblo en sus grandes empeos justicieros. Pero declaramos framente, con terrible serenidad y con inexorable propsito de hacerlo, que si no se acaba con todos estos actos de irresponsabilidad que siembran el terror por barcelona, PROCEDEREMOS A FUSILAR A TODO INDIVIDUO que se compruebe que ha realizado actos contra el derecho de gentes; a todo individuo que se haya conferido por s y ante s atribuciones concedidas por la Organizacin confederal y especfica a una comisin compuesta por elementos del frente de

lucha antifascista, eligiendo a los hombres ms ecuanimes y ms serios. Lo decimos como lo haremos y lo haremos como lo decimos. [] Por el honor del pueblo de Barcelona, por la dignidad de la CNT y de la FAI, hay que acabar con esos excesos. Y con ellos Acabaremos."13 Vistos els fets sembla que lamenaa no es compl immediatament , ja que els actes de violncia no baixen en picat fins uns quants mesos desprs, concretament fins loctubre. Aix podria resultar una mostra de que els acte dels "incontrolats" tamb els estaven b a les prpies organitzacions revolucionaries, encara que les haguessin de condemnar de cara a la galeria per no tensar ms les seves relacions amb els partits burgesos desquerra i la Generalitat. Els "incontrolats" sabien que hi havia persones ideolgicament afins que estimulaven la seva acci de prendres la justcia pel seu propi compte. Desprs del triomf de la legalitat republicana i de lesfondrament dels aparells de lestat, es produeixen fets que totes les organitzacions socials i poltiques exteriorment condemnen, i dels quals es responsabilitzava duna manera massa simplificada les desferres dels baixos fons barcelonins o altres expressions similars. s aleshores quan hi han contundents amenaces des drgans de premsa i sindicals afins a la CNT-FAI, dexecutar qualsevol persona que vagi contra els principis revolucionaris. s la condemna contra tots els qui, aprofitant-se del desgavell de lordre pblic, cometen malvestats contra les persones o els bns sempre a benefici propi. Tenim daix com exemple lanomenat cas Gardeas: Jos Gardeas, militant amb cert prestigi dens de la FAI, tenia un grup dacci, al qual una comissi dinvestigaci de la CNT-FAI assenyal com a responsable de dedicar-se al saqueig de vivendes burgeses i a la seva execuci. El Comit regional de la FAI, sota la pressi del president companys, que es proposa dacabar duna vegada per totes amb els "incontrolats", decid la seva execuci sumaria.14

En aquests casos contra aquest subjectes respon al criteri que han depassat els lmits de violncia que consideraven lgica, fruit dun odi social acumulat que fins a cert lmit responia a una violncia institucionalitzada social o ideolgica- de signe contrari. Tanmateix, la violncia desfermada contra lenemic social o ideolgic va continuar exercint-se per part diferents homes dacci o grups dacci.

Fou arran dels Fets de la Fatarella (Terra Alta) al gener de 1937, on un grup de militants afins a al CNT-FAI pretenien implantar la colectivitzaci forosa del camp, la cosa va degenerar en greus enfrontaments entre anarquistes collectivistes i petits propietaris individualistes, quedant com a resultat la mort de cinquanta pagesos autnoms, el que va fer que gaireb unnimement saixequessin veus per tot arreu demanant que es poses fi a tota mena de violncia entesa com a mtode de lluita. A partir daquests fets la justcia comen a actuar amb molta ms rapidesa i diligncia davant daccions que podien atribuir-se als "incontrolats" Ara s que les amenaces anaven seriosament. El setge ser per a ells cada vegada ms tancat. El diari Llibertat de Tarragona, els tractava aix: "Per s possible que en ple ressorgiment del poble catal puguin transitar per Barcelona aquella colla de criminals, pistolers, expresidiaris, desferres socials que des del 19 de juliol no han fet altra cosa que robar, assassinar i prendre la revoluci com un mitj de vida, per a millor encobrir llurs crims i cobejances [] No comena a sser hora danar a cercar aquests criminals a llurs caus i occir-los, netejar la

reraguarda de xorios indecents?[] s que tots hem de sucumbir com a covards deixant que Catalunya es converteixi en un niu de gangsterisme ms podrit i encobert que hom pugui imaginar?"15

Aquestes paraules manifesten prou clarament que lhora dels "incontrolats" ja havia passat. Tal com tamb fan patent les paraules de Carles Gerhard: "Quina cosa ms bella i ms reconfortant no s doncs, una autoritat exercint-se ferma i benigna i donant al pas la sensaci de pau, de justcia i seguretat! Mai en la vida, abans daleshores, no ho hauria jo pogut imaginar. Papa em podia dir la nostra menuda que tot just havia complert cinc anys si algun cop la prenia amb mi a Barcelona, oi que ja no trobarem encontrolats?. Cosa que donava lloc perqu el germanet, que en comptava nou, es rigus della i li expliques: no es diu encontrolats, es diu incontrolats!. No, fills meus, ara aquell pessombre que arribava a torbar fins i tot les vostres conscincies i els vostres somnis dolos dinfants, malgrat que ning no us en parls, shavia acabat."16Les paraules de Gerhard mostren fins a quin punt era popular el terme, que fins i tot era conegut pels infants.

Lordre pblic abans del maig de 1937 tornava a tenir un control cada cop ms ferm sobre la reraguarda . Noms un buit de poder els faria aparixer de nou. Aquesta circumstncia es produiria amb els Fets de Maig a Barcelona, sobretot en els dies de foc ms intents, apareixen en districtes perifrics i lluny de llocs de combat, gent assassinada a mans dels "incontrolats".

LARQUETIPUS DE L"HOME DACCI" O "INCONTROLAT".

Larquetipus de l"incontrolat" o "home dacci"17, tal com eufemisticament sautodenominaven s fora ampli, des del militant o simpatitzant a tot aquell que sadhereix a la prctica de la cirurgia social ms radical, s adir, a la figura de lhome que matava. s un tema delicat que hem danalitzar i interpretar i del qual es disposa de poca bibliografia que analitzi el fenomen, en canvi s que es disposa de testimonis fora variats de lpoca i reflexions i mencions sobre el tema en molts llibres de memries. Per tot i aix hi ha ben poques informacions dels qui anaven a lanomenat cotxe fantasma, que ara esdevindr un fet genric. Es parla ms de lacci, de la mort, de lassassinat i de la violncia, que no pas de qui lexerceix. Noms quan s perfila la repetici de fets de sang es perfila la figura dun "home dacci". s llavors quan es depassa lexplicaci de lacte violent en si per anar vers la identificaci de qui lexecuta. Aix explica tamb que a vegades un fet violent acompanyat duna crueltat extrema, coms per uns botxins que ning ha pogut identificar sigui atribut immediatament als de sempre, a aquella persona que per la seva reiterada participaci en fets de sang se li acaben encolomant tots els crims comesos a la zona.

Apart dels prpiament dits "incontrolats", caracterstics de Barcelona capital (Jos Gardeas, Dionisio Eroles, Manuel Escorza,...), tenim altres "homes dacci" que actuen en ciutats

mitjanes de Catalunya moguts per una animositat radical contra els qui consideren enemics poltics, la seva repressi te un carcter ms clar de venjana. Sn aquells homes dacci que exerceixen una repressi que tothom coneix, traspassant els lmits de la legalitat revolucionaria i, fins i tot, imposant-se per la fora a qui pretn oposar-se a la seva acci violenta. Sn homes com el "Lino y sus muchachos", de Sabadell, el "Pedro Alcocer y sus chiquillos", de Terrassa, als quals satribueix la responsabilitat duna llarga llista dassassinats. s el grup de "lAubi, el gordo", que te tothom atemorit i fa un estrany mercadeig entre els qui mata i els qui no. s lescamot capitanejat per en "Marn", de Molins de Rei, on va assegurant la reraguarda al Baix Llobregat eliminant gent de la Lliga, conservadors, catlics, fejocistes, i enfrontant-se amb les armes a republicans, per considerarlos poc radicals. I tants daltres que apareixen en la memria collectiva i en les monografies locals dedicades al perode de la Guerra Civil de la majoria de ciutats mitjanes de Catalunya. Sembla com si cada ciutat catalana hagus tingut durant la Guerra Civil el seu propi "home del sac al qual la memria collectiva local fa responsable de la majoria dactes violents i morts comeses a la poblaci. La majoria daquests personatges estan presents en els primers comits locals de lestiu. Sn persones que ja dabans han tingut una actitud activista, amb actes de violncia i sabotatge. Poquissims venen doficis estables, abans de la guerra han tingut feines irregulars. Sn aquells homes amb un bagatge cultural molt feble i quatre conceptes poltics rudimentaris, que no diferencien entre la utilitzaci dun fenomen i el que s un fenomen en si mateix. Manuel Ibaez Escofet dona en el clau quan es refereix aix al fet: "Les revolucions volen sang perqu els revolucionaris surten per generaci espontnia, queden presos en una aventura que els dona fora, poder, menjar, diners,....Tot all que no tenien. I ho augmenten i ho defensen. s la probissalla ms aclaparadora que forneix les mans pel fusell i la pistola. Els malets de leconomia. El 9999 % dels milicians de la FAI que corrien per les ciutats i pobles, per viles i llogarrets, per camins i masies, no sabien qui eren Marx, Bakunin o Kropotkin. Noms sabien que havia arribat la seva hora, lhora de la seva venjana, lhora de passar comptes."18 Sn els qui actuen amb un aire semidelictiu i xulesc, atemoritzant a la majoria de la poblaci, utilitzant el poder de les seves armes i el buit de poder creat per la situaci revolucionaria per treuren profit econmic i que com a conseqncia provocaran el progressiu trencament de la feble resistncia ideolgica, legal i moral que tenen alguns dels milicians o patrullers que han de vigilar-los davant duns companys dacci que no van amb legalismes burocrtics-, decidits a dur a judici a feixistes amagats, burgesos contrarevolucionaris o enemics de tots. El resultat de la seva acci s laparici de cadvers a les cunetes, la platja o a determinats llocs apartats de la vista de mirades indiscretes. Sn els qui poden conduir un grup nombrs de detinguts i aplicar-los la mort desprs dun consell de cuneta.

Dalgun dells es tenia la sospita de que feien el doble joc (per exemple Aubi "el gordo " de Badalona o del "Cojo de Mlaga" ), estrany per, tenint en compte que no estalviessin pas gens ni mica de violncia gratuta contra les seves vctimes. Aquests sn els fets duns "homes dacci", que, malgrat el rebuig dalguns dels seus correligionaris, actuen sota la cobertura dunes sigles que els atorguen patent de cors. En alguns casos, es duen a terme accions que sembla que tinguin com a objectiu principal el benefici propi, ra per la qual tots els "homes dacci" daquestes ciutats han estat catalogats de la mateixa manera sense cap mena de mats diferenciador. I aix, tanmateix, s un error.

Per entendre el fenomen, hem de tenir en compte que, en certes poblacions mitjanes, lenfrontament viscut en el perode republic i en lpoca ms llunyana, durant la dcada dels anys vint, va produir una guerra oberta entre la patronal, els propietaris, els industrials i certs sectors populars i nuclis duna tradici anticlerical molt arrelada. La repressi que segu el sis doctubre de 1934 va tornar a obrir antigues ferides. A partir del juliol de 1936, lacci violenta daquests "homes dacci" contra aquells altres podia tenir el suport, explcit o implcit, de sectors socials que shavien sentit perjudicats en els perodes esmentats i que ara somreien davant aquestes venjances.

Vegem ara alguns exemples biogrfics illustratius que ens proporcionin una mica de llum sobre qui sn aquests personatges. Degut a les poques dades disponibles les comparacions resulten complicades i relliscoses. Caldrien ms dades sobre la seva vida durant els anys anteriors al conflicte: llocs de treball, participaci en conflictes laborals, militncia, extracci social, perfil psicolgic,.... El que si magradaria fer notar s que a fora poblacions hi ha algun personatge daquest tipus sobre el qual sexpien les culpes collectives de la repressi.

EL CAS DE BADALONA: "AUBI, EL GORDO".

Cal assenyalar com a dada inicial que el nombre dassassinats a Badalona durant la revoluci s de setanta-nou morts, dels quals destaquen lalt percentatge dindustrials assassinats, que venen a representar un 50% de la totalitat dels morts. Caldria cercar dades sobre com transcorregueren les lluites socials i conflictes laborals, quasi sempre saldats amb derrotes, en els anys precedents a la guerra per trobar les raons daquests assassinats.

Joaquim Aub Casals, "El Gordo", s el personatge prototipus d"incontrolat" o "home dacci" que actuava a la ciutat de Badalona i els seus voltants i al qual es fa responsable dels assassinats comesos a la localitat. La seva personalitat s molt trbola. De jove, vidrier dofici, havia format part dels grups de defensa confederal. Desprs havia evolucionat fins a fer de la pistola el seu ofici i durant la Repblica, havia participat entre altres en un atracament a una entitat destalvis de Matar. Sempre sota laparena de fet revolucionari. Alguns dels cenetistes de lpoca el titllen de confident de la policia.19 Joaquim Aub, "El Gordo", era la persona clau en els grups anarquistes que tenien per la seva actitud violenta una clara preponderncia a les Patrulles de Control i al Comit de Guerra establert a Can Tpies. Aix li permetia dactuar amb tota impunitat i, fins i tot, denfrontar-se amb els elements responsables de la CNT que intentaven acabar amb aquella situaci.

En el seu llibre de memries, Garcia Oliver ens parla duna actuaci dAub amb motiu de lu de maig de 1931. "Un grupo de compaeros contertulios del caf del Teatro Cmico del Paralelo haba ganado una fuerte participacin en la lotera del 1 de enero de 1931". En un tiroteig que es desferm lu de maig a la plaa Sant Jaume..."Aub y su grupo de ganadores de la lotera dominaban la esquina de la calle Fernando."20

Joan Peir tamb ens informa de lactivitat poltica de Joaquim Aub durant la Repblica citant-lo en la transcripci duna declaraci judicial inclosa en larticle "El terrorismo entre bastidores" (1934) que diu: "[...] La denuncia presentada se referia a la muerte del pistolero del Sindicato Libre, Mallofr; hecho ocurrido en los primeros meses de la proclamacin de la Repblica, en la ciudad de Badalona. A raiz de tal denuncia, fueron detenidos y procesados por el sr. Juez del distrito de la Concepcin, sr. Parera, Joaqun Aub Casals, Vicente Soler Juan, Juan Casas Petit y un tal Barriga, todos ellos vecinos de Badalona"21.

Tenim constncia tamb que Aub fou un dels participants en els anomenats Fets de la Cartoixa de Montalegre, entre Badalona i Tiana, que el dia vint de juliol de 1936 fou assaltada per una muni de gent armada, amb la idea que els murs daquell edifici centenari albergaven un petit exercit de la reacci disposat a fer una resistncia numantina. Res ms allunyat de la realitat. Els assaltants detingueren la trentena de monjos que lhabitaven i els condugueren cap a Badalona. Per no tots els cartoixans hi arribaren, ja que cinc foren tirotejats pel cam i tres van morir a conseqncia dels trets rebuts. I si no hagus sigut per la enrgica actitud dels homes del Comit de Salut Pblica de Badalona, tot just constitut, que va evitar, quan la comitiva arrib a la plaa de la Vila, una carnisseria al bell mig de la plaa.22 De la seva influncia dins els grups de la Federaci Local de Grups Anarquistes (FAI) ns un exemple el fet que aquests el deleguessin el quatre de setembre de 1936 per substituir Manuel L. Blanco com a membre del Comit Antifeixista i de Salut Pblica. Aquesta proposta fou enrgicament rebutjada i tres dies desprs se li retirava la delegaci "por cuestiones de orden orgnico" i es nomenava Josep Fibla Queralt com a nou delegat de la FAI en el si del Comit Antifeixista. Com vam veure, ell mateix defensava la seva actuaci anomenant-la "veritable justcia popular". El seu nom apareix lligat tamb als fets que passaren a la localitat tarragonina de la Fatarella.

En el Diari Oficial del Comit de milcies i de Salut Pblica el vint-i-quatre del nou de 1936 sort un article de denncia sota el ttol de "Prou i prou!" on no es feia cap denncia concreta, sin que es denunciava lactuaci de determinats grups de manera general, aix provoc la ira del representant mxim daquests grups a Badalona, Joaquim Aub, el qual es present a la redacci del Diari Oficial junt amb un grup dels seus pistolers amb uns aires no gens tranquillitzadors. Els responsables del Diari sen sortiren com pogueren, ja que larticle era una reproducci dun altre publicat a Barcelona. La redacci estava situada al pis de dalt del local de ERC i per arribar-hi els assaltants passaren per tot el local ple de gom a gom. El fet

s, per, que quan van baixar els redactors membres de les JEREC, el local era buit perqu davant la presncia dAub tothom havia marxat. Aquest estat dindefensi total en qu se sentiren alguns daquests militants de les JEREC fou la causa per la qual abandonaren el partit i es passaren a les Joventuts Socialistes Unificades (PSUC). Ara b els assaltants no es conformaren amb aquesta acci, sin que des de les planes del setmanari Via Libre, setmanari de la CNT-FAI, Joaquim Aub replic larticle el dia deu doctubre amb el ttol "Contestando a Prou i Prou":

"Espaa hoy vive un estado psicolgico que los verdaderos revolucionarios son los llamados a encauzarlo por su verdadero lecho. Pero antes tenemos que salir al paso de unos cuantos emboscados y adaptados en todos los momentos que ha vivido el pueblo espaol, pruebas? Muchas y vamos a hacer un poco de historia. Recordar que el pueblo espaol, al advenimiento de la Repblica, acusaba a una serie de hombres que eran la vergenza de los dems. El grito de este pueblo fue: Muera Camb! Muera la Lliga Catalana! Viva la CNT! y estos hombres que hoy estn emboscados en otros sectores polticos para que no se les haga esta justicia tan humana, como es la del pueblo, estos individuos que dicen que los revolucionarios de hoy, somos unos cobardes, unos irresponsables, unos enfermos y sdicos, tengo que contestarles que no hace muchos meses pertenecan a Camb y a la Lliga y que ahora no pertenecen, por cobarda y a ms, an gritan tanto porque tienen miedo por su situacin pasada. [....]. [....] Nosotros, no queremos venganzas personales, pero s, esta justicia que quiere el pueblo, y los que gritan y nos insultan indirectamente, en doble sentido, si nos fastidian, diremos al pueblo quienes son y cuales son sus intenciones de ave de rapia, y de esto de la venganzas personales, hablaremos cuando llegue la ocasin, pero siempre con pruebas irrefutables, ya que los militantes de la CNT i de la FAI siempre hacemos justicia a los hechos responsables para que vean la verdad de lo que sucede, una verdad que los hundir el da que resplandezca".23

Com es pot veure aquests grups tenien en aquests primers mesos una fora i una impunitat tal que fins i tot es permetien de sortir a la llum pblica a defensar la seva actuaci. Larticle acabava amb una nota de la Redacci que deia: "Nos Ruega el comparo Aub que para major contestar a Prou i prou y a cuantos compaeros ponen en entredicho la actuacin de todas las patrullas de control, que todos los que las componen, son capaces de hacer lo que hacen y de luchar en el frente, como l y dos compaeros ms de los grupos mviles de esta localidad hacen, que la semana pasada a las tierra s aragonesas para combatir al fascismo al descubierto ya que no se les deja combatir como se debe al encubierto"24. Evidentment en escriure aquestes ratlles ja havien tornat del front. Lestada havia estat curta. Com es pot veure pel to de larticle el grup dAub tenia en aquests primers mesos una fora i una impunitat tal que fins i tot es permetia de sortir a la llum pblica a defensar la seva actuaci. Senyal de que es sentia legitimat i que contava amb el suport de determinats sectors de la poblaci.

El Setmanari Domingo que es publicava en temps de guerra a San Sebastin parlava en un article signat per J. Mestres, el dia u de 1938, de la figura de lAub. Larticle es titulava "Yo he conocido a otro Garca Atadell". Garca Atadell havia estat un dels caps de la clebre "patrulla del amanecer" a Madrid. En Agrupar-se les tropes feixistes a la capital de lEstat fug cap a Frana amb el producte, molt quantis, dels seus saqueigs i robatoris. Sempre, com s natural, presentant-ho com a fets revolucionaris. Com podem veure d"incontrolats" no noms nhi havia a Catalunya. Garca Atadell s el ms conegut de tots aquests personatges que sense escrpols ni idees camparen lliurement per la reraguarda republicana, camuflant la seva actuaci gangsteril dins el procs revolucionari. Vegem el que diu larticle sobre lAub, la fama del qual, com es pot veure, arribava fins a la zona nacional. "[....] -Este es el famoso Asensio- me explic mi cicerone que sentia deseos de expresar el asco que le produca-. Usted, seguramente no conocer su historia. Antes del movimiento era husped de la crcel Modelo, condenado a cadena perptua junto con su compnche Aub, su lugarteniente como lo llama l. Haban asaltado el banco de Matar. El 19 de julio fueron liberados por las turbas de la FAI y se han convertido en estos dos personajes que usted puede admirar. Mis ojos buscaron a Aub. Estaba medio tumbado en un sof. Intentaba sostener una copa cuyo lquido se verta por el temblor de sus manos. Vesta de paisano. Su traje era de buen corte, pero en el ojal de la solapa llevaba un clavel rojo que le sentaba como un rayo. Bromeaba con todos y sus bromas siempre eran las mismas. An repeta con insistencia de hombre poco acostumbrado a las cosas selectas, la maravilla del champaa francs. -Me cuesta quinientas pesetas la caja- clamaba borracho-. Me lo traen mis agentes de contrabando. [....]"25 De la seva actuaci fins al final de al guerra ben poca cosa ms sen sap A lexili aparegu a lilla de Cuba, i de la seva actuaci all ens en dna compte aquesta notcia:

"Al servei de limperialisme ianqui. UNA NOVA MALIFETA DEL PROVOCADOR FAISTA AUB A CUBA. "El dia 15 del corrent un grup dagents del Bur dInvestigacions cub que actuen a LHavana al servei de limperialisme ianqui ha coms una nova agressi contra els demcrates espanyols daquella ciutat penetrant i registrant el domicili del company Juan Ambau, secretari de la prestigiosa entitat cubana Casa de la Cultura; membre del P.C. dEspanya. Com s costum en aquests casos lagressi policaca anava conduda pel provocador faista Joaquim Aub, subjecte que actua contra els antifranquistes al servei de la policia. En nmeros passats hem donat compte daltres malifetes comeses per aquest repugnant individu, de la darrera de les quals en fou vctima el nostre company Forn Farreras. Aub, vulgar delinqent, fou condemnat fa un any, per una important estafa, per la intervenci de la policia ianqui a sou de la qual actuava, va pressionar per tal dimpedir que lesmentat faista compls la condemna.

