Caràcter, objectius i estructura del llibre d'estil

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    219

  • Download
    3

Transcript

<ul><li><p>00.</p><p>13SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL</p><p>Lactivitat de lInstitut Catal del Sl, des de la seva creaci, lany 1980, secentra en la promoci de sl per a usos residencials, industrials i de serveis, ams de la construcci dhabitatges i la rehabilitaci de nuclis antics.</p><p>Pel que fa a les actuacions de sl industrial, lInstitut promou actuacions perafavorir la implantaci dactivitats econmiques a Catalunya.</p><p>Amb les actuacions dutes a terme fins al dia davui, lIncasl ha proporcionat slindustrial dotat de tots els serveis, a preu competitiu, amb infraestructures dequalitat, amb bona connectivitat i alhora ha mantingut un equilibri entre lesparcelles destinades a lactivitat productiva, de diferent tipologia, i la restadespais per a equipaments, zones verdes, vials i aparcaments.</p><p>Aquestes actuacions engloben des dels sectors de gran extensi, destinats agrans indstries, empreses de recerca i desenvolupament, centres dactivitatterciria i concentraci dempreses, fins als sectors empresarials petits,afavorint-ne el desenvolupament mitjanant el foment de sl pblic perlaugment dinversions en els sectors econmics del pas.</p><p>Cal ressaltar que el ja nombrs estoc de sectors existent necessita una inversicontinuada per produir una renovaci dels serveis i un augment de laproductivitat, aix com la seva capacitat funcional, estructuradora del territori irepresentativa de la qualitat ambiental que el pas vol assolir. La renovaci esproduir a partir de la complementaci i el desenvolupament de lmbit delssectors, basant-se en els processos de canvis tecnolgics i fomentant lareinversi en manteniment i rehabilitaci constant.</p><p>La llarga experincia acumulada, ha de permetre, tanmateix, una miradarenovada alhora que propositiva amb els nous reptes, tant pel que fa a lactivitateconmica, com als aspectes socials, territorials, mediambientals, paisatgstics,energtics i de gesti i conservaci, tant en laplicaci dels aspectes reglats,com en la formulaci destndards propis que determinin una manera renovadade desenvolupament de territoris dactivitat econmica.</p><p>s des daquesta perspectiva que lInstitut Catal del Sl aborda lelaboracidaquest document que, recollint lexperincia acumulada en aquests anys,pretn aportar un conjunt dinformaci, directrius i mesures per a innovar elprojecte dels emplaaments i estructures espacials de les ActivitatsEconmiques a Catalunya.</p><p>Carcter, objectius i estructura del llibre destil</p><p>SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 13</p></li><li><p>14</p><p>0.2Carcter i objectius</p><p>Aquest document aprofundeix i ordena els principis bsics per tal delaborar els instruments quepermetin la integraci de les actuacions de sl industrial en lactuaci general de lInstitut en elterritori; la definici clara del programa per un eficient resultat socioeconmic i els instrumentsque garanteixin millor la qualitat urbanstica i ambiental de les implantacions, la connexi amb lesxarxes de transport pblic; la implantaci de serveis de qualitat; leficincia energtica i la incor-poraci denergies renovables; la definici de lestratgia de gesti i conservaci dels sectorsdestinats a lactivitat productiva.</p><p>Aquests pressupsits han dintegrar, a ms, els nous reptes per a lordenaci contempornia delterritori: ladequada distribuci del sl a efectes funcionals; els criteris de sostenibilitat i dintegra-ci paisatgstica a les diferents escales territorials, amb una atenci especial a la protecci, alrefor i a la potenciaci dels elements naturals existents; i una pertinent gesti de la mobilitat perreduir costos socials i ambientals.</p><p>Es tracta, doncs, destablir noves directrius i mesures de planejament i projecte que contemplinles llions apreses dels sectors dactivitat econmica existents fins avui, i que perfilin lesnoves pautes sobre com han de ser, on shan dubicar, quins patrons han de seguir elsnous sectors, des duna perspectiva integral dordenaci, construcci i gesti.