Departament d'Ensenyament: Instruccions de batxillerat (curs escolar 2014–2015)

  • Published on
    31-Jul-2015

  • View
    142

  • Download
    0

Transcript

1. Documents per al'organitzaci i la gesti delscentresConcreci i desenvolupament delcurrculum del batxillerat20/06/2014 2. ndexConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 51 Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum (batxillerat) 51.1 Estructura horria 51.2 Configuraci del currculum dels alumnes 51.3 Matries que es poden cursar a l'IOC 61.4 Especificacions relatives a diverses matries 71.4.1 Llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura 71.4.2 Cincies per al mn contemporani 81.4.3 Oferta de matries optatives 81.4.4 Segona llengua estrangera 81.4.5 Psicologia i sociologia 91.4.6 Estada a l'empresa 91.4.7 Matries optatives dissenyades pels centres 91.4.8 Llenges estrangeres al batxillerat 101.4.9 Matemtiques 101.4.10 Lectures de les matries comunes llengua catalana i literatura, i10llengua castellana i literatura1.4.11 Lectures de les matries de modalitat literatura catalana,literatura castellana i literatura universal111.5 Treball de recerca 111.5.1 Caracterstiques generals del treball de recerca 111.5.2 Exempcions i convalidacions del treball de recerca 121.6 Premis extraordinaris de batxillerat 132 Plans individuals, exempcions i convalidacions en el batxillerat 132.1 Plans individuals 132.1.1 Trets generals 132.1.2 Alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA) 142.1.3 Alumnes amb altes capacitats 152.1.4 Modificaci de la durada del batxillerat 15Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 2/54 3. 2.1.5 Exempcions de matries 152.1.6 Alumnes que compaginen els estudis de batxillerat amb la16prctica intensiva de l'esport2.1.7 Simultanetat d'estudis de batxillerat i de msica o de dansa 172.2 Altres exempcions i convalidacions de matries 172.2.1 Definicions generals 182.2.2 Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i18literatura2.2.3 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes quecursen simultniament estudis professionals de msica o de dansa202.2.4 Convalidacions per als alumnes que cursen batxilleratprocedents de cicles formatius203 Avaluaci d'alumnes de batxillerat 204 Reclamacions motivades per les qualificacions del batxillerat 235 Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de25batxillerat6 Batxillerat en tres cursos 267 Incorporaci d'alumnes al batxillerat 277.1 Incorporaci d'alumnes al primer curs de batxillerat 287.2 Incorporaci d'alumnes al segon curs de batxillerat 287.3 Incorporaci d'alumnes procedents de cicles formatius i29convalidaci de matries7.4 Obtenci del ttol de batxillerat per part dels tcnics de formaciprofessional307.5 Altres casos 318 Canvis en el currculum dels alumnes 318.1 Canvi de matries sense canvi de modalitat 318.1.1 Matries de la modalitat que cursa 318.1.2 Canvi d'idioma 328.2 Canvi de modalitat 328.3 Canvi de centre sense canvi de rgim d'estudis 338.4 Canvi de rgim (amb canvi de centre o sense) 33Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 3/54 4. 8.5 Reconeixement d'una altra modalitat 349 Batxillerat en rgim nocturn 349.1 Matries del batxillerat en rgim nocturn 349.2 Organitzaci 359.3 Requisits per a la incorporaci al batxillerat en rgim nocturn 369.4 Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn 369.5 Permanncia en el batxillerat nocturn 369.6 Canvi del rgim de batxillerat 3610 Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxillerat 3611 Doble titulaci de batxillerat i de baccalaurat 3712 Lectures prescriptives de batxillerat 3812.1 Lectures prescriptives per a les matries comunes de batxillerat 3812.1.1 Lectures prescriptives per a la matria comuna de llengua38catalana i literatura al batxillerat12.1.2 Lectures prescriptives per a la matria comuna de llenguacastellana i literatura al batxillerat4212.2 Lectures prescriptives per a les matries de modalitat de literatura 4612.2.1 Lectures prescriptives per a la literatura catalana de la modalitat46d'humanitats i cincies socials i de la modalitat d'arts (via d'artsescniques, msica i dansa) del batxillerat12.2.2 Lectures prescriptives per a la literatura castellana de lamodalitat d'humanitats i cincies socials i de la modalitat d'arts (viad'arts escniques, msica i dansa) del batxillerat4812.2.3 Lectures prescriptives per a la literatura universal de lamodalitat d'humanitats i cincies socials i de la modalitat d'arts (viad'arts escniques, msica i dansa) del batxillerat5013 Normativa d'aplicaci (Concreci i desenvolupament del currculumdel batxillerat)53Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 4/54 5. Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat1 Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum (batxillerat)1.1 Estructura horriaEl nombre d'hores setmanals de les diferents matries en cadascun dels dos cursos delbatxillerat (annex 3 del Decret 142/2008, d'ordenaci dels ensenyaments del batxillerat)s el segent:1r 2nLlengua catalana i literatura 2 2Llengua castellana i literatura 2 2Llengua estrangera 3 3Educaci fsica 2 -Filosofia i ciutadania 2 -Cincies del mn contemporani 2 -Histria de la filosofia - 3Histria - 3Tutoria 1 1Religi (voluntria) -/2* -Treball de recercaMatria modalitat 1 4 4Matria modalitat 2 4 4Matria modalitat 3 4 4Matria modalitat 4 o optativa 4/2* 4TOTAL 30 30* Els alumnes que cursin religi han de fer, a ms, una matria optativa de dueshores.1.2 Configuraci del currculum dels alumnesPer als alumnesEn comenar el batxillerat l'alumne tria, d'acord amb el seu tutor, una modalitat i lesmatries de modalitat que cursar a primer curs, tenint en compte l'oferta que el centrepresenta per al conjunt de l'etapa. L'alumne ha de cursar, com a mnim, tres matriesde modalitat en cadascun dels dos cursos del batxillerat. D'aquestes sis matries, unmnim de cinc han de correspondre a la modalitat escollida.Per a l'oferta curricular del centreEls centres han d'oferir un nombre suficient de matries de modalitat i optatives quepermeti la possibilitat d'opci dels alumnes en cada modalitat. Per decidir l'efectivarealitzaci en un centre de les matries de modalitat i optatives ofertes, o d'una part deConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 5/54 6. les matries, el director del centre ha de tenir en compte les necessitats dels alumnes iel cmput d'hores de professors assignats a tal efecte.Amb carcter general, s'ha de comptar que el nombre d'hores de professors de qudisposen els centres pblics per a la impartici de les matries de modalitat i optativessegons el nombre de lnies de batxillerat, s el que s'indica en el quadre segent:Nombre de lnies debatxilleratInterval d'hores per impartir matries de modalitat ioptatives entre 1r i 2n de batxillerat1 entre 60 i 64 hores1,5 entre 76 i 80 hores2 entre 84 i 92 hores2,5 entre 108 i 116 hores3 entre 126 i 136 horesAmb carcter general, les matries de modalitat de nivell II s'han d'oferir a 2n curs.Els centres que imparteixin la modalitat d'arts oferiran normalment noms les matriesd'una de les dues vies. Els alumnes d'aquesta modalitat cursaran amb la resta delsalumnes de batxillerat les matries coincidents amb les altres modalitats, sempre que lartio ho permeti.Amb carcter general, l'alumne pot escollir qualsevol matria de modalitat o optativaexcepte quan no hi hagi un mnim de deu alumnes per cursar-la. Queden exclosesd'aquesta limitaci les matries llat, grec i segona llengua estrangera, si la disponibilitatde recursos del centre ho permet.1.3 Matries que es poden cursar a l'IOCD'acord amb les Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny, i Resoluci ENS/1252/2014, de 30 de maig. relativa a les matries d'educaci secundria obligatria i batxilleratdels centres educatius que es poden cursar en la modalitat d'educaci no presencial,els alumnes matriculats en centres ordinaris poden cursar alguna matria de modalitato optativa a travs del batxillerat a distncia, si per raons organitzatives l'alumne no potcursar-les en el seu centre ordinari, amb un mxim de dues matries per alumne i curs.En qualsevol cas, l'adscripci de modalitat de cada alumne s'ha de correspondre ambalguna de les que el centre on es matricula l'alumne de manera presencial tautoritzades.Ats que algunes matries comptabilitzen per dues opcions de modalitat i tamb pel fetque un alumne pot optar per afegir alguna matria al seu currculum (vegeu l'apartatMatries de la modalitat que cursa), s possible que un alumne pugui acreditar duesmodalitats, amb la condici que la primera modalitat de cada alumne es corresponguiamb alguna de les que el centre on es matricula l'alumne de manera presencial tautoritzades.Com a novetat per a aquest curs, es pot cursar des de l'IOC la matria optativa dellengua i cultura occitanes.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 6/54 7. El centre informar els alumnes sobre la possibilitat de cursar determinades matries adistncia. La famlia, o l'alumne si s major d'edat, presentar al centre ordinari lasollicitud de cursar matries a distncia. El director del centre donar, si escau, la sevaconformitat i formalitzar la inscripci de l'alumne a l'Institut Obert de Catalunya en laprimera quinzena del mes de setembre.La inscripci en una matria a distncia t carcter gratut si l'ensenyament debatxillerat en el centre ordinari est sufragat amb fons pblics. En cas contrari, el centreon est matriculat l'alumne ha d'abonar a l'Institut Obert de Catalunya el preu pblicque determini el Departament d'Ensenyament.L'Institut Obert de Catalunya facilita peridicament la informaci referent al seguiment il'avaluaci de les matries en qesti per tal que el centre ordinari en qu l'alumnecursa els seus estudis pugui incorporar-la als documents oficials d'avaluaci.El centre de batxillerat, a travs del coordinador de batxillerat o la persona de l'equipdirectiu que es designi, s el responsable de la gesti de les proves de les matries del'IOC que hauran d'aplicar-se presencialment i es retornaran a l'IOC per a la sevacorrecci.Per tal d'assolir uns bons resultats el centre de batxillerat far les actuacions segents:a.b.c.Assignar un professor responsable del seguiment i suport de l'alumne, que, ams, es coordinar peridicament amb els professors de l'IOC.Informar les famlies de les caracterstiques que suposa cursar aquestes matriesa distncia i del suport corresponent que s'ha de donar al fill.Posar a disposici de l'alumne un espai del centre amb les condicions adequadesperqu pugui cursar la matria a distncia.En cas que l'alumne, en el primer mes del curs, canvi una de les matries a distnciaper una de presencial, el centre ha d'informar l'IOC d'aquesta circumstncia. Tambl'informar en cas que es produeixi un trasllat d'expedient, una baixa acadmica oqualsevol altra circumstncia que alteri l'escolaritzaci de l'alumne en el centre ordinari.1.4 Especificacions relatives a diverses matries1.4.1 Llengua catalana i literatura i llengua castellana i literaturaLa programaci de les matries comunes de llengua i literatura catalana i castellana hade reflectir el treball conjunt en aquestes dues matries en relaci amb els continguts,objectius, aspectes metodolgics i avaluaci.A segon curs de batxillerat es desdobla una hora setmanal en les matries de llenguacatalana i literatura i de llengua castellana i literatura amb l'objectiu de potenciar i ferpossible una tasca ms personalitzada de l'aprenentatge.