Desplegament Cv a Eso

  • Published on
    03-Apr-2015

  • View
    41

  • Download
    4

Transcript

<p>DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA (ESO)1 2 3 4 5 6 7IntroducciPGINA 2</p> <p>Aspectes bsics de la proposta curricular competencial PGINA 3 Estructuraci dels continguts PGINA 5 Estratgies i metodologia PGINA 8 Lavaluaci PGINA 10 Autonomia curricular dels centres docents PGINA 11 La programaci PGINA 12</p> <p>1</p> <p>Introducci</p> <p>El decret 143/2007, de 26 de juny (DOGC nm. 4915), dordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria, estableix que correspon als centres docents el desenvolupament del currculum, i el defineix com el conjunt de competncies bsiques, objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci. El desenvolupament del currculum a cada centre i a cada aula implica disposar dautonomia curricular, s a dir, que lequip docent responsable de la seva aplicaci pugui adaptar el currculum a les caracterstiques del grup de nois i noies i a la situaci socioeconmica i lingstica del centre i del seu entorn social. Desprs duna lectura atenta i reflexiva del currculum i ats que els centres ja disposen dun desplegament curricular, caldr revisar els actuals documents de centre per tal dajustar-los al nou marc, ja que en el decret es redefineixen el projecte educatiu, el projecte lingstic i el projecte curricular. Lesmentat decret estableix, en el seu articulat, que cada centre elaborar el projecte educatiu, en el qual, a ms dels valors, objectius i prioritats dactuaci, especificar els principis bsics per al desenvolupament curricular i el tractament transversal en les diverses matries dels objectius de leducaci per la ciutadania i els drets humans. El projecte educatiu tindr en compte les caracterstiques de lentorn social, cultural i sociolingstic del centre; far pals el respecte al principi de no discriminaci i dinclusi educativa com a valors fonamentals; i establir els principis per a latenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial, aix com per a lelaboraci del pla de convivncia i del projecte lingstic del centre.</p> <p>Pel que fa al desenvolupament curricular, els centres hauran de prendre decisions sobre:</p> <p>la concreci dels criteris metodolgics, organitzatius i davaluaci, lorganitzaci de les hores dedicades a cada matria, la distribuci dels continguts de cada matria al llarg de cada curs, la creaci dmbits de coneixement entre diferents matries, les mesures adequades datenci a la diversitat, els mecanismes per organitzar el refor dels aprenentatges, loferta de matries optatives i la definici, si s el cas, de matries optatives dissenyades pel centre, lorganitzaci i disseny del treball de sntesi i del projecte de recerca, la implementaci de projectes didctics propis.</p> <p>En aquest procs de revisi del projecte educatiu sha de plantejar tamb lactualitzaci del projecte lingstic i els altres documents de centre com ara la programaci. En el projecte lingstic, els centres han dorganitzar i gestionar lestat i s de les diferents llenges al centre i el seu tractament curricular.</p> <p>DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I</p> <p>2</p> <p>Cal tenir present que els canvis que es fan en les normatives no comporten la modificaci del qu, el com i el per a qu sensenya, ni vol dir desestimar tot all que sha fet servir fins ara, sin que implica revisar, remarcar i aprofitar, i si cal millorar, les propostes, les activitats i les estratgies didctiques que han servit a lalumnat per aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges. En definitiva, es tracta dorientar el debat amb referncia al canvi curricular i dirigir-lo cap a un dileg pedaggic entre tots els membres del departament didctic i tamb de lequip docent, per visualitzar i revisar les finalitats educatives dels actuals documents de centre i adaptar-los a les noves propostes curriculars. Una revisi conjunta dels membres del claustre per actualitzar qu i com ensenyar, per educar i formar persones autnomes i competents per exercir com a ciutadans i ciutadanes responsables i participatius.</p> <p>2</p> <p>Aspectes bsics de la proposta curricular competencial</p> <p>El currculum orientat a ladquisici de competncies estableix que la finalitat de leducaci obligatria s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn i esdevinguin persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu que els ha tocat viure. Un currculum per competncies significa ensenyar per aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida. Esdevenir competent implica fer-se conscient que el procs densenyament i daprenentatge t un recorregut que va ms enll de lescolaritat obligatria. Aquesta proposta es vincula amb la concepci constructivista de laprenentatge, dacord amb la qual aprendre consisteix a integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per tal que el coneixement sigui significatiu i aplicable. A ms demmagatzemar informaci, esdev fonamental que lalumnat aprengui a cercar-la i a interpretar-la a la llum de les raons del coneixement per tal de construir interpretacions prpies. Algunes de les claus per entendre qu ens aporta la idea daprenentatge per al desenvolupament de competncies sn: la integraci de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i lautonomia personal de lalumnat que permet prendre conscincia del propi procs daprenentatge.1 La integraci de coneixements, tant els propis duna matria, per establir en cada moment les relacions entre ells, com aquests amb els daltres matries, i fusionar el tractament dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals en les activitats didctiques.</p> <p>El model daprenentatge per competncies es fonamenta en laplicaci de coneixements (saber), habilitats (saber fer) i actituds (saber ser i saber estar) per a la resoluci de problemes en contextos diferents, amb qualitat i eficcia. Ser capa dactuar en situacions de lentorn comporta afrontar la seva complexitat i la necessitat de tenir en compte i dinterrelacionar variables molt diverses, de saber utilitzar models comunicatius i instruments diferents per tal de compartir informacions, dades i opinions, de saber treballar junt amb els altres, promoure iniciatives i prendre decisions. Aix vol dir que el currculum, tot aprofundint en un coneixement especfic, ha de promoure que lalumnat desenvolupi la capacitat de connectar aquest coneixement amb el daltres disciplines, per actuar en el seu entorn personal i resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana.</p> <p>DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I</p> <p>3</p> <p>En el moment de prendre decisions sobre qu, qui, com i quan sensenya, i en relaci amb aquesta transversalitat del coneixement, els continguts de les diferents matries shaurien de plantejar des dun enfocament transdisciplinari per al desenvolupament de les competncies bsiques. Aquest enfocament suposa establir un mapa de la transversalitat dels continguts. s a dir, buscar les interseccions dels continguts de les diferents matries i seqenciar-los de forma coherent, per tal devitar les repeticions i, alhora tenir en compte tots els continguts essencials.</p> <p>Algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre la transversalitat de les decisions que es prenen en relaci amb el currculum poden ser:</p> <p>Es prenen acords interdepartamentals per seleccionar i seqenciar continguts comuns de diferents matries. La seqncia didctica se centra en lestudi de fets, fenmens o problemes des duna visi global. El treball de sntesi (de 1r a 3r curs) integra continguts relacionats amb les matries del curs. Es realitzen projectes transversals en elcentre com ara: setmana cultural, jornades solidries, tallers interdisciplinaris</p> <p>2 La funcionalitat dels aprenentatges (aplicaci dels coneixements en diferents situacions i contextos) ha de tenir en compte que lorganitzaci dels diversos continguts (que integren els conceptes, procediments i actituds) esdev el mitj a travs del qual es poden comprendre i interpretar fets, situacions i problemes. En la mesura que lalumnat pren conscincia que el que ha aprs serveix per comprendre i proposar solucions a problemes coneguts, propers i reals, reconeix el valor dels continguts apresos.</p> <p>Per assegurar la funcionalitat dels aprenentatges, el professorat ha de donar rellevncia a la seva contextualitzaci. En lestudi de les diferents unitats cal crear situacions didctiques que permetin la transferncia dinformaci per facilitar la interpretaci dels problemes a diferents nivells. La idea daplicaci comporta ser capa dutilitzar un coneixement ja conegut en la comprensi i resoluci de situacions noves, s a dir, no analitzades explcitament a laula. Aix vol dir que les activitats a plantejar per avaluar si lalumnat ha desenvolupat una determinada competncia no poden ser totes de tipus reproductiu dall que sha dit o sha exemplificat. En canvi, han de possibilitar que lalumnat mostri que s capa daplicar el coneixement aprs en lanlisi de nous problemes i en la presa de decisions en relaci amb temtiques diverses, de manera argumentada i fonamentada en sabers i en valors.</p> <p>Algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre la funcionalitat de les decisions que es prenen en relaci amb la funcionalitat del currculum poden ser:</p> <p>Els continguts que es tracten a laula estan relacionats amb fets reals o amb problemes quotidians. Les notcies de lactualitat sn material destudi o via per plantejar problemes dinters per a lalumnat.</p> <p>DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I</p> <p>4</p> <p>Es dna importncia a aspectes procedimentals basats en lexperimentaci, el treball de camp o la manipulaci. Els coneixements es tradueixen en actituds i accions quotidianes, tant individualment com collectivament.