Apologia de Sòcrates _ Curs 2011-2012

  • Published on
    18-Jan-2016

  • View
    24

  • Download
    0

Transcript

  • Apologia de Scrates Xavi Duran, Pau Garcia, Isart Juli i Tura Tremoleda 1r de Batxillerat Filosofia i ciutadania 2012

  • 2

    NDEX

    Acta de les reunions....................................................................................................

    Glossari.......................................................................................................................

    Esquema de Xavier Duran....................................................................................

    Esquema de Pau Garcia............................................................................................

    Esquema d Isart Juli...........................................................................................

    Esquema de Tura Tremoleda..........................................................................................

    Esquema com del grup.............................................................................................

    Preguntes de lApologia de Scrates:

    Pregunta a........................... .................................................................................

    Pregunta b.............................................................................................................

    Pregunta c.............................................................................................................

    Pregunta d.............................................................................................................

    Pregunta e............................................................................................................

    Pregunta f..............................................................................................................

    Pregunta g................................................................. ..........................................

    Pregunta h.............................................................................................................

    Pregunta i..............................................................................................................

    Valoraci personal....................................................................................................

    Bibliografia...............................................................................................................

  • 3

    Acta de les reunions

    El dia 5 de novembre de 2011, Xavi Duran, Pau Garcia, Isart Juli i Tura Tremoleda es

    reuneixen a casa la Tura a Breda a les 11:30. Primer de tot, es posen en com els esquemes

    individuals que havia realitzat cada membre del grup i sen fa un de com. Seguidament, es

    procedeix a respondre oralment el qestionari proposat sobre lApologia de Scrates.

    El membre Xavi Duran, per motius personals, no ha pogut assistir a lhora proposada i ho

    fa unes hores ms tard; cap el voltant de les 3 del migdia.

    El dia 27 de gener de 2012, Xavi Duran, Pau Garcia, Isart Juli i Tura Tremoleda es tornen

    a reunir al municipi de Breda, a casa la Tura, per posar en com el treball realitzat

    individualment, com sn les transcripcions de cada una de les preguntes, la portada i el

    glossari. Sajunten totes les parts del treball i es revisa perqu no hi hagi cap error.

    Seguidament, es realitza lndex i simprimeix el treball, adjuntant els esquemes del text.

    Glossari

    - Absolgueu: Eximir duna pena, deure, obligaci, responsabilitat.

    - Ads: En un temps passat o esdevenidor molt prxim al present.

    - dhuc: Fins i tot, contrriament al que hom podia suposar.

    - Baldament: Intilment.

    - Calmnia: Delicte que consisteix a atribuir un delicte amb coneixement de la seva

    falsedat o amb menyspreu temerari envers la veritat.

    - Calumniador: Persona que calumnia.

    - Comparixer: Presentar-se.

    - Copsar: Copsar el sentit duna paraula, la significaci dun acte.

    - Deplorable: Que s propi de doldres vivament (duna cosa).

    - Dracma: Moneda dargent dun pes duna dracma usada a lantiga Grcia.

    - Emprendre: Posar-se a fer, comenar.

    - Enfelloniu: Enutjar fortament, excitar la ira (dalg).

    - Ensems: Juntament.

    - Esper: Eximir duna pena, deure, obligaci, responsabilitat.

  • 4

    - Estatgeu: Donar estatge.

    - Fatalitat: Qualitat de fatal.

    - Indolent: Que no es dna nsia de res.

    - Lleure: Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a

    distreures de les obligacions quotidianes.

    - Llur: Pertanyent a ells o a elles.

    - Magistratura: Conjunt dels magistrats i jutges.

    - Malvolena: Mala voluntat envers alg, envers els altres.

    - Occidor: Matador.

    - Oligarquia: Govern en qu el poder s en mans dun grup redut de persones.

    - Poltre: Cavall jove.

    - Puix: Generalment seguida de que, ats que.

    - Quadriga: En lantiguitat clssica, tir de quatre cavalls de front.

    - Sojorn: Estar-se en un lloc un cert temps.