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 7/54 8. A tall orientatiu, mitjanant les hores de desdoblament es pot prioritzar l'aprenentatgede les estratgies per a la millora de la producci escrita (adequaci, coherncia,cohesi i correcci lingstica), aix com el coneixement de la llengua per a la millora dela comprensi i l'expressi.1.4.2 Cincies per al mn contemporaniLa matria comuna cincies per al mn contemporani ser impartida per professorsque reuneixin els requisits per impartir les matries fsica i qumica o biologia i cinciesde la terra i del medi ambient.1.4.3 Oferta de matries optativesEn una de les franges horries de modalitat de cada un dels dos cursos de l'etapa, elscentres educatius poden oferir matries optatives. El conjunt de l'oferta de matriesoptatives del centre s'ha de donar a conixer al consell escolar.Els centres poden oferir, com a matries optatives, matries de modalitatcorresponents a modalitats que el centre no t implantades. Aquest supsit no potdonar lloc, en cap cas, al reconeixement d'una nova modalitat a l'alumne.Per als alumnes que cursin ms de les tres matries mnimes de modalitat en alguncurs de batxillerat, la quarta matria t la consideraci d'optativa per a aquells casos enqu calgui aplicar el rgim establert de convalidacions o exempcions.s possible distribuir les matries optatives d'estada a l'empresa, segona llenguaestrangera i psicologia i sociologia en els dos cursos de batxillerat a ra de 70 horescada curs. En aquest cas, a efectes d'avaluaci, s'han de comptabilitzar com unamatria en cada curs.A ms, en aquells centres que imparteixen cicles formatius d'arts plstiques i disseny,l'alumne de batxillerat de la modalitat d'arts pot triar mduls teoricoprctics dels ciclesesmentats com a matries optatives de batxillerat.1.4.4 Segona llengua estrangeraDins de l'oferta de matries optatives, els centres de dues o ms lnies han d'oferir unasegona llengua estrangera, amb una assignaci horria global de 140 hores. L'alumneha de tenir garantia de continutat en l'opci de segona llengua estrangera al llarg del'educaci secundria obligatria i del batxillerat.En els centres d'una lnia es pot impartir tamb la segona llengua estrangera si hi ha unnombre suficient d'alumnes que ho sollicita i les condicions d'organitzaci del centre hopermeten.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 8/54 9. En tot cas, la garantia de continutat de la segona llengua estrangera cursada a l'ESOpot assegurar-se mitjanant la inscripci de l'alumne a l'Institut Obert de Catalunya enels termes establerts a l'apartat Matries que es poden cursar a l'IOC.1.4.5 Psicologia i sociologiaEls centres han d'oferir la matria optativa psicologia i sociologia, de 140 hores, ques'atribueix a professors que reuneixin els requisits per impartir la matria de filosofia.Aquesta matria es podr impartir si hi ha un nombre suficient d'alumnes que hosolliciten i les condicions d'organitzaci del centre ho permeten. L'annex 1 de l'OrdreEDU/554/2008 cont els objectius, els continguts i els criteris d'avaluaci de la matriapsicologia i sociologia.1.4.6 Estada a l'empresaEntre les matries optatives del centre s'ha d'oferir la matria estada a l'empresa, queha de tenir una durada mnima de 140 hores, de les quals se'n poden utilitzar fins a 70per desenvolupar continguts teoricoprctics al centre educatiu. L'annex 1 de l'OrdreEDU/554/2008 cont orientacions per al disseny de l'estada a l'empresa.Els alumnes que acreditin una experincia laboral igual o superior a 280 hores podensollicitar al director del centre l'exempci de la matria optativa estada a l'empresa. Lasollicitud corresponent ha d'anar acompanyada d'una breu memria, en la qual ha deconstar:llldescripci de l'empresadescripci de les tasques que hi va desenvolupar l'alumnecpia del contracte laboralEls alumnes que en acabar el primer curs tinguin pendents d'avaluaci positiva ms dedues matries i, en conseqncia, hagin de repetir aquest primer curs, si tenensuperada la matria estada a l'empresa no han de repetir aquesta matria.1.4.7 Matries optatives dissenyades pels centresEls centres educatius poden dissenyar matries optatives i incloure-les en la sevaoferta educativa. Aquestes matries han de tenir una assignaci horria mnima de 70hores en un curs.Les matries optatives dissenyades pel centre han de tenir un nom diferent, que nopugui induir a confusions, de les matries comunes, de les matries de modalitat i deles altres matries optatives.L'oferta d'aquestes matries optatives requereix l'aprovaci del claustre de professors is'ha de donar a conixer al consell escolar.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 9/54 10. 1.4.8 Llenges estrangeres al batxilleratAtesa la necessitat de garantir un aprofitament mxim de les hores de contacte delsalumnes amb la llengua estrangera, aquesta ha de ser el vehicle principal decomunicaci no sols durant el desenvolupament de les tasques d'aprenentatge sin enqualsevol moment que requereixi una interacci de caire funcional dins l'aula.La possibilitat de disposar de grups reduts en una part de les hores comunes dellengua estrangera permet programar tasques d'aprenentatge en aquesta part del'horari lectiu que incideixen molt especialment en el desenvolupament de lescompetncies d'expressi i interacci oral.La qualificaci de l'expressi oral ha de representar com a mnim el 25% de laqualificaci final de la matria. Aix mateix, cal potenciar la producci de textos creatiusde tot tipus (descripcions, argumentacions, valoracions, etc.), l'avaluaci dels quals hade representar com a mnim el 25% de la qualificaci final de la matria.1.4.9 MatemtiquesAtesa la gran coincidncia entre els continguts de les matries matemtiques I imatemtiques aplicades a les cincies socials I, els alumnes noms poden cursar-neuna de les dues.Les matries de matemtiques i matemtiques aplicades a les cincies socials esconsideren equivalents als efectes de canvis de modalitat (article 13.10, Decret142/2008).1.4.10 Lectures de les matries comunes llengua catalana i literatura, i llenguacastellana i literaturaA fi de potenciar i concretar l'ensenyament de la literatura partint de la lectura de textos,tal com es preveu en el currculum de les matries, el Departament d'Ensenyamentindica els llibres que els alumnes han de llegir amb carcter obligatori, segons lapromoci a qu pertanyin.L'alumne ha de fer quatre lectures per matria, que seran les mateixes per a tots elsalumnes. A aquestes quatre lectures prescriptives, el centre pot afegir-hi una cinquenalectura d'entre obres contempornies i actuals. La cinquena lectura permet quel'alumne pugui posar-se en contacte amb escriptors vius i dna als estudis literaris unadimensi ms actual i ms prxima a les experincies personals dels estudiants. Al'apartat Lectures prescriptives de batxillerat es concreten les lectures obligatries.Les quatre o cinc lectures de cadascuna de les literatures, catalana i castellana, han deconstar en la programaci del centre i s'han de fer pbliques conjuntament amb la llistaConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 10/54 11. de llibres de text abans del 30 de juny anterior al comenament de cada curs.1.4.11 Lectures de les matries de modalitat literatura catalana, literaturacastellana i literatura universalEntre les matries de la modalitat d'humanitats i cincies socials i de la modalitat d'arts(via d'arts escniques, msica i dansa) figuren literatura catalana, literatura castellana iliteratura universal. Aquestes matries de modalitat tenen una llista de lecturesprescriptives que es va renovant peridicament. Per a les prximes promocionsd'alumnes les lectures obligatries de les literatures de modalitat sn les que figuren enl'apartat Lectures prescriptives de batxillerat.1.5 Treball de recerca1.5.1 Caracterstiques generals del treball de recercaEl treball de recerca t carcter individual. En els casos en qu alguna de les sevesparts requereixi, per la prpia dinmica de la recerca, un treball de grup (p. ex.,observaci ininterrompuda d'un procs durant llargs perodes de temps, observacisimultnia d'un fenomen des de diferents ubicacions, exploraci sistemtica d'una gransuperfcie de terreny), pot fer-se en grups reduts, d'entre dos i quatre alumnes. Enaquests casos cal que el tutor asseguri, en fer el seguiment del treball, que cadascundels membres del grup assoleix els diversos objectius plantejats, i ha de fer unaavaluaci individual de cada alumne. En particular, el dossier del treball i la presentacique se'n faci han de ser individuals.s convenient considerar en el treball de recerca les etapes o fases segents:llllllllelecci del tema i de la qesti que es vol investigar,plantejament de qestions relacionades,planificaci de la recerca,cerca d'informaci,processament de la informaci,sntesi de la investigaci i explicaci dels resultats,revisi de la feina feta,presentaci de l'informe: redacci del treball i exposici oralA l'espai del portal XTEC hi ha ms informaci sobre normativa, orientacions i recursosde caire general, d'mbits especfics, programes d'assessorament i suport, bibliografia,convocatries de premis, trobades o frums, i exemples de treballs.Durant les diverses fases de realitzaci del treball de recerca els alumnes han de serassessorats i supervisats per un professor: el tutor del treball de recerca. A ms del'orientaci sobre les tcniques habituals emprades en qualsevol recerca, els tutors delConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 11/54 12. treball han de vetllar perqu l'alumne faci les tasques amb regularitat, utilitziadequadament les fonts d'informaci, faci una correcta selecci de la informaci iestructuri adequadament la presentaci final. A tal fi, s'han de fer entrevistesperidiques per fer el seguiment del treball i establir fites per a les prximes trobades.El tutor del treball de recerca ha d'estar present en totes les fases abans esmentades.El carcter singular de la matria treball de recerca permet als centres, en l'exercici dela seva autonomia, disposar de models organitzatius diferents segons el dissenycurricular establert en el seu projecte educatiu. El director del centre ha d'assignar latutoria de cada treball de recerca als professors que consideri ms idonis en cada cas i,si escau, una assignaci horria que anir a crrec del total de les hores destinades aimpartir el currculum del batxillerat.El treball de recerca del batxillerat t una assignaci curricular de 70 hores per al'alumne. Atesa aquesta assignaci, amb carcter general i a ttol orientatiu, a l'horad'assignar les hores totals de professors per impartir el batxillerat, el treball de recercaes considera com una matria optativa ms de dues hores setmanals amb una rtio de20 alumnes. En conseqncia, el centre pot disposar d'unes 70 hores lectives deprofessors per cada 20 alumnes, o fracci de 20, que han de fer el treball de recerca.Cal tenir en compte, de tota manera, que es tracta d'una matria singular, en el sentitque es pot organitzar de maneres diferents. s a dir, es pot organitzar com una matriaoptativa, amb una rtio mitjana d'uns 20 alumnes, a la qual els professors dediquendurant dos trimestres tres hores lectives setmanals, o b es poden distribuir elsalumnes que fan el treball de recerca entre els professors de manera que un professorque tutoritza sis alumnes t una assignaci d'una hora lectiva setmanal al llarg de dostrimestres, o b es poden adoptar altres formes organitzatives.A ms d'aquesta assignaci d'hores lectives, per a l'atenci adequada als alumnes enel treball de recerca, cal afegir-hi la disponibilitat horria general dels professors per apreparaci de classes, correcci d'exercicis, etc.En aplicaci del que estableix l'article 11.1 de l'Ordre EDU/554/2008, de 19 dedesembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formalsdel procs d'avaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la sevaadaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, totamatria, incls el treball de recerca, pot ser objecte de proves extraordinries derecuperaci. En tot cas, considerant la singularitat de la matria treball de