Malifetes daquesta mena les realitza la policia imperialista ianqui per tal dimpedir lactivitat dels ciutadans cubans i dels refugiats espanyols en llur acci de solidaritat amb el poble espanyol en lluita contra el franquisme, utilitzant a degenerats del tipus dAub, faista a llur servei."26

Aquests notcia resta confirmada per una carta de Joaquim Corts a Joan Manent el 29 dagost de 1974 des de Mxic en qu entre altres coses deia: "Aub es una repelente piltrafa humana. Siendo yo secretario de la CNT en Cuba lo destitumos y expulsamos de la organizacin. Era nada ms y nada menos que polica al servicio de Batista. No fue fusilado por Castro porque tuvo quien lo defendi aunque se pas una gran temporada en el Morro."27 No disposem de ms informacions sobre el personatge, sabem que durant els anys seixanta torn a Badalona, per mor a lexili a Miami, per pel vist sadiu fora al tarann trbol sobre el qui es personifiquen tots els actes atroos produts durant la revoluci a la localitat, massa simple i alhora molt cmode per a la memria collectiva local en que la majoria vol oblidar el seu grau de participaci en el conflicte. De totes maneres, el nombre dassassinats a la localitat, setanta-nou, es massa nombrs com per atribuir a una sola persona i al seu grupet de seguidors la majoria de la seva carrega.

EL CAS DE LLEIDA: FRANCISCO TOMS FACUNDO

A Lleida es produ un autntic bany de sang durant la Guerra Civil, sobretot el primer mes del conflicte, amb dos-cents quatre morts, la qual cosa representa un esclat de violncia nic a Catalunya en tot el perode bllic. La xifra total dassassinats a la reraguarda lleidatana s de tres-cents seixanta-nou morts. Sent lestament eclesistic el grup hum ms afectat per aquesta repressi, i en segon terme els militars. A Lleida hi ha un alt nombre dassassinats espontanis amb nombroses "saques" exercides pels militants locals, hi han matances collectives en les que simposa la iniciativa dels elements ms violents exculpades pel Comit Popular, es fa un terror com a acci preventiva i que podrem definir com a terrorisme de masses. Es produeix tamb lactuaci dun exemplaritzant Tribunal Popular que impulsa moltes penes de mort. Cal destacar tamb la ciutat de Lleida com a lloc de pas de milicians que anaven al front com a una de les possibles explicacions de tant elevat nombre de vctimes..

Com daltres ciutats, Lleida tamb disposa del seu particular home del sac que s qui sacosta ms sapropa a la imatge de "patruller incontrolat" al qui satribueixen un alt nombre darbitrarietats, assassinats i actes de violncia, s Francesc Toms Facundo. Disposem tamb de poques informacions sobre el personatge i alhora subjectes a la parcialitat de Francesc Viadiu, delegat dordre pblic a Lleida i antic diputat del Parlament de Catalunya. Per Francesc Viadiu en les seves memries, Toms s el smbol dels "incontrolats" a la reraguarda Lleidatana, imposant-se, diu, per la por i larbitrarietat: "[...] la seva actuaci a les terres de Lleida tingu uns efectes atemoritzadors i negatius per a la poblaci i, especialment, per a les comarques. Perqu tenia a tothom espantat, amb les seves accions incontrolades, ja que feia all que li donava la gana, sense la ms petita lgica ni dhuc dintre el terrorisme."28

La seva personalitat s fora opaca, de trenta-sis anys i solter, segons Viadiu el personatge arrib a Lleida des de Barcelona amb una columna de la FAI, en la qual se li atribueix una posici predominant i una actitud violenta, i passa a dirigir una trbola "oficina de contraespionatge". Sabem molt poques coses ms sobre el personatge, a part de la seva activitat en el Comit i com a membre destacat de la Primera Paeria de la revoluci (octubre 1936) i daltres actuacions en nom de la CNT-FAI com per exemple en mtings, aix com alguna breu collaboraci en forma darticle al setmanari Acracia. Va ocupar el crrec dels Serveis de Contraespionatge de la Generalitat i de delegat dels Serveis dInvestigaci. Toms signava els informes del Comit dInformaci amb tamp, en el qual tenia estampada una signatura de calligrafia clara per de tra elemental. Va viure en un pis de ledifici del Banc Hispano Americano de la plaa Paeria i posteriorment, segons lAjuntament, en el dun advocat. Sel fa responsable dassassinats, saquejos, detencions, registres, de donar el tret de grcia als executats entre daltres. Amb la dissoluci de la Brigada Social i de les patrulles de control, les activitats den Toms Facundo i del seu servei de contraespionatge minvaren sensiblement. Viadiu dona una imatge molt negativa de Toms. La seva figura es relaciona amb alguns dels aspectes ms trbols de la repressi a la reraguarda lleidatana, lacusa datemorir no noms la ciutat de Lleida, sin tamb la comarca. "Havia esdevingut el smbol de la por. Val a dir que el seu fsic era una mostra palesa desglai: feia literalment por."29 Viadiu ens explica, tamb duna manera fora cmica que denota un extremat mal gust, com desprs dels Fets de Maig de 1937, Toms s humiliat pblicament per agents del SIM, amb qu esdev des de llavors un personatge caricaturesc per a la poblaci i cosa que revela les poques simpaties de que gaudi entre els elements revolucionaris del PSUC i dERC que dominaven el SIM:

"Desprs dels fets de maig es va produir una ancdota molt pintoresca, que jo no vaig aprovar, per que em fu molta grcia, tenint en compte el personatge i la seva situaci: un dia, quan en Toms es retirava al seu departament, es trob que lesperaven un parell dindividus a la porta. [...] Pistola en m, els qui lesperaven linvitaren a pujar al seu pis. Un cop a dins, els dos acompanyants es van treure una ampolla dans, una de conyac i un got. Per rigors ordre, anaven emplenant el got, ara dans, ara de conyac, obligant-lo, pistola en m, a beure. Quan van considerar que el flamant cap del Servei de Contraespionatge ja havia engolit prou lquid i que ja estava completament ebri, passaren a la segona part del programa que portaven estudiat. Feren agenollar aquell personatge, que no feia gaire temps atemoria Lleida i les comarques lleidatanes, i li digueren:

-Ara fars una coseta que no sabem si et divertir gaire, per a nosaltres si que ens divertir: ens traurem el nostre membre sexual de la bragueta i tu, agenollat, lanirs llepant i petonejant fins que et diguem prou. Entesos? I aix es fu. Aquell terrorista shavia convertit en una pelleringa humana i ni es va resistir ni va protestar. Tal era el seu atument. Si no va protestar mentre tingu dues pistoles apuntantlo, ja ho va fer lendem. I de quina manera! Les seves protestes orals i escrites foren comentades i, no cal dir-ho, celebrades per la majoria de la gent de Lleida, que tant lhavien arribat a odiar. I, daltra banda, qued ben patent que la quantitat de matria grisa que hi havia en aquell cervell denergumen era ben ridcula."30 Dies desprs el setmanari Acracia recollia el fet en un to denrgica repulsa: "A la opinin honrada, sin distincin de matices; a la prensa local y a todo aquel que sienta vibrar en su pecho, aunque slo sea un tomo de dignidad humana! A todos por igual nos dirigimos, para darles a conocer un acto criminal llevado a cabo ayer en la persona de nuestro camarada Francisco Toms, militante activo de la Confederacin Nacional del Trabajo y delegado de la Brigada de Investigacin Social. [...] Reclamamos justicia porqu es un deber que nos impone ese derecho de respeto mutuo, que debemos a todos nuestros semejantes. Sin esta ley tica y humana no podra un pueblo llevar a cabo nada til ni nada estable."31 Segons Viadiu poc desprs daquest incident sincorpor al front, on hi mor. El personatge fou expedientat en acabar la guerra pel Tribunal de Responsabilitats Poltiques de la provncia de Lleida, on els informes el qualifiquen com "uno de los criminales mayores de los primeros dias", el 1941 fou sentenciat amb la prdua de bens, encara que el 1944 es dict el sobresement.32

EL CAS DE MOLINS DE REI: EL "MARN".

A Molins de Rei hi ha vint-i-set vctimes per la repressi de reraguarda, la majoria moriren a causa de les seves idees poltiques i religioses, tot i que hi ha algun cas de venjana personal. A Molins de Rei ens apareix un altre mite "incontrolat" a qui sacusa daquests assassinats, s Manuel Marn Mula33, lder dels anarco-sindicalistes de Molins de Rei, conegut simplement amb el nom de "Marn", ell va ser lorganitzador del Comit de Milcies Antifeixistes i de lescamot capitanejat per ell mateix, que va "assegurant" la reraguarda al Baix Llobregat eliminant gent de la Lliga, conservadors, catlics, fejocistes, i enfrontant-se amb les armes com a Pallej- a republicans, per considerar-los poc radicals, i fugint, finalment, quan aquests li planten cara.

Manuel Marn era paleta, afiliat a la CNT i membre de la FAI. El seu cas s molt fosc. La informaci oral sobre la Guerra Civil a Molins de Llobregat sens ha imposat com un home dempenta i com el veritable organitzador de la vida molinenca durant els primers dies de la

guerra. A ms, se li atribueixen totes les responsabilitats de les morts a la reraguarda. Aquests fets, tot i que la coincidncia de testimonis els fa versemblants, sn sovint exagerats. Per exemple, sens descriu en Marn com un analfabet i, en canvi, en la documentaci escrita daquells anys es comprova que la seva signatura no s la dun analfabet.

Ell fou un dels impulsors de la collectivitat agrcola. Els grans propietaris no haguessin abandonat les terres si no hagus existit la repressi faista que encapala Marn. Fins i tot, els collectivistes agrcoles, malgrat pertnyer al CNT, shagueren denfrontar amb en Marn, ja que sembla ser que els milicians de les patrulles que feien de guardaboscos, quan baixaven de la Rierada i Sant Bartomeu, rampinyaven caixes de fruita i verdura de la collectivitat. El tema de labastament daliments a la poblaci, cada cop ms famlica, i la incautaci o municipalitzaci dels cellers de can Roca i Capdevila, que estaven sota el control de la CNTFAI, fou un dels afers que va frenar definitivament el poder dels homes del Marn.

A finals de 1936 es va nomenar un nou consistori. Lalcalde fou en Jaume Subirats, dERC, que substitu Jaume Font que havia marxat a Barcelona contrariat per lactuaci del Comit de Milcies Antifeixistes i els mtodes de Manuel Marn. Es van incorporar a lequip de govern homes del PSUC i de la UR i, a partir daquell moment, ambds grups van fer pinya enfrontant-se a la FAI, en contra dels seus mtodes repressius i per la seva mala gesti. El moment ms virulent de lenfrontament entre comunistes i cenetistes fou pel febrer de 1937, quan els comunistes van exigir el control estricte dels provements i acusaren obertament els homes de la CNT-FAI dhaver-ne fet s i abs. Lofensiva contra els faistes den Marn comenava a imposar-se. A partir de juny de 1937 Manuel Marn sen va del poble, produint un canvi dactitud en el si de la CNT.

EL CAS DE SABADELL: "LINO Y SUS PATRULLAS".

A tall dintroducci cal dir que el nombre total dassassinats a la reraguarda sabadellenca s de setanta tres, xifra comparativament baixa amb els dos cents vint-i-sis de la vena ciutat de Terrassa. Destaca per a Sabadell lelevat nombre declesistics assassinats, trenta un, i en segon terme els fabricants. Aix, la part ms important de la repressi antifeixista a Sabadell va correspondre a la persecuci religiosa, que en alguns casos va assolir graus dextrema violncia, rabejant-se amb els cadvers. Segurament fou deguda a la mala traa de lEsglsia en fer el joc a la classe dominant de la ciutat en les dcades anteriors a la guerra, ja que va fer un paper de pal de paller de les dretes en una ciutat on la qesti religiosa havia dividit tradicionalment les tendncies poltiques ms que qualsevol altra. Tamb la repressi va abatres, en menor mesura per, contra la burgesia ms dretana i contra els sometemistes, tamb es troben alguns casos de venjances de tipus personal.

A Sabadell a diferncia de moltes localitats catalanes el pes majoritari no corresponia a la CNT. La FLS (Federaci Local de Sindicats) agrupava a la gran majoria dels obrers sabadellencs, sent una fora social denorme influncia que superava lestricte mbit sindical. Escindida de la CNT lany 1932, allunyant-se progressivament cada cop ms dels postulats de la CNT-FAI, pocs dies desprs de la guerra la FLS va integrar-se a la UGT.

A pesar del protagonisme terrassenc de la repressi vallesana, Sabadell tampoc sescapa de tenir un protagonista destacat i popular per la seva activitat repressora, s Sadurn Nicols Antolino, conegut popularment amb el sobrenom de "Lino", minaire de Santomera (Mrcia) i militant de la UGT-FLS, que sembla que causava ja noms temor pel seu aspecte rabassut i simiesc. Aix ja ens dona la idea dun personatge curtit en les mines i daspecte rude. "Lino" forma un grup dacci que era conegut com "Las patrullas de Lino" al qual es van atribuir ms de cent assassinats, ms dels produts realment a la ciutat de Sabadell, entre els quals destaca el del conegut pare Rodamilans. A les seves ordres actuaven daltres personatges locals que destacaren tamb per la seva activitat repressora, com Marcelino Blanco i Juan Snchez Rodriguez "El Nene", els qual trobarem desprs entre el cos repressiu de la postguerra. Ja en els moments de la insurrecci de lAlt Llobregat de lany 1932 trobem alguns actes de sabotatge per tal de pressionar cap a una Repblica sindical a Sabadell organitzats per "Lino", en aquells moments afiliat a la CNT, i els seus companys de correries Antoni Soler Cuadrat, Nino, i Sebasti Vera. Sembla que "Lino es va especialitzar, en aquests dies, a volar els pals telefnics i en altres actes de sabotatges com fer volar alguns petards i incendiar algunes cases amb benzina, sembla que protegit pel capit general Valeri Weyler i Nicolau, perqu un fill daquest li era germ de llet.34

"Lino" tamb es veu implicat en alguns dels actes de violncia protagonitzats en la lluita entre moixistes, seguidors de Josep Moix, i cenetistes, emmarcades en la lluita entre faistes i trentistes. La separaci de la CNT-AIT de la FLS portar un trauma social. La FLS que desprs de latemptat contra Josep Moix shavia preparat respondre cop per cop, va trametre "Lino", que feia com de gurdia personal dels lders sindicalistes, vers la fbrica de Manufactures Carol, S.A. coneguda com a Cal Jep, on treballava un equip de minaires. "Lino" els va comminar a abandonar la feina. Discutiren. De sobte "Lino" va bufetejar un dels treballadors i aquest va repellir lagressi amb un cop de cntir. Aleshores "Lino" va treures la pistola i el va matar. Per fugir va tornar a disparar, ferint greument a un dels altres treballadors. "Lino" en aquestes poques ja feia respecte pel seu historial agressiu, a pesar destar inscrit en la corrent trentista de la CNT.

Lany 1937 el Departament de Justcia de la Generalitat, davant lelevat nombre de vctimes a Sabadell i escandalitzat per aquests assassinats incontrolats, va trametre forces dassalt a Sabadell per tal de que procedissin a la detenci de Sadurn Nicols Antolino "Lino", la fama de botx "incontrolat" del qual, havia arribat a la Generalitat. "Lino" fou intentat posar fora de circulaci pels mateixos republicans. Un fet curis s que entre els efectius governamentals tramesos per tal de procedir a la detenci de havia Mag Colet, que en la postguerra trobarem en les lluites sabadellenques contra el franquisme. Sembla que malgrat la persecuci "Lino" pogu fer-se escpol saltant per les eixides del venat, aleshores, "Lino" va anar a refugiar-se a

Santomera, el seu poble natal, on sembla que va procedir al contrari de la seva conducta mostrada a Sabadell, ja que es diu que va salvar un bisbe.35 Al final de la guerra amb maletes carregades de valors va ser fet presoner pels italians del Duce al port dAlacant. El mateix any els Nacionals li incoaren un procs i fou traslladat a la pres Model. Primer es deia que tenia algun suport perqu havia amagat un bisbe de Saragossa o de Mrcia, encara que a darrera hora prevalgu lopini de lamistat familiar amb la famlia de Valeri Weyler, o amb la dun almirall a qui devien favors.36 Aquests aconseguiren anullar un primer consell de guerra que el condemnava a mort, per no aconseguiren anullar el segon. La Comissi Gestora del municipi va cooperar tot seguit amb lauditoria de guerra de la Quarta Regi Militar "en exposicin, de momento, de la criminalidad que se alberga en la persona de Saturnino Nicols Antolino [a] el Lino, aprovechando la circunstancia de haber sido trasladado este individuo a la crcel Modelo de Barcelona." El "Lino" es lamentava que, amb ell, condemnessin el seu fill. Segons deia, innocent de lacusaci de realitzar vint-i-cinc morts. Lobsessi de "Lino" escapar-se de la Model per tal de poder liquidar els tradors Marcelino Blanco i "El Nene", ambds patrullers com ell, que ara actuaven amb els "nacionals". "Lino" acabar sent afusellat a Camp de la Bota el tres de juliol de1940. Malgrat les informacions escasses i fragmentaries que trobem del personatge37seu record s encara fora viu entre la gent que visqu en el Sabadell del perode de la guerra.

EL CAS DE TARRAGONA: JOSEP RECASENS "EL SEC DE LA MATINADA".

A Tarragona hi ha cent vuitanta-sis vctimes producte de la repressi, vuitanta-sis dels quals sn eclesistics degut al fort anticlericalisme del poble tarragons, la resta de vctimes moltes sn producte de nombroses i masives "saques". Entre els autors daquests assassinats destaca el "Sec de la Matinada", lalies de Josep Recasens Oliva, nascut al 1912, pe de la construcci. Era un delinqent, pres diverses vegades a Pilats acusat dassassinat, s qualificat a la causa general com a membre de la FAI38, acompanyat pels seus homes, passejava desafiant pels carrers de la ciutat exhibint el seu armament: un fusell muser, una pistolametralladora i un matxet.39

Recasens es acusat de ser lautor de varies execucions collectives lagost, loctubre i el novembre de 1936 mitjanant el mtode de les "saques" comandades per ell. El "Sec de la Matinada" queda envoltat duna aurola terrorfica desprs dhaver cremat viu el metge de la pres Josep M. Vives. Llus Climent ens descriu aquest episodi aix:

"Uno de los principales asesinos tarraconenses denominado Recasens, elemento indeseable bajo todos los conceptos muerto cuando los sucesos de Mayo- guardaba resentimientos personales con el facultativo, que se remontaban a hechos anteriores al Movimiento. Recasens, en una de sus varias permanencias en la crcel, por sus actividades al margen de la Ley, provoc con varios elementos de su calaa, un incendio para dar pie a disturbios y tal

vez evadirse de la Prision. Intervinieron en la refriega producida las fuerzas armadas que vapulearon a Recasens y a sus compaeros para mantenerlos a raya. De los disturbios provocados se hizo responsable al tal Recasens y fue condenado a un ayuno de pan y agua, para levantar el cual, se recurri al mdico de la crcel, instandole a que calificara de cuidado las heridas y contusiones recibidas, al objeto de poderlo trasladar a la enfermera y recibir un trato de enfermo, en consecuencia. Negse el facultativo, por creer que el estado del castigado no era tan grave como para que no pudiera resistir la sancin impuesta y desde aquella fecha Recasens jur vengarse de la actitud del seor Vives.

El triunfo del caos y de la criminalidad, fue la poca propicia para llevar a cabo su venganza rastrera y a las dos de la madrugada del da 28 de Julio de 1936 se presentaba Recasens, junto con otros tipos de su catadura, entre ellos Manuel Garca Cremades y otro apodado Madriles, en el domicilio del mdico para consumar sus crueles intenciones.

Hicieron montar al seor Vives en un auto hasta llegar a la carretera de Valls y en el cuarto rbol existente a la salida de Tarragona, bajaron a la vctima a la que rociaron de gasolina, prendiendole fuego despus. La muerte del seor Vives fue espeluznante. Quemado vivo, lanzaba voces lastimeras pidiendo la gracia de ver terminada su tortura. Y sus verdugos, lejos de apiadarse, dispararon an varios tiros que hicieron ms sensible su agona trgica."40

Fou mort durant els Fets de Maig de 1937 a Tarragona, Llus Climent tamb ens descriu la seva mort: "[] fuerzas de infantera de aviacin, procedentes de Reus, se presentaban para castigar a los cenetistas, armadas con profusin de material entre el que figuraban varios caones antiareos. Despus de mucho rato de combate, que determin varias bajas, la C.N.T. depona las armas. Los vencedores detuvieron inmediatamente a los que haban hecho armas contra ellos y en sus redes cayeron, entre otros, Recasens, el famoso asesino de quien ya hemos hablado [].

Recasens, verdugo del mdico Vives, a quien quemo vivo en los primeros das del Movimiento, caa acribillado a balazos enfrente mismo del domicilio particular del facultativo, de donde sac una madrugada a su vctima para martirizarle sdicamente."41

EL CAS DE TERRASSA: "PEDRO Y SUS CHIQUILLOS".