    - Vana: Que no t sin laparena, sense realitat, sense fonament. Ombres vanes. Vana

    esperana. Vanes illusions.

  • 5

    a) Al principi del dileg Scrates assegura que no utilitzar un llenguatge gaire

    elevat, com ara el dels sofistes, per defensar-se, sin que parlar amb les

    mateixes paraules que utilitza al mercat. Ara b, afegeix, el que mostrar, a

    diferncia daquests, s la veritat. Localitza el fragment on sexplica aquesta

    idea i reflexiona: creus que aquesta pretensi la de dir la veritat- s realitzable?

    Com pot Scrates provar-nos que diu la veritat? Hi ha alguna nota distintiva del

    seu discurs que el diferenci dun que busqui no la veritat sin, simplement la

    persuasi? Com pot Scrates diferenciar-se dels sofistes?

    Pau: Ja est gravant.

    Tura: Val, torno a llegir la pregunta?

    P: Val.

    T: (repeteix la pregunta formulada anteriorment). Vale, primer de tot intentem localitzar

    aquesta part. A lesquema surt del 17 a al 17 b. Jo crec que la diferncia principal entre

    Scrates i els sofistes s que els sofistes es pensen que tenen la veritat i, en canvi, Scrates

    no creu que tingui la veritat, i aix lacosta una mica ms a la veritat.

    P: Perqu sap...

    T: (linterromp) Sap que realment no sap

    P: (xiuxiuejant) Aix.

    T: Per no ho s.

    P: S, s.

    T: I tamb diu que aix, que ell, el que no vol s convncer, simplement vol dir la veritat,

    no? Aqu diu: (busca a lesquema el tros mencionat per no el troba)

    P: Diu...? (riuen).

    (passen uns moments)

    Isart: La meva opini s que Scrates diu que far servir un llenguatge que no s complicat

    com el dels sofistes per poder arribar al poble i expressar la justcia tal i com s.

    T: Clar, perqu els sofistes el que farien seria posar-ho tot molt maco perqu la gent sho

    cregui per en realitat no entengui res.

    I: Ja.

    T: Una mica com lo de lactimel de lAnna Soy.

  • 6

    P: S. (riu)

    I: Val, diu que ell far servir els mots que li vinguin i bueno, el que li surti, vaja.

    T: I tu qu en penses, Pau?

    P: Emm... que s, que Scrates diu la veritat perqu no ho fa perqu sel creguin, sin

    perqu ell creu que diu la veritat.

    T: Vale, perfecte.

    I: I diu que: creus que aquesta pretensi la de dir la veritat- s realitzable?.

    T: s que no ho s! Jo diria que no pot perqu jo no crec que existeixi la veritat absoluta...

    I: (linterromp) Ell noms fa el seu punt de vista!

    T: S, exacte.

    I: Lnic que no intenta persuadir la gent, com els sofistes.

    P: I no sinventa coses.

    I: Clar.

    T: S, exacte.

    P: No s, noms diu el que ell creu, de veritat i no sho inventa.

    T: Ja, i, a ms, aporta arguments racionals.

    P, I: S.

    I: s un xulo (riuen). En comptes de defensar-se com Du mana...

    T: (amb to irnic) Plorant, davant dels jutges, no? Bueno...

    I: Qu ms segueix?

    T: Com pot Scrates diferenciar-se dels sofistes? Tamb dna molta importncia al fet de

    que mai ha cobrat a ning, o sigui que no s mestre de ning, que la gent s lliure de seguir-

    lo o no.

    I: O sigui que ell mai ho ha fet per inters.

    P: I desprs, quan aporta la prova aquella, o sigui, bueno, que no el denuncien acusant-lo

    amb aquells, els alumnes perqu no els ha cobrat i ells estarien a favor seu.

    T: Exacte. Llavors qu? Hmm.. Com pot Scrates provar-nos que diu la veritat? No ho pot

    fer!

  • 7

    I: No ho pot provar, lnic que ell fa servir la seva teoria de que no sap la veritat i aix

    sacosta ms a la veritat, com has dit tu abans.

    T: Ah, vale, doncs, vale.

    I: Vols el llibre? (mentre li acosta lApologia de Scrates)

    T: Doncs, vale, podem concloure dient que...

    I: (linterromp) Hem de desenvolupar-la una mica ms eh com a mnim.

    T: S, no?

    I: Com pot provar-nos que diu la veritat?

    T: A veure, citem algun tros del text.

    I: Hi ha alguna nota distintiva del seu discurs que el diferenci dun que busqui no la veritat

    sin, simplement la persuasi?

    P: Vale, perqu ell es pensa saber una cosa no sabent res...

    I: (interromp) Meletos? (pausa, en Pau nega amb el cap) Meletos pensa aix, o sigui Scrates diu

    que es pensa saber algo mentres ell sap... bueno, digues-ho tu.

    P: Ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res; jo, com que no s res, no em penso

    saber1 Aix ho diu Scrates, eh!

    I: S, s, i tamb diu que sha muntat una calmnia que ja veus!

    P: s per enveja que ho fan!

    I: S, enveja perqu ell diu que en sap ms.

    P: I perqu ensenya sense cobrar.

    T: Els posa en evidncia, vaja!

    (assenteixen. Passen uns instants)

    T: s que estava buscant ara un tros...

    P: Ens pot fer veure que els altres sn ms persuasius, que els altres estan enfadats per

    aix, per aix intenten persuadir la gent de lo que opina Scrates.

    T: Clar, perqu sha guanyat molts enemics fent lexamen socrtic.

    I: En canvi ell no t cap necessitat de persuadir la gent, perqu s un xulo!

    1 Plat, Apologia de Scrates 21d, pg. 51

  • 8

    T: Tamb aix que diu:

    Scrates s culpable perqu tafaneja les coses del cel i de sota la terra i fa semblar

    bona la mala causa i ensenya tot aix als altres. 2

    Com es relaciona aix amb els sofistes?

    P: Pues, els sofistes lestan intentant culpar dient que fa coses que, que... o sigui que se

    lest jugant amb Du, per que en veritat no se la juga, ho diuen per fer veure que s una

    cosa molt gran, per en veritat no s tant.

    I: Tamb diu que, si s veritat que intenta persuadir la gent doncs que tregui de testimoni a

    la gent i desprs ning testimonia que ell hagi intentat persuadir ning, noms ho diu

    Meletos, tot i que la gent li t mania per deixar-los en evidncia.

    T: Ja. Hmmm.. per encara no hem respost la pregunta...

    I: S, home, s!

    P: Jo crec que s, eh!

    T: Com pot provar que diu la veritat?

    I: No ho prova!

    P: (alhora que lIsart) s que no ho prova! Simplement diu que els altres...

    I: (interromp amb entusiasme) Examina la realitat, fa un examen als altres.

    T: Diu que els altres estan dient mentida, i com que els altres diuen mentida, ell ha de dir la

    veritat.

    P: O no... bueno, o sapropa ms a la veritat.

    I: Diu:

    Ells, els acusadors, com dic, han dit poc o res de veritat. De mi, en canvi, escoltareu

    tota la veritat. No, per Zeus, atenesos amb un llenguatge exquisit com el dells, amb

    mots i expressions triades, ans em sentireu parlar simplement amb els mots que em

    vindran.3

    Ell t confiana en que les coses que dir sn justes.

    P: S.

    2 Plat, Apologia de Scrates. 19b pg. 48

    3 Plat, Apologia de Scrates.17b pg. 46

  • 9

    T: Exacte. I aix s una de les coses que el diferencia dels sofistes: aquest llenguatge i

    aquesta manera dexpressar-se i el fet de dir les coses tal com ragen. Doncs ja est, jo crec

    que ja est la pregunta, perqu la nota distintiva del seu discurs s aix que acabes de llegir

    tu ara.