</p><p>Els objectius marc que orienten aquest llibre destil sn:</p><p>Millorar la qualitat ambiental, les condicions de vida, lestmul i la motivaci en el treball en els emplaaments destinats al desenvolupament dactivitats econmiques.</p><p>Promoure una millor arquitectura i habitabilitat en els sectors per tal de facilitar millorscondicions en el treball i el benestar, i alhora reduir lestrs fsic i psicolgic dels usuaris.</p><p>Adequar-se a les noves demandes del sistema socioproductiu de flexibilitat de i en la producci (ajustos constants en els productes, processos i volums de fabricaci) conciliant-la amb les exigncies en les condicions de treball.</p><p>Atendre a les diverses sollicitacions empresarials que necessiten espais coherents amb es economies daglomeraci, especialitzaci, diversificaci o commuting, essent eficients en el balan econmic dinversi per a la creaci dels sectors.</p><p>0.1Un Llibre destil</p><p>s un document instrumental que ha de permetre ajudar a desenvolupar el procs metodolgicde producci dels Sectors dActivitat Econmica de lInstitut Catal del Sl, a partir de criterisuniformes, per tal de mantenir la coherncia, la unitat i la personalitat de lInstitut davant decada actuaci i en el seu conjunt. El llibre desplega directrius i mesures a tenir en compte pera la generaci dels nous models urbanstics pels Sectors dActivitat Econmica.</p><p>SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 14</p></li><li><p>15SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL</p><p>00.Carcter, objectius i </p><p>estructura del llibre destil</p><p>0.3Estructura del document</p><p>El present Llibre destil t el format duna guia, organitzada per captols, que aborden les diversesfases de la producci i la gesti dels Sectors dActivitat Econmica (dara endavant SAE).</p><p>El llibre descriu el procs de gesti integral dun SAE, Programaci + Planejament + Projecte +Execuci + Conservaci i Generaci de recursos, fent mfasi en vuit temes especfics que sn:programaci, planejament, mobilitat, qualitat ambiental i sostenibilitat, qualitat paisatgstica, urba-nitzaci, projectes dedificaci, i la conservaci i gesti de recursos.</p><p>Els temes es desenvolupen seguint les consideracions de lanlisi que sha fet dels polgonsindustrials ja desenvolupats per lInstitut, aix com referncies de lexperincia pblica i privada aCatalunya i a nivell internacional, i es presenten un conjunt de recomanacions en format deDirectrius, Mesures i Disposicions legals:</p><p>Directrius: principis i criteris que han de regir lenfocament de les propostes.</p><p>Mesures daplicaci enteses com a accions i solucions per concretar les directrius.</p><p>Disposicions legals vigents dobligat compliment, que condicionen i vinculen.</p><p>El llibre consta de deu captols organitzats en apartats que sexpliquen i/o es representen mitjan-ant descriptors, indicadors, ideogrames i grfics.</p><p>En el captol primer es planteja un recorregut per les transformacions socioeconmiques del mnque han determinat la producci i que han indut diverses formes dels emplaaments industrialsfins als ara anomenats Sectors dActivitat Econmica.</p><p>El captol segon desenvolupa la fase de programaci, que recull el conjunt de condicionants quecal tenir en compte per a la promoci de nous sls dactivitat econmica. Sanalitzen tots els fac-tors que marquen la viabilitat dun projecte si es tenen en compte criteris socials, ambientals ieconmics, en forma de llistes de verificaci.</p><p>El captol tercer, que fa referncia al planejament urbanstic, planteja les directrius i mesures perorientar lestratgia territorial, el programa, les qualificacions del sl, lordenaci dels usos i laparcellaci, la definici de la vialitat i els criteris dordenaci del projecte.