Pedro Alcocer Gil s un dels personatges que els terrassencs associen duna manera ms directe al perode de Guerra Civil. Al voltant de la seva figura sha creat un llarg i macabre

anecdotari que sovint ha consistit en "penjar-li tots els morts", voltant-lo de tots els vicis i defectes per tal dintensificar en ell la personalitzaci de totes les responsabilitats. La seva figura respon perfectament al prototipus d"home dacci" o d"incontrolat" local.

Hem de tenir en compte que Terrassa fou una de les ciutats catalanes amb major nombre de vctimes per repressi a la reraguarda, dos cents vint-i-sis segons la majoria de fonts. Una xifra molt alta si tenim en compte el nombre de vctimes daltres ciutats industrials amb un nombre dhabitants similar com eren Badalona, setanta-nou morts, o la vena Sabadell, setanta tres morts. A Terrassa, com en la majoria de ciutats, eliminar els "facciosos" locals es convert en un element prioritari durant els primers mesos de la revoluci. Les vctimes foren majoritriament patrons dempresa, coneguts per la seva intransigncia i vinculats duna manera ms o menys directa a la dreta poltica i al bloc "salista", que durant molts anys havia ostentat el monopoli del poder poltic i econmic a la ciutat.

Pedro Alcocer Gil neix a Alhabia, un poble dAlmeria lany 1906. Desprs de quedar orfe de molt petit va arribar adolescent a Barcelona enlluernat per les mobilitzacions obreres, el 1920, en plena etapa del pistolerisme i entr aviat en contacte amb la CNT. Lany 1922 sinstalla a Terrassa i entra a treballar a la secci de Can Niquet de la SAPHIL, on sostindr forts enfrontaments amb els seus patrons per qestions laborals. Viur al carrer Watt i la seva dona tindr una botiga de retalls de roba al mateix barri de Can Aurell.

La seva activitat sindical sincrementa amb larribada de la Repblica, vinculant-se a la FAI "[], me distingu por mis actividades sindicales y llegu a ser uno de los dirigentes ms significados del sindicalismo terrassense y de la FAI. Era un luchador incansable. Ms adelante, me nombraron en una reunin de militantes, miembro de la Federacin Local de Sindicatos y delegado de la comarca del Valls, lo que me permiti visitar todos los pueblos de la comarca."42 i organitzant un grup dacci que ms tard ser conegut com els famosos "Chiquillos de Pedro", junt amb el que participar en tots els intents insurreccionals de 1931 a 1936. Destacant lassalt a lAjuntament el febrer de 1932 i el de la pres de la ciutat durant linsurrecci doctubre de 1934. Sent detingut en diverses ocasions a la pres tractar amb Ascaso, Garcia Oliver i altres membres destacats de la CNT.

Malgrat les foroses absncies laborals sempre continu a vinculat a Can Niquet, empresa en la que tenia una forta influncia. Es considerava un expert en explosius, i el 1934 fou detingut amb altres sindicalistes per emmagatzemar explosius que robaven companys de la CNT de les mines de Fgols: "Manipulaba bien los explosivos y las bombas incendiarias. A los muchachos del grupo que consideraba ms reservados les enseaba todas las frmulas por s faltase algn da me pudieran susbtituir."43 Segons Alcocer , ja en els anys de la Repblica es convert en un estigma per a la burgesia local, sobretot a lhora de defensar els components del seu grup de les repressions patronals que sofrien.

En iniciar-se la Guerra Civil el juliol de 1936, Pedro organitz i arm els seus "Chiquillos" per tal de formar les primeres Patrulles de Control. Durant els primers mesos de la guerra ser nomenat representant de la CNT-FAI en el Comit de Salut Pblica. Posteriorment encapalar el Comit dInvestigaci i Defensa, presidint desprs la Junta de Seguretat, mxima responsable de les Patrulles de Control

En un article titulat "Contestando al Emperador de Terrassa", publicat a VIDA NUEVA, portaveu de la Federaci Local de Sindicats (CNT), Pedro Alcocer responia a unes declaracions del cap de policia local, que reclamava actuar des de la legalitat i reordenar la revoluci:

"Pues no hombre[] ni las organizaciones revolucionarias, ni el que esto escribe, se resignarn a que las cosas queden como antes, ni la Polica, ni nadie, tienen autoridad para perturbar la marcha revolucionaria del pueblo, es el pueblo y nada ms que el pueblo [] el nico que tiene autoridad moral para trazar el destino del mismo, y no simple polica que se cree ser un general, sin que el pueblo le haya dado autorizacin para ello."44 Pedro Alcocer a travs de tots els seus crrecs intervenia en tot all referent a lordre pblic de la ciutat amb plena impunitat i imposava la seva particular concepci de lordre revolucionari causant temor entre els seus con vens. Sent el seu grup, "Los Chiquillos de Pedro", el ms actiu en la repressi a la reraguarda de la ciutat. Vegem-ne un exemple del temor que la seva sola presencia causava: "Una tarda en vesprejar [] estvem tres vens Asseguts al pedrs del portal del tacon del costat de casa. [] Vingu i sassegu entre nosaltres en Pere Pera, jove industrial llauner establert al carrer de la Uni. Parlvem. De sobte ens trobarem enrondats de quatre o cinc xicots joves amb revlvers al costat. Invitaven a Pere Pera a pujar a un cotxe que restava aturat ran de la vorera de laltra part del carrer. Pere Pera es feu tossut en no pujar al cotxe dient-los que aniria a peu al Comit de Defensa i part de bra de al seva dona carrer enll entre aquells gambirots [] Nosaltres havem restat espalmats. Fins aquell dia no havem vist de prop els Chiquillos de Pedro com els deien."45

Diversos testimonis, de diferent signe poltic, i llibres de memries coincideixen en assenyalar Pedro Alcocer i el seu grup com els responsables de la majoria dactes repressius. En concret, Mag Davi, militant del POUM, ens diu: "Pedro Alcocer fou qui control la repressi durant els primers mesos de guerra. Presidia el Comit de Defensa en el qual hi participaven partits i organitzacions. La seva actuaci descontrolada fou motiu de diverses protestes, i sonades dimissions en lAjuntament. Fou un

perode catic en el qual tots hi tenen un bona part de responsabilitat per haver-ho tolerat. La CNT, que recolzava en Pedro y sus Chiquillos els deixava fer, ignorant les crtiques, i valorant excessivament la fora de les masses que ella fins llavors havia arrossegat."46 Francesc Sbat, lalcalde anarcosindicalista de Terrassa diu referint-se al Pedro: "No s que ell fos el representants de tots aquests (els incontrolats), ell era de fet el cap de les patrulles i aquestes tamb feien coses que ell les havia dacceptar un cop fetes. A lAlcocer se li han penjat al damunt totes les calamitats i, en realitat, tampoc nhi ha per tant. No dir que era un xicot molt sever i era dels que no volien afluixar per tenia al voltant seu una colla que podrem dir que eren encara ms maximalistes que ell i de vegades feien coses, pel motiu que fos, que sels deia: no, aix no, no hi ha dret."47 Sobre aquest tema la Causa General diu el segent: "Todos los asesinatos cometidos en esta ciudad de Tarrasa fueron hechos por la patrulla llamada Pedro y sus Chiquillos, cuyos componentes eran los individuos que se detallan y cuyo jefe era el llamado Pedro Alcocer Gil, que actualmente se encuentra en territorio de Francia []"48 Curiosament en el llibre de memries de Pedro Alcocer les referncies a la reraguarda terrassenca sn mnimes, no parla en absolut daquestes responsabilitats que "Vox populi" se li han atribut, sin que a dems es limita a exposar dues situacions en que apareix com a garant de lordre pblic enfront dels incontrolats i exaltats militants del POUM i del PSUC que pretenien exercir la repressi pel seu compte sobre un conjunt de monges:

"Un da me avisaron de que ante un convento de monjas que haba en una de las barriadas de la ciudad se haba aglomerado un gran contingente de personas y que queran quemarlo con las monjas dentro. Rapidamente me present en el lugar indicado, con varias de las patrullas a mis rdenes. Mand que retirasen todo el mundo a cien metros del edificio. Obedecida esa orden, entr en el convento acompaado por dos de mis muchachos de ms confianza y pregunt por la Hermana Superiora. Aquellas mujeres estaban aterrorizadas. Una de las monjas fue en su busca y al poco apareci sta, tan plida y asustada como las dems. Le dije: Seoras no se asusten ustedes. Vengo a protegerlas. En la puerta tengo a mis muchachos, con varios automviles, para acompaarlas a donde quieran, ya sea a casa de amigos o de familiares. Recojan todas sus ropas y sus maletas. La superiora me dio las gracias y aadi: Mire usted, hay un hombre registrando el convento y nos ha dicho que, una vez haya terminado de registrarlo todo, nos va a encerrar en las habitaciones para que muramos abrasadas.

Al oir estas manifestaciones pregunt: Dnde est este individuo. Una de las hermanas me indic: All, seor. Me dirig al lugar indicado y cog al personaje en cuestin, que era comunista del POUM, lo desarm y lo saqu a la calle a patadas."49

Entrevistat per Jos Eugenio Borao sobre les responsabilitats de les morts Pedro Alcocer respon Aix: "Durante la guerra hubo muchos excesos que no debieron cometerse. Pero las revoluciones crean unas situaciones que son inevitables. Yo era el jefe del Comit de Investigacin y para ello me dirigi a todos los partidos para que enviaran un representante para formar parte del Comit. Habia muertes que no podan evitarse porque cuando yo llegaba ya era demasiado tarde. Recuerdo varios casos. Muchos provenan de denuncias que hacia cualquiera. Tambin habia errores, por ejemplo el de dos hermanos, uno de los quales era fascista y que sin embargo pudo escapar. Lleg un momento en el que fui a la imprenta e hice un modelo de impreso para que todo aquel que quisiera hacer una denuncia expusiera los motivos y la firmara. As fue como acab con todas las falsas denuncias."50 Encara que el protagonisme de Pedro Alcocer i el seu grup en la repressi a la reraguarda terrassenca s innegable, tamb s evident que tampoc nera lnic responsable. Curiosament lempresa on estava vinculat Pedro Alcocer, la SAPHIL, fou una de les que pat una repressi ms intensa. Per la repressi, com a tot arreu no era nicament exercida per militants cenetistes, sin que tots els grups participaven en les Patrulles de Control i en la repressi. Incls lAjuntament presidit per ERC va participar-nhe, tot i que desprs es veis desbordat per aquesta dinmica repressiva, produint-se un seris conflicte amb la Generalitat que li feu posar fre a aquesta, arribant a provocar la dissoluci de la Junta de Seguretat el Mar de 1937 s ara, quan Pedro Alcocer veient que la seva presencia a la reraguarda terrassenca no s tan necessria decideix incorporar-se al front de Valncia, on hi havia la plana major de la CNT, i des don sincorporar al front dArag. Pedro Alcocer en acabar la Guerra Civil lany 1939 sexiliar a Frana i Veneuela.

Josep Puig i Arnaus, redactor i cap del diari LACCI, portaveu dERC, en les seves memries dexili ens dona la seva opini sobre la figura de Pedro i ens informa del seu parador a Frana:

"Moltes vegades a Sant Cyprien, els companys de xabola ens preguntem que sen deu haver fet del Pedro []. El Pedro que jo esmento era el botx que feu assassinar a la nostra ciutat una gran quantitat, molt important i lamentable, de ciutadans en el curs dels darrers mesos de 1936, i els primers de 1937 []. Persones dabast insignificant, conservadores de poc pred.... caps de casa que havien votat les dretes. Obrers sense voluntat de classe, [] beats recalcitrants, que en lesglsia trobaven la pau que no trobaven en la ciutadania.[] El Pedro s un andals de Sierra Morena que imposava laplicaci duna llei sagnolent, dictada pel caprici, per la vessania, i sovint per lavarcia. Perqu el coms pel Pedro ultra el depassar el punt decisiu en la vida dels homes que li eren denunciats, era tamb el de registrar-los llur casa per a saquejar-la []. Desprs demportarse el bot que ms li abellia. Generalment, diners, joies, aparells de radio, algunes vegades mobles, segons sesqueia. Sovint tamb quelcom dinnocent, sense valor de cap mena, noms

per que li feia illusi al Pedro, o als seus seguidors, els seus Chiquillos, com els anomenava paternalment. Era tan primria, tan rudimentria i voluble la psicologia daquella gent, que lobjecte ms livi, mentre fos atractiu els encisava []. Pedro i els seus Chiquillos es reservaren per al seu tresor particular, lor i largent.

La denncia annima, no pas concretada, sin solament insinuada, servia per portar a millor vida lencartat. La fbia oculta dels impotents es manifestava per mitj dacusacions escrites amb la m esquerra i posades a labast del Pedro, que administrava justcia en nom de la Rebolucin del Pueblo (Sic), i com a representant de lalta jerarquia de la FAI[].

Inesperadament he pogut saber, el parador del Pedro. Entr a Frana, en un poblet prop de Nimes, ben installat en una villa. Sovint ve a Agde, al locutori daquest camp de refugiats. Arriba en un auto luxs la major part de vegades; en companya duna rossa, plena de sexapelle[]. Per que el Pedro t diners, molts, a Frana. El producte dels seus lladrocinis era aprofitat en aquells temps de desori. I amb lexcusa de venir a Frana a comprar armes modernes [] junt amb daltres membres destacats de la seva organitzaci, feien constants ac, que pel que es veu eren aprofitat s en llur anada per domiciliar en territori neutre, diner en compte corrent, negociar joies o ocultar-les, i preparar-hi lexili [] un senyors com el Pedro que vesteix elegant i correctssim, que mant amants, que s prdig i dadivs en tots els seus altres, i sap esmerar a temps les propines. Aix s com esdev a Frana un Monsieur com il faut []. Aquest Pedro, que no se si a hores dara , de tanta com deu sser la seva reputaci ha esdevingut ja Don Pedro."51

Durant el temps de lexili anir de Frana i al 1947 a Veneuela i no sacostar per rs a Terrassa per temor a represlies. En els primers anys de la Transici el rumor del seu retorn fou suficient per provocar inquietud i desvetllar velles venjances entre alguns cercles conservadors locals. Pedro Alcocer passar els ltims anys de la seva vida a Frana prop de Tolosa, morint lany 1992. De totes maneres, la xifra de dos cents vint-i-sis assassinats resulta excessiva per atribuir-la a un nic grup dacci i demostra que tots els partits i sindicats desquerres en participaren de la repressi. Aquesta repressi tan brutal ha portat que durant molts anys parlar de Guerra Civil a Terrassa noms comports parlar daquesta repressi. La qual cosa ha servit per exagerar molt entorn a la figura dAlcocer, atribuint-li lanecdotari popular molts fets falsos o extremadament allunyats de la realitat.

EL CAS DE TORTOSA: "XAPARRO" I FRANCESC BATISTA.

A Tortosa hi ha cent seixanta-vuit assassinats per violncia a la reraguarda, trenta-tres dels quals sacerdots, segurament degut a que lEsglsia tortosina, durant la Repblica, fou molt combativa des del punt de vista poltic i dhuc es manifest pblicament a favor de la participaci religiosa en la poltica electoral. Pel que fa a les vctimes civils, cal veure que formaren part de la dreta reaccionaria dertosenca o b sidentificaven amb algun tipus de poder, tampoc cal desestimar les venjances de tipus personal en els assassinats. A Tortosa apareixen dos "incontrolats" que actuen separadament, sn en "Xaparro" i en Francesc Batista.52

Joan Vils i Com, conegut com a "Xaparro", s identificat com a destacat autor dels paseos nocturns a elements reaccionaris durant lagost de 1936. Joan Vils fou fundador de les Joventuts Socialistes de Tortosa lany 1924, procedia de les Joventuts dUni Republicana i milit al PSOE fins la formaci del PSU. Amb lesclat de juliol de 1936 pass a sser membre del Comit del Front Popular (pel PSUC), secretari militar del Comit de Radi i posteriorment conseller del consistori de Tortosa. Jos Monlla Panisello ens explica una topada amb el "Xaparro" de la qual en sort ben parat.53 "

"Xaparro" mor assassinat al juliol de 1937 juntament amb lugetista Josep Calau, duna forma brutal pels cenetistes locals desprs de la seva participaci en els successos de maig. Luis Climent ens descriu tetricament la mort den "Xaparro":

"Se llamaba el "Chaparro" para no escribir su nombre verdadero- y se haba constitudo en el asesino numero uno de Tortosa. Cuentan que tena a gala haber dado muerte a ms de cuarenta y cinco honrados ciudadanos y en sus orgas daba detalles de los ltimos momentos de sus vctimas. En julio de 1937, despus de los hechos de mayo en los que se eliminaron alos cenetista y Poum del tablero rojo, varios individuos de la C.N.T se reunan clandestinamente. All fue el Chaparro con su trgica pandilla y se entablo un vivo tiroteo entre ambos bandos. Mal parados salieron de la refriega los visitantes, y el conocido asesino tuvo que tirarse al ro, herido en una pierna. Sus perseguidores montaron en una barca y salieron en persecucin del "Chaparro"para rematarle. El criminal haca esfuezos sobrehumanos para escapar, pero la herida le dificultaba enormemente todos los movimientos. Llegaron, por fin, hasta l los cenetistas. A golpes de remo le atacaban cada vez que se pona a tiro, desoyendo sus ruidos entrecortados, como l desoyera antao los de sus vctimas, cuando las llevaba al martirio. Cuando salia a flote le asestaban un nuevo golpe de remo. Los nombres de sus asesinados, que mencionaban los cenetistas, le acompaaban en aquella agonia tetrica, como voces de la conciencia oscura que ha de presentarse ante el tribunal del Altsimo para ajustar sus largas cuentas.

Slo una mano convulsa sali a flote ya , buscando la tabla de salvacin que no haba de llegar. Era la mano del "Chaparro", aquella mano criminal que no conoci el temblor cuando ejecutaba a sus vctimas inocentes, aquella mano que ahora se hunda para siempre en las aguas del Ebro vengadoras, que se cerraban con un gesto de resignacin y de asco profundos..."54

De laltre "incontrolat" Francesc Batista poca cosa en sabem, era membre de la FAI i del Comit Antifeixista de Tortosa, molt curt de vista sempre duia unes ulleres fosques molt gruixudes, abans de la Guerra Civil era repartidor de diaris a Tortosa. Francesc Batista el juliol de 1936 es convert en lhome dacci de Manuel Carrozas Borrallo, del "grup de Barcelona de la FAI", enviat pel comit regional anarquista, per trencar lhegemonia que, a Tortosa, encara conservava el partit marcellinista. Mitjanant Josep Subirats lalcalde Berenguer en motiu de la protecci del bisbe de Tortosa ens dona notcies de Batista: "Me dirig al Comit [], y les dije que en mi oficina tena al Obispo Flix Bilbao y queria poner el caso en consideracin de los reunidos. Sorprendidos, callaron todos menos el representante de la FAI, Batista, que dijo secamente: Que lo fusilen inmediatamente. Como era el primer asunto que cometa a tan heterogeneo organismo, expuse que el caso no era tan fcil como Batista supona. Me replic que se lo entregaran a l, que demostrara cuan fcil era."55 Sabem tamb que Batista amb uns elements armats de la FAI es presentaren a detenir mossn Manya, sense aconseguir-ho. Aleshores Francesc Batista sadre a loficina de Cid Mulet, pistola en m, acusant-lo de protegir el canonge. Jos Monlla Panisello tamb ens informa del carcter de Batista i de la seva mort: "Por la dureza de conceptos se destacaron un tal Castro y un sujeto llamado Francisco Batista, que en ms de una ocasin se haba jactado de haber dado muerte a ms de cuarenta sacerdotes. Este individuo encontr la muerte el 6 de mayo de 1937, en refriega con sus camaradas de la U.G.T., que lo acribillaron a balazos."56 Francesc Batista perd la vida a lHospital en sser ferit molt greument molt a prop de lEstaci de Ferrocarril.

El cas de Tortosa ens mostra algunes peculiaritats respecte als altres casos estudiats en aquest treball, primer de tot apareixen dos "incontrolats" i no un com a la resta de ciutats i a diferencia de la majoria de casos en que els "incontrolats" son cenetistes o faistes ens apareix en "Xaparro" com a militant del PSUC, el qual trenca lhegemonia anarco-sindicalista dels "incontrolats".

EL CAS DE TREMP: MXIMO CID.

A Tremp hi ha vint-i-vuit assassinats per repressi, als que caldria sumar els comesos en alguns pobles de les comarques pallareses que tamb formen part del radi dacci del Comit

de Tremp. Els principals grups represaliats pel Comit de Tremp van ser lesglsia i la dreta. Cal citar tamb la repressi contra actituds immorals que comport diversos assassinats de violadors, proxenetes i homosexuals.

Mximo Cid57 era un mestre dorigen castell que el Magisteri Catlic de Barcelona va enviar a Tremp loctubre de 1935 en cessar lensenyament de batxillerat al Collegi de Sant Josep de Tremp, motiu pel qual, els pares dels alumnes van fundar una acadmia de batxillerat installada al Casal. Va ser contractat entre els aspirants per parlar catal. Per aquest motiu, era tingut per una persona catlica poc arrelada a la ciutat que freqentava sempre aquests ambients. El dinou de juliol era a Barcelona, i la nit del mateix dia o el dia vint es trasllad a Tremp. En demanar-li la documentaci les patrulles de vigilncia, va exhibir un carnet de la CNT de nmero molt jove i es fu amo de la situaci, entre altres coses, perqu vingu acompanyat de dos milicians de Barcelona. Mximo Cid serigi en capitost del Comit de Tremp i va ser un dels principals responsables de la repressi i dels assassinats revolucionaris.