recerca, caltenir en compte all que, respecte a l'avaluaci contnua dels alumnes, s'estableix al'apartat Criteris generals.1.5.2 Exempcions i convalidacions del treball de recercaT dret a l'exempci del treball de recerca l'alumne que es trobi en alguna de lessituacions segents:lProvenir d'una altra comunitat autnoma o d'un altre pas i haver-se incorporat alnou centre a partir del segon trimestre del segon curs de batxillerat. Tanmateix, enConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 12/54 13. lllcas que no completi el batxillerat en l'any de la seva incorporaci, aquest alumneha de fer el treball de recerca durant l'any acadmic segent, sens perjudici de laseva exempci si es troba en la situaci descrita a l'incs segent.Provenir d'una altra comunitat autnoma i incorporar-se al sistema educatiu aCatalunya amb cinc o menys matries per completar el batxillerat.Tenir la titulaci de tcnic/a o tcnic/a superior de formaci professional especfica,d'arts plstiques i disseny o d'ensenyaments esportius (article 6.5 de l'OrdreEDU/554/2008).Haver cursat COU i haver-ne aprovat almenys una assignatura.La sollicitud d'exempci s'ha de presentar per escrit al director del centre, el qual ha deresoldre concedir-la, un cop verificat el compliment d'alguna de les situacionsesmentades, ha d'incorporar la resoluci a l'expedient acadmic i l'ha de comunicar perescrit a l'alumne i, si s menor d'edat, als seus pares o tutors legals.1.6 Premis extraordinaris de batxilleratEls premis extraordinaris de batxillerat, regulats per l'Ordre ENS/85/2011, sn unestmul ms per als alumnes i un reconeixement oficial dels seus mrits que demostrauna preparaci d'excellncia en els estudis de batxillerat. Sn tamb una mostra de laconstncia i comproms pel treball compartit entre estudiant, professors i famlia.Es poden inscriure als premis els alumnes que hagin finalitzat el batxillerat el mateixcurs en qu es fa la convocatria i que hagin obtingut una qualificaci mitjana delbatxillerat igual o superior a 8,75. Els premis es convoquen cada curs a travs d'unaresoluci que es publica al DOGC durant el mes de mar.El portal XTEC recull les concrecions de la convocatria per a cada curs.2 Plans individuals, exempcions i convalidacions en el batxillerat2.1 Plans individuals2.1.1 Trets generalsEl Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyamentsdel batxillerat, regula la possibilitat d'adoptar mesures d'adaptaci i autoritzar plansindividuals al batxillerat. L'Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual esdeterminen el procediment i els documents i requisits formals del procs d'avaluaci idiversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats delbatxillerat a distncia i del batxillerat nocturn, desenvolupa aquesta possibilitat.En el batxillerat es pot elaborar un pla individual en cas d'haver d'adoptar mesures msespecfiques per a un determinat alumne un cop exhaurides les mesures de tipus msConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 13/54 14. general i, en la majoria dels casos, ser la continutat de les adaptacions fetes a l'ESO.El pla individual es pot elaborar per a l'alumne que presenti alguna de lescircumstncies segents:lllllllllpresenta altes capacitats intellectuals i un rendiment acadmic elevat,compagina els estudis de batxillerat amb els estudis de msica o de dansa,cursa el batxillerat combinat amb el baccalaurat (Batxi-Bach),participa en un programa internacional que implica mobilitat a l'estranger durantms d'un mes,compagina els estudis de batxillerat amb la prctica intensiva de l'esport,s d'incorporaci recent al sistema educatiu catal,t alguna discapacitat,presenta trastorns d'aprenentatge,presenta altres circumstncies singulars.El pla individual s una planificaci personalitzada que es recull en un document escrit iinclou les adaptacions curriculars, de materials d'aprenentatge i de temporitzaci, si cal,tant de les activitats d'aprenentatge com de les activitats i criteris d'avaluaci, aix comles ajudes i suports tcnics. El tutor coordinador del pla vetlla perqu tot l'equip docentel conegui i l'apliqui. El pla individual l'aprova el director del centre, amb el coneixementi la conformitat de l'alumne, i dels seus pares o tutors legals si s menor d'edat, i had'estar elaborat en un termini mxim de 2 mesos a partir de l'inici de curs o, en cas detrasllat, de l'arribada al nou centre. El pla individual ha d'incloure els interessos i lescapacitats de l'alumne i l'itinerari formatiu al llarg del batxillerat per facilitar l'orientacien finalitzar aquesta etapa.En el cas de pla individual, s'hauran d'adjuntar a l'expedient de l'alumne les resolucionsindividuals, si escau, els informes psicopedaggics i altres informes en qu esfonamenta el pla.El pla s'ha de fer constar en el full de seguiment acadmic, en les actes finalsd'avaluaci a l'apartat d'observacions, en l'expedient acadmic i en l'historial acadmicde l'alumne, dins l'apartat de convalidacions i altres observacions.En cas de trasllat de l'alumne, cal fer constar el pla en l'informe personal per trasllat, enl'apartat de la descripci de mesures educatives complementries.Hi ha orientacions i informaci complementria per a l'elaboraci de plans individuals alweb de la XTEC: Models i pautes de plans individualitzats de diferents etapeseducatives.2.1.2 Alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA)Per a alumnes amb trastorns d'aprenentatge identificats mitjanant una avaluacipsicopedaggica i per als quals les mesures generals d'atenci a la diversitat no haginestat suficients, es podran proposar plans individuals seguint les orientacionsestablertes en la Resoluci ENS/1544/2013, de 10 de juliol,(posar-hi enlla) de l'atenciConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 14/54 15. educativa a l'alumnat amb trastorns d'aprenentatge. En el batxillerat, el PI ser lacontinutat de les adaptacions fetes a l'ESO a fi de garantir la major coherncia en laresposta pedaggica ajustada als alumnes que aix ho requereixin. Per tant, de manerageneral, els alumnes amb dislxia, TDA o TDAH que inicien primer de batxillerat han deportar-ho acreditat de l'ESO. Aquesta condici ser imprescindible per poder sollicitardesprs qualsevol adaptaci en l'aplicaci de les PAU a l'Oficina d'Organitzaci de lesPAU.Excepcionalment, en casos de canvi de centre de l'ESO al batxillerat s'haur dereconixer el pla individual de l'alumne durant els dos primers mesos del curs a fid'establir l'avaluaci psicopedaggica que l'orientar.2.1.3 Alumnes amb altes capacitatsPer a alumnes amb altes capacitats i/o elevat rendiment acadmic, identificatsmitjanant una avaluaci psicopedaggica, per als quals les mesures d'ampliaciprevistes no hagin estat suficients, es podran proposar plans individuals, seguint lesorientacions establertes en la Resoluci ENS/1543/2013, de 10 de juliol de latencieducativa amb els alumnes daltes capacitats.2.1.4 Modificaci de la durada del batxilleratExcepcionalment, tamb es poden autoritzar plans individuals que comporten lareducci o l'ampliaci, ms enll dels lmits previstos amb carcter general, de ladurada de l'etapa. Aix inclou la possibilitat que l'alumne, en vista de les sevescircumstncies peculiars, no hagi de tornar a ser avaluat de les matries ja superades.Una vegada aprovat el pla individual, cal comunicar-ho al director dels serveisterritorials o, a la ciutat de Barcelona, al gerent del Consorci d'Educaci, adjuntant-hi eldocument escrit del pla individual i tota la documentaci justificativa.2.1.5 Exempcions de matriesL'exempci d'una matria s la dispensa de cursar-la per raons derivades decircumstncies personals. La convalidaci d'una matria s la decisi administrativa dedonar-la per cursada sense haver-ho fet, per raons de currculum acadmic previ.En el batxillerat es poden concedir, en alguns casos, exempcions i convalidacions dedeterminades matries.La Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat ha d'autoritzar lesmesures excepcionals que cal adoptar respecte al currculum i l'organitzaci generalque impliquin l'exempci d'una matria, ateses les dificultats objectives d'aprenentatgede determinats alumnes per causa de discapacitat, trastorns de salut o trastorns greusd'aprenentatge. Per sollicitar aquesta autoritzaci, el director del centre ha de trametreConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 15/54 16. als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci, ladocumentaci segent:lllSollicitud signada per l'alumne, o pel pare, la mare o el tutor legal si s menor.Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici: certificat delcentre d'atenci a disminuts (CAD); certificat mdic, en el qual hi ha de constar elcarcter permanent o temporal de la malaltia, lesi o trastorn, o altres.Pla individual elaborat per l'orientador del centre de batxillerat (amb la collaboracide l'EAP, si escau).El director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent delConsorci d'Educaci, trameten tota la documentaci, acompanyada d'un informe de laInspecci d'Educaci, a la Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria iBatxillerat. Aquesta emet la resoluci pertinent i la trasllada al centre educatiu. El centreha de comunicar per escrit al pare, mare o tutor legal de l'alumne la resoluci deldirector general d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat. Contra la resoluci espot interposar recurs d'alada en el termini d'un mes davant el secretari de poltiqueseducatives.2.1.6 Alumnes que compaginen els estudis de batxillerat amb la prcticaintensiva de l'esporta.Centres educatius d'especial atenci a la prctica esportivaEn el marc dels acords establerts entre el Departament d'Ensenyament i laSecretaria General de l'Esport, els centres que pertanyen a la xarxa de centreseducatius d'especial atenci a la prctica esportiva poden desenvolupar projectesde centre que inclouen adaptacions del currculum de la matria d'educaci fsicai/o de matries optatives per a alumnes de batxillerat.Per sollicitar l'autoritzaci d'aquests projectes en centres que pertanyen a laxarxa de centres educatius d'especial atenci a la prctica esportiva, el directordel centre ha de trametre al director dels serveis territorials o, a la ciutat deBarcelona, al gerent del Consorci d'Educaci la proposta de projecte elaboradapel centre, on cal especificar els continguts i/o objectius de la matria d'educacifsica i/o de matries optatives que, a parer del centre, s'han de suprimir omodificar per als alumnes d'especial atenci a la prctica esportiva. El directordels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorcid'Educaci han de trametre la documentaci, amb l'informe de la Inspeccid'Educaci, a la Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat,perqu dicti resoluci. En el cas d'alumnes que tenen un currculum diferent al'establert en el projecte autoritzat, el centre haur d'elaborar un pla individual.