</p><p>En definitiva, renovar els arquetips dels sectors dactivitatdes de noves perspectives socials, tcniques, funcionals,econmiques, ambientals, paisatgstiques, i alhora afegirvalor a lurbanisme dels emplaaments de les activitats enla gesti sostenible del territori.</p><p>SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 15</p></li><li><p>16</p><p>Els captols quart, cinqu i sis fan referncia a les directrius de mobilitat, de qualitat ambiental ide qualitat paisatgstica, que han destar presents en totes les fases de desenvolupament delprojecte com a base per generar emplaaments territorials coherents amb les poltiques dorde-naci del territori que lInstitut ha de desenvolupar.</p><p>El captol set inclou les directrius i les mesures per al projecte durbanitzaci, la definici fsicade lespai pblic i lexecuci de lobra urbanitzadora.</p><p>El captol vuit planteja directrius i mesures per als projectes dedificaci en els SAEs.</p><p>El captol nov fa referncia a la gesti de recursos dels sectors dactivitat econmica, s a dir, les-tabliment dun model de gesti ms enll de la recepci de lobra i la venda del sl i la conservaci. </p><p>Sinteressa, tamb, per la generaci de recursos econmics per actualitzar serveis i facilitar unaqualitat prolongada en la vida dels sectors.</p><p>El captol des fa esment al marc normatiu i als organismes competents en la regulaci, en elmoment de la publicaci del llibre.</p><p>Finalment, els annexos contenen la webliografia, que inclou referncies bibliogrfiques, articles ilinks dinters, les referncies documentals sobre sectors de lIncasl, en format grfic, i final-ment, un conjunt de fitxes analtiques sobre Sectors dActivitat Econmica desenvolupats perlIncasl i que responen a molts dels criteris plantejats.</p><p>El Llibre destil parteix daquesta primera versi en format analgic, i vindr completat amb unaversi digital a la xarxa. En la seva versi web, saniran polint, completant i actualitzant els seuscontinguts, sobre la base dels estudis posteriors dels SAEs desenvolupats per lInstitut, de lesaportacions provinents dels seus tcnics, gestors i responsables, aix com dels estudis i recer-ques del mn institucional i acadmic. </p><p>El format web, esdev, doncs, la plataforma dintegraci i actualitzaci de coneixements i recur-sos, una base de dades progressiva i perfectible, i un frum dinteracci entre els diversos agentsimplicats en la generaci i ls dels Sectors dActivitat Econmica.</p><p>SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 16</p></li><li><p>19SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL</p><p>01.Dels polgons industrials als Sectors dActivitatEconmica</p><p>SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 19</p></li><li><p>20</p><p>1.1Tipologies bsiques dels espais de la producci industrial</p><p>1.2Els factors de localitzaci de les activitats econmiques</p><p>Les empreses, a lhora de decidir la seva ubicaci, atenen a diferents criteris, que tindran un pesdesigual segons la branca econmica, la funci que desenvolupi lempresa, les caracterstiquesdel mateix procs industrial, els seus mercats o les particularitats mateixes de lestructura de presade decisions. En el quadre adjunt es fa una possible relaci daquests criteris que contribueixen ala millora dels resultats de lempresa i es relacionen amb determinades estratgies espacials, lesquals poden complementar-se i adquirir ms o menys relleu segons les variables anteriors.</p><p>Lespai de la producci industrial ha estat intrnsecament vinculat a les matries primeres, a lesfonts denergia per fer funcionar el procs productiu, a la disponibilitat de m dobra, ms omenys qualificada, i a la proximitat dels mercats o la capacitat daccedir-hi amb facilitat. Les rela-cions entre aquests diversos factors tenen un denominador com, com s la reducci de costosde producci i la generaci de sinrgies competitives.