La Causa General de Tremp es refereix aix a Mximo Cid: "En cuanto a las circunstancias de cmo fueron realizados tales asesinatos estos se desprende que los ejecutaban una patrulla de la FAI de esta localidad la que diriga un individuo llamado Mximo Cid (maestro de escuela) hoy fallecido, a este le seguan un tal Bartolom Navarro y un tal Toms Alastuey (fallecido), estos forajidos marchaban en autmovil a por sus vctimas a distintos pueblos de esta comarca y resto de la provincia los que trasladaban a las mismas tapias del cementerio de esta localidad, los que una vez en tierra les hacian caminar hacia delante hasta haberse distanciado unos pasos, acto seguido les hacan fuego, enterrndoles a continuacin de cualquier forma dentro de dicho camposanto."58

Mximo Cid fou membre per la CNT dels diferents comits locals i un dels principals dirigents del Comit Comarcal de la CNT-FAI, fou tamb membre del Consell Municipal de Tremp on ocup la Conselleria de Finances i Cultura, ofer escola gratutament als infants refugiats, impuls per la coacci la collectivitat de barbers, de la indstria del pa i dels molins i particip directament en lassassinat de civils i sacerdots a la poblaci. Tenim constancia de la seva participaci en lassasinat del mossns dEspot, Pere Vilanova Muntada i Gregori Creus, del mossn i del rector de Talarn, Josep A. Sanuy i Sull i Pasqual Planes i Gresa, el mossn dAlcampell, Francesc Lafont Castany i del rector de Coll, mossn Gregori Quintana Sanglada. Aquesta actitud lenfront amb altres membres del comit, ms moderats, un grup dels quals, al lmit de suportar abusos, decideix executar-lo desprs que sha sabut que Cid havia abusat sexualment dun jove de dotze anys que tenia refugiat a casa. Cal dir que algunes de les represlies foren obra dels escamots de milicians procedents de Lleida i Barcelona amb la collaboraci delements de la comarca.59

Francesc Viadiu tamb ens dona algunes referncies de Mximo Cid: "Durant un cert temps shavia fet amo i senyor de Tremp i comarca un personatge que es deia, o es feia dir, Cid.

Aquest era el seu cognom, segons ell. Abans del 18 de juliol era un modest professor auxiliar (sense ttol) duna escola de religiosos; desprs del 19 de juliol exhib un carnet de la CNT i esdevingu un factotum del comit local i atemor amb els seus actes la contrada de Tremp. Era pederasta, i un dia viol un nen, immigrat del sud (que per companyonia i per humanitarisme (sic!) havia acollit a casa seva), el qual tenia dotze anys. Per aquest acte, que tingu molt de ress, els seus mateixos companys de la CNT lexecutaren."60

Mximo Cid fou executat el trenta-un de desembre de 1936. Sobre la seva mort hi ha dues versions, loficial de totes bandes que latribueix als seus correligionaris, i una de popular, ms restringida, que latribueix als principals dirigents poltics locals dERC i UGT amb la participaci dalg de la CNT. La mort de Mximo Cid tingu el detonant de la violaci dun jove refugiat, per una ra de pes per a la seva mort era la seva activitat com a capitost de la FAI que feia nosa a tothom i que entrebancava lactivitat municipal, es generaven incidents constants entre la seva actitud prepotent i intransigent, i la bona marxa del curs de la vida de la guerra. La mort de Mximo cid comport la perdua del poder especfic de la CNT-FAI a favor de la UGT-PSUC i lERC. Amb la mort de Cid, diuen, Tremp respir i entr en una etapa ms assossegada.

EL CAS DORRIOLS: EL COMIT ANTIFEIXISTA DORRIOLS.

El nombre de vctimes que podem atribuir al comit dOrriols i als qui amb ells intercanviaven el seu radi dacci compliament s de cinquanta vctimes, la majoria eclesistics i personatges relacionats amb la dreta poltica.

El Comit Antifeixista dOrriols61 ha perdurat en la memria collectiva de les comarques gironines per la seva duresa repressiva. Sel defineix com un comit "incontrolat". Un testimoni de lpoca diu referint-se a les seves accions durant els Fets de Maig: "aquests fets vandlics, junt amb diversos robatoris, detencions, maltractaments i amenaces, sembla que han datribuir-se a un grup que dirigia un tal Gens Serrat (lies Gaspar), el qual, ajudat per dos o tres desperit sanguinari, tenien sota la seva frula la resta de components del grup, que cometia contnues salvatjades i tenia aterrida la comarca."62 Un altre treball dinvestigaci tamb ens mostra aquesta visi unidireccional del Comit: "Actuen fora i dins de la comarca, la seva violncia destructora ateny persones i smbols, hi ha en els seus actes un aiguabarreig delictiu i vandlic. Poden actuar de forma sacrlega davant creences religioses, apropiar-se diners i objectes valuosos com un nou grup bandoler per a fins propis i rabejar-se sdicament amb la vctima. En les seves actuacions no sn rars els excessos de menjar i beure i les procacitats."63

Duna banda, destaca la violncia i el vandalisme dels seus actes, i de laltra el seu ampli abast territorial, que supera els lmits del poble dOrriols. Aquests elements es troben encara

ms exagerats en limaginari popular. Aquest s capa de descriure amb precisi les diferents formes de tortura i mort i datribuir-los multitud datrocitats. Aix s el que ha acabat configurant, a grans trets, el mite dOrriols. Ens cal una visi ms contextualitzada i ajustada a la realitat.

A Orriols, tal com va passar a molts altres pobles i municipis de la reraguarda, lanunci del nou ordre revolucionari va venir delements forans al poble. Desprs sorganitz el Comit Antifeixista dOrriols, conegut com el Comit de Oficios Varios de Orriols y sus Contornos. Ja des de les seves primeres actuacions, hi trobem una destacada capacitat dorganitzaci i acci, que sha datribuir a la formaci dun nucli de persones molt operatives centrades a Orriols. La cpula dirigent daquests comit estava integrada per tres membres: el capitost Gins Serrats (lies Gaspar), Enric Massanes (lies Costal) i Gens Puig (lies Mariets). Aquests, sota la direcci del primer, prenien les decisions i foren els veritables responsables de les accions del comit. Per sota seu trobem una srie dindividus dels pobles voltants. Les tasques que realitzaren foren diverses: execucions, excavacions de fosses, vigilncia i control a Can Perruca, requises i apropiacions de bns,... Cal remarcar que els membres ms compromesos en el comit eren propietaris benestants.

Les primeres morts que podem atribuir a aquest grup es produren el mes dagost de 1936 amb pocs dies de diferncia. Primer va ser el capell de Llampaies, i desprs sis capellans ms refugiats a la fonda Cal Ros de Girona, entre els quals hi havia el dOrriols. Desprs onze vens de Castell que havien estat trets de la pres de Figueres i eren conduts a Girona. El fet de trobar en aquesta rea geogrfica tan propera a Orriols un nombre tan elevat de morts va ajudar a difondre la idea de lexistncia dun grup fort i actiu en aquest poble.

A partir daquell moment, siniciaren els contactes entre aquest grup i els comits daltres pobles. Les primeres mostres daquestes relacions les trobem amb la mort de dos vens de Colomers i tres de Salt i Girona. Aquestes morts palesen la prctica duna dinmica que es va anar repetint al llarg daquest perode histric. Resseguint aquesta primera onada repressiva, podem observar que s caracteritzada per tot un seguit de collaboracions entre alguns elements de diversos comits locals i el grup dOrriols. Daquesta manera es va anar constituint una xarxa de relacions diferencials a nivell dimplicaci que tingu diverses activacions en moments puntuals.

A partir del mes de setembre el comit dOrriols sestabl de Can Costal a Can Perruca, una casa que es troba a fora del poble i que est situada estratgicament a lencreuament de dues vies de comunicaci importants: la carretera de Girona a Figueres i la de Banyoles a lEscala. Des daquest lloc els membres del comit controlaven tot el trnsit que hi circulava i alhora les seves accions passaven desapercebudes al poble dOrriols. El canvi de seu va suposar la creaci dun veritable centre de poder i dinfluncia a la comarca. Can Perruca esdevingu el centre doperacions del comit del poble, per tamb el lloc de reuni i trobada de diversos comits de la comarca.

Una segona onada repressiva sesdevingu desprs del bombardeig del Canarias un vaixell de larmada nacional- sobre Roses, el trenta doctubre de 1936. El resultat daquest atac va ser ms psicolgic que no real, en el sentit que no va produir morts, per s una mobilitzaci general i un pnic que sescamp rpidament. En aquesta situaci dexaltaci va tenir lloc la repressi contra poltics de dretes, comerciants i eclesistics trets de les presons de Girona, Olot i Sant Feliu de Guxols. A la pres de Girona, un grup duns quinze milicians pertanyents a diferents comits, entre els quals hi havia el dOrriols, semportaren un nombre indeterminat de persones entre els dies trenta i trenta-un doctubre. Daquestes, setze foren trobades mortes a Orriols, Orfes i Espinavessa. Dins el mateix ambient de revenja, el dia sis de novembre van ser morts per encrrec quatre vens de Bordils, que van ser trobats a Foix. Entre els dies onze i disset de novembre el Canarias bombardej lEscala i Palams. Seguint la mateixa dinmica, el dia dotze foren trobats a Orriols tres cadvers ms.

Hem de circumscriure la zona en qu tenien lloc els assassinats principalment a les segents poblacions: Orfes, Vilafreser, Espinavessa, Orriols i Foix. Aquestes accions posen de manifest lestreta relaci entre alguns dels comits de la comarca. s daquesta manera que es va constituir una xarxa espontnia que esdevingu un recurs en lacci repressiva, diferents comits actuaren conjuntament arran de latac del Canarias realitzant una acci de fora com lassalt a les presons.

Un dels aspectes ms desconeguts del comit dOrriols s la seva actuaci poltica, que tingu lloc dins el marc del Consell Municipal de Bscara. En el cas de Bscara i en molts altres, els mateixos membres del comit van ser els que sintegraren en el si del Consell Municipal. Des daquesta legalitat impulsaren un programa poltic de transformaci social. El dia vint-iquatre doctubre es va constituir aquest consell municipal, que fou monopolitzat grcies a la fora de les armes per la CNT, amb un total de sis regidors: Gens Serrats (Gaspar) (primer president), Mart Farrer (segon president), Enric Massanes (Costal) i Alfons Joher dOrriols, i Rafael Teixidor i Josep Pujol de Calabuig.

La gesti poltica que sinici a partir daquell moment al Consell Municipal es va centrar en tres eixos: la propietat privada, lmbit cultural i el vessant social. En el cas de la propietat privada es van prendre dos tipus de mesures de carcter innovador. En primer lloc, un programa de confiscacions que va consistir en lapropiaci dalguns locals de propietaris fugitius o residents fora del municipi, a causa de la necessitat dassistncia i recolliment de refugiats de guerra. I en segon lloc, un Projecte de Municipalitzaci, fonamentat en una nova modalitat tributria que es concret en el control de les transaccions econmiques del habitatges i les terres: les propietats tributades amb un lloguer a un particular passaren a ser patrimoni del poble, es reduren els lloguers i simpossibilit vendre o llogar les propietats. Com podem veure, el carcter revolucionari daquestes mesures s evident. En matria poltica cultural es cre la Conselleria de Cultura, que va decretar la depuraci de lantic material escolar, per considerar-lo reaccionari, i lestabliment de lensenyament mixt. En

lmbit social, finalment, es suprimiren les frmules rutinries referents al matrimoni.

Per la lnia poltica del comit dOrriols no es va circumscriure nicament al Consell Municipal de Bscara, sin que va tenir una materialitzaci localitzada al poble mateix dOrriols, amb la posada en marxa de la collectivitat agrcola. A Orriols hi havia uns pocs grans propietaris, una majoria de mitjans i petits propietaris i una minoria de jornalers. La collectivitat sinici loctubre de 1936 i es basava en el treball conjunt de les terres del poble a partir de grups de treball. Aix, superant els lmits de poble a partir de grups de treball. Aix, superant els lmits de propietat, es van ajuntar les terres dels masos i eren treballades conjuntament per tots els pagesos. Es tractava de suprimir el concepte de propietat i fer de les terres i el producte resultant del seu treball un b com. Al mateix temps shavia dimposar una nova frmula de redistribuci de la producci basada en un repartiment ms equitatiu. Duna banda, els petits propietaris shi van apuntar convenuts que podrien millorar la seva situaci; de laltra els grans propietaris noms shi van afegir obligats pel comit.

Per la collectivitzaci no afectava nicament la terra, sin que tamb incloa alguns oficis, com el de ferrer i el de carreter. El procediment consistia en la utilitzaci dels seus serveis pels particulars sense cap despesa, que era abonada posteriorment pel comit. Laspecte ms conflictiu daquesta collectivitat, tanmateix, va ser la confiscaci regular i arbitrria de productes agrcoles i ramaders com oli, ous i tot tipus de bestiar, que eren comercialitzats posteriorment o apropiats directament pel comit, la seva administraci depenia exclusivament del grup.

Aquesta situaci hegemnica del comit al poble i al Consell Municipal es comen a debilitar a partir de final de gener de 1937. Fou concretament el darrer dia daquest mes quan es constitu el nou Consell Municipal a Bscara, dacord amb la disposici de la Conselleria de Seguretat Interior de la Generalitat del dia onze doctubre. Aix, les conselleries es van repartir de manera que al CNT perdia la majoria passant de sis a quatre regidors (Gens Serrats, Enric Massanes, Rafael Teixidor i Josep Pujol). La primera mesura que denota aquesta prdua de poder de la CNT la trobem ja al mes de febrer, quan es va revisar la gesti de lanterior Consell Municipal pel sindicat anarquista i va ser rebutjada, en considerar-la excessivament revolucionria i ilegal, ja que no havien estat representades al consistori totes les forces poltiques. Per el fet que mostra un major afebliment del poder de la CNT al Consell Municipal va tenir lloc el mes de mar, quan es dissolgu la conselleria de Seguretat Interior, provocant una desvinculaci de la central anarcosindicalista del seu paper hegemnic en la poltica local del municipi, malgrat labandonament definitiu de les armes no es va produir fins a la dissoluci del comit.

Aquesta situaci conflictiva va tenir un nou episodi a final dabril, en qu es va constituir un nou Consistori Municipal on la CNT noms va obtenir tres representants. Aquesta agonia de la central anarquista no fou ms que un reflex de la situaci poltica que sesdevingu arreu de Catalunya durant aquelles dates: junt amb una prdua de poder i dinfluncia poltica de la

CNT, sanava consolidant un bloc comunista encapalat pel PSUC i ERC recuperava la seva hegemonia poltica dabans del juliol de 1936.

La culminaci daquest procs de prdua de poder de la CNT al Consell Municipal, i del comit dOrriols, en definitiva, arrib durant el mes de maig de 1937. Dos fets precipitaren la seva fi. El primer va ser lassalt i ocupaci de lajuntament de Bscara per part de membres del comit dOrriols com a rplica dels enfrontaments que van tenir lloc a principi de maig a Barcelona i arreu de Catalunya entre els anarquistes i el POUM per una banda i el bloc comunista i la Generalitat per laltra. Per aquest esclat de violncia tenia un altre component que el va anar gestant, i que es configura com el segon aspecte: a final dabril, la major part dels grans propietaris que participaren en la collectivitat dOrriols labandonaren (alguns arribaren al territori "nacional"), creant un clima dinestabilitat i tensi latents. De resultes daix, les seves famlies shavien damagar al bosc de nit per por de represlies.

Daltra banda, van tenir lloc els tres darrers assassinats a Orriols, i un de frustrat. Les dues primeres vctimes foren Toms Andreu Aixart, pe capats de carreteres afiliat a la UGT, i Jaume Bregaret Batllori, pe de camins. Ambds foren capturats el cinc de maig al vespre a la sala de ball de can Teixidor de Bscara i morts a la matinada. La seva mort es pot emmarcar dins la lluita interna al bndol republic per aconseguir lhegemonia poltica, ja que estaven afiliats a centres desquerra. Les altres vctimes ho foren per motius desconeguts, i van ser Narcs Duran i Carb i Eugeni Domingo, que aconsegu fugir. Eren de Cass de la Selva i van ser agafats a la Jonquera per membres del comit el dia sis de maig. Immediatament foren portats a Orriols on el primer fou mort, per el segon aconsegu escapar fent un salt del cotxe i fugint pels conreus, i va arribar finalment a un mas de Calabuig que li don refugi.

Aquestes van ser les darreres accions del comit dOrriols, ja que pocs dies desprs arrib al poble un destacament de Gurdies dAssalt que acab amb el seu domini i reinstaur lordre republic. Els membres del comit van fugir del poble, per alguns foren detinguts al cap de poc. El dia vint-i-tres de juliol de 1937 es public un anunci de requisitria contra Gins Serrats, Enric Massanes, Joan Serra, Gens Puig, Ignasi Meler, Narcs Pujol i Joan Massanes, processats en el sumari instrut per assassinats, detencions illegals, robatori i altres delictes comesos a Orriols.64 Per els membres del comit van tenir una sort diversa. Gens Serrats (Gaspar) va ser lnic que an al front, on va morir. Alguns, com Gens Puig, Enric i Joan Massanes i Joan Cos, van fugir cap a Frana. Daltres foren executats durant la repressi franquista, com Joan Serra i Gins Bar, o compliren condemna durant molts anys, com Rossend Barbosa, Alfons Joher i Joan Campistol.

Hem mostrat que el comit dOrriols no es va limitar a ser un petit aparell repressiu. La seva gesti poltica radical, criticada fortament des daltres sectors poltics del terme municipal, ens apunta lintent dinstaurar pautes de canvi social en el si de la comunitat, amb la pretensi

daconseguir una major igualtat social. Aix mateix, subscrivim aquella part del mite que parla duna rea dactuaci ms enll dels lmits dOrriols o del municipi de Bscara, tot i que aquest punt sha dentendre des duna certa perspectiva i cal anar acotant-lo en funci de noves recerques.

Estic en desacord amb lestigmatitzaci que ha creat el mite respecte als membres del comit, presentant-los com a simples "incontrolats", vndals o delinqents, qualificatius que es basen en diferents supsits i que es concreten en els excessos de menjar i beure, les procacitats, el fet de rabejar-se sdicament amb les vctimes, lactuaci sacrlega davant creences religioses i lapropiaci de diners. Daquestes acusacions noms tenim constncia de les dues darreres. Pel que fa a les execucions, tot el que hem pogut saber s que alguna vctima fou cremada.

Aix doncs, amb el nom de comit dOrriols entenem un collectiu de persones que van dur a terme una doble lnia dacci: una acci poltica que es concret en mesures socials clarament progressistes, dacord amb la ideologia anarquista (collectivitzacions, confiscacions, etc.) i una acci repressiva dirigida majoritriament contra religiosos i militants de dreta. Aquest fet va venir donat per la radicalitzaci poltica del moment, amb lesclat dun doble conflicte simultani: a nivell personal i a nivell social. Aquesta acci repressiva s leina que possibilit lacci poltica la qual va ser legitimada pel Decret del vint-i-dos de juliol de 1936 de constituci dels Comits Antifeixistes, primer, i desprs, per la seva gesti al Consell Municipal, que finalitz el maig de 1937.

Ara b, el que no hauria passat de ser un fet localitzat en un poble va esdevenir un fenomen dabast comarcal i fins i tot intercomarcal. La capacitat dacci del comit dOrriols dist molt de la daltres comits (exceptuant els casos concrets de Salt i Puigcerd). Aquesta capacitat, que es centra en la lnia repressiva, s la que ha perdurat en limaginari popular al llarg dels anys i sha anat estenent arreu de les comarques gironines a travs de la transmissi oral, engreixant-se progressivament de manera que la diferncia de criteris entre alguns habitants dOrriols i daltres poblacions llunyanes difereixen molt. Aix, limaginari popular, forjador en darrer terme del mite Orriols, conjuntament amb bona part del discurs historiogrfic, noms han sabut mostrar una vessant violenta i terrorfica marcada per lacci repressiva. Daquesta manera satribueix la responsabilitat dels acte del comit exclusivament als seus membres, i ms enll daix, al poble dOrriols.

Per aquesta responsabilitat no s exclusiva, com ho demostra el funcionament de la dinmica repressiva a la comarca: "El comit dOrriols, del municipi de Bscara, [] control una part important de lEmpord i el Girons, i [] fou lencarregat de la persecuci i leliminaci fsica dels enemics del nou ordre revolucionari, sempre dacord, per, amb els comits locals, que eren els qui assenyalaven les vctimes."65 En efecte, el cas dOrriols ens ofereix un exemple paradigmtic daquesta dinmica. El funcionament dels comits antifeixistes, si b no era coordinat ni regulat, seguia unes pautes reiteratives, una de les quals era la complicitat dels nuclis de diferents localitats en les persecucions i assassinats selectius. Daquesta manera

ens trobem amb el "cotxe fantasma" o el "passeig", quan un comit local feia venir un comit ve ms o menys lluny o conegut per realitzar aquestes accions, quedant aix immune de tota responsabilitat. Els membres daquest cotxe tenien tota la informaci que els calia per dur a terme la seva "tasca" selectiva i precisa. I fins i tot, grcies a aquesta informaci i collaboraci eren capaos de seleccionar les vctimes recloses a la pres sense conixer-les.

En definitiva, aix s el que pass a Orriols. Hi trobem un nucli molt fort que va ser determinat bsicament a partir de dos factors. Duna banda, la figura de Gens Serrats (Gaspar), ideleg, capitost i nima del comit. De laltra, lenclavament geogrfic on es situen el poble i la casa-seu del comit. Aquest nucli va estar format per en Gaspar, en Costal i en Mariets dOrriols, els "homes dacci". Eren els que ordenaven les accions i a qui recorrien aquests comits vens ms o menys llunyans. Lespecificitat rau en el fet que aquest nucli operatiu fort no tenia inconvenients per posar-se a disposici dels altres comits a lhora de reprimir els enemics del nou ordre, o sigui, shi recorria a lhora de fer la "feina bruta". Aquest fet exculpa alg? Evidentment que no. Per hem de tenir present que hi va haver una complicitat entre un nombre encara indeterminat de comits locals, dels quals en coneixem alguns, com els de Salt, Colomers i Bordills, i el dOrriols. Aquesta relaci ens obliga a ser ms prudents a lhora de definir els fenmens ocorreguts durant aquest perode.

s evident que el comit dOrriols va cometre atrocitats i assassinats que noms es poden entendre en el context dexaltaci de lpoca, per no s menys cert que la responsabilitat daquells comits locals que es van quedar a lombra es fa palesa en la mesura que es posaven en contacte amb qui sabien que faria els que ells no volien fer (excepte el cas de Salt, que estaria al mateix nivell que el dOrriols): en definitiva, tirar la pedra i amagar la m. Per tant, trobem una extensa xarxa de personatges que es relacionen amb aquest nucli fort en major o menor grau. Duna banda, els dirigents del comits locals vens, com, en el cas de Calabuig, Josep Pujol, Narcs Pujol i Mart Farrero, i, en el cas de Llampaies, Joan Serra (Barrera), que participaren del que coneixem com a comit dOrriols. Daltra banda, els dirigents daltres comits locals que hi collaboraren en moments puntuals amb contactes bilaterals i que van fixar la base del mite Orriols, sabent que ells tamb van ser part daquest mite, per restant en lanonimat

EL CAS DE PUIGCERD: "EL COJO DE MLAGA".

Cal assenyalar com a dada inicial que el nombre dassassinats a la comarca ceretana s de cinquanta-dos vctimes, trenta-sis delles de la capital de Puigcerd i les altres vctimes dels "passejos" a la Collada de Toses fets pel grup dhomes del "Cojo de Mlaga". La diversitat de professions de les seves vctimes denota que foren perseguides pel seu catolicisme. Cal destacar que la majoria de gent benestant que estiuejava a Puigcerd i a la rodalia van poder fugir creuant la frontera degut a la seva proximitat. Per entrar en la turbulent personalitat dAntonio Martn, el "Cojo de Mlaga"66, cal destriar la veritat de la llegenda i lligar lpoca de predomini llibertari de la Cerdanya de juliol de 1936 a maig de 1937 amb el paper que Antonio Martn i els seus homes tingueren en tots els canvis socials i poltics que shi produren. El "Cojo de Mlaga" i els seus homes sn unes de les figures que ms sadiuen al prototipus d"incontrolat" degut a la seva brutalitat repressiva. No deixa de ser curis que la liberal, comerciant i burgesa ciutat de les vacances del Pirineu catal, esdevingus un cant llibertari. El "virregnat" del "Cojo de Mlaga" s fill dunes circumstncies concretes que es donaren a Puigcerd i ell nesdevingu un dels principals protagonistes, no pas lnic. En esclatar la Guerra Civil es fu lamo de Puigcerd.

Sabem que estigu exiliat a Pars durant el perode de la Dictadura i que en esclatar la Guerra Civil contava amb una filla de nou anys. Natural de Belvis de Monroy, provncia de Caceres, cosa que no coincideix amb el seu alies, on havia nascut el disset de gener de 1895, de pare llaurador. Havia treballat a Aubervilliers, a la construcci, i posteriorment en un garatge, una ostettis el feu coix de la cama dreta. Durant lpoca republicana sel situa per la Cerdanya. Sembla que en aquesta poca agafa contacte amb el grup "Solidarios", unint-se durant lpoca del pistolerisme a grups dafinitat anarquistes. s ara quan es convertir en un "home dacci", apareixent com a collaborador directe del grup dels "Solidarios" lany 1923 a Barcelona. Durant lany 1923 es traslladar a Puigcerd fent tasques de collaborador directe pels "Solidarios" entrant armes de contraban per la frontera de Puigcerd. Aix abans de la Repblica el "Cojo de Mlaga" ja rondava per Puigcerd. Lany 1924 Antonio Martn es trasllada a Pars, concretament a Aubervilliers on far feines de manobre, en un garatge o b de xofer. All sun amb la companya Sanmartn, procedent de lemigraci espanyola, i tingueren una filla que posaren el nom, dindiscutible ressonncia anarquista, de Florida.

A Pars, ell i els seus companys van tenir relacions amb els grups nacionalistes catalans que intentaven acabar amb la Dictadura primoriverista. La malaltia que Martn sofr el retingu a Pars, on tingu una botigueta al boulevard Montparnasse. Antonio Martn deixa Pars pels volts de 1934 per anar a Catalunya, varis testimonis el recorden treballant de paleta a Bellver de Cerdanya i a la fbrica SALI de Puigcerd lany 1935, a la carretera de Meranges fent pedra o b a lempresa Py dOsseja (a la Cerdanya francesa) abans de comenar la Guerra civil, aix com ocasionalment a Font-Romeu. No per aix deix de sofrir alguna detenci entre 1934 i el febrer de 1936. Pels fets doctubre, en concret, estigu unes tres setmanes detingut. s indiscutible una vella militncia confederal dAntonio Martn i del seu perode de contrabandista sentn el seu gran coneixement de la frontera:

"Haba sido contrabandista y haba logrado pasar algn armamento de Francia ya desde el perodo de Primo de Rivera. Conocia la frontera como pocos y juzg que en ninguna parte como all podan sernos tiles sus servicios."67 Antonio Martn fou el delegat del Sindicat de Puigcerd al Congrs Extraordinari de Saragossa, cosa que vol dir que, a ms de dedicar-se a la feina de la construcci que sorgia, era un militant destacat. No era aix un nou arribat a la CNT. Cal desfer les mltiples llegendes que giren entorn la seva figura, que arriben a qualificar-lo dagent franquista infiltrat per dominar la Cerdanya: "El 'Cojo de Mlaga' era un agent franquista que deixava passar els fugitius que pagaven i deixava a la cuneta els que no,[]."68 Antonio Martn, el "Cojo de Mlaga", era un militant anarquista de vella lluita confederal, partidari de lacci ms intransigent per tal davanar en el cam de la Revoluci. Un personatge amb una acusada personalitat i un amagat enlluernament vers lexterioritzaci del seu poder ostentaci duna pistola metralladora amb culata de fusta plegable, trasllats en un poders Packard de dotze cilindres o un fusell txec en bandolera. Juntament amb el seu company Segundo Jord Gil estava hostatjat a la Fonda Ca lAragons de Puigcerd, desprs diniciar-se la rebelli militar a Barcelona i desbotzar la paret i la porta de al pres de Puigcerd, on estava detingut, per delicte com, laleshores ntim seu "Penja-robes". Llavors aconseguiria, parallelament al predomini que la CNT-FAI tenia a Catalunya, ser lhome ms poders del comit de Puigcerd. Amb una influncia determinant cap a tota la comarca de la Cerdanya. Quan loctubre de 1936 sinstitueixi, desprs de lacord de totes les organitzacions obreres el "Consejo Administrativo del Pueblo", Antonio Martn, el "Cojo de Mlaga" esdevindr el cap de la Comissi de Governaci. Ja des d'aviat es produiran discrepncies internes en el s del comit pels assassinats que sanaven produint.

"A Puigcerd concretament manava aleshores un faciners, autntic evadit de presidi, conegut pel "Cojo de Mlaga", el nom i el bandidatge del qual sembraven el terror i pnic fins a la mateixa Barcelona [...]. En aquest destret, per, fou el mateix cap del govern de la Generalitat, senyor Josep Tarradellas, company meu de la Diputaci, el qui es despla personalment i se nan a parlamentar de tu a tu amb el "Cojo de Mlaga" reiteradament esmentat. Ni el bandidatge podia esperar ms alt afalac ni la Generalitat de Catalunya descendir ms avall!"69

Sembla que el "Cojo de Mlaga" i els seus homes portaven una tasca de vigilncia de la frontera per tal devitar levasi de suposats elements feixistes que desprs assassinaven a la Collada de Tosses: "Totes les persones que intentaven de passar la frontera per la muntanya i eren detingudes pels milicians del comit, desprs dun curt i pens (pens per als detinguts) interrogatori els feia portar a la Collada, on eren executats i enterrats. Aix ho feia duna manera molt espectacular, com si tingus molt dinters a esbombar-ho. Avui en portem sis a passejar a la Collada, pregonava pels quatre vents. Passejar volia dir matar-los. Frases que feien les delcies de dotzenes de periodistes, corresponsals de premsa de tot Europa, que sestatjaven a la Guingueta, perqu amb els crims i faccies del "Cojo" emplenaven columnes en els

respectius diaris.[....] Segur que de tots els que van caure a les seves mans i foren executats no nhi havia cap que ho fos, de feixista, sin petits burgesos esferets pel caire dels primers mesos de la guerra civil i algun element de la dreta catalana. Per, naturalment, duna manera o altra havia de justificar els seus crims."70 Altre cop trobem que podem seguir el pensament i perfilar la personalitat del "Cojo de Mlaga amb motiu dun Mting-Assemblea celebrat el quatre de febrer de 1937 a la "Casa del Pueblo" de Puigcerd amb motiu de la prdua de Mlaga per la Repblica. Antonio Martn hi digu en el seu parlament: "En nombre de la CNT y la UGT venimos a expresaros en concreto la situacin que atravesamos. La situacin no es grave si sabemos reaccionar y cambiar de ruta. La retaguardia no est a la altura que debera. Los compaeros que luchan en el frente poco tienen que agradecernos. Por fin me parece que hemos reaccionado. Cuando en Barcelona se supo lo de Mlaga, todos los compaeros pidieron en grandes manifestaciones la movilizacin general y el mando nico. Si la UGT y la CNT hacemos el pacto de sincera unin, no tardaremos en ganar la guerra. Espaa se est desangrando. De las naciones extranjeras no nos podemos fiar, no hacen ms que comerciar con la sangre del pueblo espaol.[] No debemos confiar ms que en nuestras propias fuerzas. Era ya hora de que no despertramos. Aqu se ha dado el mximo de confianza al pequeo burgus y al pequeo propietario.[] Nosotros deberamos tener el lema de percibir el mnimo de salario, haciendo al mximo de trabajo. Si no queremos desmoralizar a los del frente, hagamos el sacrificio de pasar con lo justo. Aqu se ha rumoreado mucho sobre ciertas listas negras; pero me parece que si continuamos as, tendremos que hacer una lista de verdad."50

Fa front a les acusacions que se sap que es fan contra ell i la gesti llibertria a la Cerdanya, addueix la moral revolucionria en el seu despreniment i la seva generositat, i amenaa qui no collabori en tasca de sacrifici i lliurament per a guanyar la guerra. I s en aquest context que cal incloure un article que publica quinze dies abans de la seva mort: "FUERA DEL YUGO DEL SACRIFICIO Hoy, despus de 8 meses de soportar el yugo infame que se me coloc el da 20 de julio, del departamento de Gobernacin y Orden Pblico, de esta villa y Jurisdiccin; hoy, repito, libre ya de esta pesada cruz, que tantas y tantas cosas se han aglomerado en rededor de mi cabeza y de mi persona, hoy, puedo de nuevo desde mi sitio ocupado, de antes de la fecha ms arriba indicada, desde la Junta de Sindicatos, desde donde quizs no deberamos salir ningn compaero, y menos para ir a ocupar cargos como el que yo ocup durante estos 8 infames meses de lucha cruenta y criminal, porque como deca el camarada Progreso Martn, no son los hombres, sino el sistema de las cosas, los que reproducen los hechos, y en esto estoy de acuerdo con l, pero en lo que no estoy de acuerdo, es en lo que se refiere a que est de acuerdo en que los anarquistas no podemos sacrificar nuestra anarqua, ni por nada, ni por nadie.[]. Yo, por mi parte, me encuentro honroso y satisfecho de mi sacrificio porque pese a quien pese, estoy seguro de haber obrado revolucionariamente, y haber hecho mucho en bien de la

causa y de la Revolucin, aunque muchos as no lo crean, yo estoy seguro de mi obra, y puedo presentar facturas, a quienes las pidan de mi trabajo, desde el primer da al ltimo. No me cans nunca en mi camino; los obstaculos, ni las maniobras preparadas por los de enfrente, siempre las supe combatir y salir airoso de cuantas emboscadas me tendi el enemigo, pero lo que ms cansa o lo que mas asquea es lo que proviene del mismo campo de origen. Esto es lo peor a debatir. Pero con calma y serenidad. Todo se reduce y se encauza por el cauce que ms nos convenga a todos en bien de la causa y de nuestra querida CNT; es por eso que mis compaeros, que sufrieron como yo el calvario de los 8 meses, representando nuestra organizacin en el Consejo, decidimos y optamos la posicin de librarnos de la cadena que se nos haba impuesto, para dedicarnos a algo que pueda ser ms til para nuestra causa que el ser unos simples representantes en un Consejo, en donde slo se adquirien antipatas, enemistades y odio, si es que se quieren cumplir las normas y los sistemas que dichas representaciones exigen. No quiero extenderme ms por hoy; slo quiero que quede bien sentado que no estoy arrepentido de mi obra, sino que si la tuviera que empezar de nuevo sta sera la misma que realic durante los 8 meses que estuve en el cargo; y ahora si es que me es posible, con la ayuda de mis compaeros, me propongo seguir en el Sindicato la misma labor que hasta el da 20 de julio de 1936, vine realizando. Y si todos tenemos la visual que en estos momentos debemos tener y todos desinteresadamente y desapasionadamente nos colocamos en en el sitio que nos pertenece saltaremos por encima de todo y nuestro objetivo ser un hecho."72

En un altre article diu per justificar les seves actuacions: "Los polticos arrivistas[] anteponen sus intereses partidistas a todas las revoluciones y a todo progreso de los pueblos, todos estos aspirantes a tiranos son los que en la retaguardia ponen todos los obstculos para la buena marcha de la unificacin de los trabajadores. No solamente obstaculizan la unin de los trabajadores sino que hacen lo mismo con la guerra,[]exigimos claridad y comprensin en la retaguardia y si no abandonmosla de una vez para que los sospechosos y trsfugas puedan obrar libremente sin que nadie les moleste. Si hago estas advertencias, slo es por la responsabilidad que pueda afectar a la CNT y a la FAI y dems organizaciones obreras. Atencin camaradas de la retaguardia! Es tu libertad la que est en juego."73

Lobjectiu per Antonio Martn s la reraguarda. Ella ha dsser la base del triomf. Antonio Martn te altres escrits no solament sobre la problemtica de la reraguarda sin tamb sobre la problemtica dels provements a Puigcerd i comarca.74 Lo qual demostra que no noms es preocupava de la repressi. Seria caure en un gran error considerar lexperincia anarquista a la Cerdanya com una simple imposici de fora per part dun grup auda de Puigcerd que, a partir del poder de les seves armes, lexerciren com un fi per si mateix. A Puigcerd es dugu a terme una nova prctica social i econmica dinspiraci anarquista per lexistncia prvia de militants cenetistes, obrers industrials, emigrants forasters i gosadia dun grup dacci crata que simpos a la resta de forces poltiques de la vila. No fou pas un moviment espontani

sorgit del nores, sin que les bases de la seva presncia venien de la composici social de la vila.

Ciutat comerciant, liberal i burgesa. El ms important centre de vacances de la burgesia catalana. Uns estiuejants que vivien en torres senyorials, fora del clos de la vila, lluny de mirades indiscretes. Unes persones que tenien diners, poder i prestigi. Tanmateix a Puigcerd hi havia uns obrers, jornalers, manobres, paletes que estaven organitzats sindicalment amb una fora indiscutible. En el congrs extraordinari de Saragossa la CNT de Puigcerd tenia dos-cents vint-i-set afiliats, al "Sindicato de Artes y Oficios Varios", un nivell fora alt de militncia anarcosindicalista a la capital ceretana que en alguns casos logr imposar les seves reivindicacions.

Davant el cop del divuit de juliol la vigilncia de la frontera fou una de les primeres mesures preses per la CNT-FAI i senderrocaren algunes esglsies. Lexperincia llibertria de Puigcerd, sestenia a la resta de la comarca, on la fora del comit de la vila principal no tenia cap opositor organitzat. La relaci del Comit de Puigcerd fou constant amb el de la Seu dUrgell, en ambds casos dominat per la CNT-FAI. El dinou de juliol la CNT pass a sser la fora dominant a Puigcerd, i des de linici de la revolta hi sobresort Antonio Martn, el qual es feu immediatament amb el poder real de la vila puigcerdanesa i inici tot seguit lexperincia daplicar la revoluci anarquista a la Cerdanya. Els primers actes dits revolucionaris foren contra lesglsia. Des dels primers dies no qued a Cerdanya cap temple sense devastar. Lobtenci del poder per part dels "homes dacci" de Puigcerd no fou gens difcil. La lluita i aixafament de la revolta militar a Barcelona va trobar lAjuntament republic sense prendre decisions: rest expectant fins que lautoritat resultant dons les consignes pertinents, cosa que va produir un buit de poder, aprofitat per Antonio Martn, el "Cojo de Mlaga", el "Penja-robes", Segundo i algun company ms que al costat dAntonio Martn estaven a la pres, per fer-se amos del poble.

Al dia segent, i altres successius, demostraren un furor i fervor destructiu que paralitz tothom. dhuc les forces dOrdre Pblic, la Gurdia Civil i els carrabiners. Van comenar a cremar smbols religiosos de tota mena. Tampoc sen escaparen els smbols de lautoritat i propietat. Desprs de tots aquests fets, el seu poder esdevingu absolut. Comencen els assassinats. Les desaparicions a la Collada continuaren durant el mes dagost, tant de vens del poble o la comarca, com incauts fugitius que confiaren la seva sort als "homes dacci" de la colla del "Cojo de Mlaga". El nou de setembre de 1936 sn assassinades vint-i-una persones al terme dUrtx. Algunes morts es produeixen en absncia dAntonio Martn, per en cap cas aquest censura lacte dels assassinats, en alguns casos fora macabres. El poder ms absolut va restar a Puigcerd en mans dhomes que sautodefinien de la CNT-FAI. Eren continus els "passejos" amb un Opel per la Collada de Toses on es duia la gent a assassinar.

Francesc Viadiu reprodueix una conversa amb el bra dret del "Cojo de Mlaga" al comenament de lpoca revolucionria que desprs sen separ per motius molt trbols. Era en Jord, lies "Penja-robes" ens dona algunes dades per esbrinar qui era Antonio Martn: "-Penjarobes, qui era Martn abans de la guerra?[] -El Cojo de Mlaga, en Martn era un delinqent vulgar. Era un daquells tpics xorios que operaven un cert temps en el migdia de Frana i, quan la policia del pas ve li aixafava els talons, passava altra vegada els Pirineus. Aleshores treballava una temporada a Barcelona i una mica per tot Catalunya. Una temporada que durava, tamb, fins que la policia de Barcelona ja lhavia detectat i el cercle policial sestrenya. Altra vegada es refugiava en algun dels diferents caus que tenia en terres de Llenguadoc.[] Era una mena dau migratria passant i repassant la ratlla pirinenca. No cal dir que moltes vegades la temporada de treball acabava a lergstula. Tant a Frana coma Espanya, Martn, gaudia de vacances pagades en diferents presons. Precisament, el juliol de 1936, estava detingut a la pres de Puigcerd, esperant sser jutjat.[] Per, una vegada ms en la seva vida de delinqent, la sort li allargava la m. Aquell 18 de juliol es van obrir les portes de les presons i Martn va sortir de la pres de Puigcerd exhibint un vell carnet de la CNT (sembla que, poc o molt, havia treballat en la seva vida) i es fu lamo de Puigcerd, i tot seguit es fu lamo de quasi tots els pobles de la Cerdanya. Era un criminal grotesc i, al mateix temps, pintoresc. Dell, en podria narrar tota mena de gestes. Tantes, que sens faria fosc escoltant-les. Algunes delles sn dignes de figurar en una antologia de la millor tradici dels bandolers."75 El conjunt de persones que formaven lenclavament crata de Puigcerd estava constitut per homes molt diferents, per un nombre important de membres correspondrien al perfil de "homes dacci". Milicians durs en la lluita revolucionria que farien costat als ms intransigents patrullers daltres grups. Molts dells sn gent immigrada. Aqu si acull laventurer, lactivista social que viu a mig cam de la lluita poltica i ideolgica i de la delinqncia. La seva imposici s mitjanant la fora, el terror s el que possibilita el manteniment del seu poder. Terror que han daplicar sense consideracions de cap mena, puix que s sobre aquest que sassenta el seu domini absolut. A aquests "homes dacci" shi uniren, a ms tota mena darribistes. Un poder imposat pel terror. Les collectivitzacions a la ciutat foren portades a terme pel sindicat UGT, aix preserva dites fbriques de la intervenci del Comit de Puigcerd. El poc inters a fer-se amb el control de la part industrial ms important de la vila i, en canvi, dirigir la imposici ms efectiva sobre els atemorits botiguers apoderant-se dels productes dels seus establiments, o sobre la producci de la pagesia, o aterrir mitjanant assassinats de gent coneguda de la mateixa comarca, indiquen que ms que implantar les teories crates en leconomia cerdana, el que realment interessava a lAntonio Martn i al seu grup era el control de la frontera, don els provenia el poder real i econmic.

Hi ha un domini de facto del Comit anarquista de Puigcerd sobre tota la comarca. Hi ha tamb una tasca constructiva de creaci de cooperatives i una veritable preocupaci pel mn formatiu. El "Consejo Administrativo" endeg classes nocturnes per a analfabets, es feren conferncies i sinicia la construcci de noves escoles, es crea tamb una biblioteca. Tot aix sota la iniciativa de la CNT-FAI.

La part ms coneguda de la histria del "Cojo de Mlaga " es lassalt dell i els seus homes al poble de Bellver que es continuava movent sota directrius republicanes fent front al poder crata de Puigcerd. Els Fets de Bellver de Cerdanya del vint-i-set dabril de 1937, en que mor el capdavanter cenetista Antonio Martn, el "Cojo de Mlaga" a mans de la defensa armada dels vens en un intent del poble per part duns tres-cents cinquanta milicians armats han sigut objecte de molta literatura memorialstica i han estat escassament tractats rigorosament per la historiografia. s un tema complex i mitificat que cal destriar la veritat de la llegenda. Puigcerd durant la Guerra Civil esdevingu un cant crata dominat per al turbulent personalitat d'Antonio Martn, el "Cojo de Mlaga" i els seus seguidors anarquistes, La CNT passa a ser la fora dominant a Puigcerd des de linici de la revolta militar, en canvi a Bellver, poblaci vena continua el domini institucional amb lAjuntament controlat amb majoria absoluta per ERC.

Sembla ja que des de els primers mesos de la guerra Bellver tingu petits incidents amb faistes provinents de Puigcerd amb la pretensi de "passejar" algun Bellverenc sospits de simpatitzar amb el bndol nacional. Apart, durant el mes de gener de 1937 el Consell Municipal de Puigcerd intent reiterades vegades centralitzar a la seva poblaci tota la producci de la Cerdanya provocant un malestar creixent entre els pobles vens. Bellver fou lnica poblaci de la Cerdanya que no toler la ingerncia del comit de Puigcerd i sopos a la centralitzaci de Puigcerd de la producci ramadera de la contrada, aix comena a provocar les primeres topades serioses amb Antonio Martn que visit el poble de manera amenaadora per tal de fer-los canviar dactitud sense arribar a cap acord degut a la seva intransigncia..

Durant el mes de febrer la tensi entre els dos pobles sanigu agreujant per la cada cop ms forta pressi del comit de Puigcerd i la fermesa de Bellver, la tensi es convert en permanent. El Comit de Puigcerd temia que lactitud de Bellver comports la rebelli de tots els pobles de la Cerdanya, insubordinant-se a les seves decisions, i aix no ho podien permetre, i per tant buscaren la provocaci amb diversos incidents per tal de justificar un cop de fora. Durant els mesos segents la tensi segu augmentant, a pesar dels intents mediadors de representants de la Generalitat que noms lograren instaurar una calma aparent, la tensi continuava vigent. Les visites de Josep Tarradellas i Diego Abad de Santilln demostren el paper de mitjancer que la Generalitat volgu exercir, evitant sempre la intervenci de les forces dOrdre Pblic

El dia vint-i-set dabril de 1937 uns tres-cents cinquanta homes armats procedents de Puigcerd i la Seu dUrgell es presentaren en actitud dexploraci i preparaci datac a les afores de Bellver, rodejant la poblaci. Immediatament va crrer per la poblaci de Bellver la veu dalarma. Aquests guerrillers varen avanar sobre la poblaci amb Antonio Martn al capdavant, en passar pel pont del campanar sorg una rfega de trets que assassinaren a Antonio Martn i feriren greument a alguns dels seus acompanyants. Els Bellverencs es

parapetaren en punts estratgics per intentar repellir lassalt mentre lalcalde demanava per telfon reforos a les forces dordre de la Generalitat. Superat el factor sorpresa saconsegu contenir lavan dels assaltants, que hagueren de retrocedir, per el tiroteig continu. El combat dur vuit hores per els de Puigcerd acabaren fugint aprofitant un moment de treva. Al cap dunes hores arribaven les forces dordre governamentals de Lleida comandades per Francesc Viadiu. A conseqncia dels combats resultaren morts dotze assaltants, entre els quals hi havia el cap principal Antonio Martn, el "Cojo de Mlaga" i Julio Fortuny, un dels capitostos de la Seu dUrgell, aix com nombrosos ferits. No est clara lautoria dels trets que feriren mortalment a Antonio Martn, encara que moltes veus latribueixen al seu antic company "Penja-robes". Per part dels qui defensaven Bellver no shagu de lamentar cap baixa, nicament algun ferit lleu. Lordre governamental republic es tornava a imposar a la Cerdanya, acabant definitivament amb lpoca de terror que els "incontrolats" de Puigcerd havien volgut imposar amb la seva contradictria revoluci anarquista. La mort del "Cojo de Mlaga" va produir un veritable trasbals en el Puigcerd revolucionari. El seu cadver fou exposat a lhospital damunt una taula de marbre despullat de mig cos amunt. All les escenes de dolor de dones properes al lder anarquista van adquirir uns moments de tens dramatisme emotiu. El seu enterrament fou un acte multitudinari. Tres dies ms tard es produren els Fets de Maig a Barcelona, que havien de canviar radicalment la vida poltica de la reraguarda de la Guerra Civil a Catalunya. Posteriorment als Fets de Maig hi hagu una real ocupaci de Puigcerd per les forces dordre pblic i Bellver retorn a la normalitat dins la guerra. Van haver dsser les forces dOrdre Pblic del Govern Central de la Repblica les que, un cop passats els Fets de Maig a Barcelona, es feren amb el control de la zona i acabaren amb el cant llibertari de Puigcerd.

EL CAS DE VIC: VICEN COMA "EL COIX DEL CARRER GURB".

A Vic les vctimes a la reraguarda sobrepassa en poc la xifra de cent morts, sobretot propietaris rurals i religiosos. Cal cercar-ne la seva explicaci en les dinmiques internes de la societat vigatana en els anys anteriors a la sublevaci militar, com per exemple en la problemtica entorn dels contractes de conreu al camp i en la resistncia de la jerarquia eclesistica a perdre el poder terrenal.

Vicen Coma i Cruells, ms conegut com el "Coix del carrer de Gurb"76a causa dun defecte fsic en una cama, s el personatge que sobresurt dins de la llegenda negra de la ciutat de Vic durant la Guerra Civil. Com en la majoria de personatges dell tamb se nha exagerat la seva histria. Sembla per, que era lencarregat de manar els grups que utilitzaven el cotxe fantasma que portava a assassinar vigatans. Vicen Coma, jornaler i manobre de professi, militant de la CNT des dabans de la guerra, encara que mai no ocup cap crrec directiu. Era membre de les milcies i tamb sabem que era una persona delicada de salut. Desprs dels

Fets de Maig de 1937 va ser detingut pels gurdies dassalt per la seva participaci en els fets i fou empresonat una llarga temporada, primer a Vic i a principis de 1938 fou traslladat al preventori de Sabadell, a partir daquesta data es perd la pista sobre el personatge.

Sobre la seva figura sexpliquen histries macabres com la segent, que satribueix a un enterrador:

"Digu que ell havia parlat amb un pags qui emmalalt de mala manera i dhuc mor a no tardar, per haver presenciat com un milici coix, enfollit, arranc els ulls de viu en viu, a un sacerdot, a qui tot seguit colpejant-lo brbarament, el feia caminar per la carretera fins arribar al bell mig del Pont del Llop, que, amb una forta empenta, per entre lobertura daquella barana feta en forma de merlets, lestimb cap al punt ms pregn de la torrentera."77 Per Vic sembla que corren altres llegendes similars sobre el personatge, segurament per, moltes ms aviat producte de la imaginaci o de lexageraci que provoca el pas de la histria de boca en boca que no pas properes a la realitat. Sembla aix, a pesar de la brevetat de les informacions de que disposem, de que Vic tamb disposa del seu propi "home del sac" local del perode de la Guerra Civil i duna macabra histria de repetici de fets de sang i assassinats, comesos al Pont del Llop de la carretera de Vic. Amb un "home dacci" o "incontrolat" com a protagonista de les atrocitats sobre el qual sexpliquen les ms terribles bestialitats, exagerant-se aix la seva intervenci en els fets. ALTRES GRUPS I COMITS, UN SIMPLE ESMENT.

Hi ha tamb molts altres grups d"homes dacci" que apliquen la seva fora sense cap mena de fre a partir del domini gaireb absolut que tenen en una zona determinada, un domini que la inexistncia daltres centres de concentraci industrial fa possible, i que permet fins i tot que sigui lnic. Sn els casos de determinats comits que impulsen una prpia via radical de transformaci a la reraguarda. Prenent com a primers passos leliminaci dels qui consideren enemics seus. Fent-se els amos de la revoluci a la zona.

Daquests grups dacci, nhi haur de dues menes: uns que actuen en medis urbans, sovint amb el coix duna legalitat de facto, i uns altres que es mouen bsicament en medis rurals, per amb la pertinena a un comit, que atorga o cosa encara ms freqent- sautoatorga carta blanca per a dur a terme les seves accions. Tant en un cas com en laltre, si laplicaci de la justcia per ells mateixos ho fa necessari, arriben a anar a cercar la vctima on calgui, encara que shagi danar a laltre extrem de Catalunya. En el medi urb, rarament es donen casos de crueltat o, ms ben dit, de rabejament contra la vctima en execuci.

En lmbit urb trobem alguns grups purificadors, partidaris de destruir darrel els vestigis del passat, com els homes dacci de la Torrassa, a lHospitalet, paradigma del santuari de la FAI i del murcianisme i on ja del vuit al dotze de desembre de 1933 es proclam el comunisme llibertari i els revolucionaris prengueren lHospitalet78. Carles Gerhard descriu la Torrassa aix: "[], la colnia famolenca de la Torrassa barriada populosa habitada quasi exclusivament per murcians i on hom podia llegir sobre les parets brutes de les cases inscripcions que deien, amb mala ortografia, coses com aquella: Murcia ha conquistado Catalua, o com aquella altra: Aqu queda prohibido hablar en cataln- estava tanmateix proveda de tot grcies a la previsi daquells milicians que es passaven la vida per les carreteres, en una mena de servei dintendncia a la inversa, anant i venint dall que en deien front."79 El grup dhomes dacci de la Torrassa es un dels que es disting ms pel seu activisme repressiu passejant-se per tot Catalunya estenent la revoluci, destruint esglsies i smbols religiosos, cremant imatges i fent ostentaci dhaver matat capellans i monges. Els trobem a Cornell fent el saqueig del mobiliari i la crema dornaments i imatges del temple de Santa Maria i de larxiu parroquial80, els trobem a Sant Joan Desp cremant la casa rectoral i larxiu parroquial81, tamb a Vimbod perseguint el cardenal Vidal i Barraquer per matar-lo i que no arriben a matar-lo perqu els comits de Vimbod i Montblanc sadonen de la barbaritat que seria i ho impedeixen82. Els trobem tamb a Torell, on passen per les armes a vint-i-dos torellonencs83i els trobem tamb implicats en els sagnants Fets de la Fatarella84. Sn tamb el cas dels comits de Mora la Nova (Ribera dEbre), el comit de Salt (Girons) i determinats comits de Lleida o de determinats barris de Barcelona (ex:El Clot i Sants). Tamb hi ha comits formats a les mines, don sorgiran molts "homes dacci" (ex: Sria i Sallent). Sn gent duna classe particularment dura, particularment exposats a lexplotaci i curtits en unes dures condicions de treball i disciplina. Per alguns daquests comits lany 1936 fou la torna per lanterior repressi dels intents insurreccionals llibertaris frustrats de 1932 i 1934.

Al Prat de Llobregat tamb trobem lacci dun grup d"incontrolats" que desborden lacci dels revolucionaris dirigents de la CNT. Dun vehicle que venia dEsparraguera van baixar uns homes armats amb una metralleta i bombes de m. Els activistes van proclamar-se membres de la FAI i van calar foc a ledifici del temple parroquial del Prat. Un grup de joves pratencs, la major part afins a la FAI, van formar una patrulla de control i van installar una txeca a Montcada, on portaven als presoners que volien interrogar o executar. Hi havia un cotxe "fantasma" daquesta patrulla que va portar al propietari pratenc Pau Vil de la txeca fins al lloc on el van matar. La qesti s que els "incontrolats" van assassinar un total de vint-i-una persones. La major part de la repressi va seguir criteris personals. Locasi va propiciar que alguna gent violenta, sense tenir necessriament un base ideolgica estructurada, es poss a lempara de la FAI, fins llavors prcticament inexistent al Prat, i comets excesssos. El moment permetia portar a terme venjances personals que en alguns casos shavien covat al llarg dels anys. Els "incontrolats" van prendre represlies contra alguns encarregats de custodiar lordre o la propietat.85

Hi ha tamb destacats "homes dacci" en capitals de comarques rurals que al seu voltant apliquen la repressi o la represlia ms dures. Entre les seves vctimes cal destacar la presencia constant declesistics. s el cas de la ciutat de Cervera, on es produeixen norantasis assassinats per repressi, que es dirigeix contra els representants ms destacats del mn

poltic conservador o tradicional i tamb contra qui ha ocupat crrecs a lpoca de la Dictadura. Per aix entre les vctimes trobem una aclaparadora proporci de militants de la Lliga i tradicionalistes. Destaca un grup d"homes dacci", que al voltant de la FAI i aprofitant el poc control real de lordre que aquesta organitzaci tenia a la comarca, imposa el propi, que sovint es confon amb el terror ms gratut. La personalitat dun dels seus components ms destacats, en Casters, s paradigmtica. T un germ capell, s segarrenc darrel, coneix moltes de les vctimes, est vinculat a ambients republicans i esdev el jutge ms intransigent en all que considera ms convenient per a la defensa revolucionaria.86

Tamb destaca en "Beteta" a la Seu dUrgell, a qui Enric Canturri, alcalde republic de la Seu dUrgell i diputat al parlament de Catalunya per ERC, defineix com el foraster "cervell director que la FAI havia enviat a la Seu per apoderar-sen" i per controlar el moviment fronterer de la Farga de Moles. Canturri aporta molt poques dades sobre el personatge, noms reprodueix un parell de topades amb ell i una conversa: "Em fu seure davant seu i, entre altres coses, damunt la taula tenia un calze, segurament el que utilitzaven en aquella esglsia, del qual, de tant en tant, en bevia un glop, per donar-se importncia, amb la qual cosa creia que espaterrava la gent que ho contemplava." Lacusa tamb de dirigir lintent de crema de la catedral de la Seu.87. Entre els personatges dedicats a la repressi, a Blanes on hi ha nou vctimes per repressi, destaca la figura dun home baix, moreno i borni. Era conegut amb el nom de "matador", per ning recorda el seu nom autntic ja que era un nouvingut.88A Torell trobem un personatge anomenat Pallarols, acusat de ser el mxim responsable de la repressi, un anarquista que va lograr-se fer lamo del comit local i al qual satribueixen ms de trenta assassinats de convilatans, en qu va intervenir-hi directament el comit de Torell, a ms a ms de les cremes desglsies, robatoris, profanacions i detencions. Aix doncs en Parallols, nascut a Cass de la Selva el 1900, es troba a Cuba entre el 1924 i el 1933 on inicia al seu amic Fidel Mir en les idees anarquistes, al 1934 ja s a Torell fent de recader diari a Barcelona. Fins al juliol de 1936 no s conegut al poble la seva militncia poltica, nomenat secretari del comit, passa a disposar del poder mxim de la poblaci. Desprs del maig de 1937, s a Valncia sota el nom de Riera, on a lacabar-se la guerra, organitza el primer comit clandest anarquista. Detingut el 1939, jutjat i condemnat a la pena de mort, s executat al 1943.89Destaca tamb a la Pobla de Segur un "incontrolat", militant anarquista dorigen portugus anomenat "El Lobo", que extn el seu radi dacci a tota la comarca del Pallars Juss, fent-sel responsable de lassasinat de nou capellans i de la destrucci de tots els temples de la comarca.90

En aquests casos, cal sumar els assassinats comesos a la prpia localitat amb els comesos en la zona que dominen. No sn pas rares les actuacions independentment del cap autoerigit lder, tot i que, si sinfringeixen les seves normes, la represlia cau contra el membre de lescamot que saparta de la disciplina del grup. Lespecial animadversi contra clergues, religiosos, smbols sagrats, objectes de culte hi s sempre present. Tamb el fet que hi hagus una crulla de camins o nus de comunicacions els donava peu a lexercici ms sanguinari de la violncia.

La major part dels comits que hi hagu a Catalunya durant la Guerra Civil foren dorigen rural, ja que la majoria dels municipis del pas eren rurals i fou en aquest mbit on normalment es mogueren. Generalment actuaren dins la defensa dels valors republicans i democrtics i ls de la violncia contra les persones anava lligat al conflicte fratricida que vivia el pas en la lluita pel poder i el control a la reraguarda. Dins aquest grup hi ha, per, uns quants comits que tingueren un protagonisme molt destacat pel que fa a la violncia. Van actuar al seu poble i als pobles del voltant, i, en alguns casos, sobrepassaren lmbit comarcal i arribaren fins i tot a zones fora llunyanes. Aquests comits sovint intercanviaven el seu radi dacci entre diferents localitats, aix els resultava ms fcil mantenir lanonimat. Aqu podem veure una complicitat explcita entre els "homes dacci" daquests comits i els qui els utilitzen per realitzar tasques de repressi a la reraguarda, ja que aquells maten els qui els sn assenyalats, per convens seus, com a feixistes o contrarevolucionaris. Destaquen el comit dOsor que es fu clebre a la comarca per la seva violncia. En un principi el formaven republicans histrics i alguns roders i llenyataires del poble. Aquests darrers, influts per anarquistes de Salt, imposaren una lnia molt ms violenta i fins i tot els elements ms moderats del comit arribaren a sentir-se amenaats.91Tamb s el cas de lactuaci del comit de Riudaneres, amb fets de sang continus (entre els qual lassassinat de sis dones), motiv la reacci del poble, que, a finals de novembre es rebell contra el comit. Solament larribada dels "nanos de LEroles", s a dir, delements de la FAI de Barcelona, fu que el comit tornes a dominar la situaci, fent uns quants detinguts que foren traslladats a Barcelona.92

En un interessant article DEnric Ucelay-Da Cal es planteja la repressi duta a terme en alguns pobles per gent forastera en els segents termes: "[] en parlar de la repressi als pobles, com no valorar els de fora? Quan sintenta reconstruir qualsevol episodi de paseos a comarques, surt sempre que aquestes o aquelles morts no les van fer els del poble, sin uns dun altre comit ms o menys proper, els de fora. Aix significa que la comptabilitat dels executats s sols el punt de partida, i que una mnima comprensi de la dinmica repressiva sha de mirar cartogrficament, si es vol- sobre rees molt ms esteses, on la projecci de comits particularment agressius no es veuria com una ancdota sin com un projecte de dominaci sobre tota una zona."93 Aix el complex fenomen de les execucions fetes pels de fora es podria interpretar com un projecte de domini territorial, podria ser per exemple el cas dels "homes dacci" de la Torrassa.

Daquesta mena de comits, nhi hagu que no van actuar ms enll de la comarca natural prpia o de les zones properes. Noms van assassinar notoris homes de dreta, conservadors, catlics, religiosos o smbols del vell ordre. Altres actuaren per damunt daquesta classificaci, certament indefinida. De vegades, imposant-se amb un devessall de sang que arrib a afectar els mateixos membres del grup. Sn fets que no tenen lexplicaci duna lluita ferotge contra enemics poltics o ideolgics, sin en alguns casos en rancors personals larvats al llarg dels anys.

Sol i Villarroya ja indiquen en el seu treball que la violncia rural amb noms i cognoms s ms intensa que la de la ciutat annima.94Cal buscar les raons de la repressi en realitats

subjacents ms complicades que la simple confrontaci poltica, buscant les contradiccions, dinmiques internes i relacions personals del poble o comarca. La causa de la diferenciaci comarcal cal cercar-la en unes tensions socials covades de temps i en la major incidncia de conflictes personals. Als pobles de Catalunya, al mn rural catal, la repressi fou portada a terme fonamentalment per elements autctons. Eren els diversos comits locals qui es feren crrec duna repressi que, moltes vegades escampava la jurisdicci en ms dun poble. Molt sovint, patrulles procedents de capital de comarca o de ciutats ms grans feien batudes pels pobles vens amb lintenci de fer neteja. A vegades, per, aquestes patrulles havien denfrontar-se a les autoritats locals que tractaven dimpedir algunes execucions sumries.

Sn comits autctons governats per homes que viuen i treballen a la zona o al lloc on sorgeixen. La gran majoria sn jornalers, masovers, mossos, boscaters i petits propietaris agrcoles que juntament amb algun ferrer, mecnic, administratiu, paleta o persona amb ofici propi, es fan els amos del poble pel terror.95Eliminen els qui consideren enemics seus a escala local i de venat i acudeixen a estendre la revoluci quan sn cridats per comits daltres pobles. Sn grups com, per exemple, el comit dOsor (la Selva) o el de Sant Feliu de Codines (Valls Oriental).

En tots els "homes dacci" que actuen a partir del seu poder al comit local o prescindint-ne per aconseguir ms audcia o fora, hi ha uns quants elements comuns, un dels quals s la crueltat acusada que es manifesta contra les seves vctimes. Sn els casos de violaci i assassinats de monges, o b el fet repetit de la castraci de religiosos i posterior introducci del membre tallat a la boca, sn macabres exemples rituals i quasi litrgics carregats de simbolisme. Tamb dapropiaci de tota mena de bns, com a resultat dels seus actes. Per aquests grups tenien el concepte que la guerra des de sempre havia comportat diners i riqueses; no era, doncs, cap cosa condemnable que els utilitzessin per a ells mateixos. Tenint en compte que tota riquesa era resultat dun robatori, no havien pas de deixar de compensar-se a escala individual del que el mn burgs sempre havia fet. s per aix que no ha destranyar que en la participaci o el repartiment de les expropiacions o del bot, hi puguin sorgir diferncies que acabin amb la mort dalgun dells. Lambici excessiva respecte al grup s un acte burgs i contrarevolucionari, encara que sovint el fet es pugui situar dins del marc estricte de la simple delinqncia.

Sn aquests "homes dacci", del camp o de la ciutat, nous detentors del poder, que una vegada solucionat el problema de la subsistncia entesa en el sentit ms ampli- van cap a la satisfacci de les seves aspiracions socials, com a grup o personals, dinteressos individuals. Com a nous senyors de la guerra, en fan la seva ra dsser. La seva guerra s la reraguarda i sen beneficiaran tal com la societat burgesa sels havia beneficiat a ells fins llavors.

CONCLUSIONS.

La violncia a la reraguarda republicana, que sha atribut quasi sempre a la cmoda simplificaci dels "incontrolats" ha estat potser per una mala entesa prudncia poc estudiada i duna manera molt fragmentria, perqu el clcul del nombre de vctimes representa noms el principi, en la historiografia catalana. Penso que la utilitzaci del terme "incontrolat", tradicional ja en els estudis sobre la Guerra Civil, s un recurs de simplificaci que amaga una manca de voluntat daprofundiment per arribar a conixer una realitat que pot ser colpidora, difcil i gens desitjada de reviure, per tanmateix molt present en la memria collectiva de la nostra societat. Fets presents per silenciats i pretesament ignorats que la seva condemna reiterada no aconsegueix esborrar.

Darrere el concepte d"incontrolats" samaga el desconeixement duna realitat social que no es forma per generaci espontnia lany 1936, sin que arrenca duna tradici daixecaments i violncia que pot tenir el seu origen ja al segle XIX amb les insurreccions republicanes. Cal assumir i tenir ben present quina s la nostra histria, per poder superar aquests fantasmes. Penso que el que encara costa dacceptar s que hi havia sectors socials que varen apostar per una revoluci, potser ingnua, potser impossible. Fins que no entenguem el concepte de revoluci i el que comporta, i fins que no tinguem la capacitat de ser conscients que a casa nostra nhi va haver una, continuarem convivint amb una colla dincendiaris i dincontrolats que sn producte dun accident histric, per sobre els que encara no en sabem gaire. I tamb seguirem creant "homes del sac" per tal dexpiar les responsabilitats de la collectivitat. s evident que els "incontrolats" aqu citats participaren mpliament en la repressi, per tamb s evident que no foren els nics. Tinc la sensaci que a cada ciutat mitjana de Catalunya s crea la figura dun "home del sac" per tal dexpiar les responsabilitats collectives de la repressi, al qual se li pengen tots els morts perqu la collectivitat pugui viure autoenganyada i amb la conscincia tranquilla sobre les seves prpies responsabilitats.

Cal veure que el terme "incontrolat" s una denominaci interessada, que ja anava fora b als propis partits i sindicats revolucionaris, i tamb potser a la nostra historiografia. Tal com em pogut veure molts dells se sabia qui eren, sobretot a les ciutats i pobles on tothom es coneixia, encara que estic segur que a la capital Barcelonina de lpoca, formada per barris petits, tamb eren coneguts molts dells amb noms i cognoms tot i que la magnitud de la urbs els facilitava ms el seu anonimat i ms gent interessada en leufemisme per tal de rentar-sen les mans. Per imposar la violncia sempre calen ajuts i suports, dels quals gaudien els "incontrolats" per determinats sectors populars de la poblaci. Tot apunta a una situaci revolucionaria desfermada, amb una repressi de classe en sentit ampli, amb diversos agents "controlats" o no, enmig dun desordre. Amb executors que tenen crrecs i daltres que no. Amb un component de delinqncia, que miren per la seva butxaca en bona part. I amb una progressiva desactivaci i normalitzaci posterior.

Sembla que el fenomen rep una sacsejada important amb els Fets de Maig de 1937, a partir dels quals es logra recuperar la legalitat republicana i el fenomen dels "incontrolats" passa de ser una realitat quotidiana a convertir-se en un fet allat que encara generar petites explosions de violncia. De fet, molts dels "incontrolats" coneguts moren durant els Fets de Maig o en els seus precedents. El rgim franquista ajud a mantenir i distorsionar el terme presentant com a delinqents als qui actuaren com a "incontrolats" durant la Guerra Civil, generalitzant aquest eufemisme fins abastar a tots els acusats de delictes poltics. Una grollera simplificaci que sembla que encara perdura.

El trasbals poltic sofert per les institucions republicanes a Catalunya en esclatar la guerra va generar tot un seguit de respostes que ens permeten establir models de comportament susceptibles dsser comparats, per alhora tamb models de comportament extremadament contrastats. Noms seguint amb estudis dhistria local i comarcal sobre la Guerra Civil a Catalunya podrem contrastar les enormes diversitats locals i comarcals existents. Cal encara resoldre moltes preguntes. Don surten aquests personatges? Estaven coordinats els grups dacci? Qui els envia? Don treuen la relaci de noms? s un clcul fred i premeditat? Sinfiltren els "incontrolats" en les Patrulles de Control, quan precisament la seva missi era acabar amb les seves accions? Tot acaba amb els Fets de Maig a Barcelona? I ms preguntes encara. Noms treballs monogrfics ens poden comenar a donar llum en aquestes situacions difcils i llefiscoses.

NOTES 1 .Resum de : GABRIEL, Pere, "Un sindicalisme de guerra: sindicats i collectivitzacions industrials i agrries a Catalunya, 1936-1939" a Francesc BONAMUSA (Ed.), Actes II seminari sobre la guerra civil i el franquisme a Catalunya, Ajuntament de Barber del Valls, Barber del Valls, 1997, pp. 55-58. 2 .Josep M. SOL I SABAT; Joan VILLLARROYA I FONT, La repressi a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1989, 2 Vols. Enric UCELAY-DA CAL, La Catalunya Populista. Imatge, cultura i poltica en letapa republicana (1931-1939), Ed. La Magrana, Barcelona, 1982, p. 289-292. 3. MA I BOFILL, Memries de la guerra i de lexili (1936-1940), Eds. 62, Barcelona, 1978, ps. 121-123. Moltes de les idees sobre la caracateritzaci de la repressi contingudes en aquest text han estat extretes de: Enric UCELAY-DA CAL "Catalua durante la guerra" a Edward MALEFAKIS (Dir.), La guerra de Espaa (1936-1939), Ed. Taurus, Madrid, 1996, ps 324328. 4. Maurici SERRAHIMA, Op. Cit., Vol. I, p. 211. 5. Jaume MIRAVITLLES, Episodis de la guerra civil espanyola,, Barcelona, 1972, p. 68.

6. Joan PEIR, Perill a la reraguarda, (Reedici facsmil de loriginal de 1936 a cura de Pere Gabriel), Ed. Alta Fulla, Matar, 1987, ps. XVII- XVIII. 7.Ibd., p.20 8.Ibd., p.63. 9.Ibd., p. XXIII. 10.Carles GERHARD, Comissari de la Generalitat a Montserrat (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1983, p. 499. 11.Citat per Jos PEIRATS, La CNT en la revolucin espaola, Ed. Ruedo Ibrico, Pars, 1971, Vol. I, ps. 174-175 12.Ibd., p. 175. 13. "Llibertat", 17 de febrer de 1937. Citat per Josep M. SOL SABAT - Joan VILLARROYA I FONT, Ibd., p. 69. 14.Carles GERHARD, Op. Cit., p. 510. 15.Joan GARCA OLIVER, EL eco de los pasos, Ed. Ruedo Ibrico, Barcelona, 1978, p. 612: "Nuestra organizacin nunca tuvo pistoleros, ni lo que se ha llamado en llamar guerrilleros urbanos. Eran, sencillamente, els homes dacci" 16.Manuel IBAEZ ESCOFET, "Un record del 36" a LAven, n. 6, octubre 1977, p. 6. 17.Joan VILLARROYA I FONT, Revoluci i guerra civil a Badalona 1936-1939, Eds. Mascar de Proa, Badalona, 1986, p. 37. 18.Juan GARCA OLIVER, Op. Cit.,, p. 116-117. 19.Joan PEIR, Escrits (1917-1939), (Tria i introducci de Pere Gabriel), Eds. 62, Barcelona, 1975, p. 484. 20.SOL I SABAT, Josep M. - VILLARROYA, Joan, La repressi a la guerra i a la postguerra a la comarca del Maresme (1936-1945), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1983. P. 41-43. 21.Joan VILLARROYA, Ibd., p. 45. 22.Citat a: Joan VILLARROYA I FONT, Ibd., P. 45. 23.Citat a: Joan VILLARROYA I FONT, ibd., p. 38. 24.Noticia publicada a la premsa editada pels refugiats espanyols a Frana lany 1967. Citat a: Joan VILLARROYA I FONT, Ibd., P. 37-38. 25.Citat a: Joan VILLARROYA I FONT, Ibd., p. 38.

26.Francesc VIADIU I VENDRELL, Delegat dOrdre Pblic a "Lleida la Roja", Eds. Rafael Dalmau, Barcelona, 1979. P. 63. Es pot trobar tamb alguna informaci escassa a: Jaume ARRULL PELEGR, Violncia popular i justcia revolucionaria. El Tribunal Popular de Lleida (1936-1937), Eds. Pags, Lleida, 1995. 27.Francesc VIADIU I VENDRELL, bid., p. 63. 28.Francesc VIADIU I VENDRELL, Ibd., p. 66-67. 29.Acracia, n 263 (28 maig 1937); Citat per Jaume BARRULL PELEGR, Ibd., P. 50. 30.Conxita MIR, et al., Repressi econmica i franquisme. Lactuaci del TRP a la provncia de Lleida, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1997. P. 315. 31.Les informacions aqu resumides estn extretes de: Remei CASES et al., "La collectivitzaci a Molins de Llobregat" a DDAA, Collectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939), CECBL i Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1989. PP. 191241. 32.Andreu CASTELLS, Informe de loposici: Del terror a la segona repblica (1918-1936), Eds. Riutort, Sabadell, 1980, p. 19.46. 33.Andreu CASTELLS, Informe de loposici: guerra i revoluci (1936-1939), Eds. Riutort, abadell, Sabadell, 1983, p. 21.34. 34.Andreu CASTELLS, Informe de loposici: El franquisme i loposici sabadellenca (1939-1976), Eds. Riutort, Sabadell, 1983, p. 26.82. 35.Es poden trobar les breus referncies sobre el personatge aqu reprodudes a: Andreu CASTELLS, Sabadell, informe de loposici: Del terror a la segona repblica (1918-1936), Eds, Riutort, Sabadell, 1980. Tamb a: Ibd., Guerra i revoluci (1936-1939), Eds. Riutort, Sabadell, 1983. I Ibd., El Franquisme i loposici sabadellenca (1939-1976), Eds. Riutort, Sabadell, 1983. Tamb a: Josep M. BENAUL et al., La repblica i la guerra civil 1931-1939, Ajuntament de Sabadell, Sabadell, 1986. Tamb a: Mart MARN I CORBERA, "La vida poltica" a DDAA, Sabadell al segle XX, (en preparaci). 36.Francesc BONAMUSA, Poltica i finances republicanes (1931-1939). Llus Mestres i Capdevila, Eds. El Mdol, Tarragona, 1997, p. 143. 37.Josep PIQU I PADR, La crisi de la rereguarda. Revoluci i guerra civil a Tarragona (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1998, ps. 151-152. 38.Luis CLIMENT, Rojos en Tarragona y su provincia, Talleres Tipogrficos Suc. de Torres & Virgili, Tarragona, 1942, ps. 138-139. 39.Ibd., p. 157. 40.Pedro ALCOCER, Las memorias de un revolucionario espaol, Terrassa, 1987. P.17.

41.Ibd., p. 17-18. 42.VIDA NUEVA (10-4.1937). Citat per Xavier MARCET, "La Guerra Civil a Terrassa", p. 24; dins DDAA, Terme, n 1. Monogrfic. La guerra civil a Terrassa. 43.Joan DUCH, Els anys negres 1936-1939-, Indit, Terrassa, p. 14. 44.Jos Eugenio BORAO MATEO, Testimonis de la Guerra Civil al Valls, Autoedici, Terrassa, 1988, p. 51. 45.Xavier MARCET i Josep PUY, "Francesc Sbat: anarcosindicalista, batlle i exiliat" a LAven, n 46. P. 17. 47.Xavier NAVARRO,"La repressi juliol-desembre 1936" a Terme, n 1, p.54. 48.Pedro ALCOCER, OP. Cit., p. 26. 49.Jos Eugenio BORAO MATEO, Op. Cit., p. 6. 50.Reproduit per Jos Eugenio BORAO MATEO, Op. Cit., P. 95-98. 51.Les referencies aqu resumides estn extretes de: Jos MONLLA PANISELLO, Tortosa en 1936-1939. Estampas de dolor y de sangre, Imprenta Alguer y Baiges, Tortosa, 1941; Jos MONLLA PANISELLO, Los barbaros en Tortosa. 1936-1939. Recuerdos e impresiones de un perseguido en el infierno rojo, Imprenta Manuel Monllau, Tortosa, 1942; Xavier PUJADAS I MART, Tortosa, 1936-1939. Mentalitats, revoluci i guerra civil, Cooprativa Grfica Dertonense, Tortosa, 1988; Josep SUBIRATS PIANA, Tortosa, front de guerra. La rereguarda durant la guerra civil, Eds. Columna Tresmall, Barcelona, 1996. 52.Jos MONLLA PANISELLO, Los barbaros en Tortosa. 1936-1939. Recuerdos e impresiones de un perseguido en el infierno rojo, Imprenta Manuel Monllau, Tortosa , 1942, p. 102-103. 53.Lus CLIMENT, Rojos en Tarragona y su provincia, Suc. de Torres & Virgili, Tarragona, 1942,ps.144-145. 54.Josep SUBIRATS PIANA, Tortosa, front de guerra. La rereguarda durant la guerra civil, Ed. Columna Tresmall, Barcelona, 1996, p. 84. 55.Jos MONLLA PANISELLO, Tortosa en 1936-1939. Estampas de dolor y de sangre, Imprenta Alguer y Baiges, Tortosa, 1941, p. 72. 56.Es poden trobar les informacions aqu resumides a: Francesc PRATS I ARMENGOL, La ciutat de Tremp durant la segona repblica i la guerra civil (1931-1938), Ed. Rafael Dalmau, Barcelona, 1991; Manuel GIMENO, Revoluci, guerra i repressi al Pallars (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1987, p. 37. 57.Francesc PRATS I ARMENGOL, Op. Cit., p. 257. 58.Manuel GIMENO, Op. Cit., p. 37.

59.Francesc VIADIU I VENDRELL, OP. Cit., p. 41. 60.Les informacions aqu resumides han estat extretes de: Josep MAYM; Josep ROS & Xavier TURR, "La revisi del mite: el Comit Antifeixista dOrriols (juliol 1936-maig 1937)" a Revista de Girona, n 183, juliol-agost 1997. 61.LAutonomista, 24 de maig de 1937, p. 2. Citat a: Ibd., p. 56. 62.Josep M. SOL - Joan VILLARROYA, La repressi a la reraguarda de Catalunya (19361939), Vol. I, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1979, p. 79. 63.Josep CLARA, "Els fets de maig de 1937 a la regi de Girona", Revista de Girona, n 118, Maig-juny 1986, p. 36. 64.Josep M. SOL - Joan VILLARROYA, Ibd., p. 361 65.Podem trobar una ampliaci de les informacions aqu resumides a lexcellent monografia: Joan POUS I PORTA - Josep M. SOL I SABAT, Anarquia i repblica a la Cerdanya (1936-1939). EL "Cojo de Mlaga" i els fets de Bellver, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1988. 66.Diego ABAD DE SANTILLN, Por qu perdimos la guerra, Plaza & Jans, Barcelona, 1977. P. 122. 67.La Vanguardia, 12-IV-1979, Reprodut a: Joan POUS I PORTA - Josep M. SOL SABAT, Ibd., p. 169. 68.Carles GERHARD, Comissari de la Generalitat a Montserrat (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1982. P. XXXV 69.Testimoni del "Penja-robes" recollit a: Francesc VIADIU I VENDRELL, Op. Cit., P. 128.129. 70.Reprodut a: Joan POUS I PORTA - Josep M. SOL SABAT, Op. Cit., P. 41. 71.Ibd., p. 42-43. 72.Ibd., p.44. 73.Ibd., p.45-46. 74.Francesc VIADIU I VENDRELL, Op. Cit., P. 128-129. 75.Podem trobar aquestes breus referncies sobre el personatge a: Josep CASANOVAS I PRAT, Quan les campanes van emmudir. Vic 1936-1939, Patronat dEstudis Osonencs, Vic, 1993. 76.Josep CASANOVAS I PRAT, Ibd., p. 141.

77.Per un explicaci dels fets veure: Joan CAMS, "El mite de la Torrassa. LHospitalet 1931-1936" a Plecs dHistria Local, n 1 a LAven, n 90, febrer de 1986, ps. 11-13. 78.Carles GERHARD, Op. Cit., p. 299. 79.TARD I COMA, Joan, Repblica, revoluci i guerra. Cornell de Llobregat 1931-1939, Ed. LAven de Cornell, Cornell de Llobregat, 2000, p. 168. 80.BUJAN, Josep- JOAQUN, Alfred, Sant Joan Desp, histria dun poble bi-milenari, Barcelona, 1995, p. 491. 81.Ramon MUNTANYOLA, Vidal i Barraquer. Cardenal de la pau, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1976, ps. 369-385; Angel BERGAD I ESCRIV, Vimbod. Estudi Histric, Sociolgic i Religis, Parroquia de Vimbod, Vimbod, 1978, ps. 90-94. 82.Ramon PUJOL I BASCO, Torell 1931-1975: Estudi Histrico-Sociolgic dun poble de la Catalunya interior, Torell, 1993, p. 117. 83.Joan CASANOVAS, "La guerra civil a Barcelona: Les patrulles de control de Sants vistes per un dels seus membres" a Historia y fuente oral, n 11, Barcelona, 1994, p. 62. 84.Soledad BENGOECHEA - Merc RENOM, Memoria i comproms. Classes treballadores, sindicalisme i poltica al Prat de Llobregat (1917-1979), Ed. Columna, Prat de Llobregat, 1999, ps. 87-88. 85.Josep M. SOL SABAT - Joan VILLARROYA, Op. Cit., Vol. I, p. 417. 86.Enric CANTURRI I RAMONET, Memries (repblica, guerra i exili), Ed. LAven, Barcelona, 1987, p. 164. 87.Josep M. SOL - Joan VILLARROYA, Op. Cit., Vol. II, p. 247. 88.Josep M. VILAR, Torell. Aquell Agost de sang sens pau ni treva del 1936. Tal com jo ho vaig viure, sense editorial. 89.Ramon BOIXAREU, La revoluci i la guerra civil a la Pobla (1936-1939), Edici de lautor, La Pobla de Segur, 1986, p. 23. 90.Josep M. SOL; Joan VILLARROYA, Op. Cit., Vol. II, p. 249. 91.Ibd., p. 249. 92.Enric UCELAY-DA CAL, "El concepte de vida quotidiana i lestudi de la guerra civil" a Accia, n 1, Barcelona, 1990, p. 63. 93.Josep M. SOL - Joan VILLARROYA, Op. Cit., Vol. I, p. 73. 94.Ibd., p. 78

BIBLIOGRAFIA: -ABAD DE SANTILLN, Diego, Por qu perdimos la guerra, Plaza & Jans, Barcelona, 1977.

-ABARCA, Llus, Histries de la Torrassa, Centre "La Torrassa", LHospitalet, 1989.

-ALBERT, Esteve, La guerra civil a Canyamars (1936-1950), Ed. LAixernador, Argentona, 1989.

-ALCOCER, Pedro, Las memorias de un revolucionario espaol, Terrassa, 1987.

-ALVAREZ PALLS, Jose M., Lerida bajo la horda, Ayuntamiento de Lerida, Lleida, 1941.

-AMAT I TEIXID, Jordi, Repblica i guerra civil a Calella (1931-1939), Caixa dEstalvis Laietana, Matar, 1994.

-AMAT I TEIXID, Jordi, Repblica, revoluci i guerra civil (El Masnou, 1931-1939), Ed. Gent del Masnou, El Masnou, 1995.

-AMAT I TEIXID, Jordi, Pineda entre dos temps (1931-1939), Ed. Ajuntament de Pineda de Mar, Pineda de Mar, 1995.

-AMAT I TEIXID, Jordi, Lanarco-sindicalisme a examen: Germinal Esglesias 19031981- (Una vida en roig i negre), Grup dHistria del Casal, Matar, 1996.

-AMAT I TEIXID, Jordi, La Repblica a Premia 1931-1939, Ed. El Clavell, Premi de Mar, 1997.

-AMAT I TEIXID, Jordi, Sant Pol de Mar (1931-1948). Repblica, conflicte civil i primer franquisme, Ed. Oikos, Vilassar de Mar, 1998.

-AMAT I TEIXID, Jordi, Un tomb per la histria dArenys de Munt (1931-1948), Ed. Oikos, Vilassar de Mar, 1999.

-AMAT I TEIXID, Jordi, Vilassar de Dalt (1931-1945). Repblica, guerra civil i primer franquisme, Ed. Oikos, Vilassar de Mar, 1999.

-AMETLLA, Claudi, Memries poltiques (1936-1940). Vol. III, Eds. Tallers Grfics A. Nez, Barcelona, 1983.

-AMETLLA, Claudi, Catalunya, parads perdut (la guerra civil i la revoluci anarcocomunista), Eds. Tallers Grfics A. Nez, Barcelona, 1984.

-ANDREASSI CIERI, Alejandro, Libertad tambin se escribe en minscula. Anarcosindicalismo en Sant Adri del Besos (1925-1939), Ed. Hacer, Sant Adri del Besos, 1996.

-ARNABAT I MATA, Ramon, La gent i el seu temps. Histria de Santa Margarida i els Monjos. De la filloxera a la Guerra Civil. 1890-1940, Ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos, 1993.

-ARSTEGUI, Julio, "Violencia, sociedad y poltica: la definicin de la violencia" a Ayer, n 13, Monogrfic: violencia y poltica en Espaa, 1994, pp. 17-55.

-ARXER I BUSSALLEU, Jacint TORRES, Estanislau, La guerra civil a Arenys de Mar, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1999.

-BALCELLS, Albert, Historia Contempornea de Catalua, Ed. Edhasa, Barcelona, 1983.

-BALLESTER I MUOZ, David, Marginalitats i hegemonies: la Uni General de Treballadors de Catalunya. 1922-1939, Tesi doctoral, UAB, 1995.

-BARBAL GASSET, Joaquim, Els fets de la guerra civil a Rialp. Memries, Eds. Garsineu, Tremp, 1996.

-BARRIOBERO HERRN, Eduardo, Memorias de un tribunal revolucionario, Ed. Hacer, Barcelona, 1986.

-BARRULL PELEGR, Jaume, Violncia popular i justcia revolucionaria. El Tribunal Popular de Lleida (1936-1937), Eds. Pags, Lleida, 1995.

-BASSAS I CUN, Antoni, La guerra civil a Vic. Dietari 1936-1939, Ed. EUMO, Vic, 1991.

-BENAUL, Josep M. et al, La repblica i la guerra civil 1931-1939, Ajuntament de Sabadell, Sabadell, 1986.

-BENGOECHEA, Soledad - RENOM, Merc, Memoria i comproms. Classes treballadores, sindicalisme i poltica al Prat de Llobregat (1917-1979), Ed. Columna, Prat de Llobregat, 1999.

-BERGAD I ESCRIV, ngel, Vimbod. Estudi Histric, Sociolgic i Religis, Parroquia de Vimbod, Vimbod, 1978.

-BERNAUS, Ramon et al., La Guerra Civil a Agramunt. Una primera reconstrucci, Ed. "Revista SI, Agramunt, 1988.

-BERNAUS I SANTACREU, Ramon - SNCHEZ I AGUST, Ferran, El municipi de Vilanova de Mei, Institut dEstudis Ilerdencs, Vilanova de Mei, 1999.

-BERNECKER, Walter L., "Accin directa y violencia en el anarquismo espaol" a Ayer, n 13, 1994. Monogrfic: violencia y poltica en Espaa, pp. 147-188.

-BERNILS I MACH, Josep M., La guerra civil a Figueres (1936-1939), Ed. LEmpord, Figueres, 1986.

-BERTRAN I CUDERS, Josep, Cambrils, Dictadura i Repblica (1923-1939), Ed. Ajuntament de Cambrils, Cambrils, 1989.

-BIOSCA I TORRES, Francesc, Set anys de periodisme a Terrassa 1932-1938, Tallers Grfics Joan Morral, Terrassa, 1972.

-BOIXAREU, Ramon, La revoluci i la guerra civil a la Pobla (1936-1939), Edici de lautor, La Pobla de Segur, 1986.

-BONAMUSA, Francesc, Poltica i finances republicanes (1931-1939). Llus Mestres i Capdevila, Eds. El Mdol, Tarragona, 1997.

-BORAO MATEO, Jos, El impacto de la guerra civil en la economia del Valls Occidental (1936-1939), 2 Vols., Tesi doctoral, UAB, 1982.

-BORAO MATEO, Jos Eugenio, Testimonis de la Guerra Civil al Valls, Autoedici, Terrassa, 1988.

-BRADEMAS, John, Anarcosindicalismo y revolucin en Espaa, 1930-1937, Ed. Ariel, Barcelona, 1974. -BUJAN, Josep JOAQUN, Alfred, Sant Joan Desp, histria dun poble bi-milenari, Barcelona, 1995.

-BUSQUET I ROSIOL, Joan, Memries dun amnsic 2, Ed. Casa Bernat, Terrassa, 1999.

-CABALL Y CLOS, Toms, Barcelona roja. Dietario de la revolucin (julio 1936- enero 1939, Librera Argentina, Barcelona, 1939.

-CAIRETA I SAMPERE, Eugeni, La guerra civil a Santa Coloma de Farners, Centre dEstudis Selvatans, Santa Coloma de Farners, 1991.

-CAMS, Joan "Lactivitat poltica a lHospitalet de Llobregat (1923-1946)" a LAven, n 60 (Maig 1983), pp. 10-19.

-CAMS, Joan, "El mite de la Torrassa. LHospitalet 1931-1936" a Plecs dHistria Local, n 1, pp. 6-13 a LAven, n 90 (Febrer 1986),

-CAMPS, Albert - GARRIGA, Joan et al., Granollers 1936-1939: Conflicte revolucionari i bllic, Ed. El Rac del Llibre de text, Barcelona, 1990, 2vols.

-CANTURRI i RAMONET, Enric, Memries (repblica, guerra i exili), Eds. Ajuntament de la Seu/ LAven, Barcelona, 1987.

-CARRERAS GARCA, Montserrat - RUZ TOSSAS, Helena, La Repblica i la Guerra Civil a Sta. Coloma de Gramanet, Ed. Ajuntament de Sta. Coloma, Sta. Coloma de Gramanet, 1986.

-CARRERAS I TARRAG, Josep M., Els Tribunals Populars de 1936. Procs de cinc vens de Santa Coloma de Queralt, Ed. Revista "La Segarra", Valls, 1986.

-CASANOVAS, Joan "La guerra civil a Barcelona: Les Patrulles de Control de Sants vistes per un dels seus membres" a Histria y fuente oral, n. 11, Barcelona, 1994, pp. 53-66.

-CASANOVAS I PRAT, Josep, Quan les campanes van emmudir. Vic 1936-1939, Patronat dEstudis Osonencs, Vic, 1993.

-CASAS MERCAD, Ferran, Valls: La Guerra Civil (Quan no hi havia pau ni treva 19361939), Institut dEstudis Vallencs, Valls, 1982.

CASES, Remei; et al., "La Collectivitzaci a Molins de Llobregat" a D.D.A.A., Collectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939), CECBL i Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1989, pp. 192-241.

-CASTELLS, Andreu, Sabadell, informe de loposici: Del terror a la segona repblica (1918-1936), Eds. Riutort, Sabadell, 1980.

-CASTELLS, Andreu, Sabadell, informe de loposici: Guerra i revoluci (1936-1939), Eds. Riutort, Sabadell, 1983.

-CASTELLS, Andreu, Sabadell, informe de loposici: El Franquisme i loposici sabadellenca ( 1939-1976), Eds. Riutort, Sabadell, 1983.

-CASTILLO GARCIA, Sofia CAMPS FERNNDEZ, Olga, La Guerra Civil a Ripoll (1936-1939), Ed. Ajuntament de Ripoll, Ripoll, 1994.

-CLIMENT, Lus, Rojos en Tarragona y su provincia, Suc. de Torres & Virgili, Tarragona, 1942.

-COLOM FERRE, Josep - SOLER BECERRO, Raimon, Revoluci i guerra a Vilafranca (1936-1939), Ajuntament de Vilafranca, Vilafranca del Penedes, 1986.

-COLOMER, Margalida, Guerra Civil i revoluci a Argentona. 1936-1939, Ed. LAixernador, Argentona, 1990.

-COMAS, David; GOI, Jordi i PUJOL, David, "La revoluci i el poder local a la comarca de la Selva lestiu de 1936. El cas de Brunyola" a D.D.A.A., La II Repblica, 60 anys desprs. Estudis sobre les comarques gironines, Centre dEstudis Histrics i Socials, Girona, 1991, ps. 223-236.

-COMPTE I FREIXANET, Albert, Repblica i guerra civil a Castell dEmpuries, Grfiques Canigo, Figueres, 1994.

-CROSAS CASADESUS, Jaume, "Protagonisme de les forces tradicionals en la repressi del primer franquisme a lEsquirol (Osona)", Comunicaci presentada al congrs "1939 Catalunya. Jornades sobre la fi de la guerra civil", Olot, 4-6 de febrer de 1999.

-CRUELLS, Manel, La societat catalana durant la guerra civil. Crnica dun periodista poltic, Ed. EDHASA, Barcelona, 1978.

-CUGOTA, Llus, "Terrassa: juliol 1936. El Sant Esperit en flames" a Al Vent, n 9, pp. 17-23

-D.D.A.A., "Dossier: Impressions de la Barcelona revolucionaria (1936-1937)" a LAven, n 36, Febrer 1981, pp. 17-51.

-D.D.A.A., La guerra civil a les comarques gironines (1936-1939), Centre dEstudis Histrics i Socials, Girona, 1986.

-D.D.A.A., Terme, n 1. Monogrfic. La guerra civil a Terrassa, 1986.

-D.D.A.A., Suplemento especial guerra civil. Diario de Terrassa, 19-7-1986.

-D.D.A.A., "Dossier: La guerra civil, Mig segle desprs" a Revista de Girona, n 116 (maig-juny 1986), pp. 22-54.

-D.D.A.A. "Guerra i revoluci a Terrassa, ara fa noms 50 anys" a Al Vent, n 90 (Juliol 1986), pp.11-24.

-D.D.A.A., Terrassa, 100 anys teixint ciutat, Ed. Ajuntament, Terrassa, 1982.

-D.D.A.A., Histria de Terrassa, Ed. Ajuntament, Terrassa, 1987.

-D.D.A.A., Catalunya i la guerra civil (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1988.

-D.D.A.A., "La guerra i la revoluci a Catalunya" a Accia, n 1, Ed. PPU, Barcelona, 1990.

-D.D.A.A., "Dossier: Guerra civil i franquisme a Catalunya: una revisi histrica" a LAven, n 178 (Febrer 1994), pp. 27-67.

-D.D.A.A., Histria de Terrassa en el s. XX, Eds. Diario de Terrassa, Colecci de 16 fascicles, Terrassa, 1994.

-D.D.A.A., "Dossier: Guerra Civil i repressi" a Revista de Girona, n 183 (Juliolagost 1997), pp. 54-93.

-D.D.A.A., Histria industrial de Terrassa, Colecci de 19 fascicles, Eds. Diario de Terrassa, Terrassa, 1998.

-Delegaci local d"HISPANIA MARTYR", Calvari duna ciutat. Terrassa 1936-1939, Delegaci local d"Hispania Martyr", Terrassa, 1996.

-DUCH, Joan, Els anys negres 1936-1939-, Inedit, Terrassa.

-ESCOFET, Frederic, Al servei de Catalunya i de la Repblica. La desfeta (6 doctubre 1934), Eds. Catalanes de Pars, Pars, 1973

-ESCOFET, Frederic, Al servei de Catalunya i de la Repblica. La victoria ( 19 de juliol de 1936), Eds. Catalanes de Pars, Pars, 1973.

-ESPONA, Llus, Les meves memries (1919-1994), Ed. AUSA, Sabadell, 1995.

-ESTRADA I PLANELL, Gemma, La guerra civil al Bruc, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1995.

-FERR PAVIA, Carme, La CNT a la comarca del Montsi i Tortosa (1930-1939), Cooperativa Grfica dertonense, Tortosa, 1993.

-FLORES, Pedro, Las luchas sociales en el Alto Llobregat y Cardoner. Contribucin a la historia de Manresa y comarca, Edici de lautor, Barcelona, 1981.

-FONTANA, Jos M., Los catalanes en la guerra de Espaa, Ed. Samarn, Madrid, 1951.

GABRIEL, Pere, "Un sindicalisme de guerra: sindicats i collectivitzacions industrials i agrries a Catalunya, 1936-1939" a Francesc BONAMUSA (Ed.), Actes II seminari sobre la guerra civil i el franquisme a Catalunya, Ajuntament de Barber del Valls, Barber del Valls, 1997, pp. 55-77.

-GAJA I MOLIST, Esteve, La guerra civil a Manlleu, Edici de lautor, Manlleu, 1979.

-GALLARDO ROMERO, Juan Jose MRQUEZ RODRGUEZ, Jos Manuel, Revolucin y guerra en Gramenet del Bess (1936-1939), GEHGB, Santa Coloma de Gramanet, 1997.

-GARCA OLIVER, Juan, EL Eco de los pasos, Ruedo Ibrico, Barcelona, 1978.

-GARRIGA, Joan, Revolta i guerra civil a la Garriga (Valls Oriental) 1936-1939, LAixernador, Argentona, 1986.

-GAVALD I TORRENTS, Antoni, El pensament agrari de lanarquisme a lAlt Camp. 1923-1939. El paper de Pere Segarra i Boronat, Diputaci de Tarragona, 1986.

-GAVALD i TORRENTS, Antoni, "Jo delato, tu inculpes, ell denuncia..." (Repressi franquista a Valls i comarca), Institut dEstudis Vallencs, Valls, 1997.

-GERHARD, Carles, Comissari de la Generalitat a Montserrat (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1982.

-GIMENO, Manuel, Revoluci, guerra i repressi al Pallars (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1987.

-GINARD I FERN, David, El moviment obrer de Mallorca i la guerra civil (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1999.

-GONZLEZ CALLEJA, Eduardo, "Qu es y qu no es la violencia en poltica. Consideraciones tericas en torno al conflicto social violento" a Jaume BARRULL- Conxita MIR (Coord.), Violncia poltica i ruptura social a Espanya (1936-1945) a Quaderns Espai/Temps, n 23, 1994, Universitat de Lleida, pp. 29-66.

-GUTIERREZ LATORRE, Francisco, La republica del crimen. Catalua, prisionera. 19361939, Ed. Mare Nostrum, Barcelona, 1989.

-IBAEZ ESCOFET, Manuel, "Un record del 36" a LAven, n 6 (octubre 1977), p. 6.

-JACKSON, Gabriel; CENTELLES, Agust, Catalunya republicana i revolucionaria (19311939), Ed. Grijalbo, Barcelona, 1982.

-LACRUZ, Francisco, El alzamiento, la revolucin y el terror en Barcelona, Talleres tipogrficos de Fidel Rodrguez, Barcelona, 1943.

-MANENT, Albert, De 1936 a 1975. Estudis sobre la guerra civil i el franquisme, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1999.

-MANY, Joan Baptista, Les meves confessions, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1983.

-MARCET, Xavier- PUY, Josep, "Francesc Sbat: anarcosindicalista, batlle i exiliat" a LAven, n 45.pp. 15-18.

-MARCET, Xavier - PUY, Josep - RODRIGUEZ, Bernat, "La Repblica i la guerra a Terrassa. Conversa amb Eduard Ballb i Maria Llonch" a LAven, n 54, pp. 12-15.

-MARCET I GISBERT, Xavier, La repressi a la reraguarda terrassenca. Una explicaci a la violncia, Amics de les Arts, Terrassa, 1990.

-MARCET I GISBERT, Xavier, Qui ha manat a Terrassa? I altres reflexions, Ed. gara, Terrassa, 1991.

-MARCET I GISBERT, Xavier, Els anys foscos de la postguerra. Terrassa, 1939-1945, Ed. mfora, Terrassa, 1999.

-MARIMON CAIROL, Josep, "Una collectivitat industrial. Terrassa 1936-1939" a LAven, n 82, pp.10-14.

-MARN i CORBERA, Mart, "La vida poltica" a D.D.A.A., Sabadell al segle XX, (en preparaci).

-MARTOS, Ramon - OLLER, Toni, Ripollet 1931-1945, II Repblica i franquisme. 15 anys dhistria local, Associaci Radio Ripollet, Ripollet, 1987.

-MASSOT I MUNTANER, Josep, La guerra civil a Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1984.

-MASSOT I MUNTANER, Josep, Guerra Civil i repressi a Mallorca, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1997.

-MATAS BALAGUER, Josep et al., La revoluci i la guerra civil a la Bisbal, Ed. Ajuntament de la Bisbal, La Bisbal dEmpord, 1990.

-MAYAYO, Andreu, "Els fets de Solivella, juliol de 1936" a LAven, n 79 (Febrer 1985), pp. 34-39.

-MAYAYO I ARTAL, Andreu, La Conca de Barber (1890-1939). De la Crisi Agrria a la Guerra Civil, CECB, Montblanc, 1986.

-MAYAYO I ARTAL, Andreu, Josep Torrents (1899-1943). Pags de Bellve del Peneds. Dirigent agrari catal, Eds. El Mdol, Barcelona, 1988.

-MIR, Conxita; et al., Repressi econmica i franquisme. Lactuaci del tribunal de responsabilitats poltiques a la provncia de Lleida, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1997.

-MIRAVITLLES, Jaume, Episodis de la guerra civil espanyola, Ed. Prtic, Barcelona, 1972.

-MONLLA PANISELLO, Jos, Tortosa en 1936-1939. Estampas de dolor y de sangre, Imprenta Alguer y Baiges, Tortosa, 1941.

-MONLLA PANISELLO, Jos, Los barbaros en Tortosa. 1936-1939. Recuerdos e impresiones de un perseguido en el infierno rojo, Imprenta Manuel Monllao, Tortosa, 1942.

-MONTAA, Daniel RAFART, Josep, La guerra civil al Bergued (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1991.

-MOREA, Vicen - SUE, Ramon, Quan la guerra. Mons-Lleida 1936-1939...Lexili, Ed. Ribera& Rius, Alcoletge, 1996

-MUNTANYOLA, Ramon, Vidal i Barraquer. Cardenal de la pau, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1976

-PAGS, Pelai, La guerra civil espanyola a Catalunya (1936-1939), Ed. Els llibres de la frontera, Barcelona, 1987.

-PAGS, Pelai, La guerra civil (1936-1939), Ed. Barcanova, Barcelona, 1993.

-PAGS I BLANCH, Pelai, La pres Model de Barcelona. Histria dun centre penitenciari en temps de guerra (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1996.

-PALAU RAFECAS, Salvador, Apunts per a la histria de la Guerra Civil al municipi de Santa Coloma de Queralt, Revista "La Segarra", Valls, 1981.

-PAZ, Abel, 19 de juliol del "36" a Barcelona, Ed. Hacer, Barcelona, 1987.

-PEIRATS, Jos, La CNT en la revolucin espaola, 3 Vols., Eds. Ruedo Ibrico, Pars, 1971.

-PEIR, Joan, Escrits (1917-1939), (Tria i introducci de Pere Gabriel), Eds. 62, Barcelona, 1975.

-PEIR, Joan, Perill a la reraguarda, (Reedici facsmil de loriginal de 1936 a cura de Pere Gabriel),Eds. Altafulla, Matar, 1987.

-PREZ DE OLAGUER, Antonio, El terror rojo en Catalua, Eds. Antisectarias, Burgos, 1937.

-PIQU I PADR, Jordi, La crisi de la rereguarda. Revoluci i guerra civil a Tarragona (1936-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1998.

-PLANS I CAMPDERRS, Lourdes, "La repressi a Terrassa durant el franquisme. Primera aproximaci a les fonts per al seu estudi" A Terme, n 13 (1998), pp. 61-65.

-PONS, Agust, "Joan Garcia Oliver, un anarquista amb sentit de poder" a LAven, n 17 (juny 1979), pp. 8-14.

-PONS VIVES, Josep, Revoluci i guerra a la Granada del Peneds (1936-1939), Ed. Llibres de lndex, Barcelona, 1993.

-POUS i PORTA, JOAN- SOL SABAT, Josep M., Anarquia i repblica a la Cerdanya (1936-1939). El "Cojo de Mlaga" i els fets de Bellver, Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1988.

-PRATS I ARMENGOL, Francesc, La ciutat de Tremp durant la segona repblica i la guerra civil (1931-1938), Ed. Rafael Dalmau, Barcelona, 1991.

-PUJADAS I MART, Xavier, Tortosa, 1936-1939. Mentalitats, revoluci i guerra civil, Cooperativa Grfica Dertonense, Tortosa, 1988.

-PUJIULA, Jordi et al., Els morts per la guerra civil a la Garrotxa (1936-1945), Ed. Llibres de Batet, Olot, 1993.

-PUJOL I BASCO, Ramon, Torell 1931-1975: Estudi Histrico-Sociolgic dun poble de la Catalunya interior, Torell, 1993.

-RAGON I PETIT, Baltasar, Terrassa fa 50 anys, Ed. Arxiu Tobella, Terrassa, 1981.

-RAGON I PETIT, Baltasar, Terrassa 1936-1939. Tres anys difcils de guerra civil, Ed. Francesc Torrella i Niub, Terrassa, 1976.

-RAMON I PERA, Francesc-Xavier, Vilassar de Mar (1936-1939). Una histria que no sha doblidar per que no sha de repetir, Ed. Oikos, Vilassar de Mar, 1998.

-ROCA, Josep - DAZ, Enriqueta, "La Torrassa. Un antecedent de barrri-dormitori" a LAven, n 28 (Juny 1980), pp. 62-69.

-RODRIGUEZ PI, Bernat, El municipio de Terrassa durante la Guerra Civil i la Revolucin Social de 1936-1939, Tesina de llicenciatura, ICESB,1980.

-ROIG PEREZ, Carles, Pedro Alcocer, biografia i valoraci personal, Treball de primer cicle inedit, UAB, 1995

-ROIG PEREZ, Carles, Els "incontrolats" o "homes dacci" durant la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Estudi tipolgic i comparat de la seva activitat repressora, Treball de primer cicle inedit, UAB, 1997.

-ROIG PEREZ, Carles, Qui foren els "incontrolats"? Estudi tipolgic i comparat daguns dels protagonistes de la repressi durant la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), Treball de segon cicle, UAB, 1998.

-SABAT, Francesc, Los anarcosindicalistas terrasenses en el exilio, Creaciones Grficas Fernando, Barcelona, 1979.

-SAGUS SAN JOS, Joan, "La justcia i la repressi en els estudis sobre la guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra. Una aproximaci historiogrfica" a Jaume BARRULL- Conxita MIR (Coord.), Violncia poltica i ruptura social a Espanya (1936-1945) a Quaderns Espai/Temps, n 23, 1994, Universitat de Lleida, pp. 7-28.

-SALICR I PUIG, Manuel, Crnica del temps de guerra a Matar (1936-1939), Museu Arxiu de Santa Maria/CELM, Matar, 1989.

-SNCHEZ, Miquel, La segona repblica i la guerra civil a Cerdanyola (1931-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1993.

-SANTACANA, Carles, Canvi socioeconmic i dinmica poltica a la Catalunya revolucionaria: el cas de lHospitalet de Llobregat, 1936-1939, Memria de llicenciatura, UB, 1985.

-SANTACANA, Carles, "La collectivitzaci a LHospitalet de Llobregat" a D.D.A.A., Collectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939), CECBL/ Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1989.

-SANTACANA, Carles, Victoriosos i derrotats: El franquisme a lHospitalet, 1939-1951, CEH/ Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1994.

-SARIOL BADIA, Joan, Petita histria de la guerra civil. Vint-i-tres testimonis informen, Ed. DOPESA, Barcelona,1977.