Biologia Curs 2008 Juny

  • Published on
    23-Feb-2015

  • View
    602

  • Download
    0

Transcript

Proves daccs a la Universitat. Curs 2007-2008

BiologiaSrie 2Opci dexamen(Marqueu el quadre de lopci triada) OPCI A OPCI B

Qualificaci 1

1 2 A/B 3 A/B 4

2 3 1 2 1 2 3 1 2

Qualificaci final

Etiqueta identificadora de lalumne/a

Etiqueta de qualificaci

Ubicaci del tribunal Nmero del tribunal

...................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

Districte Universitari de Catalunya

La prova consta de quatre exercicis. Els exercicis 1 i 2 sn comuns i obligatoris, i els exercicis 3 i 4 estan agrupats en dues opcions (A i B), de les quals nheu descollir UNA. Feu els exercicis 1 i 2 i escolliu UNA de les dues opcions per als altres dos exercicis. En cap cas no podeu fer un exercici de lopci A i un altre de lopci B.

2

Exercici 1 El setembre del 2007, un equip dinvestigadors va publicar a la revista Investigacin y Ciencia larbre evolutiu dels felins. A continuaci sen reprodueix un fragment:

1. Observeu larbre evolutiu i responeu a les preguntes segents:[1 punt]

a) Quant de temps fa que va viure el darrer avantpassat com de lleons i tigres? Justifiqueu la resposta.

b) Quina espcie s la ms propera evolutivament al tigre? Justifiqueu la resposta.

3

2. La dentici dels felins est molt ben adaptada a lalimentaci carnvora. No obstant aix, els felins sn descendents de mamfers insectvors, amb una dentici diferent. Expliqueu el mecanisme evolutiu pel qual els felins han arribat a tenir la dentici actual.[1 punt]

3. Suposeu que intentem encreuar un lleopard femella amb un tigre mascle. Basantvos en el concepte biolgic despcie, expliqueu si esperarem obtenir descendents. Justifiqueu la resposta.[1 punt]

4

Exercici 2 En un article de la revista Investigacin y Ciencia del juliol del 2007, el bileg molecular Peter Duesberg proposava les mutacions cromosmiques com un possible origen del cncer. Larticle anava acompanyat amb el dibuix segent:

1. Observeu el dibuix i responeu a les qestions segents:[1 punt]

a) Digueu a quina de les dues divisions cellulars de la meiosi (divisi meitica I o b divisi meitica II) correspon la imatge de la cllula senyalada amb el nmero 1. Justifiqueu la resposta.Fase Justificaci

5

b) En condicions normals, quina s la funci biolgica de les cllules resultants de la meiosi?

c) Segons Peter Duesberg, com actua el carcinogen? Expliqueu-ho a partir de la informaci que es mostra en el dibuix.

6

2. En funci del moment biolgic en qu t lloc la meiosi, podem parlar de tres tipus de cicles biolgics, els quals es representen a continuaci. Escriviu dins els parntesis la dotaci cromosmica corresponent (n o 2n). Escriviu una M en el moment del cicle en qu t lloc la meiosi. Escriviu el nom de cada cicle.[1 punt]

Nom del cicle

Nom del cicle

Nom del cicle

7

OPCI A

Exercici 3 Amb lobjectiu destudiar la fermentaci de la glucosa pels llevats (Saccharomyces cerevisiae), sha fet un experiment al laboratori utilitzant el sacarmetre, que s un aparell que permet determinar la quantitat de CO2 que es desprn durant la fermentaci alcohlica.

Sacarmetre

Shan preparat tres sacarmetres convenientment retolats en els quals shan posat 10 ml duna soluci de glucosa amb 0,5 g, 1 g i 2 g de llevat, respectivament. Sha barrejat tot b i shan posat els sacarmetres en una estufa, a 36 C. Cada deu minuts sha mesurat el CO2 produt. Les dades obtingudes es mostren en el grfic segent:

8

1. En aquest experiment se segueix la via metablica segent. Indiqueu el nom dels processos i dels productes senyalats.[1 punt]

IProcessos

II

AProductes

B

2. Quin problema sinvestiga en aquest experiment? Quina s la variable independent i quina la dependent?[1 punt]

Problema que sinvestiga

Variable independent

Variable dependent

9

3. Si aquest mateix experiment shagus fet a 20 C o, alternativament, a 70 C, els resultats no haurien estat els mateixos. Expliqueu per qu.[1 punt]