</p><p>En levoluci histrica de lespai industrial, aquests factors han estat determinats de les formesde lespai industrial, de vegades condicionant-lo i adequant-se a les possibilitats del lloc i delnivell tecnolgic i socioeconmic i cultural de la societat; daltres mitjanant la introducci dinno-vacions tipolgiques derivades de les innovacions tecnolgiques a disposici. Entre les diversesmodalitats de la producci industrial, la manual, la manufacturera i la fabril, s aquesta darrera laque comporta un salt qualitatiu en la creaci despais especfics de la indstria. Espais determi-nats per laccessibilitat, la disposici en el territori, la condici de recintes o despais especficsde grans dimensions, i visualment caracteritzats per formes arquitectniques prpies.Lorganitzaci fabril comporta lorganitzaci sistemtica de la maquinria i dels treballadors, elsestocs de matries primeres i els de productes elaborats, aix com lorganitzaci de tota una sriede funcions de suport, des de la logstica a ladministraci. Lespai industrial esdev un espaitipolgic, amb formes diverses, per organitzat, projectat i constitueix un espai especfic.</p><p>Els trets ms rellevants de levoluci dels espais de la producci industrial es resumeixen en elquadre adjunt. No es tracta daprofundir sobre aquest tema, ats que no s lobjecte del Llibredestil. Tanmateix, ens interessa remarcar que les formes industrials i, en conseqncia, lesnoves tipologies que pretenem generar, per ser eficients, han de formar-se a partir duna bonaintegraci dels components segents: disponibilitat de fonts denergia en clau de sostenibilitat,disponibilitat despai, ptima localitzaci en funci duna bona accessibilitat, optimitzaci de lsdel sl, disponibilitat de m dobra, diversificaci dels agents implicats en la gesti, adaptabilitat iflexibilitat per acollir funcions, activitats i usos des de la producci bsica, el terciari i la logstica.</p><p>s obvi que la tensi entre els fenmens de globalitzaci creixent i la realitat de regionalitzaci enqu es debat una bona part de les previsions dels models locacionals en funci de les activitatseconmiques del segle XXI, condicionaran una necessria actitud oberta per ajustar, a cadamoment, les formes dels espais industrials ms pertinents.</p><p>Aix mateix, no estem davant duna proposta uniformadora, sin dun plantejament obert i adaptablesegons els condicionants de la tecnologia, de les infraestructures i de l'organitzaci empresarial.</p><p>SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 20</p></li><li><p>21SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL</p><p>01.Dels polgons industrials als </p><p>Sectors dActivitat Econmica</p><p>FONTDENERGIA</p><p>aigua - vent vapor - electricitatenergies </p><p>del petrolienergies</p><p>renovables</p><p>ESPAIenergies</p><p>segons territorirecinte i colnia</p><p>polgonsindustrials</p><p>sectors activitat econmica</p><p>LOCALITZACI segons territoriproducte</p><p>segons fontenergia</p><p>i m dobra</p><p>concentraciurbana</p><p>segons ptimaaccessibilitat</p><p>MIDAsegons</p><p>rea explotacisegons programa</p><p>empresarialgrans reesindustrials</p><p>optimitzaci s de sl. segonsaccessibilitat i sostenibilitat</p><p>INICIATIVA preempresarialspatronatgecapitalista</p><p>multinacionalsdiversificaci</p><p>agents</p><p>FUNCIONS monoexplotaci complementries</p><p>especialitzadesdiversificaci agents </p><p>sinrgiques</p><p>Factory Systemterciari - logsticausos emergents</p><p>PROTO-INDSTRIA INDSTRIA POSTFORDISTA</p><p>INDSTRIA FORDISTA</p><p>INDSTRIA S.XIX</p><p>SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 21</p></li><li><p>22</p><p>Un estudi ja relativament antic de la Uni Europea (1993), que conserva el seu inters pel fet detractar-se dun estudi fet sobre la base duna llarga enquesta industrial, aclareix la importncia delsdiferents factors de localitzaci que valoren les indstries. Els resultats es presenten per a dos tipusdiferents dindstries i posen en relleu uns aspectes ms o menys dinmics que encara avui espoden considerar dinters. Dalguna manera, es posaven ja en evidncia uns canvis profunds enels processos productius que afectaven tamb les decisions locacionals de les indstries.</p><p>Factor determinant</p><p>Augment dels ingressos</p><p>Preu del producte</p><p>Volum d...</p></li></ul>