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 16/54 17. b.Alumnes amb dedicaci significativa a l'esport matriculats en altres centresEls alumnes amb dedicaci significativa a l'esport, avalada pel Consell Catal del'Esport, matriculats en centres que no pertanyen a la xarxa de centres educatiusd'especial atenci a la prctica esportiva poden sollicitar, durant el primertrimestre del curs, al director del centre educatiu que se'ls apliqui un pla individualque inclogui el reconeixement de la matria d'educaci fsica i/o de matriesoptatives per a alumnes de batxillerat. En aquest pla individual, que s'ha desollicitar durant el primer trimestre, cal adjuntar-hi la documentaci segent:llSollicitud signada pel pare, la mare o el tutor legal de l'alumne.Certificat del Consell Catal de l'Esport (av. dels Pasos Catalans, 12; 08950 -Esplugues de Llobregat). Els alumnes han d'obtenir aquest certificat quanfigurin en el programa de tecnificaci (ARC) de la federaci catalanacorresponent.El director del centre educatiu ha de fer considerar la petici de pla individual a lacomissi d'atenci a la diversitat del centre, si escau, la qual ha de procedird'acord amb el que es tingui establert per a l'elaboraci de la resta de plansindividuals de batxillerat. El pla s aprovat pel director del centre i s'ha de renovarcada curs.Ats el motiu de la sollicitud, el pla ha de deixar constncia del reconeixement dela matria d'educaci fsica i, si escau, especificar els continguts i/o objectius dela matria o de les matries optatives que, a parer del centre, s'han de suprimir omodificar per a l'alumne. A efectes de les modificacions que afecten matriesoptatives, cal tenir en compte que es consideren optatives tamb les matries demodalitat que excedeixin de les tres matries de modalitat que l'alumne ha decursar en cada curs de batxillerat.2.1.7 Simultanetat d'estudis de batxillerat i de msica o de dansaEl procediment que s'ha de seguir en el cas d'alumnes que compaginen els estudis debatxillerat amb els estudis de msica o de dansa es detalla en els documents"Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de msica" i "Simultanetatd'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de dansa".2.2 Altres exempcions i convalidacions de matriesA ms de les exempcions associades a plans individuals esmentades en l'apartatPlans individuals, es poden produir altres situacions d'exempci de matries (o dequalificaci de matries, segons escaigui), aix com de convalidacions.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 17/54 18. 2.2.1 Definicions generalsL'exempci d'una matria s la dispensa de cursar-la per raons derivades decircumstncies personals. El procediment que cal seguir per obtenir-la s'indica al'apartat Exempcions de matries. En particular, els requisits per obtenir l'exempci dela matria estada a l'empresa sn a l'apartat Estada a l'empresa i per a la matriatreball de recerca sn a l'apartat Exempcions i convalidacions del treball de recerca.La convalidaci d'una matria s la decisi administrativa de donar-la per cursadasense haver-ho fet, per raons de currculum acadmic previ. A efectes prctics,l'alumne que ha obtingut la convalidaci d'una matria queda exempt de cursar-la i enel seu expedient acadmic cal fer constar l'expressi "Exempt".2.2.2 Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i literaturaEn aplicaci de l'article 21.7 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica,l'alumne que s'incorpora a primer o a segon curs de batxillerat procedent de fora delterritori de Catalunya i que no ha cursat mai les matries de llengua catalana, llenguacatalana i literatura o equivalents pot demanar l'exempci de l'acreditaci delconeixement del catal. Aquesta exempci es concreta en l'exempci de la qualificacifinal de les matries llengua catalana i literatura I i llengua catalana i literatura II,d'acord amb el que s'indica ms endavant.El fet d'obtenir l'exempci de la qualificaci no eximeix l'alumne d'assistir a classe dellengua catalana i literatura, on ha de seguir un programa especfic que li permetiassolir, com a mnim, una comprensi oral i escrita de la llengua. Aquest programaespecfic, amb les adaptacions i suports pertinents, s'ha de formalitzar en un plaindividual, en les condicions establertes amb carcter general a l'Ordre EDU/554/2008,de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents irequisits formals del procs d'avaluaci i diversos aspectes organitzatius del batxillerat ila seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i del batxillerat nocturn.El pla individual, signat pel director del centre i de la famlia si l'alumne s menor d'edat,ha de contenir almenys la informaci segent:llllSntesi dels continguts i objectius bsics en relaci amb la matria de llenguacatalana i literaturaMetodologiaMaterials i recursosCriteris d'avaluaciL'alumne a qui es concedeix l'exempci de la qualificaci final de llengua catalana iliteratura I o de llengua catalana i literatura II s'ha d'avaluar al llarg del curs acadmicper al qual se li ha concedit l'exempci segons els objectius i criteris d'avaluaci del seupla individual, per est exempt de la qualificaci final de la matria llengua catalana iliteratura I o llengua catalana i literatura II, que no comptabilitza per a la qualificaciConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 18/54 19. mitjana de batxillerat.La sollicitud d'exempci de la qualificaci de llengua catalana i literatura I o llenguacatalana i literatura II, signada per l'alumne, o pels pares o tutors legals si s menord'edat, s'ha de presentar al centre on l'alumne cursa primer o segon de batxillerat noms tard de la finalitzaci del primer trimestre del curs acadmic o en el moment ques'incorpora al centre, que l'ha d'adrear a la Direcci General d'Educaci SecundriaObligatria i Batxillerat, acompanyada de la documentaci segent:lllPla individual de l'alumne.Certificat acadmic, o b fotocpia compulsada de l'historial acadmic odocumentaci equivalent, amb constncia dels ensenyaments i matries cursats alllarg de tota l'escolaritzaci, dels llocs on s'han portat a terme i de la datad'incorporaci a un centre educatiu de Catalunya. En el cas que l'alumne s'hagiincorporat al batxillerat procedent d'estudis estrangers, s necessria una cpia dela credencial de convalidaci o b del "Volant per a la inscripci condicional encentres educatius o en exmens oficials".DNI o NIE de l'alumne.Les sollicituds trameses pel centre amb posterioritat a la finalitzaci del primertrimestre del curs seran desestimades, excepte en els casos d'alumnes incorporats alcentre a partir del segon trimestre.La resoluci individualitzada emesa per la Direcci General d'Educaci SecundriaObligatria i Batxillerat sobre la sollicitud d'exempci noms t validesa per al cursacadmic corresponent. Contra la resoluci, que no esgota la via administrativa, es potinterposar recurs d'alada davant el secretari de Poltiques Educatives en el terminid'un mes. Noms es pot concedir l'exempci en dos cursos acadmics consecutius. Aaquests efectes s'han de tenir en compte tots els anys escolars cursats per l'alumne enel batxillerat a Catalunya, independentment que per a cadascun d'aquests anys hagidemanat o no l'exempci de la qualificaci final de llengua catalana.La Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat ha d'analitzar elscasos dels alumnes amb itineraris acadmics singulars.La resoluci s'ha d'incorporar a l'expedient de l'alumne i ha de constar en el plaindividual i en l'historial acadmic. El director del centre ha de lliurar-ne una cpia a lapersona sollicitant.L'exempci de la qualificaci de llengua catalana i literatura en el batxillerat nocomporta automticament l'exempci de la prova de llengua catalana a les PAU.L'alumne que vulgui sollicitar aquesta exempci s'ha d'adrear a l'Oficinad'Organitzaci de les proves d'accs a la Universitat (Via Laietana, 2, 08003 Barcelona;tel. 935 526 980).En tot cas, els centres poden dissenyar un pla individual per a l'aprenentatge de lallengua a l'alumne que l'hagi de menester, d'acord amb els trets generals esmentats enl'apartat Trets generals, independentment que compti o no amb l'exempci de laqualificaci final de la matria llengua catalana i literatura.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 19/54 20. 2.2.3 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes que cursensimultniament estudis professionals de msica o de dansaEls alumnes que cursen el batxillerat i al mateix temps cursen o han cursat estudisprofessionals de msica o de dansa, poden sollicitar la convalidaci d'algunes matriesde modalitat de batxillerat. La informaci sobre les matries i el procediment deconvalidaci s'indiquen en els documents "Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxilleratamb estudis de msica" i "Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis dedansa".Tot i que les matries que es convaliden corresponen a la modalitat d'arts (via artsescniques, msica i dansa), per al currculum de l'alumne de batxillerat poden tenir laconsideraci de matries de modalitat o d'optatives. Els alumnes que cursen elbatxillerat en qualsevol modalitat i estudis de msica en conservatoris, centresprofessionals o escoles de msica autoritzades, poden sollicitar la convalidaci o elreconeixement corresponent a les hores de la franja d'optativitat i, segons els casos,d'una matria de modalitat en un dels dos cursos, en els termes que s'estableixen en eldocument "Simultanetat d'estudis d'ESO o de batxillerat amb estudis de msica".Els alumnes que cursen batxillerat en qualsevol modalitat i estudis de dansa enconservatoris, centres professionals o escoles de dansa autoritzades, poden sollicitarla convalidaci o el reconeixement corresponent a les hores de la franja d'optativitat i,segons els casos, d'una matria de modalitat en un dels dos cursos, i l'educaci fsicaen els termes que s'estableixen en el document "Simultanetat d'estudis d'ESO o debatxillerat amb estudis de dansa".2.2.4 Convalidacions per als alumnes que cursen batxillerat procedents de ciclesformatiusLa convalidaci de matries de batxillerat per als alumnes procedents de ciclesformatius s'explicita a l'apartat Incorporaci d'alumnes procedents de cicles formatius iconvalidaci de matries.3 Avaluaci d'alumnes de batxilleratL'avaluaci i la promoci d'alumnes de batxillerat estan desenvolupades en l'OrdreEDU/554/2008, de 19 de desembre.Tanmateix, no sn d'aplicaci directa les previsions de l'article 21.2 del Decret142/2008 com a conseqncia de la nullitat de l'article 14.2 del Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, declarada per sentncia del Tribunal Suprem de 2.2.2009. Al'apartat Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de batxillerates desenvolupen els aspectes afectats per la sentncia esmentada.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 20/54 21. Criteris generalsEls criteris generals per a l'avaluaci (contnua, global i diferenciada per matries,elements a considerar, etc.) s'especifiquen a l'article 2 de l'Ordre EDU/554/2008, i elscriteris i mesures per atendre la diversitat dels alumnes i els plans individuals, aix comla seva connexi amb l'avaluaci, es regulen a l'article 3.Per tal que l'avaluaci sigui contnua, s'ha de disposar de pautes per a l'observacisistemtica i el seguiment de cada alumne al llarg del seu procs d'aprenentatge. Quandurant el procs d'avaluaci continuada es detecti que l'alumne no progressaadequadament, el professor, en qualsevol moment del curs, pot establir les mesurespertinents de refor educatiu i la realitzaci d'activitats de recuperaci. En les actes deles sessions d'avaluaci efectuades al llarg del curs hi haur d'haver constnciaexpressa dels resultats obtinguts pels alumnes en les activitats de recuperaciesmentades en cas que s'hagin dut a terme.Els centres educatius han de fer pblics i informar els alumnes i les famlies dels criterisd'avaluaci concretats en el projecte educatiu i els que s'aplicaran en l'avaluaci delsaprenentatges i per a la promoci dels alumnes. Aquesta informaci, i la referida alrendiment escolar, ha de permetre el comproms de l'alumne i de la famlia en el procsd'aprenentatge.Els butlletins de qualificacions sn un element habitual de comunicaci entre lesfamlies i els centres. En els butlletins, els resultats quantitatius de l'avaluaci hand'acompanyar-se amb orientacions qualitatives que permetin a les famlies i alsalumnes trobar, en collaboraci amb els docents, estratgies per aconseguir millorar-neels aprenentatges. s prescriptiu que els centres facin arribar a les famlies lainformaci corresponent a les diverses sessions d'avaluaci i s recomanable queaquest intercanvi d'informaci s'ampli a altres moments del trimestre. Altresinformacions sobre el seguiment de l'alumne es poden vehicular per mitj d'entornsvirtuals.En el cas de les matries de l'mbit de llenges, l'expressi oral ha de representar coma mnim el 25% de la qualificaci final de cada matria. Es potenciar tamb laproducci de textos creatius de tot tipus (descripcions, argumentacions, valoracions,etc.) i l'avaluaci d'aquests escrits haur de representar com a mnim el 25% de laqualificaci final de cada matria d'aquest mbit. Aquesta avaluaci la faran elsprofessors de llenges d'acord amb les observacions prpies i amb les valoracions queels transmetin els professors de les altres matries. El centre ha de tenir establertes lesdirectrius de treball de l'expressi oral i escrita per al conjunt de les matries debatxillerat.Documents oficials d'avaluaciEls models de documents d'avaluaci del batxillerat i les instruccions per formalitzar-losestan recollits a l'Ordre EDU/554/2008.Els documents oficials de l'avaluaci s'han de conservar en el centre a disposici de laInspecci d'Educaci per a possibles comprovacions.