10

Exercici 4 En Nil s un nen de sis de primria que va passar la varicella quan feia tercer. En una carta de lescola sinforma que es vacunar els alumnes de la varicella. En la carta es demana als pares que marquin lopci desitjada: Autoritzo que vacunin el meu fill . . . . . . . . . . . . . . . . . . No autoritzo que vacunin el meu fill, perqu ja ha estat vacunat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ja ha tingut la varicella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . no el volem vacunar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El pare den Nil vol marcar lopci Autoritzo que vacunin el meu fill, per la mare diu que no cal, que en Nil ja ha passat la malaltia. 1. Quina explicaci donar la mare al pare per fer-li veure que no cal administrar a en Nil la vacuna de la varicella? Escriviu aquesta explicaci utilitzant els termes segents: limfcits T, limfcits B, cllules plasmtiques, anticossos, cllules B de memria i resposta immunitria secundria.[1 punt]

11

2. La Jlia, una companya de classe den Nil, fa una setmana que va rebre un tractament amb immunoglobulines. Expliqueu quines diferncies hi ha entre la immunitat que confereix una vacuna i la que proporciona un tractament amb immunoglobulines.[1 punt]

12

OPCI B

Exercici 3 El Rhizocarpon geographicum s un liquen dalta muntanya que viu fixat damunt les roques i que quan mor canvia de color i es desprn de la roca. Per tal destudiar-ne la supervivncia a lespai, es van transportar exemplars daquesta espcie a uns 300 km daltura a bord duna nau espacial Soyuz, on van estar exposats durant dotze dies a condicions extremes de radiaci solar (raigs ultraviolats) i de temperatura (40 C). Desprs del viatge es van analitzar lestructura de les cllules i el DNA del fong que forma part del liquen per a comprovar si havien sofert canvis.

1. Digueu quin problema sinvestiga i formuleu una possible hiptesi.[1 punt]

Problema que sinvestiga

Possible hiptesi

13

2. Dissenyeu un experiment per a determinar, al laboratori, quin dels dos factors, temperatura extrema o radiaci extrema, resisteix millor el Rhizocarpon geographicum. Per a fer aquest experiment, tenim un nombre elevat de lquens i disposem de diversos terraris, tots iguals, equipats amb dispositius que permeten regular la temperatura (dextrema a moderada), la radiaci (dextrema a moderada), la humitat ambiental, la concentraci de CO2, la concentraci de O2, etctera.[1 punt]

14

3. Lanlisi efectuada al DNA del fong, abans del viatge a lespai, en un dels exemplars de liquen, va donar els resultats segents:[1 punt]

TTACCGCATATGGATC a) Quin tipus de molcules representen aquestes lletres?

b) Desprs del viatge, lanlisi del DNA del mateix liquen va donar un resultat una mica diferent: Anlisi del DNA abans del viatge: Anlisi del DNA desprs del viatge: TTACC G CATATGGATC TTACC A CATATGGATC

Digueu com sanomena aquest tipus de canvi i expliqueu quina en pot ser la causa.Tipus de canvi

Causa possible

15

Exercici 4 Una mutaci puntual en el gen que codifica la sntesi de les cadenes de -globina origina, en lloc de lhemoglobina A normal, lhemoglobina S o falciforme. El nom alludeix a la forma de fal que tenen els eritrcits de les persones homozigotes per a lallel mutant. Aquest fet provoca lanmia falciforme, una malaltia tan greu que la majoria de les persones afectades moren molt prematurament.

A: eritrcit normal; B: eritrcit falciforme.

1. Responeu a les qestions segents:[1 punt]

a) Si HbA s lallel normal i HbS s lallel mutant, anoteu els tres genotips possibles en la taula segent:

b) Els eritrcits de les persones homozigotes per a lallel normal contenen hemoglobina A. Semblantment, els eritrcits de les persones homozigotes per a lallel mutant noms contenen hemoglobina S. En canvi, els eritrcits de les persones heterozigotes contenen tant lhemoglobina A com la S. Quin tipus de relaci hi ha entre els dos allels? Raoneu la resposta.