    I: Per tamb diu:

    Jo he rebut aquesta anomenada, atenesos, no per res ms, sin perqu posseeixo una

    certa saviesa, i Quina s aquesta saviesa? La saviesa, potser, prpia de lhome. En ella,

    tal volta sc ents per aquells de qui ara parlava, tal volta sn savis en una saviesa ms

    gran que la humana; si no s aix, no s com anomenar-la; car jo no la conec, i qui digui

    el contrari ho diu per a calumniar-me. 4

    T: Exacte, doncs s aix, o sigui, diu, els altres, han de posseir una saviesa tant gran que jo

    simplement no la conec, o sigui, est dient, els altres sn ignorants al pensar-se que

    posseeixen una veritat i saviesa tant gran, i com que jo no em penso posseir-la, sc una

    mica ms savi.

    P: Perqu sap que no sap res.

    I: Te conscincia de no sser savi.

    T: Noms s que no s res! (riu) Lany passat li vam posar a lexamen deticocvica.

    P: A qui? Qui?

    T: A lexamen, uns quants de la classe vam posar a la part de dalt Noms s que no s res,

    Scrates. No s, sens va anar molt lolla.

    P: Tu tamb ho vas ficar?

    T: Jo s!

    (riuen tots)

    I: La pregunta la tenim acabada o no?

    T: Bueno, va, s, passem a la b.

    I: s que ens en estem anant...

    P: S.

    I: Bueno, espera fem una conclusi. A viam, de la part que diu Com podem saber que

    Scrates diu la veritat, doncs no podem saber que diu la veritat, sin que sabem que ell s

    4 Plat, Apologia de Scrates. 20d pg. 50.

  • 10

    un enviat de loracle de Delfos i diu que la nica veritat absoluta que hi ha s la del Du,

    que s lnic que realment s savi. Tots els altres sn ignorants.

    T: Llavors com podem dir que diu la veritat? Llavors no diu la veritat!

    I: Ell diu la veritat que li ha dit Du.... potser.

    P: Doncs com que Du s qui sap la veritat i li ha dit a ell, llavors Scrates diu la veritat.

    T: Vale (riuen tots).

    I: No ho veig gaire clar, eh.

    T: Jo tampoc, jo tampoc, per a veure, ms veritat que la resta de la gent la dir segur.

    P: S, perqu, com hem dit abans, ell sap que no existeix la veritat absoluta.

    I: I qu ms?

    T: Tamb jo crec que aix que diu de si la pretensi s realitzable ho s en la mesura de

    que ell s lenviat de Du, s el tvec que ha dinculcar el coneixement, el que ha danar

    punxant a la gent!

    I: Molt profund (riuen)

    P: (imitant un punxo amb el dit) Pu, pu! Com lArare!

    T: No, no! Com les plaques tectniques que fan Cluc, cluc!)

    I: (Intentant que els altres dos no es desvin massa del tema principal) Per s que ell el que diu no s

    que intenti dir la veritat, ha dintentar fer veure a la gent...

    T: (linterromp) Que no s tan svia com es pensa, que la veritat s que sn ignorants.

    I: Vaia veritat ms trista.

    T: (riu) Ja, bueno...

    P: Per diu la veritat.

    I: S. Bueno... alguna cosa ms?

    P: Crec que no.

    T: No, no. Doncs, ja est, pregunta 1 acabada!

  • 11

    b) Patir la injustcia amb integritat moral: creus que Scrates ns un exemple?

    Per qu? Quina injustcia pateix Scrates? Val la pena patir-la? En general,

    es diu sovint que hi ha qui mor per un ideal. Valora crticament aquesta

    opci, tot mostrant-ne raons a favor i raons en contra. Hi ha ideals pels que

    val la pena morir? Nhi ha que no? Tenim manera de saber quins ho sn?

    Quina?

    Pau: (llegeix la pregunta anteriorment formulada) Patir la injustcia amb integritat moral: creus

    que Scrates ns un exemple? Per qu? Quina injustcia pateix Scrates? Val la pena patir-

    la? En general, es diu sovint que hi ha qui mor per un ideal. Valora crticament aquesta

    opci, tot mostrant-ne raons a favor i raons en contra. Hi ha ideals pels que val la pena

    morir? Nhi ha que no? Tenim manera de saber quins ho sn? Quina?

    Isart: Bueno, jo crec que la injustcia est clara que la gent al od...