</p> <p>3 Lautonomia personal (adquisici de les eines per aprendre, prenent conscincia del propi procs daprenentatge, tant individual com collectiu) ha de fomentar que lalumnat prengui conscincia del propi procs daprenentatge i tamb que aquest aprenentatge senriqueix en la mesura que es comunica i es comparteix amb els altres. En aquest sentit pren una gran rellevncia el paper de la llengua en la construcci i comunicaci del coneixement ja que s leina que permet reconstruir el coneixement. Aquest procs requereix ls de les habilitats discursives de la llengua, que permeten comunicar i participar en la construcci compartida del coneixement.</p> <p>Ensenyar i aprendre s un procs dinteracci i de comunicaci en qu el dileg adquireix gran rellevncia. Els discursos a laula shan de produir entre lensenyant i lalumnat, i entre lalumnat mateix. En aquest context, lensenyant no es limita a donar informaci, sin que posa en contacte lalumnat amb la informaci facilitant-li les eines del llenguatge i del pensament, que permeten transformar-la en coneixement. Shan de crear situacions didctiques adequades perqu aquest coneixement pugui ser contrastat i discutit per lalumnat en el seu treball a laula. La reflexi sobre el propi procs daprenentatge (metacognici) cal que formi part de la programaci, i que es proposin tasques que la possibilitin, de manera que esdevingui un mitj per tal que lalumnat comprengui all que fa.</p> <p>Heus aqu algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre ladquisici de cotes dautonomia per part de lalumnat a travs de la transferncia destratgies per aprendre a aprendre:</p> <p> 3</p> <p>Lalumnat sap gestionar el treball en grup de forma cooperativa. Les estratgies per a lavaluaci dels aprenentatges tenen en compte la gesti de lerror a travs de lautoregulaci. Lalumnat, en algun moment, ha de prendre decisions sobre qu i com aprendre.</p> <p>Estructuraci dels continguts</p> <p>Quan es fa una lectura dels continguts curriculars, la primera percepci s que sn molts i que no hi ha prou temps per aconseguir que la majoria de lalumnat els aprengui de manera significativa. I, tot i aix, moltes vegades es constata que encara la llista shauria dampliar, que hi ha continguts que no estan citats i que podrien ser importants en un ensenyament bsic. Per tant, la feina de seleccionar, distribuir i organitzar els continguts al llarg del curs s molt necessria i important. Comporta tenir en compte que no tots els continguts tenen la mateixa rellevncia. A ms, cal</p> <p>DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I</p> <p>5</p> <p>no oblidar que un canvi de currculum no significa que shagin de canviar totalment els programes. El que cal s que les noves propostes siguin el marc per a afavorir laprenentatge significatiu i la millora educativa: la integraci o lassimilaci de les noves idees dintre de la cultura docent per fer possible que aquesta vagi evolucionant per donar resposta a les necessitats dels futurs adults, que sn lalumnat dels centres educatius.</p> <p>QUADRE 1 PROPOSTES PER A LA SELECCI DELS CONTINGUTS</p> <p>La selecci dels contingutses pot fer</p> <p>a partir de</p> <p>segons</p> <p>a partir de</p> <p>els problemes socials rellevants</p> <p>els interessos de lalumnat</p> <p>lenfocament disciplinari o la lgica de la cincia</p> <p>per</p> <p>per</p> <p>s recomanable que la presentaci i el disseny dels continguts</p> <p>per</p> <p>es problematitzi</p> <p>es contextualitzi</p> <p>Alguns criteris que cal tenir en compte en la selecci i lorganitzaci dels continguts 1. Conceptes clauCal seleccionar els continguts en funci dels conceptes clau o dels models terics escollits com a principals referents per a aconseguir els objectius del procs densenyament establert en el projecte educatiu. Els continguts no tenen gaire sentit tractats duna forma allada, sin en el marc duna idea general, que ninterrelaciona moltes altres. Quan es prepara una unitat didctica, s important tenir ben clar quina s la idea que es vol treballar i, quins sn els continguts ms adients per a vehicular aquesta idea general. Per preparar la selecci dels continguts que shan de tractar pot ser til fer un mapa conceptual que en posi de manifest la jerarquitzaci, aix com les seves interrelacions.</p> <p>2. PrioritzaciNo tots els continguts associats a un concepte clau o a un model tenen la mateixa importncia, tant pel que fa a la seva caracterstica de coneixement bsic com al temps necessari per al seu aprenentatge. Moltes vegades, el context seleccionat ja condiciona que es prioritzin uns continguts per damunt daltres. Per, davant del dubte, les preguntes que poden ajudar a prendre decisions sn del tipus: Si hagus de restringir el nombre de continguts a ensenyar, quins prioritzaria?.</p> <p>DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM A LEDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DEDUCACI. DIRECCI GENERAL DE LEDUCACI BSICA I EL BATXILLERAT I</p> <p>6</p> <p>3. OrdenaciTamb cal tenir en compte que no tots els continguts...</p>

Recommended

View more >