16

2. Les persones heterozigotes no pateixen danmia falciforme. Daltra banda, la presncia de lhemoglobina S en els seus eritrcits dificulta el desenvolupament del parsit causant de la malria i, per tant, les protegeix daquesta greu malaltia. En les regions africanes on sovinteja la malria, la freqncia de lallel HbS s anormalment alta. Expliqueu el mecanisme evolutiu que justifica la freqncia elevada de lallel HbS en les zones afectades per la malria.[1 punt]

17

18

19

Etiqueta del corrector/a

Etiqueta identificadora de lalumne/a

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs

Proves daccs a la Universitat. Curs 2007-2008

BiologiaSrie 5Opci dexamen(Marqueu el quadre de lopci triada) OPCI A OPCI B

Qualificaci 1

1 2 A/B 3 A/B 4

2 3 1 2 1 2 3 1 2

Qualificaci final

Etiqueta identificadora de lalumne/a

Etiqueta de qualificaci

Ubicaci del tribunal Nmero del tribunal

...................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

Districte Universitari de Catalunya

La prova consta de quatre exercicis. Els exercicis 1 i 2 sn comuns i obligatoris, i els exercicis 3 i 4 estan agrupats en dues opcions (A i B), de les quals nheu descollir UNA. Feu els exercicis 1 i 2 i escolliu UNA de les dues opcions per als altres dos exercicis. En cap cas no podeu fer un exercici de lopci A i un altre de lopci B.

2

Exercici 1 En lesquema segent, adaptat a partir dun esquema publicat en el diari El Pas, sintenta representar els processos que intervenen en lexpressi dels gens. Cal tenir en compte que, en realitat, els processos que es donen al nucli i els que es donen al citoplasma no sn simultanis.

1. Completeu lesquema indicant, dins els rectangles, el nom de les molcules o parts de molcules senyalades.[1 punt]

3

2. Completeu la taula segent amb els processos indicats per les lletres A i B en lesquema anterior.[1 punt]

Procs A

Nom del procs

Molcula llegida

Molcula produda

B

3. La seqncia segent correspon a un fragment del material gentic del virus bacterifag T1: 3 T A C A A A T T C G T C A A C 5 Utilitzant la taula del codi gentic, digueu quina seqncia tindr el fragment de protena codificat pel fragment de material gentic anterior. Indiqueu quins passos heu seguit per respondre.

[1 punt]

4

Exercici 2 El musclo zebrat (Dreissena polymorpha) s un petit mollusc bivalve que, des de fa uns quants anys, ha envat diferents hbitats de la conca del riu Ebre. La seva capacitat reproductora causa un gran impacte sobre altres espcies i sobre infraestructures (canonades, canals, embarcacions, etc.). Us han encarregat que estudieu lefecte de la temperatura sobre la producci de gmetes del musclo zebrat, ja que es pensa que les temperatures superiors a 25 C en perjudiquen la gametognesi.

1. Responeu a les qestions segents:[1 punt]

a) Digueu quin s el problema que heu dinvestigar.

b) Quina s la hiptesi?

c) Quina s la variable independent?

d) Quina s la variable dependent?

5

2. Dissenyeu un experiment per a contrastar la hiptesi. Disposem de tres aquaris amb substrats idntics, amb el mateix nombre de musclos adults adherits (50 % de mascles i 50 % de femelles), i dun dispositiu per a regular la temperatura de laigua, la intensitat de la llum i la quantitat daliment, a ms dinstruments ptics per a observar i comptar les formes juvenils immadures (larves) dels musclos.[1 punt]

6

OPCI A

Exercici 3 Mentre preparava lexamen de selectivitat, una alumna ha consultat un llibre especialitzat en gentica i hi ha trobat la imatge segent:

Lalumna ha pogut entendre alguns smbols, com ara els segents:

No obstant aix, li ha costat entendre qu representaven els altres smbols i la imatge en general.

7

1. En lesquema anterior hi ha diversos smbols que representen diferents cllules de les mosques. Indiqueu, en la taula segent, a quin tipus de cllules es refereix cada cas. Expliqueu-ho.[1 punt]

2. Responeu a les qestions segents:[1 punt]

a) Certament, la imatge representa un encreuament entre mosques Drosophila melanogaster. Per, de quin carcter sanalitza lherncia?

b) Quin s el patr dherncia daquest carcter? Expliqueu-ho raonadament.