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 21/54 22. El material que hagi pogut contribuir a atorgar les qualificacions durant el curs (provesescrites, treballs, quaderns de prctiques, etc.) s convenient lliurar-lo als alumnes i fer-neun retorn adequat, perqu es pugui utilitzar com una eina ms en el procsd'aprenentatge de l'alumne. Per tal de garantir el dret a la revisi de qualificacions,l'alumne ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagicontribut a la seva avaluaci continuada. Tamb, amb aquesta finalitat, els professorshan de conservar el seu registre de qualificacions i el material d'avaluaci que no s'hagilliurat a l'alumne (com ara el que s'hagi utilitzat en les avaluacions extraordinries).Un cop tancades i signades les actes de les qualificacions finals dels estudis debatxillerat, tant si es tracta de la corresponent a l'avaluaci final ordinria com del'avaluaci final extraordinria, qualsevol modificaci de les qualificacions haur decomunicar-se als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educacimitjanant un certificat del director del centre que reculli quina era la qualificaci originali quina la qualificaci un cop modificada, i com queda afectada la qualificaci mitjana debatxillerat. A ms a ms, haur d'indicar els motius de la modificaci de la qualificaci(errada de clcul, reclamaci de notes o altres). Aquest certificat, que s'emet sensperjudici de la funci de la Inspecci d'Educaci de supervisi del procedimentd'avaluaci, es trametr a la Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria iBatxillerat, que la far arribar, si escau, a l'Oficina d'Organitzaci de les PAU.Equip docentL'actuaci de l'equip docent en el procs d'avaluaci s'ha d'ajustar al que estableixl'article 8 de l'Ordre EDU/554/2008.Sessions d'avaluaciLes sessions d'avaluaci s'han d'ajustar al que estableix l'article 9 de l'OrdreEDU/554/2008 i l'avaluaci final de curs es regula a l'article 10 de l'Ordre esmentada.Proves extraordinriesAquestes proves s'adrecen als alumnes que, a parer del professor de la matria, nohagin tingut un rendiment global suficient al llarg del curs a partir dels criterisd'avaluaci establerts en el currculum. Ats que es preveu que en el curs 2014-2015les activitats i/o proves extraordinries de recuperaci de 1r de batxillerat, establertes al'article 19.4 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, d'ordenaci dels ensenyaments delbatxillerat, es faran entre l'1 i el 3 de setembre de 2015, els centres han de preveure enl'organitzaci de les activitats del curs la realitzaci en aquestes dates de lesesmentades proves extraordinries i les posteriors sessions d'avaluaci final de curs,d'acord amb l'Ordre ENS/62/2012, per la qual es modifica l'Ordre EDU/554/2008.Les proves extraordinries corresponents al 2n curs de batxillerat s'han de fer al llargdels cinc darrers dies de classe del curs, prenent com a referncia el calendari lectiuque fixa l'Ordre per la qual s'estableix el calendari escolar, per tal que els alumnes queles hagin de fer, en el cas d'obtenir el ttol de batxiller, puguin presentar-se a les provesd'accs a la universitat previstes per a principis del mes de setembre del mateix any.Desprs de les proves extraordinries tindr lloc una nova sessi d'avaluaci. Si enConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 22/54 23. aquesta sessi d'avaluaci, a efectes de pas de curs o d'obtenci del ttol de batxiller,es modifica la qualificaci d'alguna matria, cal l'acord de la majoria de dos teros delsmembres presents a la sessi, tenint en compte que en la decisi sobre l'avaluaci decada alumne noms hi han d'intervenir els professors de les matries que hagi cursatl'alumne, d'acord amb els articles 8 i 11 de l'Ordre EDU/554/2008.4 Reclamacions motivades per les qualificacions del batxilleratD'acord amb l'article 21.2 d) i e) de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret 279/2006, de4 de juliol, els alumnes, o els seus pares o tutors legals en el cas que siguin menorsd'edat, tenen dret a sollicitar aclariments per part dels professors respecte de lesqualificacions d'activitats parcials o finals de curs, aix com a reclamar contra lesdecisions i qualificacions que, com a resultat del procs d'avaluaci, s'adoptin al finald'un curs o del batxillerat.Reclamacions per qualificacions obtingudes al llarg d'un curs del batxilleratSi les normes d'organitzaci i funcionament del centre no ho disposen altrament, lesreclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, si no es resolendirectament entre el professor i l'alumne afectats, es presentaran al tutor, el qual lestraslladar al departament, seminari o rgan equivalent que correspongui per tal ques'estudin.En tot cas la resoluci definitiva correspondr al professor. L'existncia de lareclamaci i la resoluci adoptada es faran constar en el llibre d'actes del departamento seminari, o registre documental de funci equivalent, i es comunicaran a l'equipdocent del grup corresponent.Reclamacions per qualificacions finals del batxilleratPer a les qualificacions finals de cada curs de batxillerat el centre establir un dia,posterior a la realitzaci de les avaluacions finals ordinria i extraordinria, en qu elsprofessors estudiaran i resoldran les possibles reclamacions. Si l'alumne no estd'acord amb la resoluci, podr reiterar la reclamaci en un escrit adreat al director ipresentat el mateix dia o l'endem. Per resoldre aquestes reclamacions se seguir latramitaci segent:a.El director traslladar la reclamaci al departament, seminari o rgan equivalentque correspongui per tal que, en reuni convocada a tal fi, estudi si la qualificacis'ha atorgat d'acord amb els criteris d'avaluaci establerts i formuli la propostapertinent. Si consta noms d'un o dos membres, l'rgan s'ampliar, fins a tres,amb els professors que el director designi (entre els professors d'altres matriesdel mateix mbit o entre els crrecs directius). Les reclamacions formulades i laseva proposta raonada de resoluci es faran constar en el llibre d'actes deldepartament o seminari, o en el registre documental de funci equivalent.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 23/54 24. b.c.d.lllllle.f.Vista la proposta formulada i l'acta de la sessi d'avaluaci en qu l'equip docentatorg les qualificacions finals, el director podr resoldre directament lareclamaci, o b convocar una nova reuni de l'equip docent. En aquest ltim casresoldr en vista dels elements abans esmentats i de la proposta que faci l'equipdocent en la reuni extraordinria, les deliberacions del qual constaran en unaacta singular elaborada a tal efecte.La resoluci del director es notificar per escrit a l'interessat. En el cas que lareclamaci sigui acceptada, es modificar, en diligncia signada pel director, l'actad'avaluaci corresponent i la modificaci es comunicar a l'equip docent del grup.En la notificaci de la resoluci del director s'indicaran els terminis i elprocediment que per recrrer s'especifiquen en el punt d) segent.L'alumne o els seus pares o tutors legals si s menor d'edat podr recrrer laresoluci del director en el termini de cinc dies hbils a partir de l'endem de lanotificaci de la resoluci. Aquest recurs, que anir adreat al director dels serveisterritorials o, a la ciutat de Barcelona, al gerent del Consorci d'Educaci, s'haurde presentar al mateix centre educatiu, el director del qual el trametr en els tresdies hbils segents als serveis territorials (o al Consorci d'Educaci), juntamentamb la documentaci segent:cpia de la reclamaci adreada al director del centre,cpia de l'acta de les reunions en qu s'hagi estudiat la reclamaci,cpia de la resoluci recorreguda,cpia de l'acta final d'avaluaci del grup a qu pertany l'alumne,cpia de les qualificacions trimestrals i finals obtingudes per l'alumne al llargde l'etapa,qualsevol altra documentaci que, a iniciativa prpia o a petici del'interessat, el director del centre consideri pertinent d'adjuntar-hi.La Inspecci d'Educaci elaborar un informe que inclour tant els aspectesprocedimentals seguits en el tractament de la reclamaci com el fons de la qestireclamada. Quan de l'informe i de la documentaci es desprn la convenincia derevisar la qualificaci o el procediment d'avaluaci, si el director dels serveisterritorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaciho considera necessari, pot encarregar aquesta tasca a una comissi compostaper un professor del centre que no hagi estat responsable directe de la qualificaciobjecte de reclamaci, proposat pel director, un professor d'un altre centre i uninspector, proposats per la Inspecci d'Educaci.D'acord amb l'informe de la Inspecci i, si escau, de la comissi, el director delsserveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del ConsorciConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 24/54 25. d'Educaci ho resoldr definitivament, amb notificaci a l'interessat, per mitj deldirector del centre i, si escau, amb els efectes previstos en el punt c).A fi que les tramitacions anteriors siguin factibles cal que els professors mantinguin unregistre de tots els elements que han utilitzat per qualificar i cal que conservin en elcentre, o que hagin retornat als alumnes (que els han de conservar fins a final de curs),tots els elements escrits que hagin contribut a l'avaluaci continuada. Els exercicisescrits que no s'hagin retornat als alumnes, i les proves extraordinries si escau,s'hauran de conservar fins al 30 de setembre de 2015. Transcorregut aquest termini, isi no estan relacionats amb la tramitaci d'expedients de reclamaci de qualificacions,podran ser destruts, o retornats als alumnes si aquests aix ho havien demanatprviament.5 Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de batxilleratPromociEls alumnes passaran al segon curs quan hagin superat totes les matries de primercurs o no tinguin superades dues matries com a mxim.Permanncia d'un any ms a primer cursL'alumne que en finalitzar el primer curs de batxillerat en rgim dirn tingui avaluacinegativa en cinc o ms matries ha de romandre un any ms en el primer curs i l'ha decursar novament en la seva totalitat. Tanmateix, l'alumne que en finalitzar el primer cursde batxillerat en rgim dirn tingui avaluaci negativa en tres o quatre matries podrmatricular-se a primer sense necessitat de tornar a cursar les matries ja superades.Aix no obstant, l'alumne que ho desitgi podr optar per tornar a matricular-sentegrament a primer curs de batxillerat renunciant a totes les qualificacions obtingudes.Per exercir aquesta opci, l'alumne, o els seus pares o tutors legals si s menor d'edat,haur de signar un document on expliciti la seva renncia expressa a les qualificacionspositives que havia obtingut, document que el director del centre haur de visar iincorporar al seu expedient. L'alumne tamb podr optar per complementar el seuhorari d'assistncia, sense formalitzar matrcula, voluntriament i en funci de lesdisponibilitats organitzatives del centre, i estudiar aquelles altres matries que eldirector del centre consideri ms adequades per a la seva formaci, com per exempleel treball de recerca. En aquest cas, el centre ha de formalitzar, per a l'alumne, un plaindividual que justifiqui aquesta mesura i que inclogui el comproms i l'acceptaci del'alumne i del pare, mare o tutors legals quan sigui menor d'edat.Permanncia d'un any ms a segon cursL'alumne que en finalitzar el segon curs de batxillerat tingui avaluaci negativa enalgunes matries podr matricular-se'n sense necessitat de tornar a cursar les matriesja superades.Repetici de la totalitat de matries del segon cursConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 25/54 26. L'alumne que cursi segon de batxillerat en rgim dirn i obtingui avaluaci negativa enalgunes matries al final del segon curs, podr optar tamb per repetir el segon curs debatxillerat en la seva totalitat, si aix ho sollicita i renuncia a les qualificacionsobtingudes en totes les matries aprovades. No s'hi podr acollir l'alumne que,procedent de rgim dirn, opti per completar l'etapa de batxillerat en rgim nocturn o adistncia. De l'anullaci de les qualificacions en queden excloses, en el cas quehaguessin estat aprovades, les matries segents:llllllTreball de recerca.Estada a l'empresa.Les possibles matries pendents de primer curs que l'alumne hagus superat encursar el segon curs.L'anullaci de les qualificacions per renncia t carcter definitiu i irrevocable. L'anyacadmic cursat per al qual es presenta la sollicitud de renncia computar a efectesd'anys de permanncia en el batxillerat en rgim ordinari dirn. El centre informar perescrit l'alumne sollicitant, o els seus pares o tutors legals en el cas que sigui menor, deles condicions de la renncia.Per sollicitar la renncia a les qualificacions de les matries aprovades en el segoncurs, l'alumne, o els seus pares o tutors legals si s menor, ha de presentar al centreon est matriculat de segon no ms tard de la finalitzaci del primer trimestre del cursuna sollicitud signada per l'alumne, o els pares o tutors legals si cal, amb constnciaexplcita que coneix el carcter irrevocable de la seva renncia. El centre ha detrametre la sollicitud a la Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria iBatxillerat, acompanyada de la documentaci segent:Certificat acadmic amb les qualificacions de cadascun dels cursos en qul'alumne ha estat matriculat en el batxillerat.Informe del director del centre amb valoraci explcita de si la mesura, de carcterextraordinari, pot afavorir el progrs acadmic de l'alumne en el batxillerat i en elsseus estudis posteriors, i tota la informaci complementria que consideri pertinent.Fotocpia del DNI o document acreditatiu de la identitat de l'alumne.Les sollicituds trameses pels centres amb posterioritat a la finalitzaci del primertrimestre del curs seran desestimades.La Direcci General d'Educaci Secundria Obligatria i Batxillerat dictar resoluci,contra la qual es podr interposar recurs d'alada davant el secretari de PoltiquesEducatives en el termini d'un mes. El centre ha d'incorporar la resoluci a l'expedient del'alumne, fer-la constar en el seu historial acadmic i adjuntar-ne una cpia a l'actad'avaluaci final del curs al qual s'hagi renunciat. El director del centre en lliurar unacpia a la persona sollicitant.6 Batxillerat en tres cursosEn exercici de la seva autonomia pedaggica i organitzativa (vegeu articles 97.4 i 98Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 26/54 27. de la Llei d'educaci) i amb la finalitat d'afavorir l'xit escolar dels alumnes que cursenel batxillerat, els centres poden establir estratgies didctiques prpies (article 17 delDecret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius) que flexibilitzin el nombre dematries assignades a cada curs acadmic, de manera que l'alumne pugui optar percursar les matries de batxillerat en tres cursos i, per tant, amb menys crrega lectivaen cadascun. Els criteris a qu s'han d'ajustar els centres i els alumnes en aquestaopci flexibilitzadora sn a l'article 4 de l'Ordre EDU/554/2008.Si s'inicia aquesta opci el curs 2014-15 cal tenir present que els alumnes es veuranafectats pel possible canvi de normativa previst per als propers cursos. El director delcentre, o el titular si escau, ha de comunicar al director dels serveis territorials, o algerent del Consorci d'Educaci de Barcelona, la descripci dels principals aspectes delprojecte que suposar l'organitzaci del batxillerat en tres anys, a partir del curs 2014-2015. El termini per fer aquesta comunicaci finalitza el 6 de mar de 2015.La flexibilitzaci del batxillerat en tres cursos s una mesura organitzativa (similar albatxillerat nocturn per, a diferncia d'aquest, amb restriccions per al pas de curs)adreada a determinats estudiants per tal d'afavorir l'xit escolar que s'afegeix a lesexistents al batxillerat nocturn i al batxillerat a distncia. Es tracta d'una opci de centreque t carcter voluntari per a l'alumne. En cas de flexibilitzaci, el centre ha deformalitzar, per a l'alumne, un pla individual que inclogui la motivaci i la finalitat del pla,l'itinerari acadmic i el comproms i l'acceptaci de l'alumne, i dels pares o tutors legalsquan sigui menor d'edat. A l'alumne que estigui participant en un projecte deflexibilitzaci no li seran d'aplicaci els criteris indicats a l'apartat Promoci de curs ipermanncia d'un any ms en el mateix curs de batxillerat sobre permanncia d'un anyms a primer o a segon curs de batxillerat.7 Incorporaci d'alumnes al batxilleratAmb carcter general, per no exclusiu, poden accedir al batxillerat i cursar primer cursels alumnes que estiguin en possessi del ttol de graduat en educaci secundriaobligatria (article 5 del Decret 142/2008). Tamb s'hi poden incorporar els alumnesque es trobin en altres situacions recollides en el mateix article o en situacionsequivalents derivades d'altres estudis cursats anteriorment.Amb la finalitat de garantir una adequada transici dels alumnes que han cursat l'etapad'ESO en un altre centre amb el qual hi ha una relaci d'adscripci, els centresplanificaran la realitzaci, durant el curs escolar, de sessions de coordinaci quecontribueixin a la coherncia del procs educatiu i de l'itinerari formatiu de l'alumne,acordant criteris d'actuaci comuns i compartits.Amb carcter general, per tampoc exclusiu, pot accedir a cursar segon curs debatxillerat qui, d'acord amb la casustica de l'avaluaci de primer curs, estigui en undels supsits que autoritzen promocionar-hi (article 20 del Decret 142/2008), i sensperjudici del que es determina en l'apartat Promoci de curs i permanncia d'un anyms en el mateix curs de batxillerat. Tanmateix, hi ha un gran nombre de supsitsdiferents dels esmentats fins aqu que permeten l'accs a segon curs.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 27/54 28. En tot cas, l'alumne que s'incorpori al segon curs de batxillerat sense haver-ne cursat elprimer curs, a ms de cursar les matries comunes de segon curs s'adscriur a unamodalitat, de la qual haur de cursar un mnim de quatre matries. Tamb haur de ferel treball de recerca. En el cas de matries que tinguin continutat en els dos anys, elcentre haur de vetllar perqu l'alumne pugui adquirir els coneixements essencials dela part que no ha cursat.A continuaci es recull la sistemtica dels supsits d'accs a un o altre curs debatxillerat.7.1 Incorporaci d'alumnes al primer curs de batxilleratAmb carcter general, per no exclusiu, pot accedir al batxillerat i cursar-hi el primercurs l'alumne que estigui en possessi del ttol de graduat en educaci secundriaobligatria (article 5 del Decret 142/2008). Tamb s'hi pot incorporar l'alumne que estrobi en altres situacions que consten en el mateix article d'aquest Decret o en algunaaltra, les quals s'enumeren tot seguit:lllllllllHaver obtingut el ttol de tcnic per haver superat un cicle formatiu de grau mitj alqual havia accedit mitjanant una prova d'accs.Haver obtingut el ttol de tcnic superior per haver superat un cicle formatiu de grausuperior al qual havia accedit mitjanant una prova d'accs.Haver cursat estudis estrangers que hagin estat homologats (o estiguin en trmitd'homologaci) al ttol de graduat en educaci secundria obligatria, al ttol detcnic o equivalent.Tenir superats els estudis del primer cicle experimental (14-16) d'ensenyamentsecundari que s'estableixen en l'Ordre de 4 de maig de 1987.Haver superat un mdul professional experimental de nivell 2.Haver obtingut el ttol de tcnic auxiliar de la formaci professional de primer grau(FP-1).Haver superat els tres cursos comuns d'arts aplicades i oficis artstics del pla de1963.Haver aprovat el segon curs del batxillerat unificat i polivalent (BUP), amb duesmatries pendents com a mxim, en qu s'inclouen els alumnes que, tot i havercursat el tercer de BUP, no n'han superat totes les assignatures.7.2 Incorporaci d'alumnes al segon curs de batxilleratPoden accedir al segon curs de batxillerat, a ms dels alumnes que procedeixin deprimer curs en les condicions que s'estableixen a l'article 20 del Decret 142/2008, elsalumnes que es trobin en alguna d'aquestes situacions:Haver accedit al segon curs de batxillerat procedent d'una altra comunitatConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 28/54 29. llllllllautnoma.Haver cursat estudis estrangers que hagin estat convalidats (o estiguin en trmit deconvalidaci) amb el primer curs de batxillerat o equivalent.Haver superat el primer curs de batxillerat experimental.Haver obtingut el ttol de batxillerat (BUP), en qu s'inclouen els alumnes que, tot ihaver cursat el COU, no n'han superat totes les assignatures.Haver obtingut el ttol de tcnic especialista de la formaci professional de segongrau (FP-2).Haver superat l'ltim curs d'especialitat d'arts aplicades i oficis artstics.En el document "Situacions especfiques dels alumnes" s'indica el procediment per a laincorporaci d'alumnes procedents de sistemes educatius estrangers i altres situacionsespecfiques d'alumnes.En tot cas, l'alumne que s'incorpori al segon curs de batxillerat sense haver-ne cursat elprimer curs, a ms de cursar les matries comunes de segon curs s'ha d'adscriure auna modalitat, de la qual ha de cursar un mnim de quatre matries. Tamb cal que faciel treball de recerca, excepte en els casos previstos en l'apartat Exempcions iconvalidacions del treball de recerca.En el cas de matries que tinguin continutat en els dos anys, el centre ha de vetllarperqu l'alumne pugui adquirir els coneixements essencials de la part que no ha cursat.7.3 Incorporaci d'alumnes procedents de cicles formatius i convalidaci dematriesL'article 6.5 de l'Ordre EDU/554/2008 estableix el dret a la convalidaci de les matriesoptatives i del treball de recerca del batxillerat dels alumnes que s'hi hagin incorporatamb la titulaci de tcnic o tcnic superior de formaci professional especfica, d'artsplstiques i disseny o d'ensenyaments esportius.Els efectes i el procediment per tramitar les convalidacions es detallen a continuaci:La convalidaci de matries optatives que estableix l'Ordre EDU/554/2008 computafins a un mxim de 4 hores lectives setmanals a cada curs, que corresponen a lesmatries optatives dels dos cursos de batxillerat. La convalidaci del treball derecerca computa les hores previstes per dur-lo a terme.Ats que les convalidacions anteriors afecten noms les matries optatives i eltreball de recerca, no es pot declarar exempt cap alumne de les matries comuneso de modalitat prenent com a fonament d'aquesta exempci l'Ordre EDU/554/2008.En tot cas, ats que hi ha alumnes que en cada curs de batxillerat cursen ms detres matries de modalitat, es podr demanar la convalidaci d'una matria demodalitat, quan aquesta excedeix del cmput de les tres matries de modalitat quel'alumne ha de cursar en cada curs de batxillerat.Els alumnes que es vulguin acollir al que preveu l'article 6.5 de l'Ordre esmentadaConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 29/54 30. lllhan de demanar-ho explcitament, en el primer mes de classe, al director del centreon cursen els estudis de batxillerat, d'acord amb el model "Sollicitud deconvalidaci de matries de batxillerat per als alumnes que han superat un cicleformatiu de grau mitj o un cicle formatiu de grau superior". Els alumnes que aixho facin podran estendre els efectes de la convalidaci a totes les matriesoptatives a les quals tinguin dret d'acord amb l'Ordre, o b a un nombre dematries optatives inferior. En la sollicitud han d'indicar quines matries volen ferconstar en el seu currculum diversificat i declarar explcitament que coneixen elcarcter irrevocable de la seva sollicitud.La matria o matries que els alumnes hagin demanat de cursar s'han de superarnecessriament per obtenir el ttol de batxillerat i comptabilitzaran com qualsevolaltra matria, tant a efecte de cmput de matries pendents per passar de primer asegon curs com per al clcul de la qualificaci final del batxillerat.El director del centre ha de resoldre la sollicitud, incorporar-la a l'expedientacadmic i comunicar-la per escrit a l'alumne i, si s menor d'edat, als pares otutors legals.A l'expedient acadmic dels alumnes que hagin obtingut la convalidaci, i a lesactes corresponents, cal fer-hi constar l'expressi "Exempt" per al treball derecerca i per a les matries optatives que escaigui. Pel que fa a aquestes ltimes,cal usar l'expressi genrica "Matries optatives", sense especificar cap nom dematria.7.4 Obtenci del ttol de batxillerat per part dels tcnics de formaci professionalD'acord amb el que s'estableix a la disposici addicional de l'Ordre ENS/62/2012, demodificaci de l'Ordre EDU/554/2008, d'avaluaci del batxillerat, l'alumne que hagiobtingut un ttol de tcnic de formaci professional exclusivament obtindr el ttol debatxillerat si supera les matries comunes del batxillerat.La inscripci en aquestes condicions, que es pot fer en qualsevol centre de batxillerat,no requereix una autoritzaci especfica, si b en iniciar el batxillerat l'alumne quevulgui acollir-se al que preveu la disposici addicional de l'Ordre esmentada ha desollicitar-ho explcitament al director del centre on cursi els estudis de batxillerat.Ats que l'obtenci del ttol de batxillerat per aquesta via no comporta el dret areconeixement de modalitat, si l'alumne vol comptar amb aquest reconeixement had'adscriure's a una modalitat i cursar-ne les matries corresponents. Pel que fa a lesmatries optatives i al treball de recerca, en pot estar exempt si s'acull al que es preveua l'apartat Incorporaci d'alumnes procedents de cicles formatius i convalidaci dematries.La qualificaci final de batxillerat d'aquests alumnes que ha de calcular el centreeducatiu s la mitjana aritmtica de la qualificaci final del cicle formatiu de grau mitjd'FP i la qualificaci mitjana de les matries comunes.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 30/54 31. A la secci "Currculum i batxillerat" del web de la XTEC podeu consultar els "Aclariments sobre l'aplicaci de la disposici addicional de l'Ordre ENS/62/2012,referent a l'alumnat en possessi d'un ttol de tcnic o tcnica de formaci professionalque superi les matries comunes de batxillerat".7.5 Altres casosEn el document "Situacions especfiques dels alumnes" es recullen els casos especficsde la incorporaci al batxillerat d'alumnes procedents del batxillerat LOGSE, elbatxillerat experimental o el COU, aix com alumnes procedents d'altres sistemeseducatius.8 Canvis en el currculum dels alumnes8.1 Canvi de matries sense canvi de modalitatDurant el primer mes de classes, en qualsevol dels cursos de batxillerat, els alumnespoden sollicitar el canvi d'alguna de les matries que hagin triat, sempre que aix siguicompatible amb l'organitzaci horria del centre. En el cas que el director del centren'aprovi el canvi, es considerar a tots els efectes que l'alumne ha cursat des delprincipi les noves matries.8.1.1 Matries de la modalitat que cursaEn el cas de les matries de modalitat que tenen continutat en els dos cursos, el fetd'haver cursat la part de primer curs de la matria de modalitat (o optativa, en cas queel centre l'hagi distribut en dos cursos) no implica necessriament que l'alumne hagi decontinuar-la a segon curs.Si un alumne ha cursat la part de primer curs d'una matria de modalitat i decideix nocursar la part corresponent al segon curs, aquest fet no l'eximeix d'haver de recuperarla part cursada d'aquesta matria en el cas que no l'hagi superada, tot i que tambpot canviar-la per una altra matria de primer curs.Excepcionalment, l'alumne pot cursar en el segon curs de batxillerat matries quetinguin continutat en els dos cursos, malgrat que no les hagi cursat a primer. Enaquests casos, el centre l'orientar per tal que pugui adquirir els coneixements msessencials no cursats.L'alumne que fa batxillerat pot optar per afegir alguna matria al seu currculum, demanera que aquest estigui format per un nombre de matries superior al ques'estableix amb carcter general, sempre que aquesta demanda sigui compatible ambl'organitzaci del centre educatiu. El director del centre decidir si aquesta petici sviable i l'acceptar si no hi ha incompatibilitats. A tots els efectes d'avaluaci i de notes,Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 31/54 32. aquestes matries addicionals rebran el mateix tracte que la resta del currculum del'alumne. Si un cop avanat el curs l'alumne decideix renunciar a alguna d'aquestesmatries addicionals ho haur de fer abans del darrer dia lectiu del mes d'abril.L'alumne que ja hagi superat el batxillerat no pot formalitzar una nova matrcula perafegir matries suplementries al seu expedient, excepte en el supsit que es preveuen l'apartat Reconeixement d'una altra modalitat.8.1.2 Canvi d'idiomaEl canvi de matries en el pas de primer a segon curs de batxillerat inclou la possibilitatde sollicitar, durant el primer mes de classes, el canvi d'idioma, tant dins la matriacomuna llengua estrangera com dins la matria optativa segona llengua estrangera.L'autoritzaci corresponent s competncia del director del centre, que tindr encompte tant els efectes organitzatius d'aquest canvi com els coneixements previs del'alumne per incorporar-se al nou idioma. En tots els documents obligatoris d'avaluacical que consti una referncia a l'autoritzaci corresponent.Si l'alumne ha superat a primer curs l'idioma que ara vol deixar, noms haur de cursarla part corresponent al nou idioma de segon curs. Si l'alumne t pendent l'idioma deprimer curs, podr canviar-lo pel nou idioma, per al qual ser avaluat tant de la part delprimer curs com de la del segon curs.Cal tenir en compte que un alumne es pot examinar a les PAU d'un idioma que no hagicursat en el batxillerat.8.2 Canvi de modalitatDurant el primer mes de classes els alumnes de primer curs poden sollicitard'adscriure's a una modalitat diferent de la que havien triat inicialment, d'entre les queofereix el centre. Si el director del centre n'aprova el canvi, es considera a tots elsefectes que l'alumne ha cursat des del principi la nova modalitat.Si un cop superat el primer curs l'alumne decideix canviar de modalitat, el centre podrmodificar-li el currculum i s'ha d'assegurar que en acabar el batxillerat l'alumne hagicursat el nombre de matries que s'estableix de manera general i hagi superat unmnim de quatre matries d'aquesta nova modalitat. Per complir aquest segon requisits possible que el currculum de l'alumne estigui format per ms matries de les ques'estableixen amb carcter general. El termini per sollicitar aquest canvi finalitza al capd'un mes d'haver iniciat les classes.En el cas de matries que tinguin continutat en els dos cursos, el centre ha de vetllarperqu l'alumne pugui adquirir els coneixements essencials corresponents que no hacursat.Si un alumne no ha superat alguna matria de primer curs prpia de la modalitat queha deixat de cursar, el centre ha de vetllar perqu la superi durant el segon curs.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 32/54 33. L'alumne pot optar per canviar alguna de les matries que no ha superat del primercurs per matries de la nova modalitat.Les matries de matemtiques i matemtiques aplicades a les cincies socials esconsideren equivalents als efectes de canvis de modalitat.8.3 Canvi de centre sense canvi de rgim d'estudisEn aquest supsit, cal tenir ben present el segent:llllEn acabar el batxillerat, l'alumne ha d'haver cursat totes les matries comunes i sismatries de modalitat. Tamb ha d'haver fet el treball de recerca, excepte si snalumnes que procedeixen d'una altra comunitat autnoma o d'un altre pas ques'incorporen a partir del segon trimestre del segon curs, els quals poden sollicitaral director del centre l'exempci del treball de recerca.El nombre total de matries que ha de cursar un alumne en l'etapa, aix com lacrrega horria, ha de ser el que s'estableix amb carcter general per al rgim enqu l'alumne estigui inscrit. Si l'alumne ha fet el primer curs en una altra comunitatautnoma, en el segon curs far les matries que el centre tingui establertes enl'itinerari triat per l'alumne.En cap cas l'alumne no pot tornar a cursar una matria que ja tingui aprovada,llevat que hagi de repetir curs.Si l'alumne es trasllada un cop iniciat el curs, tant a primer com a segon,s'incorporar a un dels itineraris que ofereix el nou centre i, a efectes de currculumi avaluaci, es considerar que ha cursat des de l'inici del curs el currculum que hiha establert al nou centre.Si un alumne de la modalitat d'arts (via arts escniques, msica i dansa) que taprovades totes les matries de la modalitat de 1r i 2n curs, es trasllada a un centreque no t autoritzada la modalitat d'arts (via arts escniques, msica i dansa) percursar les matries comunes que t pendents, caldr que el centre comuniqui aquestasituaci a la Direcci General d'Atenci a la Famlia i Comunitat Educativa delDepartament d'Ensenyament. El procediment per fer-ho haur d'incloure la tramesad'un certificat acadmic de l'alumne on constin totes les matries cursades i les sevesqualificacions.8.4 Canvi de rgim (amb canvi de centre o sense)Si l'alumne, un cop iniciat el curs, fa un canvi del rgim dirn al rgim nocturn (dins elmateix centre o amb trasllat a un altre centre) o passa a cursar els estudis a distncia,se li aplicar el currculum del nou rgim en qu s'ha inscrit. En tot cas, les condicionsde matrcula han de ser les mateixes amb qu va iniciar el curs en el rgim dirn, tantpel que fa al curs en qu s'inscriu com al nombre de matries que ha superat o que tConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 33/54 34. pendents de superar.8.5 Reconeixement d'una altra modalitatL'alumne que hagi superat el batxillerat en una determinada modalitat i vulguiadscriure's a una altra modalitat amb la finalitat d'obtenir prioritat en l'accs adeterminats cicles formatius de grau superior, podr matricular-se de les matries demodalitat que li calguin per poder-ne comptabilitzar quatre de la nova modalitat.Si l'alumne supera aquestes matries, el centre expedir un certificat on es faranconstar:lllllllllllles qualificacions de totes les matries de batxillerat que ha superat l'alumne,les modalitats de batxillerat que t reconegudes l'alumne (tant la superadaoriginalment com la nova),la nova qualificaci mitjana de batxillerat: per obtenir aquesta qualificaci calaplicar la frmula (20 QMB + Q1 + Q2 + + Qk) / (20 + k), on QMB s laqualificaci mitjana de batxillerat original, k s el nombre de noves matries que hacursat l'alumne i Q1,, Qk sn les qualificacions obtingudes en aquestes matries.9 Batxillerat en rgim nocturnEls ensenyaments de batxillerat en rgim nocturn s'adrecen especialment a personesque per causa de la seva activitat laboral o per altres circumstncies troben un millorencaix en un rgim presencial amb una oferta horria diferent de la del rgim dirn.Les caracterstiques del rgim nocturn (matries, organitzaci, promoci, acci tutorial,permanncia i canvi de rgim), aix com els requisits per accedir-hi, s'estableixen alsarticles 34 i segents de l'Ordre EDU/554/2008.9.1 Matries del batxillerat en rgim nocturnTots els alumnes han de cursar les matries segents (article 35 de l'OrdreEDU/554/2008):Cincies per al mn contemporaniFilosofia i ciutadaniaHistria de la filosofiaHistriaLlengua catalana i literatura I i IILlengua castellana i literatura I i IILlengua estrangera I i IITreball de recercaConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 34/54 35. Les matries de modalitat i optatives que han de cursar els alumnes sn les mateixes,en nombre i currculum, que per al rgim presencial dirn, amb les adaptacions que espuguin preveure per a les persones adultes.9.2 OrganitzaciEl batxillerat en rgim presencial nocturn s'organitza generalment en tres blocs,cadascun amb una durada d'un curs.La distribuci de les matries, expressada en hores setmanals, s la segent (annex 4de l'Ordre EDU/554/2008):Matries comunesBloc I Bloc II Bloc IIILlengua castellana I 2Llenguacatalana I2Llengua estrangera I 3Filosofia iciutadania2Cincies per al mncontemporani2Llenguaestrangera II3Treball de recerca Histria 3Total 7 Total 7 Total 10El treball de recerca es pot fer al bloc I o al bloc II.Llenguacatalana II2Llenguacastellana II2Histria de lafilosofia3Matries de modalitat i optativesBloc I Bloc II Bloc IIIModalitat 1a 4 Modalitat 3a 4Modalitat2b4Modalitat 2a 4 Modalitat 1b 4Modalitat3b4Modalitat4a/Optativa4Modalitat4b/Optativa4 --Total 12 Total 12 Total 8Distribuci d'hores / cursMatries / Cursos Bloc I Bloc II Bloc IIIMatries comunes 7 7 10Matries de modalitat i optatives 12 12 819 19 18Total d'hores56Si s'inicia aquesta opci el curs 2014-2015 cal tenir present que els alumnes es veuranafectats pel possible canvi de normativa previst per als propers cursos.Els centres poden oferir als alumnes, a ms de l'organitzaci estndard en tres blocs, lapossibilitat de cursar el batxillerat presencial nocturn en dos anys.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 35/54 36. 9.3 Requisits per a la incorporaci al batxillerat en rgim nocturnNoms es poden matricular en rgim nocturn els alumnes que tinguin 18 anys o ms iels que, en edat compresa entre 16 i 18 anys, acreditin la impossibilitat de seguirestudis en rgim dirn, per motius laborals o altres que a criteri del director del centreho justifiqui (article 34.2 de l'Ordre EDU/554/2008).9.4 Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturnSens perjudici de les assignacions de tutors a cada alumne que respongui a les normesd'organitzaci i funcionament del centre, i d'acord amb l'article 38.3 del Decret102/2010, d'autonomia dels centres educatius, el centre pblic ha d'assignar un tutor acada grup d'alumnes. El tutor de cada grup d'alumnes de rgim nocturn en coordinarl'activitat tutorial, que correspon a tot l'equip docent (article 38 de l'Ordre EDU/554/2008).9.5 Permanncia en el batxillerat nocturnL'alumne pot estar matriculat en el rgim de batxillerat nocturn un mxim de sis cursosacadmics, en qu es compten tamb els cursos en qu hagi estat matriculat en elbatxillerat en rgim dirn (article 39 de l'Ordre EDU/554/2008). Les inscripcions que unalumne hagus formalitzat en el tercer curs de BUP i/o en el COU abans d'incorporar-seal batxillerat es computen com a inscripcions en el batxillerat, a efecte depermanncia en el cicle.9.6 Canvi del rgim de batxilleratL'alumne que hagi cursat ensenyaments de batxillerat en rgim dirn o nocturn i vulguicanviar-se de rgim amb reconeixement dels estudis cursats, ho ha de fer aplicant lescondicions de pas de curs del rgim dirn (article 40 de l'Ordre EDU/554/2008).10 Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxilleratEls alumnes podran sollicitar al director del centre l'anullaci de matrcula del curs queestiguin cursant, o b una matrcula extraordinria si es tracta d'una cinquena inscripcien el batxillerat dirn o d'una setena en el nocturn.L'anullaci de matrcula s'ha de sollicitar abans de finalitzar el mes d'abril del cursacadmic corresponent. Per poder tenir dret a l'anullaci de matrcula l'alumne had'acreditar, documentalment, que es troba en alguna de les circumstncies segents:Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 36/54 37. llllmalaltia prolongada o accident de l'alumne o d'un familiar,incorporaci a un lloc de treball,maternitat,qualsevol altra circumstncia de carcter excepcional que, a parer del director delcentre, justifiqui la concessi de l'anullaci de matrcula.La matrcula extraordinria s'ha de sollicitar dins el termini de matrcula establert per alcurs corresponent i acreditant, documentalment, trobar-se en alguna de lescircumstncies esmentades anteriorment.La resoluci del director del centre pel que fa a anullaci de matrcula o a matrculaextraordinria s'ha de comunicar per escrit a l'alumne en els quinze dies segents a lapresentaci de la sollicitud corresponent. En cas de resoluci negativa, l'alumne potpresentar, per mitj del centre, un recurs al director dels serveis territorials o, a la ciutatde Barcelona, al gerent del Consorci d'Educaci, que ho resol definitivament en viaadministrativa.L'anullaci de matrcula comporta la nullitat de totes les actuacions acadmiquesdutes a terme en el curs, incloses les qualificacions de matries que ja havien rebutqualificaci final (p. ex. el treball de recerca o les recuperacions de matries pendents),i l'alumne no ha d'aparixer amb cap qualificaci a les actes finals d'avaluaci.Sens perjudici del que preveu l'article 37.4 de la Llei d'educaci en matria de faltesd'assistncia i de puntualitat injustificades de l'alumne, l'absncia injustificada,sistemtica i reiterada de l'alumne de batxillerat, durant 15 dies lectius, pot comportarl'anullaci de la matrcula de l'alumne. En el moment que s'arribi a acumular aquestperode d'absncia, aquesta circumstncia es notificar a l'alumne absentista i als seuspares o tutors legals en el cas d'alumnes menors d'edat. Si en el termini d'una setmanano justifica la seva absncia, el director del centre podr anullar la matrcula del'alumne per absentisme continuat no justificat, i la seva vacant la podr ocupar unaaltra persona.11 Doble titulaci de batxillerat i de baccalauratLa Resoluci EDU/3741/2010, d'11 de novembre, estableix que els centres, en el marcde la seva autonomia, poden determinar en el seu projecte educatiu un currculum mixtque possibiliti a l'alumne que el cursi obtenir la doble titulaci de batxillerat ibaccalaurat.El currculum mixt est integrat pels continguts propis del batxillerat i pels contingutsessencials per al coneixement de la llengua francesa i la realitat histrica, social ipoltica de Frana.L'alumne que cursi estudis a Catalunya i hagi obtingut avaluaci positiva en totes lesmatries dels dos cursos del batxillerat obt el ttol de batxillerat. Si, a ms, superal'avaluaci d'una prova externa de les matries especfiques del currculum mixt, sproposat per obtenir el ttol de baccalaurat atorgat pel Ministeri d'Educaci NacionalConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 37/54 38. francs.L'esmentada resoluci estableix el procediment i els requisits per impartir el currculummixt. A la secci Currculum i orientaci del portal XTEC, a l'apartat de batxillerat, espot accedir a les orientacions per a l'elaboraci del currculum mixt Batxillerat Baccalaurat.Els centres educatius que vulguin comenar a impartir el currculum mixt n'han d'obtenirl'autoritzaci, que poden demanar al director dels serveis territorials o, a la ciutat deBarcelona, al gerent del Consorci d'Educaci. El termini de presentaci de sollicitudsper obtenir autoritzaci per impartir el currculum mixt a partir del curs 2015-2016finalitza el 6 de mar de 2015.Els serveis territorials o, si escau, el Consorci d'Educaci de Barcelona han detraslladar la petici, amb la valoraci corresponent, a la Direcci General d'EducaciSecundria Obligatria i Batxillerat, que mitjanant resoluci autoritza els centres quecompleixin els requisits a impartir el currculum mixt.Cada centre autoritzat per impartir el currculum mixt ha de designar una persona queexerceixi la coordinaci del programa de doble titulaci, la qual haur de disposar de ladedicaci horria necessria per a l'organitzaci i l'execuci de les accions prpiesd'aquest programa.12 Lectures prescriptives de batxillerat12.1 Lectures prescriptives per a les matries comunes de batxillerat12.1.1 Lectures prescriptives per a la matria comuna de llengua catalana iliteratura al batxilleratPromoci 2013-20151.2.3.4.5.1.2.3.4.5.Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (versi actualitzada).*Antologia de poesia catalana. 35 poemes.*Josep Maria de Sagarra, El caf de la Marina.Jess Moncada, El caf de la granota.(A criteri del departament de llenges.)Promoci 2014-2016Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (versi actualitzada).*Antologia de poesia catalana. 35 poemes.*Lloren Villalonga, Bearn.Jess Moncada, El caf de la granota.(A criteri del departament de llenges.)* En les lectures marcades amb un asterisc no ser objecte d'avaluaci l'obra completa,Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 38/54 39. sin la selecci que figura a continuaci.Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorososCaptols seleccionats[Tirant arriba a Constantinoble i s'enamora de Carmesina]CXVII. Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que l'Emperador li dix (desdel pargraf Com foren en la gran sala del palau l'Emperador lo pres per la m... finsal final, p. 372-373)CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tir la deessa Venus perqumirava la filla de l'Emperador (p. 374-375).Tirant malalt d'amors. Diafebus, confident i mitjancer de Tirant]CXIX. Raons de conhort que fa Diabebus a Tirant perqu el veu pres ab lo lla d'amor(p. 375-385)CXX. Lamentaci d'amor que fa Tirant (p. 385)CXXI. Raons que fa Diafebus a Tirant, aconhortant-lo de ses amors (p. 386-389)[Tirant declara el seu amor a Carmesina]CXXVI. Com Tirant satisfu en les raons que l'Emperador li demanava (des delpargraf E Tirant se'n torn prestament al port per fer-les partir. Com la Princesa vuque Tirant se n'anava... fins al final, p. 403-404)CXXVII. Com la Princesa conjur a Tirant que li digus qui era la senyora qui ell tantamava (p. 404-409)[Amors de Diafebus i Estefania]CXLVI. Captol 146. La sentncia que l'Emperador don contra los cavallers, ducs ecomtes que presos eren. Des del pargraf Lo dia ans que partissen, Diafebus tinguesment... (p. 487-493)CXLVII. L'albar que fu Estefania de Macednia a Diafebus (p. 494)[Somni fingit de Plaerdemavida]CLXII. La resposta que fu la Princesa a Tirant (p. 557-561)CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida fu. Des de l'inici fins al pargraf: Certamentdix la Princesa que aquell cas no li s seguit sin per la mia partida... (p. 561-566)[Festes a Constantinoble. L'episodi de la pinta i la sabata en lo lloc vedat]CLXXXIX. Les grans festes que l'Emperador fu fer per amor dels ambaixadors delSold. Des de l'inici fins al pargraf:

Recommended

View more >