8

3. Segons el patr dherncia que heu determinat, calculeu les freqncies genotpiques i fenotpiques que podem esperar de la descendncia (F1) de lencreuament segent:[1 punt]

9

Exercici 4 Leritropoetina (EPO) s una hormona que se secreta als ronyons i estimula la producci de glbuls vermells (cllules que intervenen en el transport doxigen). Amb lEPO es pot incrementar el VO2 max (la quantitat mxima doxigen que pot absorbir i utilitzar una persona per a obtenir energia) fins a un 10 %, un fet difcil daconseguir tan sols amb lentrenament. En el futbol, per exemple, un augment del VO2 max proporcionaria a un jugador una capacitat ms gran de fer durant ms temps esforos intensos. Traducci i adaptaci feta a partir del text dAlejandro LUCA. Sobre fisiologa del deporte

1. Justifiqueu, des del punt de vista del metabolisme de les cllules musculars, per qu laugment del VO2 max pot comportar una capacitat ms gran de fer durant ms temps esforos intensos.[1 punt]

10

2. Si es colloca un individu en reps en condicions de poca disponibilitat doxigen (baixa pressi parcial de O2), els nivells sanguinis dEPO daquest individu varien al llarg del temps, tal com sindica en la taula segent:[1 punt]

Temps (hores) EPO (mU ml1)

0 17

2 18

4 20

6 25

8 30

10 32

a) Elaboreu un grfic que relacioni totes dues variables.

b) Interpreteu-ne les dades a partir de la funci hormonal de lEPO.

11

OPCI B

Exercici 3 El Tiktaalik roseae s una espcie fssil de peix que va viure fa 375 milions danys. Com es pot veure en la imatge, pot representar la pea que faltava en el registre fssil per a documentar laparici dels primers vertebrats terrestres. El Tiktaalik roseae tenia el cap i el coll de tetrpode, i les seves aletes pectorals semblaven externament les dun peix, per posseen ossos articulats, com els dels tetrpodes, que li permetien reptar fora de laigua.Ichthyostega Eusthenopteron Tiktaalik

385 Ma

375 Ma

365 Ma

1. Responeu a les qestions segents:[1 punt]

a) Centrant-vos en lexemple de les extremitats daquests organismes, expliqueu per qu els fssils sn una prova de levoluci.

b) Des del punt de vista dels diferents grups de vertebrats i de la histria de la vida a la Terra, quin significat evolutiu t la descoberta del Tiktaalik roseae?

12

2. Expliqueu el mecanisme evolutiu a travs del qual es va produir la transformaci de les aletes en extremitats articulades que permetien als vertebrats sortir de laigua.[1 punt]

3. Entre els amfibis actuals hi ha les granotes, animals que presenten una metamorfosi amb larves (capgrossos) que experimenten canvis importants.[1 punt]

a) Dibuixeu un esquema del cicle biolgic de les granotes fent servir els termes segents: adult mascle, adult femella, larves, ous, espermatozoides i vuls. Indiqueu-hi clarament en quin moment es donen la fecundaci i la meiosi.

b) De quin tipus de cicle biolgic es tracta? Justifiqueu-ho.

13

Exercici 4 El setembre del 2006 es va aprovar a Espanya el projecte de llei que permetr la clonaci teraputica. Aix possibilitar, en molts casos, la regeneraci de teixits i rgans. Tot seguit es presenta un esquema del procs en un cas concret:

1. Suposem que una persona t danys importants al teixit cardac a conseqncia dun infart de miocardi. La implantaci de cllules cardaques obtingudes per clonaci teraputica pot ajudar a recuperar la funcionalitat del seu cor. Com creieu que s possible que, a partir del nucli duna cllula de la pell, es puguin obtenir cllules tan diferents com les del cor? Raoneu-ho.[1 punt]

14

2. Si a aquesta persona li trasplantessin el cor dun donant, probablement tindria problemes seriosos de rebuig immunolgic. En canvi, amb la tcnica de clonaci teraputica no presentar cap rebuig. Justifiqueu-ho a partir dels vostres coneixements sobre immunologia.[1 punt]

15

Etiqueta del corrector/a

Etiqueta identificadora de lalumne/a

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs